En Vicent Partal, com sempre, l’encerta!
Avui el tema
del seu editorial del vilaweb és l’aparició en el diari El Mundo d’una
notícia, feta córrer pel Ministerio del Interior, sobre uns hipotètics trasllats
de diners de comptes de Suissa a Andorra del batlle de Barcelona. Desmentit a l’instant
pel batlle Trias i amb aportació de documents de l’entitat Suissa de banca USB,
negant la possibilitat de que el batlle Trias tingui o hagi tingut mai comptes
a Suissa.
En aquest article hi ha almenys dues troballes
semàntiques genials:
·
'Mort civil': Consisteix a apartar
una persona de l'escena, matar-lo pel que fa a la presència pública, amb una
campanya eficaç de desprestigi o mitjançant amenaces personals...
·
El GAL mediàtic: l'estat se
situa fora de la llei per fer una feina bruta contra els seus oponents polítics...
I una constatació igualment potent:
·
Vivim en un estat “democràtic” on la policia viola
sistemàticament el principi de neutralitat que hauria de protegir els ciutadans...
Hi ha precedents!
·
Per exemple l’ultrafatxa Aznar que
immediatament que s’havia produït l’atemptat de l’11M en els dies que s’hi jugaven
les eleccions del 2004, va enviar tots els ambaixadors espanyols a explicar als
governs estrangers respectius i va anar personalment a tots els “diarios nacionales”
que va poder per tal que es creguessin el seu mantra:
Se lo digo yo, ha sido
ETA!,
Se lo digo yo, ha sido
ETA!
Se lo digo yo, ha sido
ETA!
Ara vegem aquest nou episodi magníficament
explicat i interpretat per en Vicent Partal:
03.11.2014
El GAL mediàtic
'Mort civil'. És un concepte intrigant
que vaig sentir per primera vegada al Vaticà. Ells, experts com ningú en
aquestes coses, havien descobert que al segle XXI ja no calia matar físicament
i que la 'mort civil' podia ser igualment efectiva. Consisteix a apartar una persona de l'escena,
matar-lo pel que fa a la presència pública, amb una campanya eficaç de
desprestigi o mitjançant amenaces personals. Penseu en Ratzinger.
Ara
l'estat espanyol sembla que ha entès el concepte. La setmana passada vam
viure'n un episodi increïble. Un diari, El Mundo, es va inventar una informació per a
desprestigiar el batlle de Barcelona. I castigar-lo. I el ministre d'Interior
espanyol en persona es va dedicar a fer circular aquesta informació perquè els
diaris la donàssem per bona. Quan s'ha demostrat que era del tot
falsa, el mal ja era fet. I el diari no tan solament no ha rectificat, ans
encara ha gallejat, sabent-se acomboiat pel poder polític. El batlle ha
presentat un plet, però aquest plet tardarà anys a substanciar-se i quan arribe
el moment ja no importarà a ningú.
L'episodi, encara que haja fracassat,
no és nou ni és casual. Ara ha estat Trias, fa dos anys va ser Mas, acusat
falsament la setmana de les eleccions. I també han rebut Santiago Vidal i els jutges partidaris
de la consulta —que van veure, sorpresos, com es filtraven els seus carnets
d'identitat i els publicava un diari. I encara més: l'ANC és sotmesa a tota mena de notícies
infundades, tornen a dir que Carod-Rovira té diners ací i allà...
Més
enllà de les lamentables anècdotes, la qüestió important és que
vivim en un estat democràtic on la policia viola
sistemàticament el principi de neutralitat que hauria de protegir els ciutadans
i fa ús
de tots els recursos que pot, de manera il·legal, per atacar políticament una
part de la població. I açò passa, com diem, sistemàticament, car no és cap
incident aïllat, cosa que ho agreuja molt més encara.
Una actuació sistemàtica com aquesta és
simplement impensable en qualsevol país democràtic del món. La mort civil que volen
imposar als ciutadans que discrepem del seu concepte d'estat és, al capdavall, una metàfora de la
mort real que els mateixos aparells de l'estat van imposar en una
altra època. En compte de calç viva, ara hi ha mentides i calúmnies orquestrades
políticament des del govern espanyol. Però, fet i fet, l'esquema és el mateix. I això que vivim
ara, això que Jorge Fernández Díaz dirigeix, es pot definir d'una manera molt
gràfica com l'aparició del GAL mediàtic: l'estat se situa fora de la llei per
fer una feina bruta contra els seus oponents polítics.
Vicent
Partal
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada