dijous, 29 de maig de 2014

29/05/14. Els aldarulls de Sants

Benvolguts,

Hem d’estar a l’aguait dels perill que en Vicenç Villatoro ens explica. I ara hi ha raons evidents per ser molt curosos i actuar en conseqüència:

·       Fa tres dies que a Sants hi ha aldarulls que com sempre comencen pacíficament i acaben amb destrosses urbanes. Esperem que a cap català, independentista o no, se li escapi cap pedrada ni en rebi cap!

·       Sobretot no s’han de seguir les crides del twiter de trendings tòpics de cap mena!

·       Seria desastrós que hi hagués cap accident i algú, mosso, manifestant o veí prengués mal!

·       Seria molt bo que els Mossos previnguessin els aldarulls i no que els hagin de sufocar!

·       Seria molt bo que si hi ha detinguts s’esbrinés qui són i de quines màfies formen part! I retenir-los a les comissaries fins el dia que s’hagi acabat la gresca urbana!

·       Ahir varen trencar vidres i varen fer pintades a 10 locals diferents de Convergència de 10 pobles! Va ser una gran casualitat o estava coordinat?

·       Avui hi ha a la xarxa fotos que expliquen que a Calella hi ha unes quantes dotzenes del que abans en dèiem “tocineres” dels grisos. Potser que n’hi hagi moltes més en altres pobles i ciutats! I de la Guàrdia Civil! Esteu a l’aguait, feu-ne fotos i feu-ho córrer si en veieu! No ens n’adonem però estem ocupats com en els pitjors temps del franquisme, els temps dels Creix i dels Acedo Colunga. Els temps que els tancs de les forces d’ocupació de l’exèrcit franquista baixaven per la Diagonal!

Barcelona | Diari ARA Actualitzada el 29/05/2014 15:08
http://www.ara.cat/premium/29_maig-Vicenc_Villatoro_0_1147085495.html

Vicenç Villatoro

L'espiral de Can Vies pot enterrar el procés sobiranista. El sobiranisme és un moviment interclassista, encapçalat sobretot per les capes mitges. Aquesta coalició de sensibilitats i d'interessos resisteix malament l'aparició de la violència ideològica (o social) que la divideix i fractura. La violència (que cal condemnar) amenaça i expulsa les capes mitges. I si es trenca el bloc social, s'acaba el procés. Històricament, en situacions així, quan el moviment catalanista ha estat a punt d'aconseguir coses substantives, s'ha produït sempre algun esclat de violència i l'Estat s'ha proclamat –davant d'aquestes capes mitges- la única garantia veritable de l'ordre públic. Ara ho torna a fer. Per això ara són tan importants els Mossos i estan en el centre del debat. Sense un moviment unitari sòlid no hi ha procés. Amb violència, això es trenca. I l'Estat es frega les mans.

Vicenç Villatoro

Joan A. Forès
Reflexions

29/05/14. Españolizar a los alumnos catalanes! Carta-video al Sr. Ministro Wert, en tono humorístico, como respuesta al reciente Decreto sobre el uso del catalán y el castellano en las escuelas catalanas, al estilo APM de TV3...

Benvolguts,

Corre per la xarxa un vídeo molt divertit de títol Españolizar a los alumnos catalanes! Mireu-vos-el!

Españolizar a los alumnos catalanes!


Vídeo d’una jove catalana adreçat al ministre Wert! Españolizar a los alumnos catalanes!

ESPAÑOLIZAR A LOS ALUMNOS CATALANES. Carta-video al Ministro Wert (APM STYLE) carla andfriends·4 vídeos
Publicado el 18/5/2014

Carta-video al Sr. Ministro de Educación y Cultura, José Ignacio Wert, en tono humorístico, como respuesta al reciente Decreto sobre el uso del catalán y el castellano en las escuelas catalanas, al estilo APM de TV3.
Incluye: escenas del programa Pòlonia de TV3, frases lapidarias del Arucitys de 8TV, una escena de "Carmina o revienta", de Paco León (gran pelicula!), imágenes de un video de la "Via Catalana per la Indepedència", imágenes del concierto de La Polla Records en Viña Rock, etc.

F deficción: guión, dirección y montaje (Alicia Calero) producción (Inés Calero)
Tan sólo añadir que hemos hecho este video para simplemente hacer una crítica divertida a un decreto del Gobierno sobre la educación en Cataluña. Y nada más. Ni hablamos de independentismo, ni consultas, ni nada que se le parezca, si bien es cierto que hemos usado imágenes de la Via Catalana, pero sólo para hacer un poco de coña (era una manera guay de meter a Merlos diciendo eso de "¿pero esto qué es? jaja. Tampoco es ningún ataque a España ni al castellano!! Por Dios!!! Yo creo que mucha gente deja comentarios en Youtube sin ver los videos.
Otro tema importante. Ha habido comentarios diciendo que nos burlamos de los andaluces por poner como ejemplo del acento andaluz esa escena de "Carmina o revienta". Sí, reconozco que como montadora pensé que quizá podría dar una imagen errónea, aunque prometo que puse esta escena porque es tronchante. Puedo asegurar que me encanta esa gran película de Paco León, casi tanto como su segunda parte: Carmina y amén, una puñetera obra maestra del cine español, y que desde aquí recomiendo a todo el mundo, ¡viva "el Luisma y la madre que lo parió!!! Y además, la mayoría de integrantes de Carla and Friends somos descendientes de andaluces.
La elección del niño gallego (que también se han quejado) es porque es una frase mítica del APM?, y además el niño es de lo más gracioso y adorable.
Y bueno, el tema manchego creo que no hace falta comentar nada. La troupe de La hora chanante/Muchachada Nui, son los mejores humoristas de España.
Y que decir de Arguiñano... un puto crack.
Otro tema muy comentado ha sido las faltas de ortografía en la traducción. Las hice queriendo para hacer un poco de broma, y muy exageradas para que todo el mundo viera que era de broma. Pues hay gente que no se dio cuenta. Les pido perdón por la pequeña broma.
Tambien la gente se ha quejado un poco de las "butifarras" del final del video. Sí, es un poco feo, pero que está hecho con gracia y elegancia y no van dirigidas a nadie. En realidad, es un pequeño homenaje a una escena de una película mítica de los años 80 que me encantó cuando era niña y la vi por la tele: "Todo en un día", con Matthew Broderick. En esta peli Jennifer Grey (la prota de Dirty Dancing) hace el gesto de la misma forma "elegante" que hemos intentado imitar. Bueno, y también, como quería que bailaran un poquito mientras hacían el gesto les puse Rock and Roll del bueno, algo que mucha gente ha valorado y se han sorprendido.
En fin, y para acabar esperamos que nadie se sienta ofendido con este video. En el fondo, como bien dice un personaje del APM?... "todo es de cachondeo"
Y pedimos disculpas y damos las gracias a todos los que habían dejado comentarios. Es una lastima porque muchos de estos comentarios eran muy interesantes en sus argumentos. También ha habido muchos mensajes/comentarios muy bonitos hacia las chicas. Mil gracias a todas esas personas. Pero en fin, siempre es lo mismo, por culpa de cuatro intolerantes, he decidido que se acabaron los comentarios, aunque soy consciente que eso afectará a la difusión del video. No importa.
De todas formas, si alguien desea dejar algún comentario y/o sugerencia puede hacerlo al mail de dirección.

fdeficción@gmail.com Alicia Calero


Joan A. Forès
Reflexions

29/05/14. Avui parlem del paper dels fiscals, guays, però criats en el franquisme, usant lleis franquistes per establir la “seva” llei franquista, elitistes, anticatalans, prepotents, arribats de les profunditats de la península en temps de la dictadura franquista.

Benvolguts

No soc jo sol que aquests dies parla del fiscal Jimenez Villarejo. Avui hi ha un parell d’apunts escaients a la xarxa. Un al Singular Digital, de Quim Torra, un altre de Francesc Figuerola, al Vilaweb. Articles que continuen aclarint el paper dels fiscals guays, però criats en el franquisme, usant lleis franquistes per establir la “seva” llei franquista, elitistes, anticatalans, prepotents, arribats de les profunditats de la península en temps de la dictadura. I que disfressats de guays no van ser decapitats en la transició sinó que es van mantenir fent mal contra Catalunya en els seus càrrecs de poder anti-poble-català. Recordem que el fiscal Jiménez Villarejo, nascut el 1936 va treballar un mínim de 18 anys exercint de fiscal franquista, aplicant les lleis franquistes, en l’Espanya franquista. I després ja hi estaven tant acostumats que varen continuar de la mateixa manera, com explica l’article d’un empresonat pel fiscal Villarejo per un acte pacífic de la Crida!!!

I continua oposant-se a que el poble català voti!

Quim Torra

28/05/2014

1. Sr. Jiménez Villarejo, “podemos” votar?

L’al·lèrgia del Sr. Jiménez Villarejo pel dret a decidir dels catalans és una vella marca de la casa, i, en general, de l’esquerra espanyola de pas per Catalunya



“Un jurista con vocación democrática no puede ser insensible a una sociedad donde los principios constitucionales se están traicionando. “Podemos” es el anhelo frente a la decadencia del sistema democrático y frente a las consecuencias negativas del capitalismo”. Amb aquestes nobles i vibrants paraules, Carlos Jiménez Villarejo, nou eurodiputat escollit a les llistes de “Podemos”, el partit-moviment d’èxit de les passades eleccions, responia una de les primeres preguntes de l’entrevista que va sortir publicada ahir al diari El País.

“Un jurista con vocación democrática”. No es pot demanar més. “Anhelo frente a la decadencia del sistema democrático”. Totalment d’acord.

Bé, doncs, magnífic. Així doncs, semblava que havíem escollit un gran eurodiputat, una persona compromesa radicalment amb la democràcia.

Però si seguim llegint l’entrevista, el Sr. Jiménez Villarejo afirma: “Me opongo a la consulta y más de la manera en que se ha planteado, que me parece tramposa y capciosa. “Podemos” es un movimiento muy amplio y en su programa hace una referencia vaga al derecho a decidir de los pueblos y no se alude a Cataluña. ¿Porqué no consultamos a los ciudadanos sobre qué medidas hay que aplicar sobre los desahucios y colocar a la banca en su sitio?”.

Vagi per endavant que per mi es pot consultar als ciutadans de tot, cosa que no sembla que el Sr. Jiménez Villarejo estigui disposat a acceptar. I doncs on queda el “anhelo”? I la ”vocación democrática”? Ara resulta que hi ha límits, al “compromís per la democràcia”?.
Es pot votar de tot, es veu, excepte per la independència de Catalunya?. Curiós.

L’al·lèrgia del Sr. Jiménez Villarejo pel dret a decidir dels catalans és una vella marca de la casa, i, en general, de l’esquerra espanyola de pas per Catalunya. Recordo un article seu a El País, òbviament, de 16 de juny de 2013, “Las trampas del soberanismo”, on alarmat de l’existència de la desnutrició infantil a Catalunya carregava contra el referèndum d’autodeterminació. Afirmava: “el Gobierno de CiU y su sumiso aliado saben que en el actual marco constitucional no es posible preguntar a la ciudadanía de Catalunya de forma clara e inequívoca sobre la pretendida secesión, ya que como bien dice el citado Manifiesto, “una consulta al margen de la ley es un acto de insumisión…” además de, habría que añadir, antidemocrática”.

Però, en què quedem: el sistema democràtic actual és decadent? Cal apostar per la radicalitat democràtica? Sí o no? I si la resposta és sí, una proposta radicalment democràtica i de trencament amb l’status quo com el referèndum català, resulta que no es pot fer perquè és un “acto de insumisión? De “insumisión”!, diu el Sr. Jiménez Villarejo, disposat a acceptar tres-cents quaranta-vuit casos d’insubmissió, si calen,
però que mai no acceptarà que set milions i mig de catalans puguin decidir el seu futur.

Un article, doncs, que destil·lava lerrouxisme fossilitzat i prediluvià, ideal per a Ciudadanos i espècies similars. Com és que això ho compra l’esquerra? Prefereix el Sr. Jiménez Villarejo la foto de l’establishment del Rei amb el Puente Aéreo? Tots aquells senyors pensen exactament igual que ell, que la consulta està al marge de la llei i que és un acte d’insubmissió.
Amb qui prefereix estar, a la foto, el nou eurodiputat, amb els senyors Lara i Godó o amb el poble de Catalunya?

Certament, el Sr. Pablo Iglesias va mostrar-se respectuós amb la voluntat del poble català. Però l’alarma s’ha disparat a la vista del posicionament del Sr. Jiménez Villarejo.

Cal un aclariment públic per saber si podem comptar amb Podemos o no hi podem comptar.

 
28.05.2014  16:28

Autor/s: Francesc Figuerola

2. El fiscal Carlos

Carta d'un membre de la Crida empresonat per recomanació de Villarejo el 1985, per haver defensat el català

Llegeixo la notícia que la formació Podem ha fet pública la decisió que el senyor Carlos Jiménez Villarejo no prendrà possessió de la seva acta de diputat.
Crec que la recuperació de la memòria històrica és necessària, rellevant, imprescindible per valorar d'on venim, de quins encerts i de quins fraus i cap on, i acompanyats de qui, caminem. En això, i només en això, coincideixo amb aquest vell jurista.
Carlos Jiménez Villarejo, actuant com a fiscal, a quarts de cinc de la matinada freda del 21 d'abril de 1985 va respondre al jutge que seia a la seva dreta en un despatx mal il·luminat del Palau de Justícia de Barcelona que enviés a la presó --preventiva i sense fiança!-- quatre joves membres de la Crida a la Solidaritat detinguts el dia abans quan, acompanyats de setanta persones, duien a terme una acció pacífica a l'estació de Sants de Barcelona, de protesta per a la catalanització dels serveis de Renfe, perquè aquesta companyia no havia complert els terminis de 12 mesos, 6 mesos i 3 mesos que hom li va oferir per a retolar, emetre bitllets, adaptar la megafonia, esmenar la toponímia i atendre els ciutadans normalment també en català. (La Crida feia accions per la llengua, campanyes de solidaritat amb Nicaragua, Etiòpia, de defensa del territori, donava suport a sindicats i treballadors, promovia l'economia solidària i el cooperativisme...)
Aquella acció del fiscal Villarejo va ser utilitzada durant un llarg temps, en els estudis de la Facultat de Dret de la UB, com a exemple de decisió política, i no jurídica, i d'acció desproporcionada.

Raimon, el 22 d'abril del mateix any al vespre, va llegir, al Palau de la Música Catalana, en l'homenatge a Salvador Espriu, traspassat feia poc, una carta enviada pels joves des de la presó, en què es demanava a la Generalitat: 'Com és possible que estiguem empresonats en una presó catalana, pel fet de defensar la nostra llengua?' El Palau, tothom dempeus, reclamà la posada en llibertat dels detinguts. Tothom dempeus excepte la primera fila, plena de càrrecs del govern, tots de CDC i UDC, callats i amb el cap cot, que apuntaven les maneres claudicants de l'època. La Crida no era titella de Pujol, i això era clar i provat diàriament, i ben conegut pel vell amic Carlos Jiménez.
Villarejo mai no es va retractar d'aquella decisió de caràcter netament polític i contrària a la recuperació de la presència i ús de la llengua catalana, decisió que apuntava frontalment contra qualsevol opció política d'insubmissió a l'status quo del moment, especialment si aquesta actitud provenia d'allò que ell sempre ha considerat 'la perifèria'.

D'aquesta manera, Carlos carregava --i continua carregant-- no pas contra allò que ell qualifica de 'nacionalista' (ell ho és, sense voler reconèixer-s'hi), sinó contra la lliure determinació de la ciutadania i dels pobles, i ho fa de manera desacomplexadament interclassista i des de la seva permanent posició elitista, gens avantguardista.
I això cal destacar-ho perquè Carlos va arribar a afirmar que els membres de la Crida eren 'cadells' de Pujol, i que calia perseguir-los. Un any abans ell mateix havia participat en la trama política teixida contra Pujol (realment contra la Generalitat) a l'entorn de l'anomenat
cas Banca Catalana, afer que, amb l'ajut de diaris com El País i més eines de poder de l'estat, va pretendre anar molt més enllà de l'encausament, justificat i necessari, dels responsables de Banca Catalana.
Vint-i-nou anys després, un Carlos envellit i trànsfuga, abandonant els seus històrics companys d'ICV, es presenta a les eleccions europees mantenint-se ferm en l'oposició a l'exercici del dret d'autodeterminació i advocant per un federalisme que ell mai no ha estat capaç d'assumir ni definir.
Els qui fórem empresonats no l'hem oblidat mai.
Francesc Figuerola

Joan A. Forès
Reflexions

29/05/14. Vilaweb. Comentem un manifest del 17 de novembre del 2012 d'un centenar de professionals d'esquerres que signen pel federalisme i contra la independència, i les consequències actuals d'aquell i d'altre manifestos com el del Fòrum Babel


Benvolguts,

Us comento una notícia de Vilaweb del 10 de novembre del 2012, de títol Un centenar de professionals d'esquerres signen pel federalisme i contra la independència.

Recordem que es va difondre el primer dia de la campanya per les eleccions del 25 de novembre de 2012. A l’endemà, dia 26, escrivíem que el resultat de les eleccions va ser presentat pels diaris unionistes catalans i per tota la premsa espanyolista espanyola (aquesta expressió és una redundància) com una gran derrota del sobiranisme i van errats. El que han fet les eleccions és clarificar el mapa electoral català. Ara sabem la potència dels partidaris del dret a decidir i també la potència dels partidaris del dret a no fer res, del dret a no moure’ns per no fer-nos mal, dels acudits de Lourdes, etc.

Aquesta mateixa gent, a l’octubre anterior ja havien fet un manifest que incloïa aquesta frase:

Per tot això, volem fer una crida a la ciutadania progressista de Catalunya perquè el proper 25 de novembre es mobilitzi i faci confiança a aquelles formacions polítiques que presentin programes nítidament d’esquerres i que contemplin una renovada i potent opció federal.

I per què parlem d’aquests manifests anti-independentistes? Doncs perquè són la causa directa de l’esberlament del PSC(PSC-PSOE- PSC-PSOE- PSC-PSOE- PSC-PSOE), de la baixada dels vots del PP i també perquè entre els signants d’aquells manifestos hi havia un jurista Carlos Jiménez Villarejo, fiscal franquista, molt guay que ha viscut 40 anys a Catalunya, que fou durant uns anys fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i que sempre ha sigut nacionalista espanyol fins al moll de l’os, de tal forma que continua parlant en castellà i que sempre ha menystingut (ells en diuen un mot inventat fa poc que és ningunear) Catalunya i els indígenes que parlen català. Darrerament el seu  nacionalisme espanyol l’ha portat a ser anti-independentista furibund.

I ara resulta que el fiscal Jiménez Villarejo ha esdevingut diputat de PODEMOS/PODEM a la UE...

A PODEMOS hi trobem dues contradiccions de les que dificilment se’n podran lliurar:

·       Venen d’un moviment assembleari del 25M i sense processos ni eleccions ni assemblees troben un líder de nom Pablo Iglesias...

·       Es manifesten partidaris de l’autodeterminació dels pobles, de Catalunya en particular, i un dels 5 diputats escollits és un nacionalista espanyol, anti-independentista...

 

I ara el manifest:

Un centenar de professionals d'esquerres signen pel federalisme i contra la independència


17.10.2012  10:29


Entre els signants hi ha la cineasta Isabel Coixet, els periodistes Antonio Franco i Margarita Rivière, l'ex-secretari general de Comissions José Luis López Bulla i l'escriptora Najat el Hachmi

Un centenar de periodistes, advocats, professors d'universitat i metges han signat una crida per una Catalunya federalista i d'esquerres on es declaren en contra de la independència. Els signataris consideren 'del tot imprescindible que s’engegui un moviment federalista d’abast espanyol, que serveixi també per subratllar que són més les coses que ens uneixen que no pas les que ens separen', tot i que admeten que 'l’esquerra espanyola majoritària no ha volgut jugar a fons aquesta carta'.

En un moment en què la societat catalana pateix 'una greu crisi econòmica que ja ha esdevingut una crisi social i política', consideren, 'CiU ha consumat, en molt poc temps, un gir estratègic oportunista, posant-se al davant d’un moviment independentista que pretén iniciar un procés de secessió de Catalunya'.

Pels signants del manifest 'Per la justícia social i la raó democràtica', veure la independència com 'un camí màgic' per sortir de les dificultats és un discurs 'on es barregen veritats a mitges i exageracions diverses'. 'Defugim les visions apocalíptiques sobre una virtual secessió, però tampoc no estem disposats a acceptar acríticament els arguments ensucrats de l’independentisme', afirmen. I pensen que la secessió no és la resposta raonable als problemes de la societat catalana en el marc de les complexitats, interdependències i sobiranies compartides del segle XXI, com tampoc la millor opció per sortir de la crisi actual. 'L’alternativa de la secessió és enormement inquietant i perillosa per a la cohesió social', consideren.

Per tot plegat, reclamen a les forces polítiques d’esquerres que 'siguin valentes, escoltin la gent, facin un esforç pedagògic, s’atreveixin a parlar clar i apostin per explorar i explicar a la ciutadania els camins d’un federalisme nou, desacomplexat i exigent amb l’estat, on la ciutadania de Catalunya s’hi pugui sentir bé des de les seves identitats compartides'. 'Volem una Espanya federal en el marc d’una Europa federal i socialment justa.'

I fan una crida a la ciutadania progressista perquè el 25 de novembre 'es mobilitzi i faci confiança a aquelles formacions polítiques que presentin programes nítidament d’esquerres i que prevegin una renovada i potent opció federal'.

Entre els signants hi ha la catedràtica Victoria Camps, les escriptores Anna Maria Moix, Rosa Regàs i Najat el Hachmi, la cineasta Isabel Coixet, els ex-fiscals Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, els periodistes Ramón de España, Antonio Franco, Margarita Rivière i Enric Sopena, i l'ex-secretari general de Comissions, José Luis López Bulla.


Alguns adherits al manifest federalista van signar pel Foro Babel
 
Joan A. Forès
Reflexions

dimecres, 28 de maig de 2014

28/05/14. Somescola, l'Assemblea de Docents de les Illes Balears i Escola Valenciana ens unim per primer cop per defensar l'escola en català.


Benvolguts,

Fa un temps els súbdits de la Comunidad Valenciana van haver de veure com els seus diputats votaven una llei que deia que els Països Catalans no existeixen, ni han existit mai. També ens diuen que Catalunya no ha existit mai. També hem vist tots com ens putejaven amb la llengua des de tots els estaments possibles, partits espanyolistes com PPSOE, partits catalans d’obediència castellana com C’s i PPSOE, entitats espanyolistes enquistades a Catalunya com CCC, Governs territorials com el del Bauzá i el seu TIL i el de l’Alberto Fabra i les seves tancades de repetidors de TV3, de Catalunya Radio i la culminació amb la tancada de TVV, així com la tancada d’escoles de la línia en català, tribunals com el TS, el  TSJCC, el TC, l’Audiència nacional, hereva directa del TOP, i el Gobierno en ple, començant pel Wert (Españoles, Franco ha werto!). Doncs aquests dies hi ha una molt bona notícia i és que les associacions de pares i mestres de tots els Països Catalans, també se’n pot dir Nació Catalana, s’han posat d’acord per lluitar conjuntament contra l’opressió castellana. La Muriel Casals ens ho explica:

Els catalans i l'Europa políglota

28/05/14 02:00 - Muriel Casals email protegit
Facebook Twitter Google + LinkedIn
Avui Somescola, l'Assemblea de Docents de les Illes Balears i Escola Valenciana ens unim per primer cop per defensar l'escola en català

Les maneres d'organitzar la vida en societat estan condicionades per la història i la geografia de cada país. Per això, observem diferències notables pel que fa a l'exigència política, econòmica, social i lingüística als diferents països del nostre entorn. És interessant conèixer i recordar les respectives evolucions històriques, perquè hi ha circumstàncies del passat de cada nació que expliquen el comportament present i també les ambicions de futur.
És bo pensar, però, que males experiències en el passat no tenen per què implicar especials dificultats futures. Fins i tot, de les malifetes del passat se'n poden derivar lliçons sobre el que no es vol repetir. I al contrari, un passat sense traumes no assegura forçosament un present pacífic i feliç. Allò important en la vida col·lectiva, com en la individual, és saber d'on venim. Per a molts ciutadans del Principat, de les Illes o del País Valencià, per exemple, el bilingüisme és un punt de partida cap al desitjat poliglotisme.
Els Països Catalans som un poble de mercaders, que ha vist arribar tota mena d'estrangers a les seves costes i que, d'altra banda, també ha viatjat fora per tota mena de motius. Hem patit per força conqueridors o acollit de grat comerciants que, finalment, ens han deixat la llengua derivada del llatí que parlem avui. Amb un passat de demografia modesta, sempre hem necessitat l'aportació dels nouvinguts. I al seu torn, ens ha calgut viatjar per buscar mercats per exportar productes que el mercat domèstic no absorbeix.
Aquest anar i venir, aquests contactes, han conformat una mentalitat oberta. Fins i tot de l'invasor hem après llengua i destreses, sense tenir mai un sentiment de superioritat; amb una actitud d'incorporar tot el possible al saber comú. Hem adquirit amb naturalitat una disposició a acceptar les propostes que signifiquen sumar; tot el que sigui afegir riquesa material, cultural i moral a la nostra conducta.

Avui, 28 de maig, Somescola, l'Assemblea de Docents de les Illes Balears i Escola Valenciana ens unim per primer cop per defensar l'escola en català.

Perquè no podem acceptar que ens imposin limitacions ni condicionants que restin, que vulguin fer més estret el cabal de coneixements que el nostre sistema educatiu ha facilitat amb èxit a tots els nens i nenes. Les tres principals coordinadores cíviques i educatives dels Països Catalans reivindicarem conjuntament a Barcelona el dret dels infants del Principat i la Catalunya Nord, del País Valencià i de les Illes Balears a rebre l'educació en la llengua pròpia. Serà el preludi de la mobilització del 14 de juny a la capital catalana, per defensar el model vigent a Catalunya i el nostre dret a decidir-lo
democràticament i sense imposicions.
Els arguments pedagògics i una història d'èxit col·lectiu ens avalen. Els joves acaben l'educació secundària competents en català i castellà. Quan coneixes dues llengües llatines, la comprensió i l'ús d'una tercera o més llengües és més fàcil. I és evident que els escolars catalans també han de ser competents en anglès, la lingua franca del segle XXI. Per això, volem seguir educant ciutadans que es puguin entendre amb molts dels seus conciutadans del sud i la resta del nostre continent.
Vet aquí el que oferim a Europa: uns ciutadans dels Països Catalans poliglots. Com ho són els nostres compatriotes europeus del nord. Escandinaus i catalans, pobles de mar i de comerç, gent que practica el respecte i l'admiració envers els altres. Amb una combinació d'humilitat i d'orgull, volem explicar aquesta aportació als ciutadans de països més grans en geografia i demografia, però que tenen una tendència obsoleta al monolingüisme.
Muriel Casals

Joan A. Forès
Reflexions

28/05/14. Directe.cat. Portabella ja veu Alfred Bosch candidat de Barcelona. “O nosaltres o el caos”. “Mejor unidos” “Ara més que mai, és l'hora de la unitat, dins i fora del partit. Dialoguem, anem junts i guanyarem”.

Benvolguts,

En Franco ja usava l’expressió “O nosaltres o el caos”.

Tot el Gobierno en ple no para d’usar l’expressió “Mejor unidos” amb totes les seves variants.

En Rubalcaba practica el “mejor unidos” amb el pobre Pere Navarro, ase dels cops del PSOE.

I ara veiem que en Portabella (antic i “incombustible” membre de l’aparatxic d’ERC) que es tem que l’Alfred Bosch li estigui “fent el llit” s’exclama dient:

“Ara més que maaai, és l'hora de la unitaaat, dins i fora del partiiit, per guanyar Barcelooona i la independèèència. Dialogueeem, anem juuunts i guanyareeem”.  

Com tots els altres exemples, vaja!  

I, posats a fer, hi ha altres “incombustibles” del passat recent d’ERC als que, segons els principis de la regeneració democràtica també caldria anar pensant a fer el llit a l’ensems amb Portabella!

Per cert que l’expressió fer el llit m’havien explicat que prové d’una broma que es fa a algú a qui se li plega el llençol de tal manera que no pugui ficar-se al llit! Hi ha algú que hagi sentit aquesta expressió amb aquest sentit? 

27 de maig de 2014 13:55 h

Portabella ja veu Alfred Bosch candidat de Barcelona

L’aposta d’Alfred Bosch per una candidatura "renovadora" i sota els principis del "junquerisme”, ha refredat les possibilitats de Portabella i Amorós que ara reclamen unitat

La reacció de Jordi Portabella davant l’anunci del portaveu d'ERC a Madrid, Alfred Bosch, que aquest dimarts ha s’ha postulat com a alcaldable d'ERC a Barcelona en les municipals del 2015, no s’ha fet esperar. Portabella, que havia anunciat una roda de premsa, finalment, ha emès un comunicat reclamant “una sola candidatura que treballi per assolir l'alcaldia de la ciutat”. Amb tot, Portabella no s’ha estat de llençar el primer dard enverinat a Bosch criticant la “precipitada presentació de candidatures” que, segons ell, resta un temps valuós” per cercar la unitat. Per la seva banda, Amorós també ha fet una piulada en el mateix sentit de Portabella, reclamant unitat.
Oriol Amorós ha fet una piulada al seu compte de Twitter reclama unitat i diàleg: “Ara més que mai, és l'hora de la unitat, dins i fora del partit, per guanyar Barcelona i la independència. Dialoguem, anem junts i guanyarem”.

Un comunicat de Jordi Portabella, amb clars i obscurs

Portabella assegura que  “El 9N està en un horitzó ja molt proper i ens hem d'exigir anar units perquè això ens dóna moltes més possibilitats d'èxit” i argumenta que  
"si a Esquerra Republicana li està anant bé és perquè està prioritzant la seva mirada externa enfront de la seva mirada interna" i reclama que "El veritable protagonisme és el de la ciutadania i no el dels polítics. I, per tant, el que cerquem és una candidatura àmplia i integradora que incorpori la representació màxima de la sensibilitat ciutadana
, integrada per ciutadania de tot tipus que respongui a les demandes de la gent".

A falta d’expectativa, unitat

Per això, Portabella
considera "precipitada la presentació de candidatures quan l'inici del procés de primàries, si és que es produeixen, encara no ha començat". El cert però, és que la federació de Barcelona d'ERC  fa mesos que treballa en els estatuts de les primàries i ha mobilitzat la seva gent.

Portabella també
mostra la seva feblesa quan assegura que anunciar abans d'hora la candidatura “resta un temps valuós per tal que ERC a Barcelona es mostri unida “en una sola candidatura que treballi per assolir l'alcaldia de la ciutat. L’actual i únic regidor d’ERC a  l’ajuntament de Barcelona assegura que  és “l'hora de sumar” i reivindica que li siguin reconeguts “la responsabilitat vers la ciutadania i el país i el coneixement vers la ciutat”
, i conclou: “El nostre mètode es basa en això: molt treball, molt coneixement de la ciutat, molta relació amb entitats i associacions, i poc espectacle”.

Portabella, una llarga història política

L’aposta de Jordi Portabella per les últimes eleccions municipals va ser que ERC liderés un 'tercer espai' a la ciutat de Barcelona conformat per les sensibilitats independentistes, per la qual cosa ERC Barcelona va fer un procés de negociacions amb partits com ara SI o la CUP, que no va acabar de fructificar i que va generar moltes tensions a la resta del territori. Finalment Jordi Portabella va ser cap de llista de la coalició Unitat per Barcelona, amb Esquerra, Democràcia Catalana i Reagrupament, amb la que va aconseguir només dos regidors. Portavella va ser Diputat en les legislatures IV i V, (de 1992 a 1999), i es va presentar per primera vegada com a candidat a l'alcaldia de Barcelona l'any 1999, amb la candidatura ERC-Els Verds, i ha estat regidor de l’ajuntament de Barcelona fins a dia d’avui.

Joan A. Forès
Reflexions

28/05/14. . Alícia Ninou. Entrevista Carme Jimenez Huertas. Les llengües romàniques no venen del llatí


Benvolguts,

He trobat un vídeo interessantíssim de la filòloga Carme Jiménez Huertas (CJH) que explica que Les llengües romàniques no venen del llatí.

L’article està hostatjat en un web esotèric de nom Grup Antimilitarista Tortuga (!?).

La filòloga sosté amb arguments que semblen sòlids que les llengües romàniques provenen del substrat existent a cada lloc, en el cas de la península ibèrica de l’íber. Arguments:

·       Els soldats romans no parlaven llatí...
·       El llatí no té articles i totes les llengües romàniques del rumanès al portuguès sí que en tenen...
·       Hi ha molts mots per tota la romania que són molt diferents del llatí; guerra, guerre, i en llatí bellum...
·       I molts més...

Trobo que les argumentacions d’aquesta senyora en el camp de la filologia romànica, encara que molt agafades pels pels, incideixen en el mon acadèmic de manera semblant a les del Jordi Bilbeny en el camp de la història, de base molt més sòlida, molt sovint irrebatible.

Ella diu que algú va plantejar la teoria del llatí com a llengua mare, la universitat la va acceptar i ningú no s’ha preocupat de rebatre-la. I encara que ella sí que ho ha fet no té gairebé cap deixeble que la segueixi!

En Bilbeny, per contra, se’n va adonar de la tergiversació de la història, l’acadèmia no ha volgut acceptar les seves teories i a més l’ha privat d’obtenir el doctorat i fer de professor universitari ja que ningú a la universitat vol apadrinar-lo! I té deixebles a manta!

Ja veieu que les condicions dels dos investigadors i les contradiccions en els camps que dominen són segons com es mirin similars i segons com contradictòries.

Alguns comentaris:

·       Acaba de presentar recientemente el libro No venimos del latín , Círculo Rojo, 2013, chapucero e inconsistente, que ha levantado polvareda, además de estupor e indignación en el mundo intelectual, a la par que entusiasmo y esperanza en los círculos pseudo-científicos.

·       Su nuevo trabajo, sin embargo, nos abre los ojos y nos deja bien a las claras que en lo relativo a la filología y a la lingüística al menos su formación es muy deficiente y su producción nula.

·        Su presentación como visionaria, su desvergüenza para plagiar y su fundamentalismo acrítico e intolerante mucho nos hace temer que estamos ante una charlatana de feria.

·       ...se pueden desmontar y falsar sin dificultad todas y cada una de las hipótesis que plantea y da como obvias CJH en su libro. El único problema es que no está para nada justificada la pérdida del tiempo necesario para ello. No obstante, dada la repercusión que ha tenido, vamos a hacer un esfuerzo y comentar, así sea someramente, las incongruencias más notables. Básicamente, se pueden resumir en:

o    1.- desconocimiento por parte de CJH de la lengua latina y resto de lenguas sobre las que pretende argumentar,

o    2.- ignorancia de la ciencia lingüística, especialmente de sus facetas histórica y tipológica;

o    3.- manejo artero, engañoso y torticero de datos e hipótesis ajenos que presenta como propios. -

I ara l’editorial del web, amb l’enllaç al vídeo:

Alícia Ninou

Les llengües romàniques no venen del llatí


Desde que conocí a Carme Jiménez no dejo de preguntarme cómo es posible que hasta ahora no hubiera oído hablar de la teoría que cuestiona que el latín sea la madre de las lenguas románicas. Escucharla a ella es toparse de repente con el sentido común.

Aunque Carme, no es la única lingüista que defiende que nuestra lengua no viene del latín. ¡Hay autores que defienden esta teoría desde hace por menos un siglo! Pero al parecer, hay una sordera sistemática del mundo académico ante esta “aparentemente rara” teoría. No es de extrañar, reconocer algo así pondría en evidencia todo nuestra sistema lingüístico y la centenaria creencia en un postulado inicial (que el latín es la lengua madre) que nunca ha llegado a revisarse de manera objetiva. ¿Acaso los habitantes de la península ibérica eran mudos antes de la llegada de los romanos…?

Nos escontramos con algo parecido al engañoso Darwin (¿) y la supuesta evolución de las especies. Aquí también nos sigue faltando el “eslabón perdido”. Siempre nos han contado que nuestra lengua es fruto de una “degeneración” de la lengua latina en lengua vulgar; por otra parte, término claramente despectivo. Pero hay ya demasiadas evidencias que demuestran que el latín vulgar no existió. De haber existido, deberíamos haber encontrado muchos más “eslabones intermedios” escritos entre ese latín “degenerado” y las lenguas romances. Sin embargo no es así.  Esto debería hacernos reflexionar… ¿no creéis?

             Carme Jiménez es escritora y filóloga especializada en lingüística, y también, profesora de latín! Sabe muy bien de qué está hablando. Se ha enfrentado al elenco academicista de la gramática histórica por mantener esta teoría, así como por sus investigaciones sobre la lengua ibérica, publicadas en ibers.cat. Pero no ha cejado en el empeño y recién acaba de publicar su investigación en el libro No venimos del latín, en el que nos cuenta una historia gramatical algo diferente…

Su siguiente sueño ahora es crear un equipo multidisciplinar para descifrar definitivamente la lengua ibérica (que ya preexistía aquí desde el s VII a.C. mucho antes de la llegada de los romanos) y con ella, la clave de todo el entramado lingüístico. Os recomiendo no sólo la entrevista, sino también su libro, que a mí me ha fascinado.


Joan A. Forès
Reflexions

dimarts, 27 de maig de 2014

26/05/14. Els Mossos desallotgen Can Vies al districte de Sants de Barcelona. Els Mossos d'Esquadra han començat a desallotjar aquest dilluns al matí l'edifici del centre social autogestionat Can Vies, que ocupen des de fa 17 anys diverses entitats del districte de Sants.


Els Mossos desallotgen Can Vies al districte de Sants de Barcelona
La policia catalana aplica l'ordre de desallotjament del centre social autogestionat que expirava el 31 de maig
Fa uns dies Ajuntament i ocupants van trencar negociacions
26/05/14 14:10 - Barcelona - Redacció 

Una imatge del desallotjament de Can Vies, a Sants Foto: @CUPNACIONAL.
1
Notícies relacionades
Notícies de ...
Els Mossos d'Esquadra han començat a desallotjar aquest dilluns al matí l'edifici del centre social autogestionat Can Vies, que ocupen des de fa 17 anys diverses entitats del districte de Sants. L'ordre de desallotjament que hi havia sobre Can Vies expirava aquest pròxim 31 de maig.
El desallotjament arriba pocs dies després que els ocupants de Can Vies i l'Ajuntament del districte trenquessin negociacions sobre el futur de l'edifici.

El Consistori barceloní va presentar com a “última oferta” la sortida dels ocupes i el seu reallotjament mentre fan obres a l'edifici i pactessin un conveni sobre l'ús que n'haurien de fer les entitats de que ocupen el centre autogestionat i d'altres del barri. Els ocupants de Can Vies, per la seva banda, van posar com a condició per negociar sense pressió que el consistori suspengués de manera indefinida l'ordre de desallotjament, cosa que no ha passat.

dilluns, 26 de maig de 2014

26/05/14. Jaume Barberà. Eleccions Europees. Prediccions. És probable que no s'arribi a la consulta del 9N sense un govern de coalició a la Generalitat. No sé si Mas té voluntat de màrtir, però el que sí sé és que el seu partit, CDC, no.

Benvolguts,

Ja s'han fet les eleccions! Em queixo de la nostra societat civil que no es va mobilitzar prou! I haurem de treballar molt, d'aquí al 9N per contrarestar aquesta apatía...

En el seu apunt ràpid Eleccions Europees Jaume Barberà amolla dues frases importants:

·       No sé si Mas té voluntat de màrtir, però el que sí sé és que el seu partit, CDC, no.
·       Ahir hi va haver una gran mobilització del vot favorable al dret a decidir, sobiranista, si voleu. El vot unionista no es va mobilitzar de la mateixa manera…

Per tant, segons Barberà, s’ha de vigilar de prop els moviments de CDC (i jo dic dels d’UDC). Jo crec que una de les raons del sorpasso és la continuada actitud negativa i traïdora a la seva coalició d’en Duran!
 
En algun altre moment parlarem també d'un partit revelació: Podemos (Podem?)!
 

Jaume Barberà


Una anàlisi molt ràpida dels resultats d'ahir.

A Catalunya el vot sobiranista favorable al dret a decidir augmenta, en relació a les eleccions del 2009, en 775.739 vots (inclòs PODEMOS, 117.039). Sense el partit de Pablo Iglesias,
658.643.

El vot unionista perd 284.234 vots. Només el PSC-PSOE en perd 350.319. Una gran majoria d'aquests vots se n'han anat a ERC.

Esquerra aconsegueix, per primera vegada, superar CiU en unes eleccions. Ho fa només per 45.431 vots, però ho fa. I això és molt significatiu i important, entre altres coses perquè ratifica una tendència.

És probable que no s'arribi a la consulta del 9N sense un govern de coalició a la Generalitat. CiU pot continuar governant com fins ara. Però ja sap que el partit que la manté al poder ha guanyat les Europees i que tot fa preveure que podria guanyar les municipals, les generals i les autonòmiques. No sé si Mas té voluntat de màrtir, però el que sí sé és que el seu partit, CDC, no.

Rajoy té, avui, per enèssima vegada, una altra resposta dels catalans a favor del dret a decidir. És el moment dels "grans" negociadors de la Tercera Via. Si no aconsegueixen convèncer Rajoy d'obrir diàleg, el procés no s'aturarà.

Els partits dinàstics espanyols, PP i PSOE, han rebut un revés històric. Entre els dos han perdut 5.141.474 vots, i no sumen ni el 50% dels vots emesos. Amb aquests resultats en unes generals seria molt difícil formar govern.

Alfredo Pérez Rubalcaba té els dies comptats al capdavant de la secretaria general del PSOE.
De fet, ja hauria d'haver presentat la dimissió ahir mateix.

El Partit Popular pot dir que ha guanyat les eleccions, però ells saben que no ho han fet: han perdut 2.596.014 vots. I, a més, la seva estratègia a Catalunya ha fracassat totalment.

Per sorpresa, si tenim en compte què deien les enquestes, el 15M ha tornat per quedar-se:
PODEMOS ha aconseguit ser la quarta força política a Espanya i obligarà Esquerra Unida a renovar-se o a tornar-se marginal. Això si PODEMOS aguanta.

Tenim al davant uns mesos molt i molt interessants. Amb tot, i si voleu que us sigui sincer, ahir hi va haver una gran mobilització del vot favorable al dret a decidir, sobiranista, si voleu. El vot unionista no es va mobilitzar de la mateixa manera. Dic això perquè ja he sentit comentaris que donen per guanyat el 9N.

Jaume Barberà

Altres comentaris en El Singular Digital:
http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/05/nacho_vegas_m_agradaria_que_catalunya_es_proclames_independent_100811.php

Joan A. Forès
Reflexions