Benvolguts,
Avui farem un primer lliurament parlant de la DUI.
En aquests moments s’han manifestat partidaris de la DUI:
·
Solidaritat
Catalana per la Independència (SÍ), que proposen la DUI des de sempre;
·
La CUP,
que proposa la DUI des de sempre i darrerament en el seu Full de Ruta proposa
iniciar la DUI després del 24 de maig. El
Punt Avui - Notícia: Tres propostes i un destí
·
L’Hèctor
López Bofill, que forma part de SÍ, que també ho proposa des de sempre
Avui comentarem l’article de l’Hèctor López Bofill del PuntAvui d’avui!
Els comentaris són
interessants i es demostra que una gran majoria pensen com l’articulista i en
canvi hi ha gent que sembla conscient però que té por i torna a plantejar les eventuals
solucions que s’han
demostrat eixorques...
Si ho recordeu l’Hèctor publica periòdicament a elPuntAvui i
ha publicat també llibres sobre la independència de Catalunya. En el Bloc
Reflexions hi uns quants articles de l’Hèctor, comentats. Fa un any i mig va publicar un claríssim
llibre sobre l’escenari o el panorama català dins d’Espanya de nom La trama contra Catalunya. El títol i
sobretot el subtítol 'Els principals obstacles per a assolir la
independència són dins de Catalunya' semblen pessimistes, però generen el sentiment contrari. Ens
explica les febleses dels personatges del catalanisme i ens ensenya a triar
entre el gra i la palla, entre els veritables
patriotes i els que busquen fotre el país per anar bé ells.
En l’article d’avui, La
força de la DUI, també parla de
patriotes, parla de declaracions d’independència dels EUA i planteja la força de la solució DUI i la feblesa de qualsevol altra
solució. Ve a dir el que hem
repetit molt sovint, que:
Per fer una truita cal primer trencar els ous!
Escriu l’Hèctor:
Els partits i les
associacions que conclouen el document del 13 de març de 2015 encara
parlen de “conèixer
la voluntat del poble català sobre el seu futur polític” (una expressió, la mateixa que es va fer servir per
plantejar la consulta, després procés participatiu, del 9N), de la qual no es
desprèn en cap moment la necessitat de visualitzar la voluntat
“d'independència”. Amb uns mecanismes que es proposen per concretar
les accions que realitzaria la hipotètica majoria política conseqüent amb els
propòsits de l'acord que són encara més embullats i el més sorprenent i decebedor és
que encara es continuïn concebent els moviments següents al 27-S dins la
legalitat espanyola...
Conclou que Tots aquests anhels
quedaran amputats des del moment zero. I fins que no es tingui clar
que
no hi haurà “transició” o “desconnexió” sinó una
ruptura, que encara
continua essent l'únic
llenguatge comprensible no tan sols per a una Espanya que no permet referèndums
de secessió sinó també per a la
comunitat internacional, anirem fent llargues marrades que ens poden abocar a una
derrota sense pal·liatius...
Vegem l’article,
reflexionem-hi, assumim-lo, i actuem en conseqüència:
25/03/15 02:00 –
La força de la DUI
L'únic avenç
plausible en el procés que es pot copsar consisteix en el fet que les eleccions
del 27-S tinguin com a conseqüència immediata la ruptura amb l'Estat espanyol
Altres articles de
l'autor
- 11/03/2015 Usurpacions
europees
- 25/02/2015 Autogàbia
catalana
Si hi
ha alguna possibilitat de legitimar la secessió catalana en el concert
internacional a través de les eleccions del 27S,
aquesta requereix que obtinguin una àmplia majoria els partits que es
comprometin en el programa a efectuar la declaració unilateral d'independència (DUI). Qualsevol altra proposta, com la que
malauradament circula aquests dies entre els anomenats partits sobiranistes,
obre la porta al fet que els actors exteriors puguin al·legar amb fonament que
no hi ha un mandat democràtic clar per a la creació del nou estat.
El full de ruta acordat
a la “taula de
les forces polítiques i socials per a l'estat propi”, com diem, contribueix a
enteranyinar la relació entre el vot popular i l'expressió de la majoria
partidària d'una Catalunya sobirana i subjecte de dret internacional. Els partits i les associacions que conclouen el
document del 13 de març de 2015 encara parlen de “conèixer la voluntat del poble català sobre el
seu futur polític” (una expressió, la
mateixa que es va fer servir per plantejar la consulta, després procés
participatiu, del 9-N), de la qual no es desprèn en cap moment la necessitat de
visualitzar la voluntat “d'independència”. Però els mecanismes que
es proposen per concretar les accions que realitzaria la hipotètica majoria política
conseqüent amb els propòsits de l'acord són encara més embullats:
1) declaració solemne
del Parlament de Catalunya de l'inici del procés que ens ha de dur a la
constitució del nou estat (som encara a l'inici del procés? No havíem quedat
que el 27-S havia de perpetrar el gest final?),
2) iniciació del
procés constituent,
3) desplegament dels
mecanismes de transició nacional i de les estructures d'estat
i 4) culminació
democràtica del procés per part del poble de Catalunya.
Deixant a banda que els termes independència o estat independent no apareixen
enlloc de les diverses fases (i així la “constitució del nou estat” encara es
podria associar a un estat membre d'una federació com succeí en la primera
pregunta del 9-N),
el més sorprenent i decebedor
és que encara es continuïn concebent els moviments següents al 27-S dins la
legalitat espanyola...
Sembla que el nostre
estament polític es resisteixi a aprendre la lliçó experimentada d'ençà de
2012: que les
institucions de l'Estat reprimiran tota actuació que es desenvolupi dins el
marc de la Constitució de 1978. Així, per exemple, la “declaració
solemne del Parlament” que preveu l'acord del 13 de març patirà el mateix destí que la resolució de
l'assemblea catalana de 23 de gener de 2013 sobre el dret de decidir:
impugnació davant el Tribunal Constitucional espanyol, anul·lació i, en
conclusió, total manca d'efectivitat.
Una insensatesa que arriba al
seu punt culminant amb la pretensió dels partits i les associacions catalanes
de fer una constitució sense trencar amb el sistema vigent.
Tots aquests anhels quedaran amputats des del
moment zero. D'aquí que l'únic avenç plausible en el procés que es
pot copsar consisteix en el fet que les eleccions del 27S tinguin com a
conseqüència immediata la ruptura amb l'Estat espanyol, i això només
es materialitza amb la citada DUI. Només quan el
Parlament català estableixi, per exemple a la manera que ho van fer
els representants dels Estats Units al Congrés General de 1776, que Catalunya és
“un estat lliure i independent” i que “s'entén dissolt tot vincle” amb Espanya
que es pot obrir la tanda de reconeixements internacionals i que es poden
implementar les mesures de construcció de l'estat bloquejades dins l'actual
marc polític. En d'altres paraules, fins que no es tingui clar que no hi haurà
“transició” o “desconnexió” sinó una ruptura, que encara continua
essent l'únic llenguatge comprensible no tan sols per a una Espanya que no
permet referèndums de secessió sinó també per a la comunitat internacional, anirem fent llargues
marrades que ens poden abocar a una derrota sense pal·liatius.
COMENTARIS. Podem
classificar-los en:
Optimistes (1, 3, 4,
5, 6, 8, 9, 10, 11, 12)
Pactistes, tercers vies
(2, 13)
1.
Queda tot molt
clar. De la manera actual que va el procés, sembla allò de "malaltia
llarga, parenta de la mort".
2. Bé, tirem pel dret i anem a la DUI, ¿estem segurs de ser reconeguts i
acceptats internacionalment? Pel que hem pogut anar sabent fins ara, sembla que
el nostre projecte d'emancipació no agrada gaire. I després falta saber si els
resultats del 27-S seran els que esperem i volem. Pel que es palpa, sembla que
encara hi ha massa catalans que no estan per la labor.
3.
Pactar amb
Espanya la creació d'un Estat català independent és com que el xai pacti amb el
llop que deixi de perseguir-lo i cruspir-se'l per fer-se vegetarià com ell. Tot i ser surrealista aquest exemple, veig
encara més possible aquest darrer pacte que no pas que l'Espanya caníbal de
pobles deixi de ser imperialista.
Els carnívors són carnívors i seran carnívors fins a l'últim
minut de la seva existència.
4. Per tant tots aquests polítics i partits que
proposen pactar amb Espanya la creació d'un Estat català lliure i sobirà ENS VOLEN
ENSARRONAR, ens volen donar gat per llebre. Ells saben PERFECTAMENT
que aquest pacte és impossible i llavors el que realment volen pactar és una NOVA SUBMISSIÓ
de Catalunya a Espanya disfressada de llibertat, com Estat federat, confederat,
associat o com li vulgueu dir, en realitat un Estat follat, com l'escultura del
MACBA. Els pactistes a ultrança
acabaran dient-nos: Nois, més val això que res, agafem això de moment
que tot arribarà al seu temps.
5.
Pel
que fa a aquesta
dèria de voler l'aprovació internacional, sobretot l'europea, la
d'una Europa configurada majorment per Estats imperialistes com França i Anglaterra, que són els
mateixos que van boicotejar i ensorrar la República Espanyola en la lluita
contra el Franco, ho trobo tan il·lús com pactar amb Espanya.
Els llops no es mosseguen entre ells, i no mossegaran Espanya.
6. Això vol dir que els catalans NOMÉS HEM DE
COMPTAR AMB NOSALTRES MATEIXOS, i que la nostra supervivència i progrés només depèn d'un acte
de valor heroic, d'una DUI, com diu el patriota Hèctor. O DUI o submissió
miserable fins a l'extinció de les llibertats nacionals i democràtiques.
"That is the question".
7. Hèctor i Rafel: més encertats ja no en podeu
estar. La majoria de tòtils catalans tenen la dèria que Aspanye i tot lo que
està inclòs ÉS UN DEU, QUE TOT ÉS DIVÍ. He de reconeixer que els han
ensinistrat tant de bé, com m´havien tingut a mi en temps de Franco i lo més
greu per algun Mestre català com jo; els quins encara i varen fotre més
cullerada a favor del franquisme. MOLTS ELS IMPORTA UNA MERDE QUE LA SEVA
AUTÈNTICA PÀTRIA SOFREIXI, MENTRE NO SOFREIXIN ELLS: la millor solucíó és enxufar-se a la política,
com a funcionari, sobornar polítics que contractin les seves
empreses. LA VIA MÉS RÀPIDA I CÒMODA ÉS BUSCAR-SE UN XENXULLO. LA PÀTRIA
CATALANA QUE ÉS FACI FOTRE I VISCA LA ASPANYOLA. Per qué s´han de complicar la
vida. NO VOLEN ENTENDRE QUE ELS IMPERIALISTES ENS LA COMPLIQUEN, NO SOM
INDEPENDENTISTES: ENS FAN SER INDEPES QUE ÉS MOLT DIFERENT.
8. Rosa: Lo reconeixement internacional només
lo donaran de dues maneres: primer com varen fer als USA agafant un fusell,
llavors Aspanye i França els varen ajudar per fer la punyeta als Anglesos i
segon com ho varem fer els catalans al 1988: NO JURAR FIDELITAT A ASPANYE I LA
SEVA CONSTITUCIÓ; TRENCAR DEL TOT LO PACTE DE LA TRANSICIÓ. Ells ja l´han trencat moltes vegades no complint cap dels
seus compromisos, HAN ESTAT UNS ESTAFADORS i estem cansats de ser estafats I NO
M´HO´S ELS CREIEM. Com tampoc molts han deixat de creure amb Artur
Mas, lo molt estimat i honorable; jo sóc un i fins que arribi lo 27S sense que ens en hagi fotut alguna NO M´HO ACABARÉ DE
CREURE. SEMPRE ESTARÉ EN GUARDIA AMB UN ULL OBERT.
9.
Paulinot,
tingues per segur que el Sr. Mas ens en fotrà alguna, per allò de "genio y
figura hasta la sepultura".
10.
T'has fixat en
la cara de feliç que fa després d'haver-la fotuda, com la d'haver prorrogat mig
any més la votació? Ara ja torna a fer cara de preocupat pel 27S.
11. Crec que una DUI amb vora dos milions de persones envoltant i en defensa del
Parlament de Catalunya i les
seves decisions democràtiques faria entendre molt clarament l'estat de la
qüestió. No
hem d'anar per la via violenta, és evident, però cal fer demostracions de força
permanents, de cara enfora i també de portes endins. L'ANC o Òmnium, per
exemple, tenen molta feina a fer i el que a mi em sembla un error és
deixar-ho tot en mans dels polítics perquè tenen massa por.
12. Tens raó Òscar, els polítics que es diuen catalanistes
tenen massa por o tenen masses interessos creats i prefereixen quedar-se a
Espanya, a menys que el poble els arrossegui i els posi entre
l'espasa i la paret: O FEU LA DUI O US FOTEM FORA.
L'ANC i l'Òmnium han fracassat darrerament per confiar en ells.
Això
podria explicar-se perquè dins l'ANC i l'Òmnium hi ha molta gent d'aquests
partits.
13. No us poseu nerviosos. Farem la DUI, però jo diria que cal esperar a
haver fet totes les passes que recomanava el Comitè presidit pel Viver Pi i
Sunyer. Paral·lelament, s'han de preparar les estructures del futur Estat
català i assegurar que tal DUI no
serà rebutjada pels principals països. El darrer esglaó és el 27S. Òbviament, el Parlament sorgit d'aquestes eleccions
(per Déu, serà possible que us poseu d'acord en una llista unitària plena de
gent important?) s'haurà d'encarregar de fer la DUI i de posar en marxa tots els mecanismes que petaràn en una
Proclamació Formal d'Independència. Pas a pas. No posem la carreta davant
del bou. Ens podem trobar totes les portes tancades. Anem obrint-les una
darrere de l'altre.
Dimecres 25 març
2015, 15:44
Joan A. Forès
Reflexions
La batalla d’ara és fer entendre i convèncer els catalans de la necessitat de la DUI.
ResponEliminaSols si guanyem la batalla de la DUI tindrem Independència:
SUMEM-NOS A LA DUI !
Com es pot anar per Catalunya i pel món dient que la DUI és un escenari no convenient quan és l’ùnic escenari vàlid?
ResponEliminaEl 27S hem de votar qui es comprometi amb La DUI.
El 27-S: Hem d’escollir el millor home i el millor projecte per la DUI. No és l’hora del “Volem” sinó l’hora del “Compromís”
El 27S hem de votar qui es comprometi amb La DUI.
Ara mateix, en el Procés de Recuperació de la nostra Independència que ja hem regentat durant 700 anys -sols en portem 300 anys de total subjugació-, ara mateix hi ha dues estratègies clarament oposades en el tema de la naturalesa unilateral i de fets consumats de tot procés d’independència.
La primera opció és la de la part oficial pseudo autonòmica capitanejada pel President Mas i amb el seguidisme més absolut dels demés figurants, inclosa l’ANC oficial, que defensen l’indefensable com és negociar amb Espanya i Europa les seves respectives autodestruccions a més d’allargar el “procés” sine die de 18 mesos en 18 mesos i anar tirant.
La segona opció la representen un altre grup de partits i entitats com Solidaritat, Updic, Catalunya Acció i molts grups de catalans que defensen les seves posicions des d’internet, són els partidaris de la DUI -Declaració Unilateral d’Independència, camí reconegut i legitimat pel Tribunal de Dret Intenacional de La Haia. La CUP també ha fet saber darrerament la seva posició favorable a prendre’s seriosament la possibilitat de fer una DUI i de la conseqüent i necessària ruptura.
El 27 S s’hauria de votar una d’aquestes dues opcions i encertar la millor sinó volem que el “procés” quedi encallat en una mena de llims.
Perquè això no passi cal que fem tot el possible per fer avançar el criteri de la conveniència de preparar la DUI i el reconeixement internacional d’aquells països que ja ens ha insinuat que “ens entendrem” “si ho feu, ens entendrem!”
Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció i membre de l’UPDIC