dissabte, 13 de desembre del 2014

11/12/14. Enric Padrosa. Legalitat i independència. Estan enrocats. Tenim molta urgència en marxar d'un estat que ens nega els nostres drets com a poble inclòs que no ens reconeix la nostra llengua...

Benvolguts,
L’amic i membre del GOAL Lluís Solà ens ha fet arribar aquest apunt de l’Enric Padrosa.
Un escrit d’un vell lluitador, amb qui tan la meva dona, Marta, com jo havíem coincidit en el FNC (Front Nacional de Catalunya) o sigui El Front, en els foscos anys 50 i 60. I continua actuant i escrivint com a líder que ja era als 20 anys...
L’Enric Padrosa ens planteja l’anàlisi de la trampa que usen els del PPSOE repetidament, la legalitat franquista espanyola enfront de la legalitat perduda de les nacions sotmeses a les lleis de Castella des de fa 500 anys! I les nacions sotmeses sempre ens trobem davant el “primo de Zumosol” i sempre per tant estem en inferioritat de condicions. Només estarem en igualtat de condicions, i encara, si com a NACIÓ INDEPENDENT, amb majúscules, podem arribar a fer un pols dialèctic amb el que quedi d’Espanya! I aquesta circumstància no és tan llunyana, s’esdevindrà immediatament després de la DUI quan calgui repartir-se alíquotament els actius i passius de les despulles de l’Imperio on no es ponia el sol...

Ells parlen de la legalitat franquista. N’hem parlat molt del franquisme latent a totes les institucions de l’estat, començant per la monarquia bananera, seguint per la policia, l’exèrcit, l’estament judicial, el funcionariat, els partits polítics, així com en les grans corporacions, moltes provinents de les privatitzacions practicades pels manaies del PPSOE des de la transició franquista dels anys 1975 a 1981, i que són presents en els lobbies com el Puente Aereo, o en els bancs com Bankia o La Caixa... El franquisme (no en digueu neo-franquisme sinó franquisme a seques), es manifesta en estat pur, el que anomenem franquisme sociològic, en extenses capes de l’administració, del funcionariat, dels sindicats(!), dels partits polítics, i del poble pla que no ha conegut altra cosa i ja ho accepta com  a mal consuetudinari i etern.

Potser aquí cal plantejar-se el paper del cristianisme en el desenvolupament dels pobles segons que siguin protestants o catòlics. Els de tradició catòlica com l’espanyol han estat alliçonats per la religió a ser pacients com Job i a acceptar els mals que els venen de més amunt amb resignació cristiana. És per aquesta circumstància que a Espanya no hi ha hagut ni una il·lustració (ja s’ha cuidat el poder de mantenir el poble en la misèria i en la ignorància supina) ni una Revolució com la Francesa.. Ergo, la llosa que els pobles de les espanyes té sobre el cap només una revolució i una posterior educació o reeducació republicana d’unes quantes generacions la pot trencar i ja es preocupen els estaments nacionalcatòlics que això no passi...

En canvi les tradicions protestants en els pobles del nord d’Europa els ha portat a ser industriosos i comerciants i honestos per principi, i els ha portat cap a la democràcia, al revés que la tradició catòlica que ens ha portat a ser ganduls (hijosdalgo), tramposos i deshonestos. L’Enric Padrosa ho esmenta.

Una bona pregunta és: Per què una Unió, l’europea, que hauria de ser seriosa, va admetre i encara no ha fotut fora un estat com l’espanyol que no ha sortit encara del franquisme, ni de l’edat mitjana? Vol dir que els interessos dels poderosos, estats, bancs, s’enfronten als interessos dels desgraciats que encara no han assolit la condició de poderosos? Tan bé que ens hauria anat als catalans i per extensió als espanyols que els homes de negre haguessin entrat a sang i foc fa tres anys i haguessin analitzat amb ulls de democràcia aquesta democràcia franquista orgànica (de los órganos) que hem patit des de fa generacions.
I prou de disquisicions!

Vegem què ens en diu l’Enric Padrosa:

Font: tribuna.cat
Dijous, 11 de desembre del 2014 | 20:28
Enric Padrosa. Associació Josep-Narcís Roca i Ferreras

Legalitat i independència

La tan esmentada "legalitat" espanyola --en aquest cas, la del Partit Popular (PP)-- és il·legal perquè no és democràtica.

Malgrat s'omplin la boca amb la paraula "il·legal", que tan repetidament utilitza el PP, no poden fer-nos creure que senten aquesta legalitat d'una altra manera que no sigui promulgant lleis retrògrades i antisocials.

És per aquesta raó que sovint  ens aclareixen que primer és "complir amb la llei" (Mariano Rajoy dixit) i "després amb la democràcia", deixant-se a l'aigüera el fet que sense democràcia no hi ha lleis homologables a la dels altres països del nostre entorn; països com, per exemple, els nòrdics o Anglaterra, entre d'altres. Defensen, doncs, els seus interessos partidistes i espanyolistes en el sentit més barroer.

·        La recent sentència contra la llei de consultes i contra el decret de convocatòria del 9-N ha causat la suspensió cautelar de la llei i del decret per cinc mesos prorrogables indefinidament, en afegit que, si continua endavant, tindria efectes legals contra els polítics i els funcionaris implicats perquè seria un acte de greu desobediència.
·        Referint-se a les demandes del dret a decidir de Catalunya, el cap del govern espanyol ha dit: "'Ni puedo ni quiero'". Fantàstic!"
·        Al mateix temps, però, s'ha donat a conèixer que el jutge Santiago Vidal ha estat greument sancionat davant la possibilitat de suspensió de la seva carrera judicial per haver-se mostrat partidari de la independència de Catalunya, és a dir: tot el poder de l'estat va muntar ràpidament un legislatiu amb una majoria parlamentaria absoluta i una d'extrema dreta, amb el corresponent poder legislatiu, executiu i judicial

El cas és: del que paguem i del que ens tornen hi ha una diferència de 13.000 milions d'euros, però no és aquest l'únic cas de falta de democràcia, també estem a les antípodes dels casos d'Anglaterra i Escòcia --per posar només un exemple. En resum, tenim molta urgència en marxar d'un estat que ens nega els nostres drets com a poble, la nostra llengua que no ens reconeix adduint que Catalunya sempre ha estat part d'Espanya. El govern espanyol està enrocat defensant que la sobirania està en "la totalitat del poble espanyol" per sota de qualsevol parlament i de qualsevol llei.

Els mitjans europeus ja s'han adonat que el govern espanyol està enrocat en que la sobirania de l'estat "només és del poble espanyol", sense tenir en compte les nacionalitats existents dins l'estat, cosa que és un escarni per la democràcia i demostra ben clarament el sentit polític de l'estat als qui encara no ho tenien prou clar. Referint-se a les demandes del dret a decidir de Catalunya, el cap del govern espanyol ha donat la següent resposta en el Congreso de Diputados: "Ni puedo ni quiero". Fantàstic!
Enric Padrosa

http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada