Benvolguts,
Ho explicàvem ahir parlant de pensions, que una tal Fátima
Báñez, ministra de Empleo y
Seguridad Social del Gobierno de España, que crec que és una senyora que
no ha treballat mai, va llançar una frase que la immortalitzarà: “Les
pensions de Catalunya es paguen "gràcies a la solidaritat dels
espanyols".
En el nostre apunt demostràvem amb xifres del mateix Ministeri d’Hisenda
que això és una
solemne mentida, però ja ho diuen en castellà que “las palabras se
las lleva el viento” i també diuen “si te he visto no me acuerdo” i també “ahí me las den todas”...
Ho diem perquè avui llegim que abans del 9N una altra tal Susana
Beltrán, que és professora de Dret
Internacional Públic de la UAB i vicepresidenta
de la SCC va vomitar una altra frase
similar: «El
poble català no existeix»! En castellà dirien: “Toma ya!” o
“toma del frasco
Carrasco”. Creieu que val la pena que ara l’haguem
de contradir? O és una botiflera amb una component d’autoodi
notable o és senzillament una invasora
espanyola que viu a Catalunya.
Bé, què fem, la contradiem, li demostrem que Catalunya no va
aparèixer el 1978 quan varen fer la Constitució borbònico-franquista actual sinó que té mil anys d’història? O no val la pena i
senzillament l’engeguem a la merda? Doncs això últim!
Si voleu llegir la
notícia:
Susana Beltrán: «El poble català no
existeix»
Pere Fontanals ,
Manresa | Actualitzat el 23/10/2014 a les 09:28h
Susana Beltrán, Marc Marcè i Josep Maria Vilajosana.
Foto: Pere Fontanals
Susana Beltrán, professora de Dret Internacional Públic a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i vicepresidenta de Societat Civil Catalana, i Josep Maria Vilajosana, Catedràtic de Filosofia del Dret, degà de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i coordinador del col·lectiu Praga han participat aquest dimecres en un cara a cara sobre la consulta del 9-N que no ha deixat indiferent a ningú.
Amb un nombrós públic implicat en una de les dues postures de consultar els catalans sobre el seu futur polític, l'acte organitzat pels col·legis de periodistes i d'advocats ha comptat amb la participació del públic que ha obligat els dos ponents moderats pel director de Regió7, Marc Marcè, a argumentar les seves afirmacions. Dret, política, filosofia i sociologia s'han barrejat en moltes de les intervencions sense que ningú, ni ponents, ni públic no hagi canviat la seva visió preestablerta.
Quant a les interpretacions, Beltrán ha tirat contínuament de la Constitució i de la negació de la sobirania del poble català. Ha estirat tant l'argumentari en aquest sentit que fins i tot ha arribat a afirmar en dues ocasions que "el poble català no existeix". Una altra de les preocupacions de la vicepresidenta de Societat Civil Catalana ha estat la cessió d'instituts per a fer la consulta. Ha recordat que els directors dels centres "són funcionaris de l'estat" i que es troben en un compromís "a l'hora de facilitar les claus de l'institut a algú de la Generalitat per obrir durant el diumenge". Curiosament, però, no s'ha referit al fet que aquests equipaments són de titularitat municipal o de la Generalitat.
Per la seva part, Vilajosana, ha basat el dret a votar dels catalans en tres principis: el democràtic, el de les llibertats i el de la dignitat, "tots tres recollits en l'articulat de la Constitució". El cardoní ha reconegut que una cosa és el dret de secessió, "que aquest és evident que la Constitució no contempla", i una altra cosa diferent, "el dret a votar i a ser preguntat, que és totalment legal".
Finalment, l'eterna discussió sobre qui ha de votar i qui no, ha centrat, també, una bona part del debat. Beltrán s'ha queixat que puguin votar estrangers que viuen a Catalunya, i en canvi no ho puguin fer "els murcians que sempre s'han sentit seva Catalunya". Vilajosana, per la seva part, ha portat la hipòtesi sobre que votin tots els ciutadans espanyols a la reducció a l'absurd: "què passaria si a Catalunya es votés que 'No' i en el conjunt d'Espanya sortís que 'Sí'?", "ens farien fora d'Espanya encara que nosaltres no volguéssim marxar?".
El cara a cara ha finalitzat amb preguntes formulades des de la línia zero, on representants polítics i de diverses entitats s'han dirigit als ponents, i una última ronda que s'ha fet des del públic. Tot i el poc temps que han tingut els ponents per defensar la seva postura, Susana Beltrán ha acabat el seu argumentari molt aviat i a partir de llavors s'ha anat repetint, i Josep Maria Vilajosana, ha fet servir una de les matèries que imparteix acadèmicament a la universitat, la lògica, per demostrar la falsedat d'algunes de les premisses que plantejava la seva adversària dialèctica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada