dilluns, 18 d’agost del 2014

17/08/14. Òscar Palau i Anna Ballbona. A. 50 qüestions sobre el procés. B Encaixar Catalunya al món. C. Objectiu: garantir les prestacions

Benvolguts.

Aquest és el primer lliurament del reportatge 50 preguntes

A.                       50 qüestions sobre el procés

El Punt Avui analitza en tres capítols els últims vuit informes elaborats pel Consell Assessor per a la Transició Nacional

Avui, com es produirà el procés de successió d'estats, el futur de la justícia i viabilitat econòmica

15/08/14 02:00 - Barcelona - Òscar Palau

La recaptació dels propis impostos augmentaria molt els ingressos de l'Agència Tributària de Catalunya Foto: J.R. / EL PUNT AVUI.

1 2 3

Notícies relacionades


Canals relacionats


Molts són els interrogants que suscita encara la transició cap a un nou estat català independent si el procés sobiranista culmina amb èxit. Per respondre'ls, el govern va encarregar 18 informes al Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), que es publicaran conjuntament a la tardor a mode de llibre blanc. Sense ànim de ser exhaustiu, El Punt Avui ha escrutat els vuit últims, que es van presentar d'una tacada el 28 de juliol, i els ha resumit en 50 preguntes i respostes, que es publiquen a partir d'avui, en tres entregues.

1 Serien vigents les lleis espanyoles l'endemà de la independència?

Les lleis ja aprovades pel Parlament serien plenament vigents, i el nou estat hauria de decidir sobre les espanyoles, que regulen aspectes clau com ara drets fonamentals, el dret penal, el mercantil, el laboral i l'ordenació de l'economia. Segons el principi de continuïtat normativa, i per donar seguretat jurídica, caldria incloure una disposició específica en la llei constitucional provisional, o bé aprovar una llei ad hoc al Parlament, per garantir la vigència fins a una modificació de les institucions catalanes. Això no treu que la llei provisional incorpori ja derogacions o adaptacions en matèries sensibles. El nou estat també haurà de decidir quins organismes ja existents poden substituir els espanyols en l'aplicació del dret d'origen.

2 Quines lleis caldrà renovar amb més celeritat?

Un programa legislatiu haurà de dissenyar l'estructura institucional del nou estat i l'aprovació progressiva del nou dret català en substitució de l'anterior. Caldrà establir prioritats en funció de la realitat social i política, cosa que podria fer una comissió d'estudi amb membres dels grups parlamentaris, el govern, serveis jurídics i fins i tot facultats de dret.

3 Què passaria amb els actes personals dictats per l'administració espanyola?

Per raons de seguretat jurídica se'n mantindria la validesa i eficàcia, sense condicionar, però, el nou poder constituent català. Si les seves decisions afectessin situacions consolidades de particulars, així, s'haurien d'indemnitzar. Els procediments administratius en curs haurien de passar a ser tramitats per les institucions catalanes a partir de la independència, llevat que s'acordés alguna altra data amb l'Estat espanyol. Els recursos o impugnacions es concebrien com a procediments nous, a sentenciar per les institucions catalanes, a menys que fossin recursos administratius, que haurien de resoldre els òrgans que haguessin dictat la resolució original. També caldria garantir el traspàs de tota la documentació vinculada als expedients, inclosos els arxius, per la qual cosa caldria un inventari previ.

4I els contractes de l'administració espanyola amb particulars?

Si el nou estat català no fes res, s'extingirien tots de facto; s'haurien de pagar indemnitzacions, amb el gran perjudici que això suposaria en obres i serveis públics. Evitar-ho és molt complex, ja que aquests contractes vénen àmpliament regulats per la legislació europea i n'hi ha una gran tipologia, dificultat afegida per dictar solucions. Per exemple, la subrogació és més senzilla en els que afecten només obres o serveis dins de Catalunya. Si el contracte va més enllà, caldrà calcular com es fa el fraccionament proporcional de drets i obligacions. Tampoc és el mateix si la contractant és l'administració espanyola o una empresa pública, ja que en el segon cas és més complicat en tenir un règim legal i financer específic. La fórmula preferible és la doctrina de la successió universal entre estats de tots els contractes i els seus drets i deures, seguint principis de proporcionalitat i territorialitat. També caldrà un inventari dels contractes de l'Estat que afecten el territori català i estudiar totes les categories. En la negociació entre estats hi podrien participar també contractistes i creditors privats.

5Què passarà amb els funcionaris estatals?

Amb els 225.000 funcionaris actuals de la Generalitat no n'hi haurà prou per assumir totes les funcions del nou estat. Caldrà obrir ofertes d'ocupació pública, que en gran part podrien abraçar els 30.000 funcionaris de l'administració espanyola que hi ha a Catalunya. En tot cas, es garantirien els funcionaris necessaris per a l'aplicació del dret, establint-se mecanismes de suplència per als que poguessin decidir marxar. Tampoc es pot descartar que s'hi integri una part dels que ara treballen en els serveis centrals de l'Estat espanyol, sempre respectant la seva voluntat.

6 Com es faria el relleu entre administracions?

Caldria respectar el principi de continuïtat dels serveis públics, perquè la ciutadania no notés cap efecte, i la substitució s'hauria de fer sense interrupcions. Un escenari d'acord entre estats, ja des de l'etapa prèvia, seria útil per a la transferència dels béns i drets, sobretot per no afectar terceres persones. Una representació política d'alt nivell podria integrar la comissió encarregada d'articular la successió. Caldria fixar un calendari i un pla de treball, i negociar amb bona fe.

7I si l'Estat espanyol s'hi negués?

Llavors no s'hauria de descartar la mediació internacional. Totes les negociacions s'haurien de conduir en aquest àmbit, i els acords a què s'arribés tindrien el rang de tractat. Llavors Catalunya tindria major capacitat de negociació, però les converses no començarien fins després de la secessió, fet d'entrada poc desitjable per mantenir la seguretat jurídica, i pel personal de l'administració espanyola.

8 Què passaria amb els òrgans judicials espanyols?

Deixarien de tenir efecte l'endemà de la independència els situats fora de Catalunya amb competència sobre tot el territori (com ara el Tribunal Suprem i l'Audiencia Nacional) i també el Tribunal Constitucional. Caldria, per tant, assignar les funcions a òrgans judicials catalans, com ara el Tribunal Superior de Justícia o, fins i tot temporalment, el Consell de Garanties Estatutàries.

9 Què passaria amb el personal de la justícia?

Davant les possibles vacants que es produeixin, cal garantir la cobertura de les places actuals de jutges i magistrats, fiscals i secretaris judicials. L'ideal seria arribar a un acord amb l'Estat espanyol perquè es puguin incorporar a l'administració catalana mantenint les carreres d'origen, però si no se'ls ho podria oferir igualment, reconeixent els drets adquirits. També caldria assegurar una llista àmplia de suplents i substituts en un primer moment.

10Hi hauria un buit legal durant la transició en els processos pendents?

Per evitar el buit seria aconsellable mantenir la legislació processal vigent llavors, incorporant-la provisionalment i adaptant-la a l'ordenament català. Els processos pendents es jutjarien seguint-la, i hi hauria dues opcions: que es trametessin als nous òrgans competents catalans, o que seguissin el seu curs en la justícia espanyola i al final se'n reconeguessin les resolucions. La solució final dependria de les circumstàncies polítiques o la negociació que es fixés.

11I processos oberts al TC?

En el cas del TC espanyol, decaurien automàticament tots aquells procediments al voltant de conflictes de competències, i només caldria debatre si els recursos d'empara (només contra actes d'institucions o òrgans catalans) els resol el TC o el nou òrgan català. Qualsevol nou recurs ja s'hauria d'interposar davant d'aquest.

12 Què passa amb les execucions judicials?

Caldria arribar a acords de cooperació judicial, a celebrar en termes de reciprocitat, i basats en el reconeixement mutu de les resolucions, per tal d'executar fora de Catalunya les sentències ordenades per òrgans catalans, i executar a Catalunya sentències ordenades per òrgans espanyols.

13Es protegiria més el català en la justícia?

Per fer-ho caldria introduir en la llei provisional un coneixement adequat i suficient tant del català com del castellà, que hauria de ser un requisit i no un simple mèrit per accedir a la carrera judicial. Això sí, es podria establir un règim transitori per al personal que ja hi treballa.

14 Com es governaria el sistema judicial en conjunt?

Això ho hauria de definir la futura constitució catalana, però en el període transitori no s'hauria de copiar el model vigent, tot creant un òrgan similar al Consell General del Poder Judicial, per no condicionar la solució definitiva. Es proposa que el govern del poder judicial l'assumeixi provisionalment la mateixa Generalitat i la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia. La conselleria, a més, hauria d'assumir totes les funcions que ara fa el ministeri espanyol.

15 Quines despeses addicionals hauria d'afrontar un estat català?

Per calcular-ho, el més senzill és remetre's a les últimes balances fiscals publicades, en aquest cas les dels 2011, tenint present que el nou estat no caldria que repetís exactament la mateixa estructura. En tot cas, si Catalunya hagués estat un estat, el 2011 s'hauria hagut de gastar 39.500 milions d'euros més, que en tres quartes parts corresponen a la Seguretat Social. Caldria afegir-hi la despesa proporcional en transferències als ajuntaments, el pagament dels interessos del deute o la despesa en defensa.

16 Quins ingressos addicionals tindria Catalunya?

Anàlogament, fent els càlculs dels ingressos addicionals que rebria la Generalitat –comptant, així, el mateix sistema i pressió fiscal actuals dins de l'Estat espanyol–, Catalunya hauria rebut 45.300 milions extres el 2011, dels quals un 55% haurien estat cotitzacions de la Seguretat Social.

17 Quin seria, doncs, el guany fiscal de Catalunya?

Fent la simple resta, doncs, el guany fiscal net d'entrada hauria estat de 5.800 milions, tot i que convé sumar-hi la part de l'amortització del deute espanyol que Catalunya hauria deixat d'assumir si fos independent, ja que no li pertoca. La xifra seria d'uns 7.200 milions, amb la qual cosa el guany hauria pujat a 13.000 milions. Això sí, d'aquesta quantitat també caldria restar la quantitat amb què Catalunya hauria de contribuir a organitzacions internacionals com ara la UE, que puja a uns 1.400 milions, amb la qual cosa el guany es reduiria a uns 11.600 milions. Amb aquest nou escenari, el pressupost de la Generalitat dels últims anys hauria tingut superàvit.

18 Quin impacte podria tenir aquest guany?

Els recursos es podrien destinar a augmentar la despesa pública o a abaixar impostos, fet que tindria un efecte multiplicador en el consum i la inversió. La creació de noves estructures d'estat també tindria efectes positius sobre l'ocupació, també d'alta qualificació. Poder dissenyar polítiques econòmiques més adequades al país també suposaria un gran benefici intangible.

19 Això està molt bé, però no seria molt elevat el cost de la transició?

Si la independència arribés d'acord amb l'Estat espanyol, el finançament de la Generalitat no hauria de suposar cap problema, ja que les noves competències es podrien finançar amb els recursos obtinguts per l'Estat espanyol a Catalunya, que es traspassarien al nou estat català. En cas d'una situació de bel·ligerància, i comptant que els primers mesos l'administració tributària tampoc haurà assolit el ple rendiment, caldrà buscar finançament per a la suma d'entre 4.500 i 5.000 milions d'euros mensuals que s'estimen necessaris per pagar els salaris dels funcionaris, les pensions, les prestacions d'atur i les despeses corrents del nou estat. Les fonts de finançament, en aquest cas, sempre de manera transitòria, podrien ser les entitats financeres, catalanes o estrangeres, l'emissió de deute públic per part del nou banc central de Catalunya, l'emissió de bons ciutadans o, fins i tot, l'emissió de bons bescanviables per impostos.

20 Ja s'han tingut en compte els efectes d'un possible boicot comercial?

Sí. Els informes que ha emès el Ministeri d'Exteriors són catastrofistes i irreals, i no resisteixen la comparació amb precedents internacionals. És cert que les relacions comercials podrien experimentar un retrocés, perquè un boicot selectiu i simbòlic, de curta durada, és probable, i això obligaria a accelerar la diversificació d'exportacions. Això sí, els efectes seran més intensos en productes finals o de consum que en els intermedis o de capital, que suposen dos terços de les exportacions a la resta de l'Estat. La hipotètica pèrdua del producte interior brut (PIB) català a curt termini seria a l'entorn de l'1%, i molt difícilment superaria el 2%. Durant la transició es podrien dictar mesures per afavorir els sectors més afectats en la millora de l'accés a nous mercats.

 

Aquest és el segon lliurament del reportatge 50 preguntes

B.                       Encaixar Catalunya al món

La seguretat i la defensa, en vint respostes més sobre el procés a partir dels últims vuit informes emesos pel CATN

També qüestions referents a l'esfera internacional

16/08/14 02:00 - barcelona - Òscar Palau email protegit

1

Notícies relacionades

Canals relacionats


L'acceptació i l'ingrés en la comunitat internacional, i la seguretat i la defensa, a partir dels últims vuit informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional, centren les vint respostes avui. Demà, deu més sobre la Seguretat Social.

21És legal la secessió unilateral en el dret internacional?

No seria il·legal: no està prohibida, tot i que contradigui el dret intern de l'estat matriu, però tampoc està prevista. A la pràctica, la comunitat internacional no ha condemnat la majoria dels casos, i sol jutjar cas per cas, segons criteris pragmàtics i juridicopolítics.

22Què ha de fer Catalunya perquè la reconeguin?

Fent cas dels criteris generals fixats per la UE el 1991, Catalunya ha de poder exhibir una majoria de població que dóna suport a la independència, un territori definit i una autoritat legítima. També hauria de buscar, abans de proclamar la independència, alguns valedors que donessin suport al reconeixement, i fixar una estratègia per anar-ne aconseguint després, destacant els valors afegits i els avantatges comparatius que pot aportar a la comunitat internacional. Això sí, el procés és lent i progressiu, i cal evitar les demandes prematures de reconeixement.

23Assumiria els tractats internacionals signats per Espanya?

No necessàriament. Podria fixar el principi general de continuïtat de les obligacions, però es recomana fer una anàlisi cas per cas per anar-los ratificant o no, ja que n'hi ha milers. Són d'especial rellevància els que tracten la protecció dels drets humans, el dret internacional privat i la matèria econòmica i fiscal. La primera mesura del nou estat hauria de ser una clàusula formal de recepció del dret internacional en la nova constitució.

24Catalunya entraria a l'ONU?

No hauria de demanar l'ingrés de manera precipitada, abans d'assegurar-se alguns reconeixements i amb unes mínimes relacions amb Espanya. Per entrar-hi, cal el vot a favor d'almenys nou membres del Consell de Seguretat, i cap en contra dels cinc permanents, i després l'aprovació de dues terceres parts de l'assemblea general. Entretant, es pot accedir amb un acte unilateral a molts organismes especialitzats de l'ONU.

25I tota la resta d'organismes internacionals?

Pertànyer-hi és imprescindible per al reconeixement efectiu. De tota manera, n'hi ha milers, i no es pot entrar a tots de cop: caldria començar pels que no tenen opció de vet i un alt valor simbòlic, com el Consell d'Europa (al qual es pot accedir fins i tot amb l'estatus de convidat especial), establint etapes i concertant-les amb els actors privats. Es recomana endegar el procés amb organismes com la Unesco o l'Organització Mundial de la Salut, tot i que l'FMI i el Banc Mundial també són clau, i deixar per al final les peticions en què no hi hagi prou consens polític, com l'OCDE. Cal tenir en compte, a més, que la suma de quotes en una fase avançada de la integració pot superar els 50 milions d'euros, i els centenars quan s'entri a les institucions financeres.

26Caldrà crear organismes per seguir a la UE?

Caldrà fer adaptacions en gairebé tots els àmbits. La Generalitat ja té algunes estructures administratives per aplicar el dret comunitari, i d'altres s'hauran de crear. Per exemple, una autoritat de duanes per controlar el comerç exterior, un servei de control fronterer i un d'administració d'immigració.

27N'hi ha prou amb això?

El dret comunitari també exigeix autoritats nacionals que vetllin per la lliure competència i la regulació de certs serveis, com l'energia, les telecomunicacions i els transports, i el nou estat català n'hauria de tenir, fins i tot fora de la UE. En la transició, en el primer cas se'n podria fer càrrec l'Autoritat Catalana de la Competència; en el segon, algunes estructures de la Generalitat. Sempre, això sí, amb un esforç pressupostari limitat. Per a la seguretat i la gestió dels residus nuclears caldria crear un consell provisional.

28I la política econòmica i financera?

Caldria crear un Banc Central de Catalunya al qual s'atribueixin les funcions previstes en els tractats europeus. El control financer l'hauria de dur un nou sistema intern, a partir de la normativa espanyola i amb un sistema d'auditories externes.

29L'aportació a fer a la UE, com es paga?

Els estats membres aporten recursos propis al pressupost de la UE, que bàsicament han de procedir de les duanes i de l'IVA. Tots han de tenir una estructura administrativa suficient per al càlcul, la recaptació, el pagament i el control tributaris. L'Agència Tributària de Catalunya, així, s'hi hauria d'adaptar, especialment per a l'IVA.

30Quina hauria de ser la política de seguretat de Catalunya?

D'entrada, la seguretat interna hauria d'anar vinculada a les polítiques de defensa i foment de la pau, també íntimament lligades a la política exterior. Per fixar-la, caldria elaborar una estratègia de seguretat que establís els valors i elements a protegir, que identifiqués i valorés els riscos i amenaces, i que determinés instruments i prioritats d'actuació per lluitar-hi. Tot plegat, partint de les estratègies de seguretat de la UE i de l'OTAN. També caldria demanar l'ingrés a la Interpol.

31A quins perills es veuria exposat el nou estat?

Molt similars als de la resta d'estats occidentals: delinqüència organitzada i narcotràfic, terrorisme, ciberseguretat, falsificacions, seguretat energètica, protecció d'infraestructures crítiques i canvi climàtic. De fet, cada cop és més difuminada la distinció entre perills interns i externs. No es troba que hi hagi amenaces territorials militars dels veïns.

32No és vàlid ja el model actual de protecció civil i seguretat?

Sí, els 28.000 policies i 18.000 efectius per a la gestió d'emergències que formen el sistema propi català mantindrien les seves tasques actuals, si bé s'haurien de coordinar encara més, i reforçar les tasques de direcció i coordinació, reformant la Junta de Seguretat de Catalunya. Però cal tenir present que hi ha elements de la seguretat interna i de la internacional que caldria cobrir, i per tant reforçar efectius, amb un cost pressupostari significatiu. Ara hi ha uns 7.000 agents de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil, per exemple, amb competències en terrorisme, narcotràfic, immigració, delinqüència transnacional, control d'armes, medi ambient i intel·ligència, entre d'altres.

33Quines funcions caldria prioritzar?

D'entrada, el que seria imprescindible és la posada en marxa d'un servei propi d'intel·ligència, amb assessorament internacional, perquè és el nucli dur de la seguretat interna i la internacional. A més, caldria assegurar el control de fronteres (terrestres, marítimes i aèries) i duanes, el control de les infraestructures crítiques, la ciberseguretat i la lluita contra el terrorisme.

34A través de quines eines es faria?

Els Mossos s'haurien de reforçar, i crear unitats de terrorisme i narcotràfic, control de fronteres, registre d'identitat, immigració, control d'armes, protecció del medi ambient i ciberseguretat. S'haurien de coordinar amb el futur servei d'intel·ligència i establir convenis de col·laboració també amb agències especialitzades dels països occidentals. El cas més complicat és el del control de l'espai aeri, si no es disposa d'equipament específic d'entrada. En paral·lel, s'hauria d'elaborar un nou pla de protecció civil i emergències, i crear una unitat operativa per a emergències complexes.

35Què passa si Espanya no col·labora?

Fins i tot en aquest escenari hi hauria d'haver un mínim de coordinació i traspàs d'informació en temes rellevants que podrien posar en perill tots dos estats, com ara terrorisme, ciberseguretat i delinqüència internacional. És cert que hi podria haver friccions i falta de coordinació en altres casos, sobretot pel que fa al traspàs de registres, bases de dades, arxius i altres equipaments de seguretat. En tot cas, les dificultats derivades de la incertesa sobre el grau de col·laboració amb Espanya obliguen a implementar més ràpidament moltes decisions.

36Catalunya s'integraria a l'OTAN i altres organismes internacionals?

A l'OTAN, no s'hauria de prendre la decisió d'adherir-s'hi o no en un primer moment, però sí que es podria demanar la participació en la seva Associació per la Pau. D'entrada, sí que s'hauria de manifestar formalment la voluntat de mantenir relacions estretes amb els Estats Units, i fomentar les relacions transatlàntiques. Tot i la dificultat de l'adhesió, ja que requereix unanimitat, també caldria manifestar l'interès per ser a l'Organització de Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE), important en temes de mediació i protecció dels drets humans. Pel que fa als organismes europeus, la pertinença a la UE implicaria la participació automàtica en instruments com ara la Política Comuna de Seguretat i Defensa i part de la política exterior.

37 Catalunya tindria exèrcit?

La decisió no s'hauria de prendre durant el període de transició, però tampoc es podria demorar gaire, s'hi hauria de pensar aviat. En tot cas, cal recordar que les funcions tradicionals dels exèrcits de control i defensa del territori han canviat. Avui hi ha una tendència en els països occidentals a la reducció i professionalització d'efectius, i a la seva focalització en unitats d'intervenció ràpida, així com a un clar descens de la despesa militar i armamentística dels estats.

38I si opta per no tenir-ne?

Si al final optés per no crear cap exèrcit, es podrien ampliar les funcions dels Mossos d'Esquadra, amb una militarització parcial del cos, i la creació d'una guàrdia nacional autònoma, amb funcions de seguretat i de gestió d'emergències, coordinada amb els altres cossos de seguretat.

39I si s'opta per tenir un exèrcit propi?

Hi hauria l'oportunitat de crear-lo de zero i, per tant, ja adaptat a les necessitats del segle XXI, fet que admetria tot un reguitzell de variants. En qualsevol cas, després caldria entrar en decisions de contingents, comandament, processos de selecció, equipament i eventual admissió de forans.

40I no es faran polítiques de foment de la pau?

Així ho preveu la Carta de les Nacions Unides, tot i que els models són diversos. En tot cas, caldria tenir efectius i equipament preparat per actuar en operacions de pau sota el mandat de l'ONU, fet que es podria vincular als recursos en política de defensa. Si es disposés d'exèrcit, hi podria haver unitats específiques, si bé cal tenir present l'alt cost per la necessitat d'equipament, el servei i la formació dels efectius. També es podria optar pel model suís, que dóna suport logístic a operacions de pau sense enviar mai civils ni militars sobre el terreny.

 

Aquest és el tercer lliurament del reportatge 50 preguntes que l’Anna Ballbona ha preparat per al Punt/Avui.

C.       Objectiu: garantir les prestacions

El CTN recomana crear una agència catalana de la seguretat social, que haurà de gestionar, des del minut zero, el fonament de l'estat del benestar

Avui, darrer capítol d'El Punt Avui sobre les estructures d'estat


 

17/08/14 02:00 - barcelona - Anna Ballbona email protegit





1 2

Canals relacionats


Com s'organitzaran les prestacions de la Seguretat Social en una eventual Catalunya independent és dels enigmes més reiterats que genera entre els ciutadans el procés sobiranista. L'informe monogràfic del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) en aquesta matèria aporta respostes fins allà on pot arribar, i atenent-se, també, a les xifres econòmiques de les últimes dècades. Això sí, posa les bases dels passos que s'han de fer des del minut zero cap a una Catalunya independent.

L'informe La Seguretat Social catalana ofereix dades i argument sobre com es podran pagar i organitzar les diferents prestacions socials i com es podrà articular un sistema català que sigui sostenible. Ara bé, algunes de les solucions dependran de si la sortida de l'Estat espanyol és pactada o, ben al contrari, entrebancada.

41 Com s'ha d'organitzar la Seguretat Social en una Catalunya independent?

A través d'un ens, que seria l'agència catalana de la seguretat social, que caldria crear al més aviat possible. Al principi, se li haurien d'atribuir “les competències sobre les prestacions de protecció social pròpies o transferides per l'Estat que ara gestionen diversos departaments de la Generalitat, com ara Benestar i Família, Empresa i Ocupació, i Salut. Al contrari del que es pugui pensar, segons l'informe, “la implantació d'un sistema de seguretat social, amb les magnituds personals, tècniques i econòmiques que suposa, es pot fer força ràpidament.”

42 Què hauria de fer l'agència catalana de la seguretat social?

Hauria de ser el marc estable de planificació, coordinació, participació i retiment de comptes del sistema català de protecció social. Hauria de recaptar els recursos econòmics per mantenir el sistema de seguretat social i pagar les pensions i la resta de prestacions. També dissenyarà com fer sostenible el sistema i gestionarà el fons de reserves i d'inversions. Per fer-ho, “podria fer ús de les tècniques de gestió indirecta del servei públic, sempre que això no minvi la seva transparència”. L'informe proposa que l'agència depengui del Parlament. A més, detalla les circumstàncies per al cobrament de cadascuna de les pensions (pensions contributives ja reconegudes, pensions no contributives, pensions a reconèixer a qui ha treballat sempre o gairebé a Catalunya, pensions a reconèixer a qui ha treballat un temps a Catalunya i un altre temps en un altre país –Espanya inclòs–, prestacions de curta durada i prestacions en espècie).

43 Quanta gent treballaria al sistema català de seguretat social?

La plantilla al servei de la seguretat social catalana seria d'unes 4.000 persones. L'informe arriba a quantificar la despesa de personal, que quedaria a prop dels 130 milions d'euros anuals i tindria prop de 200 oficines.

44 Pot haver-hi un tall en el cobrament de les pensions?

“La primera etapa de la constitució del nou estat” ha d'estar regida pel principi de continuïtat. Els ciutadans han de tenir garantida “la percepció de les pensions i altres prestacions de la seguretat social que tinguin reconegudes en les mateixes condicions que fins ara, sigui quin sigui l'escenari en què es desenvolupi el procés d'independència”. I afegeix dos objectius més que cal garantir: “que els ciutadans tinguin la certesa que podran accedir en el futur a prestacions de la seguretat social de la mateixa qualitat, com a mínim”, que fins ara; i que els ciutadans d'altres nacionalitats que hagin treballat per un temps a Catalunya o que vulguin fer-ho en el futur, sàpiguen que seran tractats “igual que ara” pel que fa als drets en aquesta matèria.

45 Amb quin saldo de la seguretat social arribaria Catalunya a la independència?

El saldo que presenta Catalunya en aquest àmbit (ingressos menys despeses, la mare dels ous del sistema) és força diferent del de la resta d'Espanya. S'ha de tenir en compte que a Catalunya la Seguretat Social va tenir sempre superàvit des del 1997 fins al 2008, mentre que a la resta de l'Estat els superàvits van existir només entre els anys 2003 i 2007, i, no obstant i això, van ser de quantitats notablement inferiors. Els períodes en què Catalunya ha tingut dèficit (1995/1996 i 2009/2010), aquest ha estat força més baix que el de la resta de l'Estat.

46 Quina és la distància de saldo entre Catalunya i la resta de l'Estat?

Les xifres del 2010, un any en què el dèficit de la Seguretat Social va seguir eixamplant-se a causa de l'augment de l'atur, serveixen un bon exemple d'aquesta distància. A la resta de l'Estat les despeses van superar els ingressos en un 25% (el dèficit es va situar en 26.317 milions d'euros), mentre que a Catalunya només les despeses “tan sols” van superar els ingressos en un 8,6% (el dèficit acabaria resultant de 2.142 milions d'euros).

47 Com s'assumirà el dèficit en cas d'independència pactada?

Si el procés d'independència és pactat, cosa que permetria un hipotètic repartiment d'actius i passius, una part del fons de reserva s'hauria de traspassar al nou Estat català. Aquí l'informe el que fa és dibuixar diversos possibles escenaris. “La proporció que correspondria a Catalunya dependrà de la negociació”, indica l'estudi, que apunta què seria més correcte de fer: “atribuir a Catalunya la part del fons de reserva que es va dotar amb els superàvits de la Seguretat Social a Catalunya”. Aquesta seria una quantitat considerable, perquè “en els anys d'expansió” els superàvits més grans que es van produir a l'Estat van ser a Catalunya.

48 Si la indepen- dència no és pacta- da, com es gestio- narà el dèficit?

Tant si no hi ha acord per a la independència com si la negociació del repartiment d'actius i passius s'allarga en el temps, “el nou estat català podria cobrir el dèficit amb els pressupostos ordinaris de la seva hisenda”. Amb això, l'informe llança una hipòtesi que agafa de mostra el període 2006-2011: si en aquest lapse de temps Catalunya hagués estat independent i hagués cobert les despeses pròpies d'un estat, li haurien quedat uns ingressos addicionals anuals d'11.198 milions euros de mitjana. Amb aquesta xifra “no hi hauria cap problema” per assumir-ne el dèficit.

49 Quina informació necessita Catalunya per poder pagar les pensions?

Per poder pagar immediatament als pensionistes contributius que hi ha a Catalunya –són més d'1,2 milions de persones– “cal disposar d'informació de totes elles”. Això inclou els imports reconeguts a pagar, però també tots els elements rellevants de la seva concessió (per poder recalcular la pensió en cas d'una suspensió temporal o per verificar la pertinença dels drets derivats, com els complements mínims o l'assistència sanitària).

50 S'ha pensat en el problema de l'envelliment de la població?




L'informe li dedica un apartat sencer, en la mesura que l'envelliment de la població és un escull per a la sostenibilitat del sistema. Aporta pros i contres tècnics sobre com s'ha afrontat el problema, amb les successives reformes a Espanya i a la resta d'Europa.



 



 
 
Joan A. Forès
Reflexions





 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada