dilluns, 9 de febrer del 2015

03/02/15. Marta Rojals. Elles no tenen poder (o no tenen temps)

Benvolguts,
La Marta Rojals amb un intel·ligent treball de recerca fotogràfica ens explica, com fa el mestre Bilbeny amb les obres antigues, escrites o pintades, com es poden tergiversar les informacions, en aquest cas amb el pretext de la religió que no deixa de ser política i viceversa. I tot gràcies a les ganes de fer trampes ajudats de la tècnica que en aquest cas és amb l’ajut dels programes tipus  Photoshop o similars. Ens ensenya les 5 primeres fotos manipulades, però també la darrera que no és manipulada però serveix per manipular-nos a nosaltres...

03.02.2015
Marta Rojals
Elles no tenen poder (o no tenen temps)
Diapositiva número u: els integrants del nou executiu del govern grec de la renovadora Syriza:


Diapositiva número dos: foto retocada de la capçalera de la manifestació de protesta a París pels assassinats a Charlie Hebdo: un diari ultraortodox jueu n'ha esborrat les dones amb Photoshop.


Diapositiva número tres: foto original de la capçalera de la manifestació de protesta a París pels assassinats a Charlie Hebdo:


Diapositiva número quatre: foto retocada de la capçalera de la manifestació de protesta a París pels assassinats a Charlie Hebdo: un diari feminista n'ha esborrat els hòmens amb Photoshop:


La setmana passada vam fer molts escarafalls sobre el flamant govern grec que només tindria ministres hòmens, tot i que alguns van voler aixafar-nos la guitarra explicant-nos que tindria algunes vice-ministres, com si fos un gran què. Ens és igual, perquè no parlarem del govern grec, només escalfàvem motors.

Anem ara a les diapositives dos i tres: de lluny, semblen idèntiques. De prop, serien com una mena de joc de les set diferències... si no fos perquè no hi ha set diferències, sinó cinc: una cancellera alemanya, una batllessa de París, una presidenta suïssa, una representant de política exterior de la UE i una reina de Jordània. I ara, a la diapositiva número quatre, veiem destacades les 'diferències' que ocupen el primer pla. És com passar el garbell fins que queda la pedra grossa, la que no voldríem tenir a la sabata ningú.

Ara passaré una diapositiva que no es veu, la cinc: representaria la conductora d'un programa matinal de Catalunya Ràdio explicant que li agradaria tenir més dones a les tertúlies però que, quan els havia trucat, moltes li havien dit que en aquestes hores no els anava bé, que tenien unes altres obligacions. Disculpeu-me que parli de memòria, perquè l'àudio ja no és disponible a la web, però recordo vivament la paraula 'obligacions', i també, tot seguit, la paraula 'prioritats'. Podem suposar que, de set a deu, les professionals a qui havia trucat la conductora no es troben en la situació de buidar rentaplats ni d'omplir rentadores, perquè podem deduir, també, que hi ha algú a casa seva que ho fa, ja sigui perquè aquell dia li toca, ja sigui perquè li paguen per fer-ho. Aleshores, què deu impedir a aquestes dones qualificades de complementar-se el sou anant a la ràdio a parlamentar sobre l'actualitat? Quines són les 'obligacions' que les deuen tenir ocupades a les hores de documentar-se i llegir tots els diaris? Què els impedeix d'entrar una mica més tard a la feina, en el cas que puguin recuperar les hores després? Qui tingui una senyora a mà de set a deu, o qui en sigui una durant aquestes hores, ja es pot respondre.

I qui tingui un senyor a mà o en sigui un, també, com en les diapositives trucades de la manifestació: si esborrem les tasques que fan els hòmens, i si esborrem les que fan les dones, què quedaria de l'organització de la nostra vida acomodada i occidental? Què quedaria de la família avançada, de la paritat, del repartiment de feines i de les agendes múltiples? Esborrem les tasques que fan els uns i les altres i mirem com queda la sala d'espera d'un pediatre, els box de rentada de cotxes, una reunió de l'AMPA, una habitació de xiquet malalt, una cua d'ITV, un emprovador de la secció infantil, una tertúlia. I també una reunió del consell directiu d'una empresa, o una composició d'un govern que et fulminarà l'agenda durant un mínim de quatre anys.

L'última diapositiva, la que fa sis, és de fa uns quants mesos, però per la composició podria ser de fa 20, 30, 50 o 100 anys: és una foto de família dels empresaris del lobby del 'pont aeri' amb el rei d'Espanya:


Els contribuents podem explicar dos moments de la vida que ens han allunyat de la innocència:
·        l'un, quan sabem que els reis no vénen de l'Orient,
·        i l'altre, quan descobrim que els polítics no manen els països. Els qui manen els països són senyors com aquests de la diapositiva sis que flanquegen el 'preparao' de la corbata rosa.
Ara seria bonic de tenir un Photoshop que permetés d'esborrar els individus que han pogut arribar a aquests càrrecs gràcies a un d'aquests dos privilegis:
·        les renúncies de les dones que tenen al voltant (a favor del temps d'ells),
·        o les prioritats distintes de les seues rivals (a favor del temps d'elles).
No vull ser malpensada, però, de la foto, potser no en quedaria ni la corbata rosa.

La setmana que ve, si no hi ha res de nou, continuarem.

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada