diumenge, 3 d’agost del 2014

03/08/14. Israel també envaeix Catalunya. Mines de Súria, Iberpotash, Ercross, Plataforma Castor, Florentino Pérez, paradisos d'explotació, paradísos extractius, epaiaoooo!

Benvolguts,

M’ha arribat aquesta informació, Israel també envaeix Catalunya, que inclou un vídeo molt ben fet, explicant com Catalunya permet que segons quines empreses, o totes?, puguin abocar residus incontrolats com les mines de Súria i no siguin comminades a resoldre-ho, pagant les empreses contaminants, evidentment.

El vídeo ho explica amb detall, explica que l’aigua de Barcelona és més cara que enlloc per culpa del treball de neteja d’aquesta potineria de les mines de Súria d’Iberpotash i explica el que costaria de solucionar el problema, ep! amb efectes retroactius, com fan aquestes mateixes empreses contaminants en altres explotacions mineres en altres països com el Regne Unit, més curosos amb el medi ambient.

Oi que hi ha un departament de la Generalitat de control de residus? I què en diu?

Què va fer el partit adalil de la puresa ambiental que fins porta el nom de verd a l’escut quan formava part del tripartit i després de 6 anys permetent aquesta activitat minera no va parar, ni pagar, sinó que va continuar contaminant?

Oi que un cas semblant era el de les mines de Flix d’Ercross, que al final han sigut obligades per la justícia a reparar el mal que havien fet durant generacions?

Oi que Uralita, que contaminava mortalment el Vallès va ser obligada a tancar les instal·lacions i a indemnitzar els empleat morts o malalts?

Veient-ho en perspectiva està clar que Catalunya vista pels voltors de les multinacionals és un paradís d’explotació, un paradís extractiu, o sigui una mena de paradís fiscal, ja que les empreses depredadores s’hi mouen amb completa llibertat, segurament pagant comissions als polítics corruptes que donen els permisos!

Aquest any passat es va destapar l’afer de la companyia i Plataforma Castor, que pertany a una societat amb Florentino Pérez com a accionista major,  destinada a emmagatzemar gas en coves submarines a uns quilòmetres mar endins davant d’Alcanar i de Vinaròs que havien contingut bosses de gas o de petroli i que ja havien acabat el seu clicle productiu. En aquest cas el Florentino que és molt llest, havia blindat el negoci amb una clàusula en el contracte que deia que si hi havia problemes mediambientals, terratrèmols i similars (per això el contracte no es va fer amb Alcanar ja que la Generalitat no ho va permetre i es va fer amb Vinarós que l’altra Generalitat degudament envaselinada sí que ho va permetre), la companyia recuperaria totalment la inversió i l’estat, o sigui nosaltres, pagariem els plats trencats.

També expliquen que la Coca Cola i segurament moltes altres embotelladores de refrescos tenien un xollo amb els negocis a Espanya ja que el seu veritable negoci consistia a usar aigua i productes químics afegits que a l’estat espanyol es podien usar i en països amb lleis més restrictives no es podia fer...

Un altre dia parlarem de les centrals nuclears, i de les barbaritats urbanístiques.

Bé, mirem el vídeo i prenem-ne bona nota i, si us plau, si coneixeu arbitrarietats similars en altres parts del territori, feu-ho córrer:

Israel també envaeix Catalunya

"L’arma més potent de l’opressor, és la ment de l’oprimit".

Stephen Biko



Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada