20/12/14. 141216. Carles Boix. A la recerca d’un pacte. "Si la llista única no és realment possible, reproduïm a les llistes separades la seva lògica"

Benvolguts,

La lògica del professor Boix és excel·lent!

Com que estem en un moment on ni en Mas ni en Jonqueras donen el seu braç a tòrcer, i si Catalunya se’n va a la merda mentre no afecti els seus mesquins interessos ja els va bé, la lògica del professor Boix podria ajudar-los i sobretot ajudar-nos.

Per cert, espero que passat aquest tràngol i un cop siguem independents, el poble no tornarà a confiar en sicaris com aquests. El poble ja n’està tip!!!

Presentem l’article de l’ARA A la recerca d’un pacte, precedit del comentari del directe.cat sobre aquest fet i aquest article, així com els punyents comentaris dels lectors, al final:

16 de desembre del 2014 | 21:02

RECULL DE PREMSA

Directe.cat

Boix: "Si la llista única no és realment possible, reproduïm a les llistes separades la seva lògica"

Carles Boix, Llista, única, Separades, Llistes

"Totes les llistes tindrien un programa bàsic en comú (amb la seqüència declaració-negociació-proclamació). Cada llista aniria encapçalada per líders polítics [...] i després comptaria amb noms de la societat civil".

El professor de la Universitat de Princeton, Carles Boix, ha sentenciat a un article que l'elecció de llista o llistes és la qüestió "difícil de resoldre" i que hi ha arguments "a favor de cada solució": "Una sola llista acosta les eleccions a un referèndum, però un pacte conjunt amb llistes separades també ho faria". 

A l'article A la recerca d'un pacte Boix hi ha dit que els votants del sí-sí "semblen preferir la llista única: això explicaria part del canvi de tendència a les enquestes a favor de CiU", i els vots del sí-sí del 9-N "són més que la suma de CiU, ERC, CUP i SI el 2012". "La veritat és, però, que no sabem quina solució maximitzaria el nombre de vots: les enquestes publicades pregunten sobre coalicions de partit i no sobre una llista de país" ha indicat.

Boix ha donat la seva opinió: "Si la llista única no és realment possible, aquesta és la meva proposta dirigida a evitar la col·lisió entre unitaristes i segmentistes : reproduïm, a les llistes separades, la lògica de la llista única. Totes les llistes tindrien un programa bàsic en comú (amb la seqüència declaració-negociació-proclamació). Cada llista aniria encapçalada per líders polítics (necessaris per donar continuïtat a la feina feta fins ara) i després comptaria amb noms de la societat civil constituïts tots ells en una mena d'agrupació electoral o civil comuna o transversal". 

Boix ha conclòs que els noms "haurien estat negociats per partits i grans associacions civils i distribuïts aleatòriament (o per afinitats ideològiques) entre les llistes" amb l'objectiu d'"assegurar la unitat d'acció dels partits en el programa comú": "A canvi, acceptarien la disciplina del partit corresponent en la resta de les qüestions polítiques".

Article ARA

A la recerca d’un pacte

Carles Boix| Actualitzada el 15/12/2014 18:36

En les propostes del president Mas i de Junqueras hi ha tres diferències clau:

·        data electoral,

·        programa a aplicar si guanyen els partidaris del sí-sí,

·        i tipus de llista.

Pel primer la data de les eleccions és condicional a l’acord al voltant d’una llista unitària i d’un programa d’acció basat en la seqüència declaració-negociació-proclamació. Sense aquestes dues condicions,

·        CiU proposa esgotar la legislatura fins al 2016

·        Per ERC les eleccions han de celebrar-se abans de les municipals amb llistes separades i un acord unitari al voltant d’una DUI i d’un Parlament constituent.

La pregunta al carrer és si és possible reconciliar aquestes dues posicions i, més enllà de les prioritats de cada partit, avançar i fer una passa (ara sí) decisiva.

Endarrerir les eleccions per després de les municipals (o, a tot estirar, després de l’estiu) seria, al meu entendre, un error. El context actual recorda altres cicles històrics espanyols. Sempre que Espanya ha entrat en una crisi profunda (per pèrdues colonials, raons econòmiques o pura deslegitimació del règim polític existent), Catalunya ha intentat transformar el marc constitucional existent a favor seu: en part pel seu dinamisme polític inherent; en part perquè una Espanya dèbil canviava la correlació de forces entre centre i perifèria.

El repte català, que afeblia més Espanya, inspirava aleshores l’emergència d’una esquerra espanyola antisistema.

I aquesta esquerra, amb suports i simpaties a Catalunya, feia possible que la dreta espanyola, abans completament deslegitimada, alcés la bandera de l’ordre per restablir la seva posició dominant. Aquesta dinàmica polaritzada acabava per enverinar la política catalana i per ofegar l’intent d’aconseguir més sobirania. Només al segle XX, va ser així el 1931-39, 1917-23 i 1898-1909. El creixement electoral de Podem i l’apel·lació entre desesperada i histriònica del PP com a partit anticaos són els símptomes més clars que ens trobem en un cicle històric similar. Per no ser engolits en aquella confrontació, els partits catalanistes han de mantenir la iniciativa política mitjançant eleccions i un govern ampli al voltant del mandat del 9-N.

Quin és aquest mandat i el programa que se’n deriva?

·        La proposta de Parlament directament “constituent” d’ERC no em sembla convincent.

·        L’alternativa (eleccions com a plebiscit amb declaració d’independència seguida d’un procés de negociació) té diversos avantatges:

·        permet incloure la massa moderada que ha passat a creure en la independència i que és condició sine qua non de l’èxit final;

·        permet utilitzar a favor nostre l’estructura institucional existent (penso aquí en la Unió Europea),

·        i finalment permet ajustar-se als canvis en l’escenari polític que necessàriament es produiran a Espanya entre les municipals i les generals.

Un procés de secessió és, en realitat, un procés constituent, però l’aprovació d’una Constitució i la determinació d’un nou “model social” (en el sentit que vulgui la gent) han de venir després d’haver assegurat les eines per fer possibles aquests canvis. A Catalunya hi hagut molts intents de fer la “revolució” primer per després guanyar la “guerra” i tots van acabar malament -enverinats, precisament, per la dinàmica peninsular a la qual feia referència abans.

És evident que l’elecció de llista o llistes és la qüestió més difícil de resoldre. La data d’eleccions i el tempo polític fins a una eventual proclamació d’independència són, dins de certs límits, negociables. La naturalesa de la llista no ho sembla pas, almenys en principi. Hi ha arguments a favor de cada solució, com ens recordava en Jordi Graupera fa uns dies. Una sola llista acosta les eleccions a un referèndum, però un pacte conjunt amb llistes separades també ho faria. Els votants del sí-sí semblen preferir la llista única: això explicaria part del canvi de tendència a les enquestes a favor de CiU. I els vots del sí-sí del 9-N són més que la suma de CiU, ERC, CUP i SI el 2012. La veritat és, però, que no sabem quina solució maximitzaria el nombre de vots: les enquestes publicades pregunten sobre coalicions de partit i no sobre una llista de país.

En tot cas, si la llista única no és realment possible, aquesta és la meva proposta dirigida a evitar la col·lisió entre unitaristes i segmentistes :

Si la llista única no és realment possible, reproduïm, a les llistes separades, la lògica de la llista única.

Totes les llistes tindrien un programa bàsic en comú (amb la seqüència declaració-negociació-proclamació). Cada llista aniria encapçalada per líders polítics (necessaris per donar continuïtat a la feina feta fins ara) i després comptaria amb noms de la societat civil constituïts tots ells en una mena d’agrupació electoral o civil comuna o transversal. Aquests noms haurien estat negociats per partits i grans associacions civils i distribuïts aleatòriament (o per afinitats ideològiques) entre les llistes. El seu objectiu seria assegurar la unitat d’acció dels partits en el programa comú. Però, a canvi, acceptarien la disciplina del partit corresponent en la resta de les qüestions polítiques.

Carles Boix

COMENTARIS. Alguns molt, molt i molt interessants:

·        Penso que la "seqüencia declaració-negociació-proclamació" també podria ser acceptada per la CUP i afins. Potser, matisant en algun altre punt que no és el que preferirien, però que ho accepten si obté un recolzament major que la seva proposta.

·        Bastant d'acord en general amb l'article, cal acostar posicions i tan CiU com ERC hauran de cedir en certs punts.

·        No estic tan d'acord en 2 punts de l'article.
1. Crec que seria millor que cap de les dues llistes les encapçaléssin polítics, ni Mas ni Junqueras especialment, d'aquesta manera ens estalviaríem guanyadors i vençuts polítics el dia de les eleccions.
2. en referència a aquesta frase " A Catalunya hi hagut molts intents de fer la “revolució” primer per després guanyar la “guerra” i tots van acabar malament ", crec que hi ha un gran error quan es fa referència a temes de revolució i guerra, clarament recordats durant la Guerra Civil. Aquí no estem en guerra, però estem davant d'una crisi econòmica i social brutal. Molts sectors, com ANC o Òmnium i gent que va votar SíSí parlen de la independència per millorar els serveis socials que ara no podem tenir un dèficit fiscal tan gran envers Espanya, però sempre cal recordar que hi ha elements que el Govern de la Generalitat podria posar en pràctica, i que demostraria ja d'entrada que aquestes polítiques socials es portaran a terme, e.g., aturar desnonaments, treure qualsevol imputat del Parlament i de les files del partit, lluita contra la corrupció, aturar la privatització de la sanitat, la sobresubvenció de mitjans de comunicació, reducció dels desorbitats sous de certs alts càrrecs públics que cobren més de 100k €/any, etc. I TOTES aquestes coses les podem posar en pràctica des d'aquest moment (sense dependre de Madrid).

·        Això no és fer la revolució i després la guerra, és demostrar què podem fer en el futur de la Catalunya independent, i de pas convèncer indecisos per la independència que no creuen que les polítiques socials, sanitàries, o casos de corrupció canviaran ni que siguem independents i gestionem tots els impostos.

·        Faria un crit eixordador. Que em sentissin ERC i CDC i tota la resta de polítics que des dels diferents partits volen que aquest procés avanci, ràpid i el més segur possible. Que llegeixin aquest article, i altres veus en la mateixa direcció (en Bassas, per exemple, avui mateix) i que escoltin la veu del carrer. Des del dia de la conferència de Junqueres, on es van plasmar les dificultats d'entendre's, el desànim van creixent. No ens ho podem permetre. Han de fer alguna cosa, JA.

·        No acabo de veure l'entossudiment d'aquells que no volen la llista unitària, però després diuen sí a un Govern de concentració. Si després han de governar plegats, sí o sí, no és més lògic i transparent presentar-se plegats?

·        Chapeau !. Aquest article és tan precís com un raig láser. Especialment interessant és l'anàlisi històric " dinàmiques espanyoles-catalanes", que tans cops han dut el carro pel pedregar. I la proposta final em sembla molt raonable.

·        Molt bona proposta. Hi afegiria un detall per a aplanar el camí per esdevenir una realitat: 

o   Que tan la composició com el llibre de ruta com el timing siguin redactats per un grup de persones expertes i alienes a les directrius dels partits - l'ANC , el CaTN, .....- Si ho redacten CiU i ERC la gent en desconfiarà i no s'hi sumaran els votants habituals d'altres partits.

·        Penso que el mes importat ara es votar per la independència No import tant qui governi. Primer CATALUNYA.

·        Crec que és una bona proposta. El problema que tenim és que els catalans som pioners en el que estem fent, i per tant, estem obrint una nova via en la història. Mai ha passat abans que un país vulgui constituir-se en estat, dins d'un estat democràtic on hi ha eleccions, però es pretén prohibir un referèndum en tots els casos. I per tant, no tenim referents previs respecte al que hem de fer. Però hem de decidir i actuar!

·        Bona proposta, que, de fet, és la que s'acabarà imposant si hi ha seny i s'acaben els xantatges. I si deixem els romanços esterils com aquests d'uns pressupostos que no serveixen per a res.

·        Tinc bastant clar que el Gobierno del Reyno intentarà de totes totes il·legalitzar unes eleccions a Catalunya de caire plebiscitari amb l'argument que es tractarà d'un referèndum encobert. Des d'aquesta perspectiva, l'alternativa de llistes separades li posa les coses molt més difícils a l'Estat perquè com es pot parlar de referèndum encobert si hi ha diverses candidatures?

·        Tanta por tenen els de CiU que assoleixin la majoria les esquerres a Catalunya que prefereixen continuar amb Rajoys, Saenz de Santamaria, Cospedal?

·        Tanta por ténen les esquerres Catalanes que prefereixen seguir amb Guerras, Leguinas, Bonos, Sanchez's, Iglesias que un dia diuen "digo" i l'altre "diego"?

·        Prou de recances i pors, hem d'assolir la Independència sense renunciar a les ideologies.
Hem d'assolir un mínim denominador comú conjuntament, per la llibertat del poble de Catalunya.

·        Si de veritat volem la independència ha de ser entre tots i no buscar el protagonisme d'un partit o d'una coalició, sincerament no crec que la dreta catalana sigui pitjor que la espanyola, tampoc que l'esquerra espanyola sigui millor que la catalana, per tant ens hem de posar d'acord esquerres i dretes per assolir d'independència ja!. Sincerament crec que el que uneix la dreta i l'esquerra espanyola per no voler que Catalunya s'independitzi és precisament el que ha de fer que la dreta i l'esquerra catalana s'uneixin per assolir-la.

·        El que per a mi sumaria més i tindria més clar valor plebiscitari seria una llista única de debò incloent-hi tots els independentistes (CUP, escissions socialistes, part d'ICV). No sé quines possibilitats hi ha tenint en compte el temps necessari entre unes eleccions i altres (municipals, generals), ¿però no es podrien fer unes eleccions amb llista i punt únic amb el compromís de convocar noves eleccions, ja amb llistes separades però problablement amb part del programa comú -creació d'estructures d'estat-, tan aviat com es pogués?

·        El millor regal de Nadal que ens podrien fer, es que els polítics catalans es posin d'acord aprofitant el millor de cada programa i que el President Mas convoqui eleccions pel març que ve.

·        Tant de bo llegeixin l'article els responsables dels partits, entenc ambdues posicions, el que no es pot permetre el país, degut als recels, a deixar passar una oportunitat com aquesta.

·        Els partits estan obligats per moltes raons a entendre's i deixar els càlculs partidistes, s'ha de pensar en assolir la majoria independentista no en qui assoleix la major nombre entre els independentistes.

Joan A. Forès

http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/