Realment és difícil lluitar contra l’Espanya
del Margallo, ja que té tots els recursos materials de l’estat a la seva
disposició, així com els recursos polítics, i nosaltres no en tenim cap... Els
ministres d’estranger espanyols tant poden bloquejar l’entrada de Catalunya a
la Federació Internacional de Hockey (ahir explicava el diari que dels 25
seleccionats per Espanya de hockey, 24 són catalans), com varen fer a Fresno,
amenaçant els delegats dels països sudamericans dient que Espanya suspendria
els ajuts si sortien del bon camí, com pot fer por als diplomàtics europeus a
Brussel·les fent-los veure que el seu poder de veto és potent per a les seves
ambicions d’escalar a la UE. I el ministeri d’afers estrangers poc bloquejar l’accés
a tots els estudiosos de la història i tancar sine die l’accés a tots els
arxius del seu ministeri, com l’arxiu d’indies, i no dels darrers 25 o 50 anys
sinó des del 1492!
Aquí veiem dos articles d’Albert Segura, el
primer descriptiu, explicant com sotmetre la voluntat del diplomàtic letó Dombrovskis
i exercint la venjança per les opinions de Dombrovskis quan
era primer ministre de Letònia i es va atrevir a opinar sobre la independència
de Catalunya fa un any. El segon article, sobre el mateix tema: El vet a Dombrovskis és un avís per a navegants, que ja ha fet
doblegar a Martin Shulz, a Viviane
Reding i segurament a d’altres, i fent que tots vagin amb el cap cot per
evitar el cop de tralla de Margallo, com els lleons al circ...
Precisament per por d'acabar com l'exprimer
ministre letó, a
Brussel·les ningú no s'atreveix a expressar cap mena de simpatia per la
consulta en veu alta. L'ofensiva internacional de la diplomàcia
espanyola passa factura a la reputació catalana i ha estès la incomprensió
entre els euròcrates, que d'elogiar Catalunya com a motor d'Europa durant el
pujolisme, avantguarda de l'europeisme ibèric i model a seguir han passat a
queixar-se que és una pedra a la sabata...
Aquestes són algunes de les raons per les que tots
nosaltres n’estem tips d’Espanya, també de la diplomàcia espanyola,
i veiem que se’ns van tancant portes i que l’única
sortida, l’única sortida és fugir cap a la independència!
Espanya es venja del líder letó que va avalar el
procés
Rajoy
castiga Dombrovskis negant-se a la possibilitat que pugui rellevar Van Rompuy
al Consell Europeu
El
cap de l'executiu espanyol adverteix els Vint-i-vuit que no pensa acceptar-lo
com a president
21/07/14
02:00 - Brussel·les - Albert Segura
Vladis Dombrovskis, exprimer ministre lituà, durant la
inauguració d'una exposició sobre l'euro a Riga Foto: AFP / ARXIU.
La venjança és un plat que se serveix
fred i la diplomàcia espanyola ha hagut d'esperar deu mesos per poder fer pagar
a Letònia el seu aval al procés sobiranista. Mariano Rajoy ha castigat el seu exprimer ministre
Valdis Dombrovskis oposant-se a la possibilitat que pugui rellevar Herman van
Rompuy com a nou president del Consell Europeu. El conservador letó és aquests
dies a les travesses com a candidat dels països de l'est d'Europa i Bàltics,
però el president espanyol no ha oblidat el seu suport a la consulta catalana i
ja ha advertit
els seus homòlegs dels Vint-i-vuit que no pensa acceptar-lo.
“Si hi ha una voluntat del poble, una
demanda clara d'un referèndum, val absolutament la pena parar-hi atenció i
mirar les opcions sobre com abordar-ho”, va defensar Dombrovskis en una
entrevista a l'ACN. “Reconèixer la Catalunya independent? Si hi ha legitimitat
en el procés, diria, teòricament parlant, per què no?”, va reconèixer el primer
ministre letó després de la Via Catalana de l'11 de setembre (inspirada
precisament en la bàltica del 1989). Rajoy no ha oblidat l'incident diplomàtic
ni encara menys que Dombrovskis es negués a retractar-se, després de l'esbroncada
de José Manuel García-Margallo al seu ambaixador a Madrid.
Dombrovskis
va haver de plegar el gener passat, després de prop de cinc anys en el poder,
per la mort de 54 persones en l'esfondrament d'un supermercat a Riga. I des
d'aquest 25-M és eurodiputat, en espera que li caigui algun càrrec a
Brussel·les en el ball de cadires postelectoral. L'economista i físic de només
42 anys ja va intentar ser el candidat a la presidència de la Comissió Europea
dels populars, que finalment el van convèncer perquè es retirés de la cursa i
deixés pas a Juncker (amb el compromís que el tindrien en compte més endavant).
I ara el seu nom
sona en el repartiment de cromos entre populars i socialdemòcrates europeus.
Els
socis de l'est d'Europa no es volen tornar a quedar fora de la nova cúpula de
la UE. I en la cimera d'aquest dimecres passat a Brussel·les van rebutjar el
nomenament de la italiana Federica Mogherini com a nova cap de la diplomàcia
comunitària, en substitució d'Ashton. També li retreuen (a la mateixa Mogherini,
que ara és ministra d'Afers Estrangers de Renzi, i a Itàlia i als socis més
veterans de la UE, en general) que estigui sent massa tova amb Putin en la
guerra amb Ucraïna. Per intentar convèncer els països de l'est i els Bàltics
que acceptessin la socialista italiana, durant la negociació de la setmana
passada se'ls va arribar a oferir una compensació: que a canvi la presidència
del Consell fos per a Dombrovskis. Però Rajoy li va barrar el pas immediatament.
Per
rellevar Van Rompuy, els Vint-i-vuit busquen un cap d'estat i de govern.
Dombrovskis, que parla anglès, alemany i rus i que coneix Brussel·les perquè ja
va ser eurodiputat del 2004 al 2009, estaria disponible immediatament, mentre
que la primera ministra danesa, Helle Thorning-Smith; l'holandès, Mark Rutte;
l'irlandès, Enda Kenny, o el polonès, Donald Tusk, que també són (o eren) entre
els favorits, haurien d'abandonar abans el seu càrrec (i alguns ja han avisat
que no tenen cap intenció de fer-ho). Algunes alternatives són altres exprimers
ministres, com ara l'estonià Andrus Ansip, el francès Jean-Marc Ayrault o
l'italià Enrico Letta. La negociació entre cancelleries continuarà aquest estiu
i els Vint-i-vuit es tornaran a reunir el 30 d'agost a Brussel·les per intentar
prendre una decisió
L'endemà mateix que Dombrovskis irrités
el govern espanyol amb les seves declaracions, el seu homòleg lituà, Algirdas
Butkevicius, també va donar suport al procés en assegurar que “cada país ha de
trobar el seu propi camí i té dret a l'autodeterminació”.
LA
FRASE
Si hi ha la voluntat del poble, una
demanda clara d'un referèndum, val la pena mirar com abordar-ho
Valdis
Dombrovskis
exprimer
ministre letó
Les
claus
Avís per a navegants de la diplomàcia espanyola
A.Segura
Martin Shulz, la setmana passada a Brussel·les Foto:
S. LECOCQ.
El vet a Dombrovskis és un avís per a
navegants. A
la UE ja saben com les gasta la diplomàcia espanyola. I quan se'ls oblida,
García-Margallo convoca els ambaixadors dels Vint-i-vuit al Palau de Viana de
Madrid (per
demanar-los: “Repeteixin amb mi, el procés sobiranista és un afer intern
espanyol”). Precisament per por d'acabar com l'exprimer ministre
letó, a
Brussel·les ningú no s'atreveix a expressar cap mena de simpatia per la
consulta en veu alta. L'ofensiva internacional de la diplomàcia
espanyola passa factura a la reputació catalana i ha estès la incomprensió
entre els euròcrates, que d'elogiar Catalunya com a motor d'Europa durant el
pujolisme, avantguarda de l'europeisme ibèric i model a seguir han passat a
queixar-se que és una pedra a la sabata. Dos casos sonats: el president del Parlament Europeu, l'alemany
Martin Schulz, ha incomplert la seva promesa d'autoritzar l'ús del català a
l'hemicicle per por de tancar-se portes en el futur. I també la fins ara
eurocomissària luxemburguesa Viviane Reding va haver de fer marxa enrere i
retractar-se per haver reconegut públicament que “cap llei no diu que Catalunya
hagi de sortir de la UE si s'independitza”. Tots dos aspiraven a
substituir Barroso i no volien posar-se l'Estat espanyol en contra.
Darrera
actualització ( Dilluns, 21 de juliol del 2014 02:00 )
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada