Un altre article a l’ARA de l’enginyer Xavier Roig, conegut per les seves posicions liberals, Esperit liberal, encara, comença
amb una frase molt significativa:
De les memòries d’Indro Montanelli vaig
aprendre que, en democràcia, no s’ha de buscar la culpa en el lector quan un
article no es fa entendre, sinó en l’articulista.
Crec que aquest concepte de culpa no només es pot aplicar en
aquest cas sinó que és d’aplicació universal. M’explico i ho demostraré. Per la comesa usaré aquest estímul per parlar de filosofia i no d’Esperits liberals.
Durant els anys 90 vaig fer de professor de
Projectes d’Enginyeria a la UPC. El compromís comportava, ultra les classes
reglades, també fer de responsable d’un dels Masters de la casa, en el vessant de
l’ecologia, del control energètic, de la usabilitat, etc, que estava comprès en
el Doctorat. Un dels llibres més agraïts que vaig usar en el curs i que vaig
recomanar als doctorands (o masterands?) era aquest: Donald A. Norman. The psychology
of everyday things, Basic
Books, 1988. Traduit al castellà per Santos Fontela amb el nom Psicologia
dels objectes quotidians.
És evident que el títol comporta una certa
trampa ja que la similitud entre el títol d’un dels llibres més coneguts de Sigmund
Freud, The Psychopathology of Everyday Life (Psicopatologia de la vida quotidiana) i aquest és evident. I, de fet no és
una trampa sinó que el contingut respon plenament al títol. És un llibre de
psicologia aplicada. Es tracta d’analitzar els objectes quotidians, cotxes,
cafeteres, cadenes de música, telèfons (en aquell temps no hi havia encara telèfons
mòbils, però la filosofia del llibre hi és plenament aplicable), i esbrinar
quina és la relació mútua entre l’usuari i l’objecte. L’autor en un dels paràgrafs
de la introducció diu que:
Aquest llibre
és el resultat de les meves reiterades frustracions amb el funcionament dels
objectes quotidians...
El
primer capítol comença amb una cita que per a un enginyer
és important ja que Kenneth Olsen va ser un geni de la ciencia
dels ordinadors, en els seus començaments:
«Kenneth Olsen, el
ingeniero que fundó y que sigue dirigiendo Digital Equipment Corp., confesó en
la reunión anual que no sabe calentar una taza de café en el microondas de la
empresa.»
I segueix amb un paràgraf
definitiu:
«Para entender cosas así habría que ser ingeniero por el
MIT», me dijo alguien una vez, meneando la cabeza porque no sabía manejar su
nuevo reloj digital. Bien, yo tengo un título de ingeniería por el MIT (Kenneth
Olsen tiene dos y no sabe cómo manejar un microondas). Si se me dejan unas
horas, puedo arreglármelas con el reloj. Pero, ¿por qué hacen falta unas horas?
He hablado con mucha gente que es incapaz de utilizar todos los elementos de
sus lavadoras o de sus cámaras de fotos que no saben cómo manejar una máquina
de coser o una grabadora de vídeo, o que a menudo encienden el quemador
equivocado de la cocina.
¿Por que aceptamos las frustraciones de los objetos
cotidianos, objetos que no sabemos utilizar, esos paquetes tan bien envueltos
en plástico que parecen imposibles de abrir, esas puertas que dejan a la gente
atrapada, esas lavadoras y esas secadoras que resultan demasiado complicadas de
utilizar, esos sistemas de audio—estéreo— televisión, cassette de vídeo que según los anuncios lo hacen todo,
pero que en la práctica hacen que resulte prácticamente imposible hacer nada?
El cerebro humano está exquisitamente adaptado para
interpretar el mundo. Basta con que reciba la mínima pista y se lanza,
aportando explicaciones, racionalizaciones y entendimiento. Veamos los objetos
—libros, radios, electrodomésticos, máquinas de oficina o interruptores— que
forman parte de nuestras vidas cotidianas. Los objetos bien diseñados son
fáciles de interpretar y comprender. Contienen pistas visibles acerca de su
funcionamiento. Los objetos mal diseñados pueden resultar difíciles de utilizar
y frustrantes. No aportan pistas, o a veces aportan falsas pistas. Atrapan al
usuario y dificultan el proceso normal de interpretación y comprensión. Por
desgracia, lo que predomina es el mal diseño. El resultado es un mundo lleno de
frustraciones, de objetos que no se pueden comprender, con mecanismos que
inducen al error. Este libro representa una tentativa
de cambiar las cosas.
Vista
aquesta brillant introducció al tema filosòfic encetat per Xavier Roig, deixo a
la vostra consideració els dos articles esmentats. Us copio els enllaços a l’ARA: Esperit
liberal. Esperit liberal, encara.
I us recomano que fullegeu el llibre que us he
comentat, que es pot trobar a la xarxa en pdf (Psicologia
dels objectes quotidians). Mireu-vos-el ja que jo el considero
una joia!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada