La Cambra de Comerç de Barcelona presenta un informe que
analitza l’impacte econòmic de la possible independència de Catalunya sobre el
comerç bilateral entre Catalunya i Espanya. I els surten uns resultats fatals!
Però en aquest informe s’”obliden” de comptar la desaparició del
dèficit fiscal
a partir de la independència. Fa un parell d’anys en Xavier Sala i Martin va
presentar un informe, comentat aquí:
http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2012/11/301112-collectiu-wilson-el-dividend.htmlAmb un afegitó:
on, evidentment no s’”oblidava” del dèficit fiscal i els resultats eren molt diferents i positius, no negatius!.
Com pot ser que es facin informes sobre el
balanç comercial de la independència on s’oblidin parts fonamentals dels ingressos
que la independència produirà?
Si aquest sistema forma part d’una pantomima de
la Cambra de Comerç, de la FAES, de la caverna, que obliga a la senyora Núria
Bosch, a la Marta Espasa, al col·lectiu d’Economistes per la independència de l’ANC,
al Guillem López Casasnovas, a l’Elisenda Palouzie, al col·lectiu Wilson, a
anar desmentint aquests “informes”, això produeix una pèrdua de temps
considerable que tota aquesta gent podria dedicar a dissenyar el futur de l’economia
catalana i no a anar desmentint cada parida que es publiqui. I per això ho
publiquen!
I hi ha una altra consideració a fer. Com es permet la
Cambra de Comerç publicar un pamflet d’aquesta mena? Qui els paga? Estan
contrastats per economistes que en sàpiguen més que ells? Contestaran aquest
escrit de la Núria Bosch donant les seves raons d’haver-ho fet així? Hi haurà
debat?
I ara l’article
de la Núria Bosch:
L’impacte econòmic total de la
independència
Fa pocs
dies la Cambra
de Comerç de Barcelona va presentar un informe que analitza l’impacte
econòmic de la possible independència de Catalunya sobre el comerç bilateral
entre Catalunya i Espanya. Segons l’esmentat informe, si la
independència es produeix de forma pactada, aquest canvi no té per què afectar
necessàriament els fluxos i saldos comercials entre les dues economies. Ara bé, l’informe
també valora els efectes econòmics sobre el comerç en un escenari conflictiu
(boicot comercial, efecte frontera,
imposició d’aranzels per sortir de l’àmbit comercial europeu).
L’informe considera que en un escenari altament conflictiu el comerç bilateral
entre Catalunya i Espanya podria caure entre el 20% i el 30%, cosa que suposaria una davallada
d’entre el 2,3% i el 3,4% del PIB. Si el grau de conflicte
és moderat, amb una caiguda del 10% del comerç, el PIB es reduiria en un 1,1%.
No
entraré a comentar si l’anàlisi i les xifres em semblen plausibles.
El que voldria
destacar és que no es poden presentar aquests resultats sense tenir en compte
el guany fiscal que tindria la independència de Catalunya per la desaparició de
l’elevat dèficit fiscal.
Segons
els càlculs que he realitzat amb la professora Marta Espasa, si del 2006 al
2010 Catalunya hagués estat un país independent i hagués mantingut el mateix
sistema fiscal, pressió fiscal, volum de despesa i nivell de serveis públics
que va tenir dins de l’estat espanyol, el guany fiscal de la independència
(després d’haver comptabilitzat el cost de les noves estructures d’estat)
hauria estat d’entre 12.000 i 16.000 milions d’euros anuals, la qual
cosa vol dir entre el 6,4% i el 8,6% del PIB. Per tant, aquest guany
compensaria amb escreix l’esmentada davallada del PIB per raons comercials. A més, el guany
fiscal seria anual, mentre que segons l’informe esmentat la caiguda del PIB per
la reducció del comerç es donaria en un període de tres a cinc anys.
D’altra
banda, el guany
fiscal de la independència també tindria un efecte multiplicador sobre
l’economia catalana. El guany fiscal es podria dedicar a incrementar la
despesa pública i/o a rebaixar els impostos. L’increment de la
despesa pública (o la rebaixa d’impostos) augmentaria el consum i/o la
inversió, la qual cosa generaria un efecte positiu sobre l’economia, incrementant la
seva capacitat productiva i creant nous llocs de treball. Tindria, per tant, un
efecte multiplicador sobre l’economia superior a l’impacte inicial del guany
fiscal.
A més a
més, també tindria un efecte positiu sobre l’economia la despesa
addicional que hauria de realitzar la Generalitat com a conseqüència de la
creació de les noves estructures d’estat que ara no existeixen o del
reforçament de les que ja existeixen, ja que aquest fet suposaria un increment de treballadors en
el sector públic.
Cal
també considerar l’impacte que la generació d’ocupació i d’activitat econòmica
generaria sobre els ingressos de la Generalitat a través de més recaptació
impositiva. És a dir, l’augment de l’ocupació tindria un impacte directe en la
base imposable de l’IRPF en forma de rendiments del treball més elevats.
L’augment de l’ocupació, i, per tant, de les rendes de les famílies,
ocasionaria igualment un impacte sobre el nivell de consum intern i,
conseqüentment, sobre la recaptació de l’IVA, i així successivament en tots els
impostos. De
fet, a Espanya s’estima que un increment de l’1% del PIB suposa un increment de
la recaptació impositiva de l’1,2%.
Un altre
factor a tenir en compte és que la independència aportaria al govern català
molta més capacitat de poder de decisió a l’hora de dur a terme les diferents
polítiques econòmiques, la qual cosa té una incidència decisiva sobre el
creixement econòmic. Precisament, un dels problemes greus de l’economia catalana
ha sigut que les decisions que ha pres el govern espanyol no han respost a les
necessitats de la societat catalana, sinó tot el contrari. Aquesta
manca de poder de decisió ha estat una llosa per al creixement econòmic perquè
ha reduït de manera important el seu potencial. Que una Catalunya independent pogués dissenyar
les seves pròpies polítiques (fiscal, laboral, financera, d’infraestructures,
educativa, etc.) és, sens dubte, un benefici intangible que tindria una
repercussió directa i positiva sobre el PIB català. Òbviament,
l’efecte dependria de com aquestes polítiques es dissenyessin, però només el
fet d’adequar-les a les necessitats del territori ja seria un factor de millora
considerable.
Amb tot això, no vull dir pas que el
camí cap a la independència siguin flors i violes. És evident que la creació del
nou estat pot comportar certs costos a curt termini vinculats a les incerteses
del mateix procés, però no té per què fer-ho en el mitjà i llarg termini, ans
al contrari. En
aquest cas, no hi ha dubte que els beneficis del canvi superarien amb escreix
els costos.
Núria Bosch
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada