dimarts, 31 de març de 2015

30/03/15. La Nació va de Salses a Guardamar i de Maó al Cinca. Jordi Creus Lo Rat Penat dictarà les noves normes de Castelló i Josep M. Pasqual que anuncia que avui desapaieixerà a les Illes TV3 i el canal 33. Continuació del Genocidi...

Benvolguts,
Ahir en l’apunt Índex http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2015/03/300315-revista-de-premsa-del-dia-30-de.html vaig comentar que estava aclaparat per la quantitat d’articles independentistes dels diaris catalans. Em vaig limitar al directe.cat i al PuntAvui. I Déu n’hi do del que hi havia!
Continuant amb l’anàlisi vaig trobar dos articles interessants que afecten a la Nació!
Es parla de la situació miserable de la llengua catalana al País Valencià i a les Illes. I tots en som responsables, començant per la Generalitat de Catalunya i el Parlament català que no piulen sobre aquest tema com si no fos el seu problema...
Precisament avui s’ha confirmat la desaparició a les Illes de TV3 i del canal 33, amb l’aparició en pantalla d’en Bauzá i tot explicant que la culpa no és seva sinó de la reglamentació dels canals múltiplex...
Llegiu-vos ben llegits aquests dos articles. Ens cal agafar consciència de que la llengua forma part de la nostra història i de la nostra dignitat com a poble!

1.   La Nació va de Salses a Guardamar i de Maó al Cinca.
Dos exemples de com els successius règims borbònico-franquistes bananers tracten les colònies...
·        Jordi Creus Lo Rat Penat
Lo Rat Penat
30/03/15 02:00 - Jordi Creus
Que es preparin els que defensen la unitat de l'idioma català
Ara que els van mal dades i les enquestes indiquen que el canvi està més a prop que mai, el PP valencià torna a recórrer al manual i desenterra (si és que mai l'havia enterrat) el fantasma de l'anticatalanisme. Només així es pot entendre que, en l'últim ple de la legislatura a les Corts Valencianes, el partit que té més imputats per metre quadrat hagi aprovat la llei de reconeixement, protecció i promoció dels símbols d'identitat del poble valencià. Vaja, allò que de veritat interessa la gent.
La gràcia d'aquesta llei (que hauria de fer envermellir els seus promotors si aquests tinguessin només un bri de conviccions democràtiques i de decència) és que preveu la creació d'un observatori per vigilar aquelles persones o entitats que “protagonitzin un greuge o un menyspreu manifest als símbols d'identitat”. Per tant, que es preparin els col·lectius que defensen la unitat de l'idioma català. Fins i tot, que es prepari per la visita del McCarthy de torn la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua. Recordin que aquest és un organisme creat a instàncies del PP de Zaplana l'any 1998 per tal de regular la normativa lingüística del valencià i al qual ara Fabra i els seus sequaços deixen als peus dels cavalls després que els seus membres avalessin la unitat de la llengua.
La nova llei, al contrari, dóna més protagonisme a entitats com ara Lo Rat Penat, clarament secessionistes, que a partir d'ara podran formar professors i expedir títols de valencià.
En aquest sentit, els proposo un exercici de masoquisme. Entrin al web d'aquesta darrera associació i llegeixin textualment com “el rei Jaume I dugué al Regne de Valéncia la llengua occitana que era la seua llengua materna, la qual es va fusionar en el romanç que aquí es parlava, lo que donà naturalea definitiva a la llengua valenciana”. Redéu, si continuem així, qualsevol dia veurem Chiquito de la Calzada expedint títols de física quàntica!


·        Josep M. Pasqual Països Catalans
Països Catalans
30/03/15 02:00 -
Una de les expectatives que hem perdut en les últimes (3 o 4) dècades és la d'articular els Països Catalans. No em refereixo tant a la unificació política, que, en els moments de màxima defensa, només ha tingut el suport de veus molt minoritàries, sinó a la unificació de la cultura i, en especial, de la llengua; és a dir, de l'àmbit lingüístic.
L'Estat de les autonomies, des del seu inici sota governs de centre (UCD), com en el decurs dels governs de l'esquerra (PSOE) i dels governs de la dreta (PP), i durant diverses etapes amb la torna de partits catalans (de Catalunya), sia el PSC o sia CiU, no només ha barrat el pas a la unitat de la llengua catalana, sinó que ha treballat obsessivament a favor de la segregació. I ho continua fent perquè, paradoxalment, malgrat la pruïja aculturadora, encara no se n'ha sortit del tot.
En tenim dos casos recents:
  • L'un, la llei de reconeixement, protecció i promoció de les senyes d'identitat del poble valencià, aprovada pel corró del PP (valencià); i,
  • l'altra, la fi de la recepció dels canals Super3 i 3/24 a les Illes Balears, també per gentilesa del PP (en aquest cas, balear). En ambdós casos, la unitat de la llengua torna a retrocedir, malgrat les protestes d'amplis sectors de les societats valenciana i balear.A banda de donar, ara, fàcilment, la culpa al PP, allò més preocupant és la poca sensibilitat del gruix del catalanisme polític i de la societat catalana (de Catalunya) en la defensa del que, si en veritat tinguéssim sentit d'estat, hauríem d'anomenar “catalanofonia”. Tret de la CUP, si no vaig mal informat, cap altra formació prioritza el marc mental dels Països Catalans. Segons sembla, l'article 145.1 de la Constitució Espanyola ens ha afectat també a nosaltres; el que diu: “En cap cas s'admetrà la federació de comunitats autònomes.”
Tenim una tendència, des de Catalunya, a oblidar o a ignorar, ja no diguem la Catalunya del Nord, sinó el País Valencià i les Illes Balears. I fent-nos còmplices de les fronteres (autonòmiques), anem desfent la llengua mentre l'anem fent.

Joan A. Forès

Reflexions

150331. MB, ÒP, OA,-E. Independència: 2017. Preacord del full de ruta i es marquen un termini màxim de 18 mesos des del 27-S per assolir l'estat. Negociacions amb l'Estat sense trencar els ous?

Benvolguts,

En el temps del Franco corria un acudit que deia que el Dictador en un discurs havia dit que feia un any estàvem “al borde del abismo” i que ara havíem fet un gran pas endavant...
Ahir hi va haver un altre pacte entre CDC i ERC (cal numerar-los per entendre’ns?). Els diaris el titulen: Independència: 2017!

Preguntes sobre el text de la crònica:
·        Això sí, s'indica com a “alternativa” la possibilitat que es pacti amb l'Estat espanyol una consulta vinculant al llarg del procés de transició?. Això voldria dir no declarar la independència? O sigui que no trencaríem els ous?
·        Està vist que el document queda ara obert perquè s'hi puguin incorporar altres partits com la CUP, MES, EUiA i fins i tot els sectors sobiranistes d'ICV. També Unió. O sigui que hi ha partits que consideren que ells són els pals de paller...
·        “No volem que es trobin la taula parada” per no ofendre a la resta d'organitzacions que encara s'hi poden sumar. I no els podien haver integrat en les converses inicials que va portar a la creació d’aquest preacord?
·        El text deixa clar que la transició nacional continuarà encara que el Constitucional tombi la declaració i els procediments que la succeeixin. I després què? Quan trencarem els ous?
·        Es miraran d'obrir negociacions amb l'Estat per fer la successió, i amb les instàncies internacionals per al reconeixement del nou país. I si no s’hi avenen? Haurem de trencar els ous?
·        Com que la consulta pactada amb l'Estat sembla impossible, el pas definitiu serà un referèndum sobre la constitució catalana, en què un resultat positiu es considera que ja permetria proclamar la independència. Vol dir que sense proclamar la independència amb una DUI podrem fer un referèndum? Sota les lleis franquistes actuals? Sota els tribunals actuals? Amb les forces de seguretat de l’estat en capacitat de forces d’ocupació? No caldria trencar els ous? Au! Au! Au!
·        I finalment un prec. Ara que ja heu pronunciat per primer cop la paraula maleïda d’independència, podem deixar-nos d’ambigüitats i no parlar mai mes d’estat propi ni de sobiranisme?

Independència: 2017
Partits i entitats sobiranistes signen el preacord del full de ruta i es marquen un termini màxim de 18 mesos des del 27-S per assolir l'estat
Una mateixa votació servirà per ratificar la constitució i la independència
31/03/15 02:00 - BARCELONA - M. B. / O. P. / O.A.-E Creiem que les inicials volen dir: Marc Bataller, Òscar Palau i Odei A.-Etxearte...

Els programes del 27-S han de ser netament independentistes
Març del 2017. Els partits i les entitats sobiranistes s'han marcat un termini màxim de divuit mesos, des de les eleccions del 27 de setembre, per assolir la independència, segons el preacord del full de ruta que van signar ahir. És la dissetena versió d'un text que es negociava des de feia mesos i que, d'entrada, porta les firmes de CDC-Reagrupament, ERC, l'ANC, l'AMI i Òmnium.
Els programes electorals de les candidatures sobiranistes hauran de er clarament independentistes i un mateix referèndum servirà per ratificar la constitució catalana i la independència, segons el preacord final.

Això sí, s'indica com a “alternativa” la possibilitat que es pacti amb l'Estat espanyol una consulta vinculant al llarg del procés de transició. El document queda ara obert perquè s'hi puguin incorporar altres partits com la CUP, MES, EUiA i fins i tot els sectors sobiranistes d'ICV. També Unió.
Fa quinze dies es va fer públic un primer esborrany genèric del document fet públic ahir a la tarda, amb ambigüitats que ara s'han concretat, i la intenció declarada que se signés a final de mes. Els últims dies, algunes veus de l'ANC havien demanat que s'ajornés fins a mitjan abril, perquè havien de celebrar abans la seva assemblea. Finalment, però, es va decidir rubricar la firma ahir per demostrar que es tenen “les coses clares” en el camí cap a l'estat català, segons reconeixia un dels negociadors.
Els impulsors de la iniciativa no es van fer cap foto conjunta ni tampoc han programat cap acte, sinó que van comunicar l'entesa a través d'una nota de premsa per no “molestar” la resta d'organitzacions que encara s'hi poden sumar. “No volem que es trobin la taula parada”, destaquen. Les negociacions, per tant, continuaran després de Setmana Santa i el preacord es pretén convertir en acord “definitiu” el 3 d'agost, quan Artur Mas signarà el decret de convocatòria del 27-S. Llavors tots els partits que l'hagin signat assumiran aquest redactat en el seu programa, segons diverses fonts de la negociació.

Passos definits
El full de ruta marca quatre fases ben definides (vegeu gràfic). D'entrada, s'indica que les eleccions del 27-S “tindran caràcter plebiscitari” i serviran per conèixer la voluntat dels ciutadans sobre el seu “futur polític”, en substitució del referèndum prohibit. Els programes de les candidatures tindran, “com a punt primer i destacat”, l'especificació que votar-les implica “un pronunciament favorable a la independència”. A més a més, tal com havien reclamat grups com la CUP i ICV-EUiA, s'assenyala que l'eix nacional i el social són “indestriables”, per la qual cosa
cal una “aposta decidida” per l'estat social, especialment l'educació, la sanitat, les pensions i els serveis públics essencials.
Així mateix, els partits signants han d'expressar una voluntat clara per a la “regeneració democràtica” i la “transparència”.
Després d'un eventual triomf independentista el 27-S, hi haurà una declaració com a “anunci de l'inici del procés cap al nou estat o república catalana”. El text deixa clar que la transició nacional continuarà encara que el Constitucional tombi la declaració i els procediments que la succeeixin. S'elaborarà, a més, la constitució catalana –el projecte ha d'estar enllestit en uns deu mesos, és a dir, cap al juliol del 2016– i es farà amb la màxima participació ciutadania; en concret, una convenció constitucional catalana, precisió que vol ajudar que s'hi sumi la CUP. En paral·lel, i durant els divuit mesos pactats, es posaran en funcionament estructures d'estat com la hisenda, la Seguretat Social i el proveïment energètic. Alhora, igualment, es miraran d'obrir negociacions amb l'Estat per fer la successió, i amb les instàncies internacionals per al reconeixement del nou país.
L'última paraula, això sí, la tindran els ciutadans.
Com que la consulta pactada amb l'Estat sembla impossible, el pas definitiu serà un referèndum sobre la constitució catalana, en què un resultat positiu es considera que ja permetria proclamar la independència. Per tant, també seria el de ratificació. Tot seguit, s'escollirà el nou Parlament i s'obriran converses amb l'Estat espanyol i la UE per fixar-hi les noves relacions.

És un punt de partida obert a canvis perquè en els pròxims mesos s'hi puguin incorporar altres forces
Josep Rull, coordinador general de CDC

Aquest acord és el punt d'arrencada per construir un nou país, i perquè la gent sàpiga què està votant
Alfred Bosch, Alcaldable d'ERC a Barcelona

Els dubtes de la CUP, EUiA, MES i Unió
En les pròximes setmanes, diversos partits s'hauran de definir:
La CUP ja ha presentat el seu propi full de ruta i està tenint reunions amb CDC i ERC. David Fernàndez, de fet, ja ha declarat més d'un cop: “Estem obligats a posar-nos d'acord.” Les converses giren al voltant d'ampliar i construir un espai comú sobre el procés constituent, i una solució pot ser acceptar que signi només part de l'acord.
MES-Moviment d'Esquerres decidirà si s'hi afegeix el 17 d'abril, tot i que ahir valorava que la majoria dels punts clau del seu full de ruta “han quedat reflectits” en el text.
Per contra, EUiA, que va ser en el pacte inicial i se'n va desdir hores després, difícilment s'hi afegirà perquè el troba massa independentista i allunyat del concepte ampli de sobiranisme. Segons fonts del partit, el líder, Joan Josep Nuet, plantejarà que no se signi als òrgans de la formació, que ho debatran després de les municipals. Nuet va donar ahir el procés per “mort” i va aclarir que no avalarà un text modificat “unilateralment pels interessos electorals de CiU i ERC”.
Unió és la que ha mostrat més dubtes, si bé ja ha dit que no acceptarà imposicions de ningú. El 14 de juny sotmetrà el seu propi full de ruta a votació de la militància.

Joan A. Forès
Reflexions

30/03/15. L’espanyolíssim IBEX-35 i Catalunya. L'única ruptura de debò, la veritable sacsejada política de l’Estat espanyol és la independència de Catalunya. La nostra derrota és un objectiu de la pràctica totalitat de les forces polítiques espanyoles...

Benvolguts,
En el seu Bloc de l’indirecte.cat, Josep Maria Loste ens informa sobre l’ÍBEX 35. Tant Loste com l’IBEX 35 han aparegut diverses vegades al Bloc Reflexions. En Loste per bé i l’IBEX per mal...
Recupereu els darrers comentaris i articles de Suso de Toro del Bloc Reflexions!
Aquí hi tornen a aparèixer els Putos amos i també l’ÍBEX 35! I també el braç polític executor: Ciudadanos!
Recordem que Espanya ha intentat diversos cops la nostra anihilació, amb la Inquisició abans del 1500, amb Felip V el 1707-1714, amb Miguel Primo de Rivera el 1923, amb Franco el 1939, amb la transició borbònico-franquista-bananera del 1975-1978...
I cada cop en saben més i hi tornen!

30.3.2015.
Josep Maria Loste
L’espanyolíssim IBEX-35 i Catalunya


Doblegar Catalunya, derrotar  Catalunya, anorrear Catalunya. Aquest és  el primer  objectiu de l’IBEX- 35 espanyolíssim, a través del seu  braç  polític executor: Ciutadans
Per altra banda, s’ha vist clarament  a Andalusia que l’opció, teòricament, rupturista de Podemos encara està molt verda, i, a més, no és de fiar. El bipartidisme al gran sud  hispànic encara  és molt  fort. En qualsevol cas, es posa de  manifest que aquí  l’única ruptura  de debò, la veritable  sacsejada  política de l’Estat  espanyol és  la independència de  Catalunya. Per aquesta raó,  els autèntics  poders fàctics (molts dels quals  fan fàstic) pretenen  doblegar  Catalunya, per tal que es vegi en l’obligació  d’admetre la seva derrota: el seu anihilament  total.

No hi ha dubte  que davant dels esdeveniments tan durs que se succeeixen la data  del 27S adquireix  més importància  i rellevància  que mai. També cal dir que la feblesa  catalana  continua provocant ensurts. Els partits polítics  catalans que han de portar la iniciativa continuen fent un paper  ben galdós  i la gent, la societat  civil, dona  mostres d’estar exhausta. Ara s’està produint l’autèntic  cansament del catalanisme. Però, el moviment  catalanista/sobiranista/independèntista no es pot aturar  de cap de les maneres perquè, tal com diu  molt  bé l’escriptor gallec d’origen castellà, Suso de Toro, els castellans, l’Estat  espanyol, no tindran pietat  de  nosaltres. La teoria de  l’escriptor  gallec  és totalment  versemblant, ja s’està posant en marxa : la derrota  de  Catalunya es pretén per  asfixia i la durada del combat està calculada: menys d’un any. I no  ens enganyem,
 aquest és un objectiu de la pràctica  totalitat de les forces polítiques espanyoles, de dins i de fora, del Parlament  espanyol.
S’han viscut uns  anys  molt  intensos, 2012, 2013 i  2014, els quals  han espantat els amos  d’Espanya: Potser l’error dels catalans ha estat  que caldria  haver  fet  possible  una DUI, i  que s’iniciés  de debò un procés de negociació tripartit (Barcelona-Madrid-Brussel·les). Ara  ja  només tenim una oportunitat: el 27S, i pel mig les municipals. Ara, tot Catalunya  ha de ser conscient que si no avancem de  debò  serem  derrotats  sense  pal·liatius; i això implicaria quedar-nos sense  res; és a dir, que la  minsa autonomia que tenim actualment  podria ser completament anul·lada per la realitat  dels  fets. No ens  podem deixar doblegar: Hem de  treballar  amb fermesa  per  fer possible  un 27S autènticament  sobirà i alliberador . Catalunya ha de treure el seu nervi  i tirar endavant amb dignitat.

Joan A. Forès

Reflexions

30/03/15. Per què Esperanza Aguirre o José Bono omplen els mitjans de comunicació catalans? Compra d’espais televisius o de premsa pels cavernaris Planeta, Seeliger i Conde per promocionar l’antiindependentisme. Per què Pere Portabella no pot presentar els seus films a Andalusia? Odi descarat del PP contra Catalunya

Benvolguts,
Com havíem explicat ahir, els Putos amos poden comprar espais radiofònics o televisius o diaris a Catalunya i en canvi Pere Portabella no pot presentar els seus films antifranquistes a Granada...
1.   Compra d’espais televisius o de premsa pels cavernaris Planeta, Seeliger i Conde per promocionar l’antiindependentisme
Grans empreses com el Grup Planeta o Seeliger i Conde “compren” espais als mitjans de comunicació catalans per omplir-los d’un discurs a favor d’una Catalunya dins d’Espanya
Mentre els nous autors catalans de petites editorials tenen greus problemes per sortir en els grans mitjans de comunicació catalans i no diem en els espanyols,
els autors o polítics espanyols omplen els mitjans catalans per afavorir un discurs procliu a les tesis de la tercera via o unionistes.
Ho hem vist aquests dies, Planeta ha de recuperar-se del preu pagat a l’ex ministre José Bono pel seu llibre i l’ha promocionant com si fos una estrella literària o un premi Nobel de Literatura, l’hem vist a RAC 1, Catalunya Ràdio, TV3, diari Ara o 8 Televisió i Esperança Aguirre, ex-empleada de la consultora Seeliger i Conde, tres quarts del mateix, fins i tot perdonant-se la vida insinuant que potser el PP es va equivocar votant contra l’estatut.
Mentre els escriptors o autors del país no tenen espai als mitjans de comunicació, els mediàtics espanyols omplen els mitjans del país

Una veritable incongruència, què aporten personatges mediàtics com Bono o Esperanza Aguirre al debat polític català? No hi ha personatges de més nivell que un polític espanyol retrograd i una candidata del PP que fuig de la policia per evitar ser multada? Ens hem d’empassar personatges casposos com aquests en els nostres propis mitjans de comunicació i de forma reiterada?

El Grup Planeta vol recuperar els diners pagats a Bono i Seeliger i Conde vol demostrar la seva capacitat d’influència per evitar la independència
El poder s’imposa i ho demostren amb aquestes publicitats encobertes en els mitjans de comunicació catalans, i promocionant Bono, Aguirre o altres demostren el seu poder, 16 pagines de publicitat de Seeliger i Conde a La Vanguardia bé mereixen una entrevista al mateix diari a Esperanza Aguirre perquè ens canti les seves virtuts, això si en clau espanyola.

2.   Odi descarat del PP contra Catalunya
29 de març de 2015 11:35 h
La Diputació de Granada va vetar el documental “El sopar” i la participació del cineasta a la sessió de cloenda d'un cicle de projeccions sobre memòria històrica

Segons informa el digital Andaluces.es, el passat dijous estava previst que el cineasta participés en la sessió de clausura d’un cicle de cinema organitzat per la Diputació de Granada i el Museu Reina Sofia de Madrid sota el títol de Memòria del descrèdit, però finalment no va ser-hi present, els organitzadors llavors van justificar l’absència per un mal entès. Portabella en declaracions al digital andalús va desmentir els organitzadors i va argumentar altres raons: "Res de malentesos, és un veto a mi i a la meva pel·lícula. El poder creu que pot fer el que li doni la gana i el PP està borratxo de poder ". 
"Tenen por de la cultura i això vol dir por de pensar, de conrear el pensament crític. La decisió ha estat una bestiesa i un veto contundent "

En la clausura del cicle de cinema s’havia de projectar el documental El sopar,  que explica la trobada clandestina de cinc expresos polítics en una masia el 1974, el mateix dia de l'execució de Salvador Puig Antich, per intercanviar les seves experiències carceràries. Segons Portabella el documental contribuïa  "a la recuperació a Granada de la memòria històrica ". El cineasta va assegurar que la prohibició va ser decidida per "instàncies superiors", i va apuntar al responsable polític de l'àrea de cultura de la Diputació de Granada, el popular José Torrent.

Ciutat morta sí,  El sopar no

El Cine Club El Sud, dependent de la Diputació, ha projectat des del mes de gener una desena de pel·lícules històriques i contemporànies de caràcter avantguardista i polític entre elles Ciutat morta.

El figuerenc Pere Portabella, a més de reconegut cineasta va ser un actiu militant antifranquista.


Com a polític, va participar en l'organització de l'Assemblea de Catalunya i va ser diputat al Parlament de Catalunya i senador entre 1980 i 1984.


COMENTARIS:
Hem rebut un comentari interessant del company Lluís del Grup d'Opinió GOAL. Es refereix a l'entrevista a TV3 del Bono i l'Aguirre. Recordem l'apunt d'en Joan Canadell de la setmana passada: http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2015/03/250315-joan-canadell-que-us-passa.html,
que es preguntava per la valentia dels periodistes catalans. I jo dic "qui prodest?"


No sé qui controla TV3 i concretament el programa "Els matins", però que cada dia és més espanyolista i cada dia parlen pitjor la llengua catalana també és veritat. La Lídia Heredia i l'Helena Melero, no sé si aprovarien un examen oral de  català.
La setmana passada va ser d'un espanyolisme total. Dimarts, la Lidia Heredia va convidar Bono a presentar el seu llibre durant mitja hora. Va explicar el que diu sempre des de fa 30 anys. "Que todos los españoles somos iguales" Ningú no li pot dir a aquest senyor????  que no tots cobrem el seu sou d'exministre i que per tant ja no som iguals. Que ell pot parlar en castellà a TV3 i els escriptors catalans no poden presentar els seus llibres a TVE, ni parlant castellà. Quin nivell que té aquesta noia. Un de l'ESO ho hagués fet millor.
Sort que els tertulians, que tenien una mica més de seny que l'Heredia, van dir que no pensaven llegir el llibre ni que els hi regalessin.
Dijous la Melero entrevista l'Esperanza Aguirre per dir que ha treballat a una empresa barcelonina que és de les millors del món i que ha après molt i que quan acabi l'entrevista anirà a comprar a Sarrià, la Diagonal i al Passeig de Gràcia. Mai ningú no li ha preguntat a aquesta senyora com és que va dir que "Endesa antes alemana que catalana"
Es veu que per sortir a TV3, primer has d'insultar els catalans. Tens més Aquesta gent m'imagino que paguen a algú per sortir a TV3. Un programa  no porta casualment un autor a presentar un llibre. Quants diners paguen i qui cobra? Qui es deixa compra per un plat de llenties. La gent que insulta Catalunya no hauria de sortir a Televisió de Catalunya. Això és de jutjat de guàrdia.
Ahir el directe.cat en parla d'aquest tema. La veritat és que fa pudor de corrupció encoberta aquest tema.
Lluís

Joan A. Forès
Reflexions

dilluns, 30 de març de 2015

30/03/15 Revista de premsa del dia 30 de març. Índex. Aguirre. Bono. Portabella. Bosch. Lo Rat Penat. Països Catalans. SÚMATE. Pacte Nacional per la Independènia

Benvolguts,
Aquest matí he tafanejat una mica pel núvol i m’he trobat amb 10 articles que m’han interessat, relacionats amb el procés. Us dono els enllaços més avall!
Els articles són del directe.cat i del PuntAvui. En el directe.cat entre altres apunts parlen de com l’Espe Aguirre i el Bono (i d’altres) tenen barra lliure per passejar-se pels mitjans de comunicació de Barcelona, ja que els seus Putos amos els “compren” espais d’audició o televisió o de diaris de paper i digitals, en els “seus propis mitjans”. O sigui que l’Espe o el Bono poden anar a RAC 1, Catalunya Ràdio, TV3, diari ARA o 8 Televisió a explicar les seves mentides antiindependentistes. I no passa res. En canvi quan en Pere Portabella té un film antifeixista programat en un festival de la Memòria Històrica a Andalusia, li veten d’un dia per l’altre els del PP! Però també li vetarien els del PSOE o els de Podemos o dels C’s, etc. I al País Valencià segons articulistes del PuntAvui poden els del PP crear lleis que afecten la llengua catalana donant “patent de corso” a entitats secessionistes que introduiran els seus criteris inventats, o els del PP poden acabar d’eliminar els senyals de TV3 a les Illes. I no passa res.
Del diari el PuntAvui també he seleccionat un molt bon article de l’Eduardo Reyes, president de Súmate, dos articles parlant de pensions, i més coses. Els aniré comentant i passant en successius correus. M’agradaria rebre els vostres comentaris de tant en tant...

150331. Revista de premsa. Índex
Avui el PuntAvui i el directe.cat parlen més d’independentisme que d’altres coses. Vegem-les:
2.      Directe.cat. El PP veta el cineasta Pere Portabella
3.      Indirecte.cat Josep Maria Loste. Valors totalitaris de debò
5.      El PuntAvui. La guardiola i les pensions
Josep Maria Llaurador Les pensions i el futur
Lluís Martínez Guardiola
6.      El PuntAvui. La Nació va de Salses a Guardamar i de Maó al Cinca.
Jordi Creus Lo Rat Penat
Josep M. Pasqual Països Catalans
7.      El PuntAvui. Secció d’El lector escriu:
Agustí Vilella Què volem?
Ramon Masagué Sóc català
8.      El PuntAvui. Jordi Cabré Som millors
9.      Desclot. Diari d'un patriota


Joan A. Forès
Reflexions

diumenge, 29 de març de 2015

29/03/15. Monty Burns. L'ectoplasma del Montoro. Suele usar su poder y riquezas para hacer lo que le place sin pensar en sus consecuencias. Codicioso, amargado y excéntrico. Sus rasgos más comunes son la avaricia,la tacañería y el egoísmo.

Benvolguts,
Tot sovint, amb molt d’enginy, els articulistes o els il·lustradors o els ninotaires fan aparèixer el senyor Montgomery o Monty de la sèrie Els Simpsons, com a ombra o ectoplasma del ministre Montoro.
He cercat a la Viqui i el resultat ha estat excel·lent:
Els Simpson / Monty Burns
El señor Burns es el ciudadano más rico, poderoso y anciano de Springfield; la revista Forbes calcula que su fortuna ronda los 16,8 mil millones de dólares.[3] Suele usar su poder y riquezas para hacer lo que le place sin pensar en sus consecuencias y sin la intervención de las autoridades. Estas características han hecho que la revista Wizard lo considerara como el cuadragésimo quinto gran villano de todos los tiempos.
Originalmente, este personaje fue diseñado como un villano plano recurrente que ocasionalmente irrumpiría en la rutina de los Simpson para crear algunas situaciones caóticas, pero la popularidad de Burns le ha asegurado un puesto fijo en el elenco de personajes habituales de la serie
Montgomery Burns representa el papel de un codicioso, amargado y excéntrico multimillonario, dueño de la central nuclear de Springfield. Sus rasgos más comunes son la avaricia, la tacañería y el egoísmo. Personifica un gran número de características sobre el gran empresario americano, en especial el insaciable deseo de seguir aumentando su propia fortuna y poder a costa de la desgracia ajena. El señor Burns también encarna el estereotipo de jefe poco atento y desinteresado: suele olvidar el nombre de algunos de sus empleados, y poco o nada le preocupa su seguridad y bienestar. Es el estereotipo clásico de capitalista despiadado y sin ninguna clase de escrúpulos. Su orientación política es conservadora y republicana, y a menudo se le ve defendiendo los valores de este partido.
Què us sembla?

Joan A. Forès

Reflexions

28/03/15. Roger Tugas / Roger Mateos. IBM dissenyarà el programa informàtic de la Hisenda pròpia. L’engalipada més corrent que es practica a Espanya, des dels afers del carrer, tocomocho, bitllet de loteria premiat, als casos Castor o similars...

Benvolguts.

En aquest apunt hi hem ajuntat dos articles amb els seus comentaris, un del diari ARA de títol IBM dissenyarà el programa informàtic de la Hisenda pròpia i un segon, del Bloc Oriols de l’indirecte.cat que de fet és el que ens ha cridat l’atenció i que ens ha portat al primer, que du per títol Catalunya preveu declarar-se Estat independent en menys d'un any.
Primer presentem el del diari ARA i a continuació afegim el de l’indirecte.cat.
A l’ARA ens expliquen una història difícilment creïble, o increïblement difícil! Parlen d’un projecte IBM dissenyarà el programa informàtic de la Hisenda pròpia, que té unes determinades característiques, uns terminis i no sé què més i que costa menys que el palauet a Pedralbes de l’Urda i la Cristi,  El sistema ha de ser operatiu en un any i costarà 1,3 milions al Govern.
No m’ho crec!
Aquí hi ha alguna cosa que no lliga!
Havien fet un intent, amb unes empreses espanyoles i segons diu:
El contracte es va adjudicar el 2001 a Indra i Gestión Tributaria Territorial per un import de 13,8 milions d’euros. Va entrar en funcionament el 2004 i de seguida van començar els problemes.
Trobo que aquest preu és miserablement petit per un projecte d’aquesta envergadura. Però aquesta temptativa no va tirar endavant. Quan ens ha costat, amb comissions i tot?
I ara diuen que en el cas actual: El sistema serà més barat del que s’havia pressupostat inicialment, ja que les propostes podien arribar a costar fins a 2,15 milions i el preu fixat per l’empresa nord-americana ha sigut d’1,29 milions, incloent-hi l’IVA. Au! Au! Au!
Encara m’ho crec menys. Què en pensen obtenir? Crec que hauria d’estar més especificat i aclarir quan ha de costar de veritat l’estudi precís i estimar quan pot costar un sistema complet...

Suposo que coneixeu el cas del sastre i les caputxes del Sancho Panza a l’Ínsula Barataria. És la trampa o l’engalipada més corrent que es practica a Espanya, des dels afers del carrer, tocomocho, bitllet de loteria premiat (en l’engalipada, o timo en castellà queda sempre demostrat que totes dues parts són culpables de voler engalipar l’altra), com en l’esfera dels grans negocis, segurament de l’IBEX: Aquest projecte que m’ofereix és molt car (Sacyr Canal de Panamà, Florentino Plataforma Castor)! M’ho pot fer més barat? Prou! Doncs endavant! Es realitza el projecte i no compleix les condicions establertes. Normalment se soluciona incrementant el preu i pagant-lo el sofert poble, nosaltres...

Doncs em temo que aquest assumpte de la Generalitat i IBM va per aquest camí. Recordeu també que fa uns dies vaig explicar una història amb la mateix base sobre el Faraó i la recerca d’un Gran Sacerdot, en que les condicions estaven mal definides...

Encara hi ha un acudit que es basa en el mateix criteri: Un client va a cal sastre i protesta dient que li havia fet una americana amb una sola màniga, i el sastre respon: Oh, no havíem quedat en res!

Ara vegem els articles:

ESTRUCTURES D’ESTAT
1. IBM dissenyarà el programa informàtic de la Hisenda pròpia
El sistema ha de ser operatiu en un any i costarà 1,3 milions al Govern
Roger Tugas / Roger Mateos
28/03/2015 00:00

Feia un any que s'hi treballava, però no va ser fins al 3 de març que la Generalitat va decidir quina empresa s’encarregarà de dissenyar el sistema informàtic per a la gestió tributària de la futura Hisenda pròpia. Tres setmanes després ja va ser definitiu: el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) i IBM van formalitzar el 23 de març el contracte pel qual l’empresa de matriu nord-americana elaborarà el “projecte per a la conceptualització, la definició dels procediments i la implantació d’una primera fase d’un sistema de gestió tributària basat en una solució de mercat”, segons ha publicat aquesta setmana el portal de contractació pública del Govern.
El 2 de desembre s’havia anunciat la licitació del projecte, al qual van presentar ofertes fins a quatre empreses. També s’hi havien interessat companyies com ara Everis i Indra, tal com ja va avançar l’ARA. Finalment, però, l’escollida ha sigut IBM, una firma amb oficines a Barcelona i experiència contrastada en ordinadors específics per fer comptabilitat. El sistema serà més barat del que s’havia pressupostat inicialment, ja que les propostes podien arribar a costar fins a 2,15 milions i el preu fixat per l’empresa nord-americana ha sigut d’1,29 milions, incloent-hi l’IVA.
Una primera fase del sistema
L’eina informàtica que elabori en un any IBM no tindrà encara la capacitat per encarregar-se de la gestió de tots els tributs suportats a Catalunya -el gruix dels impostos més voluminosos segueix en mans de l’Estat-, però sí que haurà de posar les bases per poder-ho assumir. No queda clar en quin moment la Generalitat podrà fer-se càrrec de tots els impostos que paguen empreses i ciutadans a Catalunya. Aquest serà, de fet, un dels passos clau per a la desconnexió de l’Estat. Per això, cal que la Generalitat vagi preparant-se per a aquesta eventualitat.
Ara es tracta de dotar la Generalitat d’un sistema “ més potent”, capaç de manejar una base de dades més gran i de creuar-les amb més eficàcia que el programa que s’utilitza actualment, el Gaudí, segons expliquen les fonts de la Generalitat consultades per l’ARA. D’entrada, el nou sistema ha de permetre millorar la gestió dels tributs que controla ara l’administració catalana -especialment l’impost sobre el patrimoni i la taxa turística- i impulsar un projecte ambiciós de lluita contra el frau fiscal que l’executiu està cuinant. Fonts del Govern confirmen que el sistema d’IBM serà, a més, la base sobre la qual s’edificarà l’eina informàtica que permetrà suportar la Hisenda pròpia plena.
En el plec de prescripcions tècniques de l’adjudicació a IBM, s’indica en diverses ocasions que el sistema haurà d’estar preparat per incorporar-hi més endavant nous impostos i “arribar a un escenari de gestió completa que inclogui la recaptació i la inspecció”. Per tant, el projecte ha de ser “ampliable per abastar tots els processos i necessitats d’una gestió tributària i recaptatòria d’extrem a extrem”, per configurar així una “hisenda pròxima, innovadora, al servei de la ciutadania, eficient i eficaç”. “L’objectiu del present projecte és la construcció d’un mòdul bàsic de gestió tributària” que pugui ser generalitzable, segons explica el text, per a “la gestió de qualsevol figura impositiva” i donar resposta a “qualsevol ingrés de caràcter públic derivat de l’exercici de competències actuals o futures”.
Aquesta primera fase haurà d’estar operativa en 48 setmanes i, aleshores, la Generalitat podria licitar-ne una ampliació segons com evolucioni el procés. Durant aquest període, IBM haurà de treballar colze a colze amb el Govern per elaborar el sistema i formar els treballadors de l’administració que l’hauran de fer servir. Els responsables del projecte hauran de retre comptes un cop al mes amb la secretària d’Hisenda, Georgina Arderiu, i cada setmana amb alts càrrecs del seu departament. Hauran de dissenyar, a més, un procés de proves i pilotatge per verificar el funcionament correcte de l’eina i, seguidament, dirigir-ne el desplegament tècnic i un pla de formació per a una cinquantena de treballadors de l’executiu de diferents nivells de responsabilitat.

Transició entre programes
El sistema haurà d’incorporar el model de seguretat desenvolupat pel Cesicat i, en aquesta primera fase, encara no permetrà fer-se càrrec de la recaptació per via executiva dels tributs propis i cedits, una funció de la qual ara s’encarrega l’Estat però que la Generalitat es disposa a assumir. Ho farà encara esprement el sistema informàtic vigent a l’Agència Tributària de Catalunya, el Gaudí, que conviurà amb el d’IBM mentre aquest últim no s’imposi.
Fins ara, el Gaudí s’anava actualitzant amb aplicacions suplementàries per atendre les funcions que s’anaven assumint. Però el salt endavant que suposaria per a la Generalitat ocupar-se de la gestió de tots els tributs que es paguen a Catalunya requereix un programa molt més modern i eficient. El desenllaç de les eleccions del 27 de setembre i l’evolució del procés sobiranista marcaran els tempos del desplegament de la Hisenda pròpia.

Gaudí, un sistema car i que ja va néixer tort
Gestió i Atenció Unificada d’Impostos (Gaudí) és el nom del programa informàtic que s’utilitza ara a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). El sistema va tenir un origen accidentat. El contracte es va adjudicar el 2001 a Indra i Gestión Tributaria Territorial per un import de 13,8 milions d’euros. Va entrar en funcionament el 2004 i de seguida van començar els problemes. El sistema presentava deficiències, fins al punt que la Sindicatura de Comptes va fer-se’n ressò. En un informe corresponent al 2009, l’ens fiscalitzador constatava que els problemes en l’aplicació del nou programa “no han permès millorar l’endarreriment en la tramitació d’expedients” sobre l’impost de successions i donacions. “Actualment el sistema Gaudí no funciona en la seva totalitat, s’ha rescindit el contracte i s’ha decidit fer un nou concurs per contractar una nova empresa que desenvolupi la totalitat del projecte”, afegia.
Posteriorment es van anar solucionant les mancances, però segons el personal de l’ATC consultat per l’ARA el Gaudí encara és un sistema “poc àgil, poc pràctic i massa lent”. S’hi han anat afegint aplicacions per actualitzar-lo. Però davant el repte de la Hisenda pròpia l’eina quedaria obsoleta.

El Govern paga 42.000 euros per un informe sobre la futura agència
El Consell Assessor per a la Transició Nacional ja va presentar a finals del 2013 un informe de 155 pàgines sobre com havia de desenvolupar-se la futura Hisenda pròpia. Més enllà del full de ruta polític, però, el Govern ha demanat ara un estudi tècnic “per incorporar a l’Administració Tributària de Catalunya les millors pràctiques internacionals de gestió de sistemes fiscals”. De les tres ofertes que es van presentar, l’empresa que ha aconseguit l’encàrrec és PricewaterhouseCoopers -de fet, propietat d’IBM-, que percebrà 42.350 euros per redactar en un termini de tres mesos un informe sobre els aspectes a desenvolupar perquè la Hisenda catalana “pugui encarregar-se de la gestió del sistema tributari català d’acord amb els principis d’eficiència, transparència i servei públic”. L’objectiu és estudiar diversos models existents per fer “una primera exploració de les tendències que es podrien incorporar a l’administració tributària de Catalunya, tant d’acord amb el seu nivell competencial present com sobretot en la perspectiva que arribi a esdevenir l’autoritat del sistema fiscal català”.

L’article anterior ens l’ha fet notar l’apunt fet per l’Oriol Jordan en el Bloc Oriols de l’indirecte.cat, que segueix. Ens ha intrigat el títol de l’article Catalunya preveu declarar-se Estat independent en menys d'un any.
Vol dir que l’autor usa un sil·logisme, o més aviat un sofisma per donar-li títol.
·        La premissa és: IBM crearà un programa informàtic de la Hisenda pròpia.
·        En l’article hi especifica un termini de realització: “Aquest programa estarà llest en un any.”
·        Ergo entremig Catalunya s'haurà declarat Estat independent...
A veure si us creieu el raonament!

28.3.2015. 20:12 h
2. Catalunya preveu declarar-se Estat independent en menys d'un any
Les intencions de l'Estat espanyol son molt clares pel que fa a Catalunya.
Els partits catalans fan patir, en especial el principal partit de Govern, simplement per la seva trajectòria històrica i el soci de federació que arrossega. Que moltes vegades dubtem de la intenció real que pugui tenir CiU en el seu conjunt, però això no treu que vagin avançant en el procés nacional. De fet, ells mateixos, com a conjunt, no sàpiguen del tot què són o cap on van. Ara bé, el que sí que té clar CDC és que l'objectiu final avui per avui és la plena independència. Es per això que avui s'ha produït el titular informàtic: IBM s'encarregarà d'enllestir el programa de la Hisenda Catalana per tant sols 1,3 milions. Aquest programa estarà llest en un any, i tindrà capacitat per suportar tota la recaptació impositiva.
 
"Un any". "Tota la recaptació impositiva". Com bé saben, ara mateix la Generalitat no té la capacitat legal per recaptar tots els impostos, però el desenvolupament d'aquest programari en el termini d'un any implica que hi ha la previsió que d'aquí a dotze mesos probablement sí que ho puguem fer. Això vol dir que entremig Catalunya s'haurà declarat Estat independent.
 
Mentre això no passa, la soga espanyola va apretant cada vegada més. El ministre Montoro feia broma ahir, perquè no es pot creure una altra cosa, quan deia que si Catalunya es deidqués al que s'ha de dedicar, la recuperació econòmica seria millor. Catalunya, encara com a comunitat autònoma, ha estat la locomotora d'aquesta recuperació que ara venen a bombo i plateret, i de la que se'n volen aprofitar, com sempre, malgrat ells mateixos. Avui li ho ha recordat el president d'ERC, Oriol Junqueras, que ha afirmat que el Principat exporta més que mai, i que si no fos per les nefastes decisions que prèn l'executiu espanyol, no existirien les mancances en consum que hem patit fins ara.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols

Joan A. Forès
Reflexions



29/03/!5. Cervantes. Don Quijote. Part 2. Ínsula Barataria. Judici Caputxes. «¿Habrá bastante paño para hacer una caperuza?» Yo, tanteando el paño, dije: “sí”. Judici de Sancho: Ninguno de los dos tiene razón porque los dos habéis obrado de mala fe...

Benvolguts,
Us presento aquest conte que suposo que coneixeu, però que m’ha servit per explicar l’article de l’ARA de Roger Tugas sobre el programa informàtic de la Hisenda Catalana encarregat a IBM.

Don Quijote. Part 2. Ínsula Barataria. Judici Caputxes
SANCHO: ¡Ni manos ni pies ni besos ni nada. ¿Qué demonios queréis?
SASTRE: ¡Justicia contra ese mentiroso!
LABRADOR: ¡Justicia contra ese ladrón!
SASTRE: ¿Ladrón yo?
LABRADOR: ¿Embustero yo? (Se dan golpes)
SANCHO: (Separándolos) Quietos ya. Pasa a este lado tú; y tú a ese otro. Y háblame por este oído que el otro lo necesito para el que hable después. (Se inclina a un lado con la mano en la oreja.)
SASTRE: Yo, señor, soy sastre, que es oficio tan honrado como otro cualquiera, aunque tengamos fama de robar la tela que sobra de los encargos. Estando ayer en mi tienda llegó este labrador, me entregó dos piezas de paño y me preguntó: «¿Habrá bastante paño para hacer una caperuza?» Yo, tanteando el paño, dije: “sí”. Pero el hombre volvió a preguntar: «¿y habría bastante para hacer dos en vez de una?». Le vi mala intención, pero como no había hablado del tamaño, respondí: “también”. El muy zorro se queda pensando y volvió a preguntar: «¿Y no podrían salir tres?» «Sí, por poder, también pueden salir tres.» En fin, que él siguió añadiendo caperuzas y yo añadiendo que sí, hasta llegar a cinco. Con esto ya le pareció bastante y quedamos en que yo le haría cinco caperuzas. Ahora, al entregárselas, pone el grito en el cielo, y no sólo no me quiere pagar el trabajo, sino que pretende que yo le devuelva su paño. Eso es todo.
SANCHO: (Cambiando ostensiblemente de mano y de oreja.) ¿Es así, hermano?
LABRADOR: Así es.
SANCHO: ¿Y es verdad que él hizo cinco capuchas con el paño que le diste?
LABRADOR: Verdad también. Pero él nada me advirtió del tamaño. ¿Y sabe su señoría lo que ha hecho? ¡Muestra, muéstralas a la Justicia!
SASTRE: (Sacando la mano de debajo del ferreruelo con una caperucita roja en cada dedo.) Aquí están las cinco, una por una, y juro que están cortadas y cosidas con todas las de la ley.
LABRADOR: ¿No es un escarnio, señor gobernador?
SASTRE: Considere que él nada me dijo del tamaño. Pues ¿qué creía este sinvergüenza que puede hacerse con un cacho de paño así?
SANCHO: ¡Basta ya! El pleito está bien claro y aquí no hace falta más ley que el buen juicio. Ninguno de los dos tiene razón porque los dos habéis obrado de mala fe. Por lo tanto, que pierda el labrador el paño, y el sastre que pierda su trabajo. Y que se queden aquí las caperuzas para muestra. Y lárguense los dos con viento fresco, que no están los gobiernos para perder el tiempo. ¡Largo ahora mismo! (Los dos litigantes corren atropellándose.) ¡A comer!

Joan A. Forès

Reflexions

dissabte, 28 de març de 2015

28/03/15. Josep Lluís Albiñana. Pido perdón por ser uno de los 350 diputados que aprobaron la Constitución. Il·lusió amb la caiguda del règim franquista/en Franco es mor al llit/surten a la llum les forces polítiques amagades durant el franquisme i t'atropellen...

Benvolguts,
La bona amiga Consol ha publicat al Facebook aquesta imatge. I aquesta imatge estava envoltada d’altres imatges també molt interessants sobre el procés independentista!
No he trobat la font original, però me la crec. Recordeu que Josep Lluís Albinyana fou el primer president de la Generalitat Valencianaquan l’Abril Martorell i altres sicaris franquistes hi varen fotre ma i la varen destrossar!

Respecte a l’afirmació de demanar perdó s’entén perfectament. Un altre exemple semblant seria el d’en Xirinacs:
Estàs il·lusionat amb la caiguda del règim franquista/en Franco es mor al llit/Surten a la llum les forces polítiques amagades durant el franquisme (esquerres però sobretot dretes)/l’assumpte estava atado y bien atado/I els innocents amb un lliri a la ma són anorreats pel poder dels més forts...
Segurament que Albinyana tingué uns moments de glòria al començament de la transició, però al final reconeix, cosa que no han fet cap dels 349 diputats restants, començant pels Miquels Roques, Solés Tures i companyia,  que se l’havien rifat, o pixat segons com sigueu de malparlats, i vet ací un gat, i vet ací un gos, i vet ací el conte fos; i vet ací un gos i vet ací un gat, i vet ací el conte s’ha acabat!
La confessió d’Albinyana era la crònica d’una mort anunciada. I ha tingut el valor de dir el que tots sabíem i dèiem:
·        Que la Transició fou un frau
·        Que no hi ha hagut cap transició real sinó un fenòmen de màrketing polític
·        Que tot era propaganda per a disfressar la realitat
·        La Carta Magna no és obra de cap reconciliació
·        Tot és un muntatge, és fals, pura propaganda
I jo hi afegiria que quin tip de riure es deuen estar fent els Tejeros, Calvo Sotelos, Fragas, Martin Villas, Gonzalezs, Guerras, Aznars, Zapateros, Juancas, etc...

Traiem de la Viqui:
Josep Lluís Albinyana i Olmos (València, 1943) és un jurista i polític valencià d'ideologia valencianista que fou el primer President del Consell Preautonòmic del País Valencià entre 1978 i 1979, durant la transició democràtica espanyola.
A banda, Albinyana ha treballat com a membre de vigilància penitenciària, en l'Audiència Provincial de Barcelona i actualment és magistrat en el Jutjat d'Instrucció número 1 de València.
Als anys 70 es va implicar en la formació d'Unió Democràtica del País Valencià junt amb Joaquín Maldonado, amb l'objectiu de crear una força política valenciana de caràcter interclassista. Quan Vicent Ruiz Monrabal va forçar un gir cap a l'ortodòxia catòlica, Albinyana abandonà la formació. En aquell moment decidí integrar-se al Partit Socialista Obrer Espanyol en considerar que tenia potencial per esdevindre un referent interclassista, per més que en aquelles dates no comptava amb excessiva presència al territori.[1]
PSOE
L'any 1975 ingressà en el PSOE i fou nomenat membre de la Comissió Executiva Federal, com a secretari d'emigració.[1] En les eleccions generals espanyoles de 1977 fou cap de llista del PSOE per la circumscripció electoral de València: després del bon resultat en les votades, creà l'Assemblea de Parlamentaris del País Valencià, un òrgan on el PSOE tenia majoria com a guanyador de les eleccions.[1]
El 1978 va ser triat per unanimitat com a primer President del Consell Preautonòmic del País Valencià (l'antecedent de la Generalitat Valenciana contemporània), des del qual oficialitzà la Senyera quadribarrada amb l'escut del Consell i la denominació per al territori de País Valencià. A més, va iniciar una campanya per a fer que els ajuntaments valencians demanaren l'Estatut d'Autonomia per la via ràpida, aconseguint el suport de més del 90% dels mateixos.[2] Albinyana exercí el càrrec de President fins l'abril de 1979 (el tornaria a exercir breument fins a desembre del mateix any), quan la falta de suport de la direcció del PSOE a les seues polítiques valencianistes provocaria un pacte entre la cúpula del partit i la Unió de Centre Democràtic[3] perquè el PSOE (ja rebatejat com a PSPV-PSOE) abandonara el Consell Preautonòmic.
Albinyana es quedà en minoria davant la UCD i va ser forçat a dimitir, la qual cosa es produí el 22 de desembre de 1979,[4] i va ser substituït com a cap del Consell per Enric Monsonís (UCD), amb la qual cosa el País Valencià accediria finalment a l'autonomia per la via de l'article 143, reservada per a les comunitats «no històriques».
UPV
Albinyana va fer pública la seua baixa del PSOE en una carta al Diario de Valencia el 22 d'abril de 1981.[5] Més tard presentà una coalició valencianista d'esquerra junt amb Vicent Ventura,[6] formada per gent provinent de l'Agrupament d'Esquerra del País Valencià i del Partit Nacionalista del País Valencià de Francesc de Paula Burguera.[7] La nova formació, anomenada Unitat del Poble Valencià, es presentà a les eleccions a les Corts Valencianes de 1983 amb Isidor Balaguer com a cap de llista i fou la quarta força més votada amb més d'un 3% dels vots, però la llei d'Hondt els impedí a accedir a les Corts Valencianes.
En octubre de 1983, Josep Lluís Albinyana fou elegit vice-secretari general del PNPV,[8] que poc després s'integraria definitivament en la UPV, amb la qual cosa esdevindria partit polític.


Joan A. Forès

Reflexions