Benvolguts,
Remenant entre els Blocs que segueixo he
trobat un apunt interessant d’en Josep Guia en el seu Bloc de mesvilaweb.
Com que la història
va de versos sobre Espanya us ofereixo primer un vers del meu amic Brau, de nom
Estranya Espanya, que he usat repetidament per la meva presentació del Racó del Xerraire i que expressa la
mateixa idea que el que esmenta en Josep Guia.
En els dos versos
hi ha mots comuns que rimen amb Espanya: estranya,
campanya, companya, entranya, escanya, sanya...
I
hi ha algun mot que rima amb Espanya que s’utilitza en el poema d’en Brau i que
estranyament no s’utilitza en el d’en Guia:
banya, enganya...
I
hi ha mots que rimen amb Espanya que s’utilitza en el d’en Guia i no en el d’en
Brau: patranya, apanya, espanya, manya, calanya, uranya, complanya, acompanya,
afanya, companya i aranya…
Tanmateix, el poema presentat per en Guia, que
té un títol suggerent: "Sant Jordi mata
l'Espanya", té l’encert de fer aparèixer el mot Castella
que li permet afegir mots com estella, mesella, estrella, esbudella, esquella estella,
costella, sella, rella, esquella, corbella, a part dels que
rimen amb Espanya.
1.
El poema d’en Brau:
Estranya Espanya
Estranya España?
sempre en campanya!!!
Li surt de l’entranya
desfer la companya
i quan pot l’escanya
i quan no pot, l’enganya.
(però no aprèn)
Amb renovada sanya
Clava la banya.
Estranya España?
Jordi Ballester i Claveguera (Brau)
Agost 2010
I ara l’apunt
d’en Josep Guia:
josepguia | dissabte,
25 de gener de 2014 | 16:49h
La
desafecció cap a Espanya, especialment envers els qui la representen i se’n
beneficien de l’invent, ja ve de lluny, entre els valencians. Fa poc que vaig
trobar en un solt imprès dels anys de la República, els versets de sota, un corrosiu joc
lingüístic denunciador de l’opressió (nacional i de classe) espanyola. Dissortadament,
continuen tenint un contingut ben d’actualitat.
Espanya
és una patranya
d’aquella cort de Castella,
que allà on seu, tot ho estella,
que allà on va, tot ho espanya.
d’aquella cort de Castella,
que allà on seu, tot ho estella,
que allà on va, tot ho espanya.
A
València no li apanya
ser-ne dòcil ni mesella,
ni aguantar en sa costella
un paràsit que l’escanya.
ser-ne dòcil ni mesella,
ni aguantar en sa costella
un paràsit que l’escanya.
Castellans
de mala entranya,
hidalgos i gent de sella,
que als del martell i la rella
bé xucleu la sang amb sanya.
hidalgos i gent de sella,
que als del martell i la rella
bé xucleu la sang amb sanya.
Ocupants
en terra estranya
que, per nostra mala estrella,
teniu entre cella i cella
desfer-nos a colps o amb manya.
que, per nostra mala estrella,
teniu entre cella i cella
desfer-nos a colps o amb manya.
Sou gent
de mala calanya
que allò que toca, rovella,
que tot el camp esbudella
i féu la ciutat uranya.
que allò que toca, rovella,
que tot el camp esbudella
i féu la ciutat uranya.
Ací no
hi ha qui us complanya,
torneu-vo’n a toc d’esquella,
que és cosa de meravella
com l’imperi us acompanya.
torneu-vo’n a toc d’esquella,
que és cosa de meravella
com l’imperi us acompanya.
Deixeu
lliure qui s’afanya
al teler o a la corbella,
en aquesta terra bella
que es mereix altra companya.
al teler o a la corbella,
en aquesta terra bella
que es mereix altra companya.
“Sant
Jordi mata l’aranya”
diu una cobla molt vella
i la crida es renovella:
“Sant Jordi mata l’Espanya”
diu una cobla molt vella
i la crida es renovella:
“Sant Jordi mata l’Espanya”
Beneixama,
25 de gener de 2014
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada