divendres, 18 d’abril del 2014

18/04/14. En Rafael Pous del CCN analitza un estudi 'borrós' contra el procés sobiranista. 'Lógica Borrosa: consecuencias económicas de la secesión catalana' Rojos i azules. Rusos i fascistas. Los nacionalismos también tuvieron su parte de culpa en la guerra civil española...


Benvolguts,

Al Vilaweb Rafael Pous del CCN fa una anàlisi d’un document-llibre-pamflet de Richard Onses, de títol 'Lógica Borrosa: consecuencias económicas de la secesión catalana'. (???III) emparat en una entitat desconeguda de nom Europa Liberal...

L'anàlisi d'en Rafael Pous es titula:
Un estudi 'borrós' contra el procés sobiranista
 http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4185062/estudi-borros-proces-sobiranista.HTML
D’entrada m’ha interessat aquest article des del punt de vista matemàtic. Jo he treballat molts anys immers en la lògica matemàtica i fins i tot la meva tesi doctoral de l’any 1972 versava sobre aquest tema. En aquells temps començava a estar de moda el que s’anomenava lògica fuzzy o lògica difusa, encara que jo no hi vaig treballar massa.

Malgrat els principis matemàtics, l’article d’en Rafael Pous a Vilaweb consisteix a rebatre matemàticament, filosòficament i políticament un engendro o libel d’estudi de 687 pàgines, amb olor de sofre, engendrat per un tal Richard Onses, de títol 'Lógica Borrosa: consecuencias económicas de la secesión catalana'. Si ens molestem a esbrinar qui és aquest personatge autor del libel, podem cercar per Google que ens porta a un web de nom Equinox, web que pertany a Equinox : Barcelona French Magazine(?) que en primera plana té una gran bandera espanyola i en un dels apunts hi ha un altre treball confús del Richard Onses:

http://www.equinoxmagazine.es/richard-onses-el-puente-de-argeles/  , amb el següent sorprenent i equívoc tast:

Durante tanto tiempo se nos ha vendido la guerra de España como la oposición entre rojos y azules, izquierda – derecha, clericales – anticlericales. Es así la España carlista contra la Borbónica. Pero es también la España de las autonomías, la de los Catalanes y Vascos frente a la España unionista. En 1934, con motivo de la declaración unilateral Catalana, las autonomías estaban al máximo de su descentralización. Pero es más práctico rechazar al 100% la culpa de la guerra a los rusos o a los fascistas que negar que los nacionalismos también tuvieron su parte de culpa en la guerra civil española del 36.

Ja veieu que aquest xicot, a part de coixejar del peu integrista-unionista i de las JONS, s’equivoca ja que rojos i azules té poc a veure amb carlistas i borbones (tots azules fatxes i tots revoltats el 36). I per caracteritzar la ideologia dels combatents de la guerra no es pot parlar de rusos i fascistas (no concorda), més aviat s’ha de parlar de generals espanyols traïdors al poble que varen organitzar un Alzamiento, en nom de la República per anar contra la República, ajudats de feixistes italians i nazis alemanys, que no és el mateix! I a més aquests generals, beneits per les dretes espanyoles i per l’església, varen atacar i anorrear Euskadi i Catalunya, que no en tenien cap culpa! Per tant los nacionalismos no varen tenir cap parte de culpa sinó tot el contrari, en varen ser les víctimes. I així s’escriu la història!

Per tant hem trobat una altra cinquena columna: francesos (?) a Barcelona que es declaren anti-independentistes. Els anirem seguint!

Si llegiu l’article us adonareu que el tal Onses és d’una equanimitat elogiable quan tria personatges per opinar sobre Catalunya i el procés que hem engegat: Juan Carlos Girauta, Mario Conde, José Montilla, Enric Millo i Alejo Vidal-Quadras! I en canvi sorprenentment no tria: Xavier Sala i Martín (Columbia), Carles Boix (Princeton), Clara Ponsatí (Georgetown), Pol Antràs (Harvard), Andreu Mas-Colell (Harvard), Gerard Padró (London School of Economics), Jaume Ventura (Universitat Pompeu Fabra), Jordi Galí (Universitat Pompeu Fabra) i molts altres economistes de prestigi internacional reconegut que defensen unànimement que la independència tindria beneficis econòmics per a Catalunya. L'article acaba lapidàriament:

En definitiva, l'estudi presentat per Europa Liberal no deixa de ser una opinió més, sense mèrit acadèmic, escrita per uns autors sense reconeixement, que no podrà ser publicada en cap revista de prestigi. Una opinió legítima, això sí, però d'un rigor científic més que 'borrós'.

Rafel Pous, enginyer, professor de la UPF i emprenedor. Membre del comitè executiu del Cercle Català de Negocis.
 
Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada