Després
de l’apunt sobre el diccionari de la RAE, malèficament
tunejat,
m’han arribat informacions complementàries. Us en passo una!
Dintre d’aquest apunt em fixo, i mooolt, en el
terme Nacionalitat!
Hem de recordar com va néixer el terme
nacionalitat dintre del RAE. Es va
esdevenir en la discussió de la constitució
del nou règim
borbònico-franquista fruit de l’entronització del Juanca com a rei pel
dictador
Francisco Franco Bahamonde, Caudillo de España por la Gracia de Diós.
Recordem que l’avi del Juanca, Alfons XIII, va fugir en el moment de l’arribada
de la II República espanyola l’any
1931 i per tant va perdre els seus eventuals i suposats drets a la Corona
espanyola. Recordem també que el Franco mai va atorgar el seu vist-i-plau a que
Juan de Borbón, el fill no tarat d’Alfons XIII i pare del Juanca
esdevingués rei.
Per tant el Franco podia triar qualsevol
ciutadà per fer de rei. I va triar el Juanca, però no com a hereu de la corona
del seu avi, sinó com a rei que el Franco que ho tenia tot “atado y bien atado”
va designar!
Seguim. En la discussió de la consti, van
aparèixer quins territoris tenien dret a anomenar-se nacions. Catalunya hi aspirava evidentment ja que havia sigut una nació del segle X fins el segle XVII.
Però els pares de la pàtria, Felipe Gonzalez, Arfonso Guerra, Jordi Solé Tura,
Miquel Roca, Herrero de Miñon i algun altre, a part de l’Exèrcit franquista que
supervisava el desenvolupament de les negociacions, varen decidir que Catalunya
no tenia dret a anomenar-se nació i
es varen inventar el terme nacionalitat
(terme que ja existia en una altra accepció tal com consta en l’actual RAE)!
El que es tractava a continuació era anar
degradant el terme nacionalitat fins
a convertir-lo en un mot d’usar i llençar. I així es feu! El nou
diccionari normatiu de la llengua castellana defineix Nacionalitat de la següent manera:
"Nacionalitat"
també varia. Desapareix l'accepció "denominació d'algunes comunitats
autònomes espanyoles" però es manté la de "comunitat autònoma a la
qual, en el seu estatut, se li reconeix una especial identitat històrica i
cultural". Fins ara, "nacionalitat" també era "estat propi
de la persona nascuda o naturalitzada en una nació" i ara se substitueix
per "vincle jurídic d'una persona amb un Estat que li atribueix la
condició de ciutadà d'aquest Estat"...
Redacció - 17/10/2014 - 15.54h.
Nou diccionari de la RAE
http://www.324.cat/noticia/2506831/societat/Apareix-consulta-popular-i-majoria-silenciosa-pero-cau-sobirania-nacional-al-nou-diccionari-espanyol-de-la-RAE
"Majoria
silenciosa", "consulta popular", "autogovern" o
"plebiscit" són algunes de les novetats que apareixen en la 23a
edició del Diccionari de la Llengua Espanyola que ha arribat a les llibreries.
El terme
"consulta" se li afegeix ara "consulta popular", i
es defineix com a "referèndum" o "procés pel qual les lleis se
sotmeten al vot popular". A més, amplia el concepte de "referèndum"
i obre la porta a ser consultiu ja que es defineix com a "procés pel qual
se sotmeten al vot popular lleis o decisions polítiques amb caràcter decisori o
consultiu". També apareix en el nou diccionari "majoria silenciosa" com
"una majoria que suposadament forma part de la generalitat dels ciutadans
que no expressen públicament la seva opinió".
A "plebiscit", ara es
diu que és una resolució que pren tot un poble "per majoria de vots"
mentre que abans era "a pluralitat de vots". En la segona accepció, abans es definia
com a "consulta que els poders públics sotmeten el vot popular directe
perquè s'aprovi o es refaci una determinada proposta sobre sobirania,
ciutadania i poders excepcionals", i ara només parla d'una
"determinada proposta sobre una qüestió política o legal".
Cau
"sobirania nacional"
En aquesta edició, en canvi, cau el
terme "sobirania nacional",
que es definia com "la que resideix en el poble i s'exerceix a través dels
seus òrgans constitucionals representatius". A més, la segona accepció de
"sobirania" ha deixat de ser "autoritat suprema del poder
polític" per transformar-se en "poder polític suprem que correspon a
un estat independent". A més, inclou la paraula "autogovern" com la "facultat concedida a una
col·lectivitat o a un territori per administrar-se per si mateix".
"Nacionalitat"
també varia. Desapareix l'accepció "denominació d'algunes comunitats
autònomes espanyoles" però es manté la de "comunitat autònoma a la
qual, en el seu estatut, se li reconeix una especial identitat històrica i
cultural". Fins ara, "nacionalitat" també era "estat propi
de la persona nascuda o naturalitzada en una nació" i ara se substitueix
per "vincle jurídic d'una persona amb un Estat que li atribueix la
condició de ciutadà d'aquest Estat".
Un dels
articles que més canvia és "Estat". Ara apareix l'accepció que
un Estat és un "país sobirà, reconegut com a tal en l'ordre internacional,
situat en un territori determinat i dotat d'òrgans de govern propis". I
s'afegeix a la definició: "Forma d'organització política, dotada de poder
sobirà i independent, que integra la població d'un territori". Ara també
apareixen en el diccionari "Estat autonòmic" i "Estat
de dret", que es descriuen com "el règim propi de les societats
democràtiques en què la Constitució garanteix la llibertat, els drets
fonamentals, la separació de poders, el principi de legalitat i la protecció
judicial enfront de l'ús arbitrari del poder".
Sobre
"Estat federal", que abans deia que "estava format per
estats particulars i que els poders regionals tenen autonomia i fins i tot
sobirania per la seva vida interior", ara matisa: "Un Estat en què les diferents
competències constitucionals són distribuïdes entre un govern central i els
estats particulars que el componen".
Finalment,
"democràcia", que fins ara es definia com a "doctrina
política favorable a la intervenció del poble al govern" i "predomini
del poble al govern polític d'un Estat", ara es defineix com a "forma
de govern en què el poder polític és exercit pels ciutadans" i que
"la sobirania resideix en el poble, que exerceix el poder directament o a
través de representants" i la forma de societat "que practica la
igualtat de drets individuals.
"Prima de risc", "tunejar",
"hacker", "mileurista" o "antiarrugues",
altres novetats
Però no
totes les noves paraules i canvis es refereixen a política."Prima de
risc", "tunejar", "hacker", "intranet" o
"mileurista", així com "antiarrugues" o "bótox",
són altres de les novetats a la RAE. El diccionari inclou 49.613 etimologies,
333 estrangerismes, 222 locucions llatines i 18.712 accepcions amb alguna marca
de països americans.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada