dimecres, 28 de gener del 2015

28/01/15. Vides paral·leles. El dia 26 de gener de fa 76 anys les tropes franquistes amb moros i legionaris varen entrar a Barcelona. El dia 27 de gener de fa 70 anys l’exèrcit soviètic va alliberar Auschwitz...

Benvolguts,

En el directe.cat, en el Bloc de l’Oriol Jordan http://in.directe.cat/dietari-2014/blog/13277/errors-que-es-paguen-cars hi ha aquest paràgraf que fa pensar:

A Alemanya i a Europa, avui tot el protagonisme se l'ha endut el setantè aniversari de l'alliberament del camp de concentració més intens i sanguinari del nazisme: Auschwitz. Angela Merkel tornava a demanar perdó ahir pels crims comesos durant aquest període, els assassinats, l'opressió a gent innocent. Merkel deia sentir vergonya de tenir aquesta taca tan gran en la història del seu país. Hi ha hagut molts homenatges a les víctimes arreu d'Europa, fins i tot a Espanya, que ha fet un exercici màxim d'hipocresia. L'Estat recorda les víctimes del nazisme, però mai ha condemnat el franquisme ni ha demanat perdó per quaranta anys d'horror en silenci. I per què? Perquè ells sí que van guanyar la guerra.

De la hipocresia de l’estat i del PPSOE en tornarem a parlar. Tanmateix jo volia parlar avui mateix del trist espectacle per acció i omissió que varen fer les emissores de televisió amb seu a Catalunya, TV3 i la cadena del Godó, els dies 26 i 27.

·        El dia 26 de gener de fa 76 anys les tropes franquistes amb moros i legionaris varen entrar a Barcelona. Fet luctuós, que lliga amb la no-condemna del franquisme que ha escrit l’Oriol Jordan.

·        El dia 27 de gener de fa 70 anys l’exèrcit soviètic va alliberar els jueus que quedaven en el camp d’extermini d’Auschwitz...

L’acció que esmentàvem és el gran desplegament de mitjans de les televisions amb seu a Barcelona per commemorar l’alliberament d’Auschwitz. Era la fi del calvari...
L’omissió que esmentàvem és que aquestes televisions no varen parlar ni poc ni gens del luctuós succés de la invasió de Barcelona per les hordes feixistes. Era el començament del calvari que encara dura... 

El president polonès referint-se a la invasió de Polònia i l’extermini de jueus va dir ahir:
“El nacionalsocialisme va convertir la meva pàtria en un cementiri jueu”, va dir el president polonès, Bronislaw Komorowski, en el 70è aniversari de l'alliberament del camp d'extermini identificat amb la barbàrie nazi, Auschwitz. Al cap d'Estat del país aleshores ocupat i on els van instal·lar el seu camp més mortífer li va pertocar pronunciar l'únic discurs polític. Al davant hi tenia un auditori format per 300 supervivents i líders d'arreu del món, en la jornada consagrada a intentar el que és impossible: traslladar en paraules l'horror que va envoltar la maquinària de la mort del Tercer Reich, que, només en aquell camp, va assassinar 1,1 milions de persones, la majoria jueus...

El president català no deu tenir res a dir sobre la invasió de Catalunya. A mi m’hauria agradat que el president del meu país referint-se a l’Ocupació espanyola de Catalunya hagués dit abans d’ahir, en la reunió amb una setantena de cònsols acreditats a Barcelona que:
“El feixisme, el nacionalsindicalisme i el nacionalcatolicisme van convertir la meva pàtria en un cementiri”. “Mig milió de catalans morts o exiliats, un quart de milió de famílies desfetes, un saqueig increïble de documentació que encara resta en poder de l’enemic ‘por el justo derecho de conquista’, l’inici  del genocidi cultural català, 40 anys sense escoles en català, sense llibres en català, sense diaris en català, sense ràdios en català, sense teatre en català, sense cinema en català, sense poder-se expressar en català”, en la jornada consagrada a intentar el que és impossible: traslladar en paraules l'horror que va envoltar la maquinària de la destrucció, l’anorreament i el genocidi del franquisme, ajudats del feixisme italià, del nazisme del Tercer Reich, i del franquisme borbònic que va succeir-lo sense solució de continuïtat, els hereus dels quals encara mantenen el poder a Espanya...

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada