Benvolguts,
He llegit la crònica de l’Andreu
Barnils del 16 de desembre al Vilaweb. Explica uns fets que varen passar el
dimarts 14 de desembre
de matinada. I els protagonistes
principals segons els mitjans de comunicació no crítics eren els “terroristes anarquistes”.
Com que hi he vist moltes incongruències ho estudiaré amb
més detall i en faré un treball de camp. He cercat per Google des
de quan amb anterioritat a l’afer Kasa de la Muntanya
el concepte “terrorisme anarquista” havia
aparegut als diaris o mitjans de comunicació. Aquest és el treball de camp.
La cerca amb Google m’ha donat aquest resultat:
No he trobat cap notícia o article d’opinió en
els darrers mesos, sobre el “terrorisme
anarquista”.
Però sí una cita pels fets de l’afer Can Via, del maig d’enguany, I mes endarrere ens hem de remuntar als anys 20 del
segle passat!
He recollit també els enllaços a articles sobre el tema:
De l’afer Can Vies. 5
de juny 2014: http://www.tribuna.cat/cronica/seguretat/policia-catalana-judicatura-espanyola-i-terrorisme-anarquista-05-06-2014.html
De l’afer de la Kasa
de la Muntanya. 18 de desembre 2014:
http://www.lesportiudecatalunya.cat/nel9/article/8-esports/57-opinio-esports/805358-lterrorisme.html
De l’afer de la Kasa
de la Muntanya. 18 de desembre 2014: http://www.tribuna.cat/cronica/seguretat/policia-catalana-judicatura-espanyola-i-terrorisme-anarquista-05-06-2014.html
De l’afer de la Kasa
de la Muntanya. 18 de desembre 2014, de l’Ateneu
Llibertari Estel Negre: http://estelnegre.balearweb.net/
Realment, està clar que el terme “terrorisme anarquista” l’he trobat
només en l’article d’Àlex Calvo de Tribuna.cat del juny d’enguany. Des d’aquell
moment, res de res fins a aquesta última foguerada. Cal pensar amb què ens
obsequiarà l’Audiència Nacional, recordeu
que hereva directa del TOP, els
propers dies. Hem d’estar previnguts i preparats!
Repàs dels articles:
1. L’article que m’ha semblat més interessant és
el de Jordi Martí Font de l’Ateneu
Llibertari Estel Negre. L’autor comença amb una seqüència de:
"Terrorisme
anarquista", expliquen les notes de premsa dels
Mossos i de la Guardia Civil,
"Terrorisme
anarquista" criden els titulars de la premsa a la tele,
ràdio i Internet, i demà als diaris.
"Terrorisme
anarquista" repeteixen els lloros repetidors de mentides.
"Terrorisme
anarquista" diuen els botiguers mentre tornen el canvi a
qui compra uns gramets de pernil dolç.
“Terrorisme
anarquista” assegura qui no té feina i el gat pentina…
És interessant adonar-se’n que aquesta seqüència
èpica és idèntica a la de la Oda al 2 de Mayo de
Bernardo López García:
¡Guerra! clamó ante el altar
el sacerdote con ira;
¡guerra! repitió la lira
con indómito cantar:
¡guerra! gritó al despertar
el pueblo que al mundo aterra;
y cuando en hispana tierra
pasos extraños se oyeron,
hasta las tumbas se abrieron
gritando: ¡Venganza
y guerra!...
I després compara el terrorisme anarquista
amb el terrorisme sense adjectius, just terrorisme, que és privatiu del poder! Que si s’hi
vol afegir un adjectiu és terrorisme institucional!
I la frase més punyent és: els anarquistes som qualificats de terroristes pel sol
fet de ser anarquistes...
Els terroristes ens volen atemorir amb «terroristes
anarquistes»
Jordi Martí Font. Ateneu
Llibertari Estel Negre
estelnegre | 18
Desembre, 2014 18:45
"Terrorisme anarquista" diuen els botiguers mentre tornen el canvi a qui compra uns gramets de pernil dolç.
“Terrorisme anarquista” assegura qui no té feina i el gat pentina…
I sense bombes, sense
atemptats, sense atracaments, sense extorsions, sense decapitacions, sense
tortures, sense fer por ni menys encara terror, els anarquistes som qualificats de
terroristes pel sol fet de ser anarquistes.
No calen
proves, ni imatges, ni declaracions. Ara
bé, si en calen per convèncer els que dubten que els anarquistes provoquem
terror no patiu
que ja apareixeran. Atemptats que ningú va veure però hi van ser, cartells amb
calaveres i punxes i martells i ferros, alguna bombona de butà, un escopetí, llibres i més
llibres, cartells i sobretot llibres, i ja tenim el
"comando" anarquista relacionat amb anarquistes d'arreu del món que el que volia era menjar-se la
bona gent ben guisada en una olla gran i fumejant.
Els "terroristes
anarquistes" són la nova excusa
dels "terroristes" sense qualificatiu. La nova excusa dels amos, dels burgesos, dels
capitalistes, per no ser assenyalats ni qualificats ells mateixos com a
terroristes, que és el que són. Perquè
qui provoca el terror en milers de persones obrint el cap a qui es posa per
davant i si se'l fotografia mentre ho fa el fotògraf ha de pagar 30.000 euros es veu que és un "àngel custodi" i no un "terrorista", perquè qui fa fora de casa seva centenars de milers de persones per
embutxacar-se diners i més diners tampoc és un "terrorista" sinó un
"inversor" o un "promotor immobiliari" o directament un
"banc", imprescindible per
a la nostra societat, perquè qui fabrica bombes i míssils que esventren milions de
persones humanes per folrar-se amb qualsevol guerra no és un
"terrorista" sinó un "empresari que dóna feina", perquè qui
fa patir milers i milers dels nostres deixant-los sense cobertura mèdica no és
un "terrorista" sinó un "retallador"… com a molt.
I en canvi, qui es planta i diu
que el poder cal dissoldre'l perquè
si no ho fem ens convertirà en pols a la resta és un "terrorista" perquè és un
anarquista. No calen bombes, no calen
atemptats, no cal terror. S'és terrorista si ho decideixen els Mossos o la Guardia
Civil i ho escampa la premsa del règim que és gairebé tota.
Massa cops al llarg de
la historia els i les anarquistes hem patir acusacions de "terroristes":
la Mano Negra, el Procés de Montjuïc, el cas Scala... i cada un d'aquests cops
els "terroristes anarquistes" ha coincidit que eren, ves quina
gràcia, policies o “terroristes” pagats per la policia. I cada cop que els amos veuen que se'ls escapa el
ramat de les mans creen "terroristes anarquistes" i intenten així impedir el rearmament -AMB IDEES- de qui no accepta ser ramat. Aquets cop no és
diferent. Atents
al botí "terrorista" organitzat pels "terroristes" que
cobren de l'Estat per fer-nos por quan no cobrin per obrir-nos el cap. Però
la por, definitivament, ha canviat de costat i
qui es cregui que el terror el
provoquen els anarquistes i no els capitalistes que mai no són “terroristes” ni
a la tele ni en boca de les autoritats té un greu problema.
Primer perquè no entén
res i segon perquè el següent “terrorista” que l’Estat assenyalarà segur que
serà ella. O ell.
2. També
he trobat interessant l’article Terrorisme del periodista - Lluís
Simon al diari L’esportiu, que
explica també el terrorisme institucional, policies i guàrdies civils, a part dels jutges. La frase més violenta: Fixeu-vos, però, que els
terroristes, segons la versió de l'Audiencia Nacional i que els Mossos
d'Esquadra avalen –en un error de
comunicació de dimensions còsmiques– són només els anarquistes, un judici
d'intencions gens innocent, i no els radicals de pensament ultradretà –aquí sóc
generós–de l'Atlético de Madrid.
‘Terrorisme'
18/12/14 02:00 - Periodista
- Lluís Simon
És fàcil batejar
els anarquistes com a “terroristes”, però ningú s'atreveix a fer-ho amb els
violents del futbol
Aquests dies han coincidit dues notícies
d'impacte i interessants de comparar, sobretot pel paper que hi han jugat els
mitjans de comunicació. Dimarts al matí, l'Audiencia Nacional ordenava una
operació contra el “terrorisme anarquista” a
Barcelona. Lògicament, més enllà que els detinguts ja es defensaran, el que s'estava
inoculant, amb la col·laboració necessària de molts periodistes, és que
l'anarquisme és, per definició, terrorista. Potser sí que hi ha
alguna persona que es defineix amb aquesta ideologia, que d'altra banda
promulga la pau
universal –i si no repasseu els clàssics–, que
és presumpte culpable d'algun delicte que desconeixem, però ara no es tracta
d'això. Les
cròniques ja especulaven amb l'amenaça d'atemptats amb bombes i coses per
l'estil per ajudar a donar un to violent als detinguts. En tot cas,
ens hem de quedar amb la idea principal. Si ets anarquista, i de vegades personalment me'n sento, ets
terrorista.
I d'aquí vaig a parar a la segona notícia
de dimarts, també relacionada amb una actuació policial. Resulta que entre els fatxes
del Frente Atlético que van participar en l'assassinat de l'aficionat dels
Riazor Blues hi ha un guàrdia civil i un militar. A diferència del cas dels anarquistes, aquí sí que tenim
un cadàver sobre la taula i imatges
per la televisió d'un episodi de gran violència, a banda que alguns
detinguts, també tenien antecedents per violència.
Fixeu-vos, però, que els terroristes, segons la
versió de l'Audiencia Nacional i que els Mossos d'Esquadra avalen –en un error
de comunicació de dimensions còsmiques– són només els anarquistes, un judici
d'intencions gens innocent, i no els radicals de pensament ultradretà –aquí sóc
generós–de l'Atlético de Madrid. Ara, sabent que entre els caçadors del Calderón hi ha agents de l'autoritat podria
titular, seguint la jurisprudència comunicativa de l'Audiencia Nacional, que la policia actua
contra una cèl·lula terrorista paramilitar del Frente Atlético i quedar-me tan
ample. Pensin el que pensin, facin el que facin i delinqueixin o no
delinqueixin, els poso tots al mateix sac.
I ja sabem que a Espanya quan parlem de
terrorisme no és per donar èmfasi a una notícia, sinó per posar els pèls de
punta a la gent, que encara té en el seu imaginari tot el que representa ETA. Fins i tot
ara, quan aquesta organització ha deixat d'existir a la pràctica, es continua usant
el seu nom per acusar qualsevol líder que vagi contra el poder establert, des
de Pablo Iglesias fins a Oriol Junqueras, d'estar al costat de la
lluita armada, quan
tots sabem que el monopoli de la violència el té l'Estat i també sabem què diu
la Constitució sobre el paper de l'exèrcit en la defensa de la unitat
d'Espanya.
No demano impunitat
per a ningú, només detecto que la policia i la justícia del pensament (si George Orwell em permet usar el concepte) no dorm a Espanya
ni de nit. Perquè encara hi ha una gran diferència entre delinqüent
i terrorista, i
quan et posen en el segon grup ja saps que has begut oli i ells, de fet, també
ho saben. Quan et toca no tan sols has de passar comptes pels teus
actes, sinó per
les teves idees. Quin país!
3. Finalment el periodista Àlex Calvo que escriu: Per als jutges espanyols un terrorista
no és terrorista si ataca Catalunya...
5 de juny del 2014 |
18:23
CRÒNICA · SEGURETAT
Àlex Calvo
Expert en seguretat i
defensa a l'Àsia i catedràtic convidat a la Universitat de Nagoya (Japó)
Policia catalana, judicatura espanyola i
terrorisme anarquista
Els aldarulls a Sants
i altres zones de Barcelona i Catalunya han demostrat un cop més l'escletxa
existent entre la policia catalana i els jutges, majoritàriament espanyols, que
ocupen plaça a Catalunya.
Can vies
.
Can vies
.
Mentre que els Mossos
d'Esquadra han complert amb el seu deure detenint un elevat nombre de
terroristes urbans, els jutges espanyols els han alliberat immediatament,
decretant ingrés a presó en un únic cas.
És curiós com aquesta feblesa, per no qualificar-la d'altra forma, amb el terrorisme urbà, contrasta amb la mà dura amb que els mateixos jutges tracten altres formes de terrorisme. Sembla ser que el codi penal espanyol, i en general aquesta suposada política severa contra el terrorisme, no són d'aplicació quan les víctimes són catalanes.
Ja ho hem vist altres cops. Els terroristes que van atacar la Delegació de la Generalitat a Madrid la Diada de l'any passat no solament són en llibertat, ans han pogut concórrer tranquil·lament com a candidats a les darreres eleccions europees.
És curiós com aquesta feblesa, per no qualificar-la d'altra forma, amb el terrorisme urbà, contrasta amb la mà dura amb que els mateixos jutges tracten altres formes de terrorisme. Sembla ser que el codi penal espanyol, i en general aquesta suposada política severa contra el terrorisme, no són d'aplicació quan les víctimes són catalanes.
Ja ho hem vist altres cops. Els terroristes que van atacar la Delegació de la Generalitat a Madrid la Diada de l'any passat no solament són en llibertat, ans han pogut concórrer tranquil·lament com a candidats a les darreres eleccions europees.
Per als jutges espanyols un
terrorista no és terrorista si ataca Catalunya.
Per als jutges espanyols un terrorista no és terrorista si ataca Catalunya"
Res d'això és nou, i res no fa preveure que canviï sota l'actual estatus colonial de Catalunya. És però un recordatori de la necessitat de substituir aquests jutges estrangers tous amb els terroristes, que els envien a casa amb un copet a l'esquena, per professionals catalans que tinguin molt clar quin és llur deure.
Per sort les tasques preliminars en aquest camp apunten ja, com va explicar el Jutge Santiago Vidal recentment a un dinar Moment Zero, a una transformació profunda en el camp de la justícia, incloent per exemple el nomenament com a jutges d'advocats experimentats (com fan els països civilitzats, entre ells Anglaterra), enlloc del sistema espanyol d'oposicions.
És evident que passar tres anys tancat aprenent lleis de memòria no és la millor preparació per a jutjar terroristes, si més no quan actuen contra Catalunya. Solament caldria afegir-hi que cal prendre nota de quins són aquests jutges que deixen anar els terroristes per a assegurar-se que no s'integrin a la judicatura de l'estat català. Han demostrat que no saben fer la seva feina, i per tant no hi ha cap motiu per a conservar-los.
Per als jutges espanyols un terrorista no és terrorista si ataca Catalunya"
Res d'això és nou, i res no fa preveure que canviï sota l'actual estatus colonial de Catalunya. És però un recordatori de la necessitat de substituir aquests jutges estrangers tous amb els terroristes, que els envien a casa amb un copet a l'esquena, per professionals catalans que tinguin molt clar quin és llur deure.
Per sort les tasques preliminars en aquest camp apunten ja, com va explicar el Jutge Santiago Vidal recentment a un dinar Moment Zero, a una transformació profunda en el camp de la justícia, incloent per exemple el nomenament com a jutges d'advocats experimentats (com fan els països civilitzats, entre ells Anglaterra), enlloc del sistema espanyol d'oposicions.
És evident que passar tres anys tancat aprenent lleis de memòria no és la millor preparació per a jutjar terroristes, si més no quan actuen contra Catalunya. Solament caldria afegir-hi que cal prendre nota de quins són aquests jutges que deixen anar els terroristes per a assegurar-se que no s'integrin a la judicatura de l'estat català. Han demostrat que no saben fer la seva feina, i per tant no hi ha cap motiu per a conservar-los.
A una Catalunya sobirana,
els jutges investiguen els terroristes, no els deixen anar amb un copet a
l'esquena.
Joan A. Forès
http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada