diumenge, 29 de juny de 2014

140628. Bernat Ferrer. Montilla: «Societat Civil Catalana és una expressió legítima i necessària». Joaquim Coll: «Catalunya és un país políticament malalt»



Benvolguts,

Des que ha ressuscitat l’Iceta (jo soc un espanyol que viu a Catalunya) els altres sòmines (ara Montilla però aniran apareixent els Corbachos, Nadals, Tures i companyia), han sortit de la seva letargia institucional...

Només cal esperar!

D’altra part el guru de la SCC, Joaquim Coll que té setial permanent a El Periódico i sembla que s’asseu a la dreta de Déu, ai d’en Montilla, ressuscitat també, va excretant sovint odi i insídia contra els propis catalans. Autoodi? No, perquè ell no se sent català! És curiós aquest fenomen de l’autoodi els arguments del qual, com les bombolles de sabó se’ls desfan a les mans, i per altra part com si es complís el principi de Heisenberg quan pretenen explicar el problema es trenca l’encanteri i ja no hi ha problema...

Guaiteu la connivència pornogràfica entre Montilla i Camargacho o sigui la consumació del matrimoni del PP i del PSOE que dóna el PPSOE!

En Montilla un dia fou preguntat sobre quina proporció de membres del PSC(PSC-PSOE--PSOE-PSOE-PSOE-PSOE-PSOE) eren catalanistes i va respondre que tots eren catalanistes!

I ara afirma que «Societat Civil Catalana és una expressió legítima i necessària»

De tot plegat, Coll en dedueix que el país està "políticament malalt" i dubta obertament que hi hagi "normalitat democràtica". Argument que pot fer seu la caverna per atacar encara més el procés!

Vegeu la conya televisiva sobre en Cucurull d’una emissora de la caverna en un programa patrocinat per la divisió de lluita antisubmarina de la SCC:



Vegeu una entrevista al tal Joaquim Coll:


1. Montilla: «Societat Civil Catalana és una expressió legítima i necessària»

Veu la independència com una opció "equivocada" i acusa l'independentisme de dir "mitges veritats"

Critica implícitament entitats com Òmnium o l'ANC

Reclama "respecte a la pluralitat"

http://www.naciodigital.cat/noticia/70656/montilla/societat/civil/catalana/expressio/legitima/necessaria

| Actualitzat el 27/06/2014 a les 12:00h


José Montilla conversa a bastament amb Alícia Sánchez-Camacho en finalitzar la conferència de Joaquim Coll. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

L'expresident de la Generalitat de Catalunya José Montilla, que va governar en coalició amb ERC i ICV, ha estat el teloner de luxe de la conferència que l'ideòleg de Societat Civil Catalana, Joaquim Coll, ha pronunciat aquest divendres a Barcelona. I ha exercit de teloner "amb molt de gust",  segons ha assegurat, lloant Coll com a "articulista valent", "contra corrent" i "ciutadà militant d'una solució federal als problemes plantejats entre Catalunya i Espanya". Però Montilla no ha limitat el panegíric a la figura de Coll, sinó que l'ha fet extensiu al conjunt de l'entitat unionista, que veu com a "legítima i necessària".

Montilla ha reivindicat que ja fa temps que va alertar "d'una creixent desafecció", i ara constata que hi ha una sèrie de problemes "que no hem estat capaços de resoldre de manera satisfactòria". "No es tracta d'una fogonada electoral, és un malestar polític que no es pot menystenir", ha avisat.

Tot seguit, ha carregat obertament contra l'independentisme, assegurant que "ha fomentat" la situació política actual "amb mitges veritats". I afirmant que la independència de Catalunya "és tan legítima com equivocada".

"Ni vencedors ni vençuts"
"Els problemes hi són, i no tenen fàcil solució", ha assegurat Montilla, que advoca per trobar "una nova fórmula en què no hi hagi vencedors o vencuts". I, segons el seu punt de vista, ni el govern català ni l'espanyol "no van en aquesta línia".

Arribats a aquest punt, l'expresident i actual senador ha lloat la societat catalana "plural i diversa", assegurant que Societat Civil Catalana "és una mostra d'aquesta pluralitat". "Per descomptat que no és tota la societat civil del país, només faltaria. No ho pretenen, com sí que ho fan d'altres, que es reverteixen d'una aparença institucional", ha afegit, en una possible referència tant a Òmnium Cultural com a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Societat Civil Catalana, per tant, és "una expressió legítima i necessària", creu Montilla, i "és bo que hi hagi debat". "És bo acceptar la legitimitat dels que opinen diferent, i no ho és que hi hagi una barrera entre bons catalans i mals catalans, pel fet que no comparteixen unes idees", ha afegit.

"Ningú no té dret a repartir carnets de bona catalanitat. Coll és un militant de la causa del respecte a la pluralitat", ha assegurat Montilla. Tot seguit, l'ideòleg de Societat Civil Catalana no s'ha estat de proclamar que
Catalunya és "un país políticament malalt". I tan amples.

2. Joaquim Coll: «Catalunya és un país políticament malalt»

L'ideòleg de Societat Civil Catalana, beneït per José Montilla, assegura que a Catalunya hi manca "actitud racional i crítica" i nega que sigui "un país normal"

Explica que el seu objectiu és fer que la consulta sigui "socialment innecessària"

Especial: Referèndum d'independència de Catalunya 9 de novembre de 2014

http://www.naciodigital.cat/noticia/70655/joaquim/coll/catalunya/pais/politicament/malalt

| Actualitzat el 27/06/2014 a les 10:47h


Joaquim Coll, amb José Montilla. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

 
 
 



http://www.naciodigital.cat/noticia/70655/joaquim/coll/catalunya/pais/politicament/malalt
El procés polític català està aclarint a marxes forçades què és el federalisme. És el
sentir-se còmode compartint taula amb Alícia Sánchez-Camacho (PP), Albert Rivera (C's) i Ramon de Veciana (UPyD). I és sentir-se còmode amb el missatge que "Catalunya és un país políticament malalt". Això mateix és el que ha assegurat aquest divendres l'ideòleg de Societat Civil Catalana (SCC), el socialista Joaquim Coll, en un esmorzar-col·loqui presentat per José Montilla i amb Pere Navarro presidint la taula d'autoritats presents a la sala. I Montilla, preguntat específicament sobre si compartia les idees de Coll, ha rebutjat aclarir-ho. "Jo només sóc el presentador, no el conferenciant."


Segons Coll, "a Catalunya vivim un temps excepcional", i assegura que és per això que ha nascut la seva entitat. No per articular el "no" a la consulta del 9 de novembre, sinó per oposar-s'hi frontalment. I fins i tot per oposar-se a la idea "de trencar amb la resta d'Espanya". "Des de Societat Civil Catalana diem que, més que estar en contra d'una consulta hipotètica, nosaltres naixem per fer-la socialment innecessària. Per convèncer als catalans que votar la secessió territorial ni està justificat, ni és bo", ha aclarit.

Després de tot un seguit de crítiques al 9 de novembre, Coll ha assegurat:

"Que aquest ridícul tan enorme hagi passat, estigui passant, amb el silenci i fins i tot l'entusiasme de tanta gent, és la prova més palpable que Catalunya és avui un país políticament malalt."

Una consulta que no es farà

Coll, davant l'atenta mirada de bona part de socialistes, populars i ciutadans, ha insistit en la tesi que la consulta del 9 de novembre no s'arribarà a realitzar. D'una banda, perquè la doble pregunta és "conceptualment confusa, democràticament fraudulenta, inimaginable en un país normal, és una gran estafa intel·lectual".

De l'altra, perquè creu que ja no hi ha prou temps com per realitzar-la amb garanties d'èxit: "Pretenen que en poc més d'un mes, des que Mas firmi el decret de convocatòria fins al 9 de novembre, decidim una cosa tan greu com és la secessió? I encara no s'han aclarit com s'han de comptar els vots de la hipotètica consulta!"

De tot plegat, Coll en dedueix que el país està "políticament malalt" i dubta obertament que hi hagi "normalitat democràtica".

Joan A. Forès
Reflexions

dissabte, 28 de juny de 2014

27/06/14. Responsabilitat Global. Kosice. Bohèmia. Eslovàquia. És d'aquella època, 1546 exactament, que per exemple els vitralls de la Catedral dels Sants Miquel-i-Gudula de Brussel•les mostren les armes dels 4 casals de l'Imperi (Àustria, Borgonya, Catalunya-Sicília, Castella-Lleó

Benvolguts,

En Victor Cucurull vell conegut nostre, historiador, del cercle de l’Institut Nova Història (INH) ens mostra un apunt d’un blog de l’organització Responsabilitat Global, que parla de la vila de Kosice a l’actual Eslovàquia, on en un temps els seus reis eren també emperadors del Sacre Imperi Romano Germànic.

Del Blog Responsabilitat Global en traiem aquest apunt:

[...]No sorprèn que les quatre barres catalanes apareixen a l'escut de la ciutat de Kosice, ja que la relació entre Catalunya i el Sacre Imperi Romanogermànic era molt intensa en els segles XIV-XV, per vocació a les relacions internacionals i per teixir aliances contra França, la nació que suposava un perill més gran per als interessos catalans. I d'aquí provenen alguns enllaços matrimonials.


Llegeixo a la versió francesa de la wikipedia que: després de concedir-se a Košice dos privilegis per a l'escut, el rei Wladyslaw IV de Bohèmia el 1502 va atorgar el tercer privilegi, les armes de la seva esposa Anna, de la família dels Foix: Anna de Candale (1484Buda, 26 de juliol 1506), reina consort d'Hongria i reina consort de Bohèmia (1502-1506). Nascuda en 1484, fou la filla del comte Gastó II de Candale, i de la infanta Caterina de Foix, qui fou la filla de Gastó IV de Foix.
Del seu matrimoni nasqué Anna de Bohèmia, que esposà l'Arxiduc d'Àustria Ferran I d'Habsburg, futur rei d'Hongria i Bohèmia i Emperador del Sacre Imperi, i germà de Felip II, que regnà sobre Catalunya, succeint Carles V. És d'aquella època, 1546 exactament, que per exemple els vitralls de la Catedral dels Sants Miquel-i-Gudula de Brussel·les mostren les armes dels 4 casals de l'Imperi (Àustria, Borgonya, Catalunya-Sicília, Castella-Lleó), els quals estan encara de manera separada, com era encara en aquell moment, malgrat que la història adulterada ens digui que ja s'havia produït la "unión de armas" i que Catalunya-Aragó i Castella-Lleó ja s'havien unit.

La història de Catalunya ha estat severament modificada, alterada, especialment a partir del segle XVI, coincidint amb la descoberta i colonització del Nou Món, per raons que no costen gaire d'entendre. No sóc historiador i tinc coneixements limitats en aquesta matèria, de mer lector, però sento que és responsabilitat de tots contribuir a restituir les veritats evidents, que avui encara són tergiversades, i ajudar a comprendre la magnitud de l'engany, que esperem que amb les noves investigacions es vagi aclarint.


 
Joan A. Forès
Reflexions

28/06/14. Notícies Vilaweb. Ada Colau s'inclina per votar independència el 9N. Oportunitat democràtica de fer un procés destituent d'aquest règim que denunciem.

Benvolguts,

Abans d’ahir a TV3 van fer un debat on hi havia, ultra els periodistes Vicent Sanchis i Jordi Graupera, l’Ada Colau i en Jiménez Villarejo. L’Ada Colau és una activista social catalana, reconeguda per ser la cofundadora de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) l'any 2009 i la seva portaveu fins al 7 de maig de 2014. L’Ada Colau ara és la portaveu de Guanyem Barcelona, grup que es postula com a alternativa d'esquerres per entrar a l’Ajuntament de Barcelona. Jiménez Villarejo és l’home de Podemos a Catalunya i en el debat hi va fer un trist i gris paper. Conscient de la seva pijo-superioritat, fa més de 40 anys que viu a Barcelona i no s’ha molestat mai a parlar la llengua de la colònia. En el debat, per tant era l’únic que mantenia els valores patrios i parlava la llengua de l’Imperio! El Villarejo ja s’ha manifestat en els darrers mesos com a integrista espanyol que votarà NO-NO el 9N suposant que es molesti a participar-hi.

L’Ada Colau, per contra,  s’ha manifestat finalment potencial votant del SI-SI, amb una sèrie de condicionants que s’exposen en la notícia i en l’àudio.

Auguro un interessant futur a la plataforma Guanyem Barcelona i en canvi un trist final, un Podemos interruptus, si Podemos en comptes d’enviar el sòmines del Villarejo a la Residència, el mantenen en les seves llistes...

27.06.2014  08:47

Ada Colau s'inclina per votar independència el 9 de novembre

Mantindrà el sí-sí en cas que 'el procés el lideri la ciutadania'


La portaveu de Guanyem Barcelona Ada Colau ha dit avui públicament per primera vegada què votaria en la consulta del 9 de novembre. 'No he estat mai independentista, però el 9-N em plantejo de votar sí-sí, perquè veiem una oportunitat democràtica de fer un procés destituent d'aquest règim que denunciem, i de començar realment a decidir les regles del joc entre tots', ha dit Colau a Catalunya Ràdio. Ha insistit que ara mateix s'inclina per la independència, però que només mantindrà aquesta opció de vot si veu que 'el procés el lidera la ciutadania'. 'Quan aquests processos són manipulats per determinats partits, es buiden de contingut', ha afegit.

Fins ara, com a portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Colau havia preferit no expressar públicament quin seria el sentit del seu vot en el referèndum per no confondre la seva posició amb la de la PAH. Un cop ha deixat la PAH, Colau s'ha posat al capdavant de la plataforma Guanyem Barcelona, que es va presentar ahir.

En la conferència de premsa de presentació, li van demanar quina posició tenia la plataforma sobre la independència de Catalunya. Ada Colau va dir que no respondrien a la pregunta perquè Guanyem Barcelona no tenia una posició comuna sobre aquesta qüestió i que no tindrien cap inconvenient a respondre-ho a títol individual en les entrevistes que fessin a partir d'avui. Ho va justificar dient que la plataforma era molt àmplia i que hi havia opinions divergents sobre la qüestió. I avui en la primera entrevista que ha concedit, a Catalunya Ràdio, Colau ho ha expressat finalment.

L'objectiu de Guanyem Barcelona és confluir amb els moviments socials i veïnals, amb les entitats i els ateneus populars per 'rescatar les institucions'. 'No volem guanyar tan sols l'Ajuntament de Barcelona, sinó que volem guanyar per obrir-lo a la ciutadania', va dir Colau. Per una altra banda, la plataforma defensa el dret de decidir, però demana de no aplicar-lo únicament a qüestions territorials.

Escolteu les seves declaracions a Catalunya Ràdio!

Joan A. Forès
Reflexions

dijous, 26 de juny de 2014

25/06/14. Marc Colomer. Els atacs a l’autogovern. “En cada llei nova perdem un tros d’autogovern”

Benvolguts,

Bon resum de la bogeria centralitzadora del Gobierno. Posseidor del PODER!

Unes quantes preguntes:

·       Qui considerava que les matèries o serveis traspassats es consideraven consolidades?

·       Parlant de la sentència de l’Estatut del TC del 2010, molts opinadors varem/van opinar que no n’hi havia per tant! Per exemple la Carmen Chacon i el Felipe González varen publicar una veritable gasòfia a El País explicant que al cap i a l’a fi, només ens havien ribotat un 5% de les atribucions del nou estatut: http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2013/11/271113-article-que-el-duo-felipe.html. I fixeu-vos què n¡ha anat sortint. Com és que els governs catalans successius no es van posar en peu de guerra?

·       Què és aquesta expressió que surt sovint de “traspàs de mínims”? Vol dir que qui el va acceptar confiava en la bona voluntat de l’enemic per que no fos massa nociu? Au! Au!

·       Està escrit a les Taules de la Llei o sigui la Consti que per tal que el botí de guerra de les forces d’ocupació de Catalunya de l’any 39, els papers de Salamanca, tornin a Catalunya s’ha d’esbrinar si el titular o els seus hereus són localitzables?

 INFORME

Els atacs a l’autogovern

Ofensiva centralista a quatre mesos de la consulta del 9-N


Un informe de Governació avisa de l’escalada recentralitzadora del PP

Marc Colomer Barcelona | Actualitzada el 25/06/2014 00:00
1 / 1
L’autèntica taula de poder

L’executiu de Rajoy impulsa una onada recentralitzadora sense precedents.

“És una qüestió de supervivència de l’autogovern”. Així s’expressava en conversa amb l’ARA un alt càrrec del departament de Governació, en referència a la consulta del 9 de novembre, a la qual s’encomana el Govern davant una onada recentralitzadora del govern del PP que ha superat totes les capacitats de blindatge autonòmic i amenaça de deixar les institucions catalanes en situació d’escac. Ja no només per les matèries legislades fins ara, sinó també davant les intencions expressades per l’executiu de Mariano Rajoy en àmbits com per exemple la Inspecció de Treball o la intervenció dels beneficis del port de Barcelona, a més d’altres com la gestió i ordenació del litoral i les comunicacions electròniques, que, malgrat que eren “traspassos de mínims”, ara l’Estat projecta recuperar.

Al mes d’abril, i per encàrrec de la vicepresidenta i consellera de Governació, Joana Ortega, l’Oficina de Desenvolupament de l’Autogovern va elaborar un informe que posava al descobert que:

Més d’un terç de les lleis o normes dictades per l’executiu de Rajoy -la meitat via decret llei, sense debat parlamentari- limiten o eliminen competències autonòmiques que es consideraven consolidades...

En només dos mesos aquell informe, que sota el títol Recull de mesures centralitzadores adoptades o impulsades per l’Estat concloïa que 157 mesures incloses en 42 lleis del PP envaeixen o eliminen l’autogovern, ja ha quedat superat per l’acció legislativa de l’Estat i s’ha hagut d’actualitzar. “En cada llei nova perdem un tros d’autogovern”, alerten les fonts governamentals consultades.

És precisament en plena onada recentralitzadora que s’ha evidenciat que:

La sentència del 2010 del TC sobre l’Estatut va significar “la pèrdua de les armes de defensa” tant jurídiques com administratives de l’autogovern.

Perquè aquella sentència va significar, a ulls de l’executiu català, “la pèrdua de tota base sòlida d’interpretació jurídica per defensar les competències pròpies”.

Intervenció política

L’aprimament de l’àmbit de poder administratiu autonòmic

És l’àmbit amb més afectació de l’activitat centralista de l’Estat. N’és un paradigma la reforma local, que no només limita les competències de la Generalitat sobre organització territorial, sinó que entra de ple en el principi d’autonomia local. En aquest bloc s’hi ha d’afegir ara també una altra ingerència en matèria d’Inspecció de Treball. En un traspàs parcial de competències a la Generalitat, el 2010 uns 300 inspectors, subinspectors i membres del personal administratiu van passar a dependre del Govern, que assumia les regnes per coordinar les qüestions relacionades amb el control de la seguretat i la salut laboral, mentre que la inspecció d’afers relacionats amb la Seguretat Social quedava en mans de l’Estat. La nova llei que impulsa el govern espanyol, però, liquida aquest traspàs -“de mínims”, a criteri del Govern- i pretén recuperar tota la capacitat de planificació i direcció de les polítiques d’inspecció. Les fonts consultades consideren que més enllà d’escapçar la capacitat legislativa de la Generalitat, l’activitat normativa de l’executiu de Rajoy pretén la recuperació del poder administratiu, un “atac al cor de l’autogovern”.

També figuren en aquest àmbit la reforma de la llei d’estrangeria, que retira a la Generalitat la competència d’expedir permisos de treball per a estrangers, la reforma de les administracions públiques i la llei d’unitat de mercat, que permet que qualsevol empresa operi a Catalunya al marge del territori espanyol on hagi obtingut la llicència d’activitat, entre moltes altres mesures.

Autonomia financera

El port de Barcelona, exemple de la intervenció estatal

El ministeri de Foment prepara un decret llei que s’aprovarà al juliol que pretén obligar els ports amb beneficis a aportar-ne la meitat a un fons estatal que ha de servir per finançar els accessos a una trentena de ports espanyols. El 2013 el port de Barcelona va tenir 74,6 milions de benefici, dels quals la meitat, 37,3 milions, els haurà de cedir al fons estatal. Significaria, per tant, que l’Autoritat Portuària de Barcelona aportaria fins al 30% del fons d’accessibilitat, quan, paradoxalment, el port barceloní no té resolts els propis accessos ni viaris ni ferroviaris.

El del port de Barcelona és el paradigma de la concepció centralista de l’Estat, ni que sigui lesionant el principi de lliure competència -els ingressos que generen els operadors privats del port de Barcelona es destinaran a fer més competitius altres operadors que els són competència directa- i d’autofinançament dels ports d’interès general malgrat que són principis garantits per la mateixa llei estatal de ports. I això sense perdre de vista la privatització d’Aena, que allunya encara més l’eterna demanda d’una gestió individualitzada del Prat.

El cas del port se suma al de la llei d’estabilitat pressupostària, que permet que l’Estat exerceixi una tutela financera de la Generalitat; o el del control de la liquiditat, l’eliminació del marge normatiu en distribució elèctrica, la gestió de les beques o la liquidació de la competència en mediació de les relacions laborals.

Cultura i ensenyament

Wert suma a la seva llei el fre al retorn dels ‘papers de Salamanca’

El ministre d’Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, no pensa retornar tots els papers de Salamanca confiscats a Catalunya per les tropes de Franco, com l’Estat s’havia compromès a fer anys enrere. S’empara en una sentència del TC per interpretar que l’Estat només té obligació de retornar els que poden ser restituïts als propietaris, però no si els propietaris han desaparegut o no està clar qui n’és el successor. Nega així cap legitimitat de la Generalitat pel que fa a la custòdia de documents requisats durant la Guerra Civil. El cas dels papers de Salamanca se suma a la més que controvertida llei Wert, que amenaça la immersió lingüística i deixa la Generalitat sense marge per fixar les matèries del currículum.

Joan A. Forès
Reflexions

25/06/14. . Vicent Partal. Wert trepitja la ratlla. L'estat procedeix sistemàticament contra un grup humà perfectament identificable, actuació que és molt greu en dret internacional...

Benvolguts,

Fixeu-vos quina argumentació més impecable d’en Vicent Partal contra l’aplicació de la Llei Wert, l’atac a la immersió lingüística, i la pretensió de fer pagar 6.000 euros l’any per nen que no accepti la immersió i demani ser traslladar a una escola que no faci immersió (privada, evidentment):

·       Aquesta normativa s'aplicarà per als xiquets que demanen de fer classes en espanyol a Catalunya, que no arriben ni a mitja dotzena, però en canvi no s'aplicarà per als xiquets que demanen classes en català al País Valencià i no en reben: cent vint mil segons la darrera matriculació.

·       Ergo, l'estat procedeix sistemàticament contra un grup humà perfectament identificable, actuació que és molt greu en dret internacional

Vicent Partal

25.06.2014

Wert trepitja la ratlla

 És molt fàcil de demostrar que l’estat incompleix el seu deure i actua no en favor de tothom, sinó contra una part dels ciutadans que som fàcilment definibles pel fet de tenir una llengua diferent.

Això que acaba de fer Wert és molt perillós. Per a nosaltres, certament, però també per a ells. Per a nosaltres per raons òbvies. Ara resulta que pagarem la despesa de cada xiquet que vulga ser escolaritzat en espanyol al Principat? Caram. La idea deu violar no sé quantes normes, però supose que en un país com Espanya això tant hi fa. Ara, alerta, perquè aquesta actuació és també perillosa per a Espanya: ens regala un argument de legitimitat democràtica impagable, si és que arriba el dia que hem de justificar legalment al món la proclamació de la independència.

M'explique. En política internacional una de les raons que es pot posar sobre la taula per a justificar un procés d'autodeterminació és la greu violació dels acords interns d'autonomia. La cosa és que si hi ha un acord sobre autonomia política entre un estat i un territori i es pot demostrar de manera fefaent que l'estat ha violat sistemàticament aquest acord, i que ha impedit el funcionament normal de l'autonomia, aleshores la comunitat internacional entén que és legítima la voluntat d'independència. En termes jurídics internacionals, s'anomena 'remedial-right-only secession' i que en català solem traduir com 'secessió com a darrer remei', encara que seria més apropiat dir-ne 'seccessió com a dret de reparació'

És evident que moltes actuacions del govern espanyol es podrien usar per demostrar que l'estat viola aquells acords que l'estat mateix havia contret amb Catalunya. Però en poques hi ha una violació tan flagrant de l'ordenament legal vigent i dels acords plasmats en l'estatut com aquesta d'ara.

Especialment perquè és molt fàcil de demostrar que l'estat incompleix el seu deure i actua no pas en favor de tothom, sinó contra una part dels ciutadans, que som fàcilment definibles pel fet de tenir una llengua diferent.

És a dir, que l'estat procedeix sistemàticament contra un grup humà perfectament identificable, actuació que és molt greu en dret internacional.

Tenim les proves per a denunciar-ho i n'hi ha una d'especialment contundent:

Aquesta normativa s'aplicarà per als xiquets que demanen de fer classes en espanyol a Catalunya, que no arriben ni a mitja dotzena, però en canvi no s'aplicarà per als xiquets que demanen classes en català al País Valencià i no en reben: cent vint mil segons la darrera matriculació.
 
Wert, ve-t'ho ací, trepitja una ratlla molt perillosa per a ells i que, si la sabem explicar, ens serà molt útil amb vista al reconeixement internacional.

Vicent Partal

Joan A. Forès
Reflexions

26/06/14. El Periódico. Risto Mejido. Largaos de una vez. Largaos, sí. Los que trincáis, los que habéis trincado, los que permitisteis que otros trincaran y los que todavía hoy no hacéis nada por que se deje de trincar. Todos. Sobráis, de verdad, dejadnos en paz...

Benvolguts,

El bon amic Guillem m’ha enviat aquest meravellós  text de Risto Mejido. Chapeau!

Està tot molt ben expressat i si em permeteu us diré que la seva contundència m’ha sonat com la dels sonets de Pablo Neruda dedicats als facinerosos generals feixistes que es van revoltar a l’Àfrica amb el crit de Viva la República, i que immediatament es va dir Movimiento Nacional (jo soc monotemàtic...):
http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/search?q=infiernos.

Un petit tast del dedicat al sinistre criminal Francisco Franco:

Aquí estás. Triste párpado, estiércol
de siniestras gallinas de sepulcro, pesado esputo, cifra
de traición que la sangre no borra. Quién, quién eres,
oh miserable hoja de sal, oh perro de la tierra,
oh mal nacida palidez de sombra.

Un detall curiós de la podridura actual del país, de les siniestras gallinas de sepulcro, és que sent l’article del febrer, no s’ha propagat per la xarxa. I si no és pel meu bon amic Guillem no l’hauríem pogut gaudir. És que fins i tot als internautes els fa por parlar obertament de la podridura del poder?

Domingo, 3 de febrero del 2013

Largaos de una vez. Largaos, sí. Los que trincáis, los que habéis trincado, los que permitisteis que otros trincaran y los que todavía hoy no hacéis nada por que se deje de trincar. Todos. Sobráis, de verdad, dejadnos en paz de una puñetera vez.

Dais asco. Vuestra falta de vergüenza ha llevado la nuestra hasta límites que jamás deberíamos haber conocido. Y ahora os cubrís el culo los unos a los otros, un culo que tenéis tan sucio que hasta las pústulas de vuestra ignominia os han invadido el cerebro, y ya no es posible distinguir vuestras declaraciones rellenas de mierda de la peste que emana de un zurullo común.

Callaos. Callaos de una vez. Dejad de contaminar los medios, las noticias y nuestro estado de ánimo. Dejad de hacer comunicados y ruedas de prensa, disolved todos los chanchullos, deponed vuestros privilegios y salid con la cabeza bien baja y las manos en alto.

Dejad de desanimar a la gente. Dejad de decirnos que todo fue por nuestra culpa. Dejad de tomarnos por gilipollas. Ah, y no os atreváis a volver a decir que sois reflejo de la sociedad en la que vivís. Que si robasteis fue porque os lo pusieron delante. Que sois víctimas de un vacío legal, un entorno corrupto y una dudosa moral. Que sois reflejo de la gente, representantes elegidos por el pueblo. Vosotros no sois pueblo, vosotros sois escoria.

Devolvedlo. Devolvedlo todo. El dinero, las propiedades, los cargos, las dietas, los sobresueldos, las comisiones, la dignidad que os quede y la honorabilidad que algún día se os supuso. Y cuando hayáis acabado, devolved la nacionalidad que se os dio por error. Porque no merecéis formar parte ni de este ni de ningún país. No hagáis ni las maletas, saltad por la borda, como las ratas, salid nadando. Y quien no sepa, que se joda, francamente nos da igual.

Pedid perdón. Disculpaos. Ante todo aquel que votó. Ante todo aquel que piensa seguir votando. Porque ellos han creído en un sistema democrático que vosotros habéis violado, sodomizado y puesto del revés. No, yo no os concedo la presunción de inocencia. Porque cuando uno deja que ciertas cosas ocurran, acaba siendo cómplice aunque solo sea por ignorancia, por desidia u omisión.

Y por último, largaos, sí, pero sin dejar rastro. Ni se os ocurra nombrar sucesores, ni gestores, ni primos segundos que calienten vuestra silla. No tengáis la cara dura de intentar dejar un legado. Vuestro único legado será la vergüenza. Y tampoco os atreváis a interponeros nunca más entre la gente de bien y sus lícitos objetivos. Porque en este país aún quedan ciudadanos, empresas e incluso algún político honrado que construyen, que siguen luchando y que ahora ya solo tienen una misión: que no les jodáis la vida, que les dejéis hacer.

Pero sobre todo y ante todo, por lo que más queráis, seguid ignorando estas órdenes, exigencias demagógicas de un publicista que de vez en cuando hace el capullo en televisión.

Seguid creyendo que no pasará nada. Porque así quedará menos para que pase.

 

Joan A. Forès
Reflexions

dimarts, 24 de juny de 2014

24/06/14. Lluís Solà. Notícies econòmiques. Estudi d'un banc andorrà sobre l'economia de Catalunya l'endemà de la independència...

Benvolguts,

El company Lluís Solà ens explica d’una manera molt didàctica, a partir d’un informe d’un banc andorrà, la situació econòmica de Catalunya respecte a la UE, comparada amb la situació de l’estat espanyol també versus la UE. L’article prové d’un intercanvi de correus previ i per això hi ha el terme inicial “no s’ha entès...”

El primer paràgraf és el fonamental. T’explica l’escenari que tindrem l’endemà de la independència.

Hi ha també articles i presentacions del CCN i de la sectorial d’Economistes per la independència que mostren un escenari semblant...

Un dels arguments és que: Catalunya haurà de signar, abans d'arribar al moment zero i que sigui reconeguda internacionalment, que es fa càrrec de la part proporcional del deute espanyol, 160.000-190.000 milions. Tanmateix en d’altres articles i llibres, concretament en el llibre Delenda est Hispania, de l’Albert Pont del CCN, diu que:

el càlcul de la part del deute espanyol a fer-se’n càrrec Catalunya s’ha de ponderar i negociar per esbrinar el perquè de cada partida del deute i concretar cada un dels projectes per als què s’ha usat,

i per tant si ha sigut en bé de Catalunya o en bé de fora de Catalunya. Per exemple cal aclarir si el deute s’ha anat incrementant per cobrir els projectes d’infraestructura de l’AVE Madrid-Galícia o Madrid-Extremadura, o Madrid-Sevilla o Madrid-Màlaga o Madrid-Ciudad Real-Albacete o Madrid València, o Madrid-Salamanca o Madrid-Ávila, encara que sí que cal incloure-li les partides de Madrid-La Jonquera, i de la mateixa manera cal saber quins cabals s’han utilitzat per construir les autovies gratuïtes que s’han fet a tot arreu i en canvi aquests cabals no han servit per amortitzar d’una vegada les autopistes catalanes. I també caldria decidir quines compensacions s’estableixen per la no-construcció del Corredor Mediterrani i la no-construcció d’autopistes a Catalunya, NII inclosa!

Cal esmentar aquí que en Xavier Sala i Martin fa sovint conyeta sobre el deute espanyol i la part que ha d’assumir Catalunya, i explica que la separació entre Catalunya i Espanya s’ha de fer negociada i sense amenaces de cap mena, ja que el deute pot pertànyer en part a Catalunya però està emès pel Banco de España o sigui que quan els bancs estrangers vulguin cobrar aniran al Banco de España, amb uns paperets que diuen Banco de España, ell en diu així dels Bons del Tresor, i exigiran que els abonin el que ells en el seu moment havien prestat al susdit Banco de España, més els interessos que aquests Bons hagin generat. I per tant si els espanyols es posen bords, se’ls pot dir que no hi ha cap obligació de pagar res...

Per tant cal negociar!

Ara vegem què en diu en Solà de l’informe del banc andorrà i d’altres assumptes:

Lluís Solà Bohigas

Notícies econòmiques. Estudi d’un banc andorrà sobre l'economia de Catalunya l'endemà de la independència...

Em sembla que no s'ha entès prou bé l'estudi del banc andorrà. Aquest estudi és l'únic que s'ha fet públic, però ja els estan fent també els bancs alemanys , anglesos i  suïssos. Dieu que en aquest estudi no es parla de l'espoli fiscal. Lògic i normal. Aquest estudi parla del dia zero o del dia 1 de la independència de Catalunya. Per tant ja no hi ha espoli fiscal, perquè Catalunya, en el moment zero ja no dependrà d'Espanya.  El que fa l'estudi és veure quin és el capital d'aquest nou país:

·       Té un deute propi al voltant de 60.000 milions d'euros...

·       Té un deute afegit  que serà un 16% segons la població, o un 19% segons el PIB, d'un bilió d'euros  que deu Espanya. (Uns 160.000-190.000 milions)...

·       Això fa un total de (220.000-250.000)...

A partir d'aquí,  es  fan estudis sobre si això és poc o molt. Si es pot pagar o no. En aquests moments els bancs alemanys tenen dubtes que Espanya pugui tornar el deute, sense Catalunya. És per això que la Merkel és reluctant a la independència de Catalunya. M'han assegurat que, avui dia ja hi ha hagut reunions a alt nivell entre Catalunya, el BCE i el Deutsch Bank per tractar aquest tema.  Catalunya haurà de signar, abans d'arribar al moment zero i que sigui reconeguda internacionalment, que es fa càrrec del deute espanyol.

Per entendre-ho millor: El món vol saber si aquest país nou, com un matrimoni nou, té un pis gratis que els ha regalat el papa, és un pis de lloguer, té una hipoteca i a quin interès. Amb això poden saber si es pot pagar el deute o no. Per ara semblen que les coses van bé.

No sé si us vau fixar que ahir el Bono, quan li van preguntar pel discurs del nou rei, després d'esplaiar-se, va dir que havia parlat del tema de Catalunya i que s'ha de buscar una solució perquè si no Espanya s'empobriria molt. És la primera vegada que un polític parla de l'empobriment d'Espanya en públic.

Una segona part que tampoc s'ha entès prou bé. Una cosa es parlar d'economia general  i una altra és parlar del sistema econòmic d'un país concret.  D'economia general sempre se n'ha de parlar perquè forma part de tota la societat. No es pot entendre de política si no s'entén en economia o es té informació econòmica. Quan veig aquests tertulians que surten per TV3 i Catalunya Ràdio i diuen unes barbaritats econòmiques o no coneixen què passa a Frankfurt, Nova York a Xina, Singapur, em fa vergonya. Aquesta gent no pot analitzar la situació política, i així ens va. Fan unes anàlisis molt parcials i partidistes.

Últimament la FAES ha venut que Catalunya va tenir una gran prosperitat econòmica gràcies al Decret de Nova Planta i a Felip V, he vist que molts tertulians no han contestat res, s'han quedat callats. Si haguessin llegit Pierre Vilar en la seva gran obra "Catalunya dins l'Espanya moderna" ja parla de la recuperació econòmica en el segle XVII, i de València del segle XVI, i tot es basa en què la Corona d'Aragó va abolir el feudalisme després de la guerra del remences, que està considerada la primera guerra social a la història d'Europa. Penseu que avui dia, Andalusia encara pateix el feudalisme al camp. Doncs bé, Catalunya ho va aconseguir al segle XV.  Encara trobo a faltar polítics que expliquin i que critiquin la pèrdua de les caixes catalanes. Ara al mes de juliol, en ple estiu, perdrem definitivament Caixa Catalunya, en canvi Bankia (exCaja Madrid) que és la Caixa que ha necessitat més diner públic, aquesta la salvaran i tothom ho troba normal. Si tinguéssim polítics ben formats i ben informats intentarien evitar-ho.  A Catalunya de 10 caixes només ens en quedarà una. I les caixes feien una funció social molt important. Penseu que cada any les obres socials invertien 600 milions d'euros en obra social. la Caixa en pagava 400 i la resta 200. Comarques com Osona amb la Caixa Manlleu, el Vallès, el Maresme ara comencen a veure-ho. La desaparició de les caixes catalanes va ser una operació molt ben organitzada pel PSOE i executada pel governador del Banc d'Espanya, de cara a treure poder polític a Catalunya. Sense poder financer no hi ha poder polític.

Fixeu-vos en Rússia. Sempre ha estat una potència mundial, però només armamentística, no industrial, ni financera. Els diners dels russos són a Londres.  Potència de veritat han estat els Estat Units. I dic han estat, perquè ara ja no poden entrar en cap guerra, perquè estan massa endeutats. Tenen un 140% del PIB. Espanya ja té un 98% i a final d'any passara del 100%. Això ho han vist els xinesos i per això acumulen poder financer i el seu exèrcit mai ha sortit de les seves fronteres. Això no vol dir que no surtin algun dia. És per això que la marca España, és una marca amb un molt baix perfil.  Tot i que han volgut construir un mercat hispanoamericà, no se n'han sortit, entre altres coses perquè amb països com Argentina (en plena fallida), Venezuela, Brasil (que farà un pet després dels Jocs Olímpics de Rio), no es pot anar enlloc.

Tots parlem d'economia quan anem a comprar a la botiga del barri, a un centre comercial, comprem un quilo de patates o comprem un cotxe. Hi ha gent que paga al comptat, amb targeta o amb un crèdit personal o hipotecari. El nostre sistema educatiu pateix un dèficit de coneixement econòmic. Qualsevol alumne hauria de sortir de l'ESO-Batxillerat amb uns mínims coneixements d'economia bàsica. Si la gent hagués tingut aquests coneixements els bancs no els haurien pogut enredar tan fàcilment. L'economia està en tots els actes de la nostra vida. I en l'economia diària 2+2= 4.  Ens agradi o no.

Una altra cosa és el sistema econòmic d'un país. Aquí sí que hi entra la política i la ideologia. Aquí 2+2 poden fer 3, 4, 5 o 22, segons els interessos polítics i/o ideològics de qui governa. Es maquillen els comptes per quedar bé, etc. Jo no parlo d'això ja que no sóc polític i tampoc m'agrada enredar la gent.  No prometo el paradís a la terra. Un dels problemes dels polítics espanyols i també catalans és que en els parlaments hi ha una majoria d'advocats. Així van fer la constitució i l'estatut, tant el primer com el segon. En la meva humil opinió, en els parlaments hi falten economistes, enginyers i filòsofs. Hi sobren advocats, que normalment són gent molt inflexible i no es mouen del seu terreny. Vegeu la Soraya Saenz de Santamaria. Aquesta noia, com que va ser la número 1 de la seva promoció i se sap totes les lleis de memòria com un lloro, es creu superior a la resta dels humans, però no té gens d'empatia i es veu que ningú no la pot veure, ni els del propi partit.

Només un detall, en aquests moments moltes empreses  demanen  enginyers, economistes i filòsofs. Els fan un tallers d'economia i a treballar. Saben que els enginyers i filòsofs són una gent que pensa i que soluciona problemes. I no discuteixen les comes, sinó que van a solucionar problemes de veritat. Als Estat Units també va a l'alça els estudiants de llengües clàssiques: llatí i grec ja que són persones amb el cap més ben moblat.

Ja sé que tot això pot ser una mica avorrit, ho reconec, però Joan Fuster deia "Si no fas política, uns altres la faran per tu". Doncs, jo dic "Si no saps o fas economia uns altres la faran per tu". I aquí hi ha una explicació de per què s'ha parlat tan poc de la caiguda de les caixes catalanes que ens afecta a tots.

Per mi, un bon polític ha de ser una bona persona, ha de ser honesta, honrada i ha d'estar ben formada. I, per mi, n'hi ha mots pocs. De la mateixa manera que quan estem malalts greus busquem els millors metges, també hem de buscar els millor polítics.

Bona revetlla de Sant Joan,

Lluís Solà

 

Joan A. Forès
Reflexions