Avui és 14 d’abril. El
mateix dia com avui de l’any 1931 els Presidents Macià i Companys varen
declarar la República
a Catalunya. Un moviment semblant a Espanya va fer que el rei Alfons
XIII, s’embarqués cap a l’exili. Sense sang!
I al 1936, les dretes
anti-separatistes, varen organitzar l’Alzamiento, una guerra genocida contra Catalunya,
contra Euskadi i contra la llibertat. I va arribar el franquisme. Jo vaig néixer
durant la guerra i vaig patir la postguerra nacional-catòlica-feixista. I la
meva formació en va quedar molt tocada…
En aquest Bloc de Reflexions hem parlat molt
sovint dels mals que el franquisme ens va produir. Hem parlat del falangisme,
del nacionalcatolicisme
i de totes les altres desgràcies del régimen. Hem parlat del franquisme amb Franco i del franquisme sense
Franco, hem parlat del franquisme sociològic i de la monarquia bananera hereva directa del
franquisme, hem parlat de la Dictadura franquista i de la Monarquia franquista.
Hem parlat de fatxes
quan potser no tothom s’atrevia a parlar-ne. En aquest moment sembla
que el panorama s’està aclarint i que tothom torna a utilitzar els termes que
durant molt de temps el franquisme atado y bien atado ha amagat...
L’ambient es comença a aclarir a l’España profunda, a la caverna. I
aquest ambient apareix en les escletxes entre dos improperis contra Catalunya.
O sigui quan els mitjans de comunicació de la caverna: diaris (La Vanguardia,
El Periódico, La Razón, El Mundo) i televisions “afectas” (13TV i Intereconomia) no diuen mal de Catalunya i del
seu procés cap a la independència que els fa de pantalla, surten les notícies
sobre Espanya=Feixisme.
Ho diuen els articulistes de motu propio, o comentant els diaris i
reportatges estrangers.
Fa uns mesos varem publicar un molt bon
article del professor Vicenç Navarro de títol
El
resurgimiento del fascismo en España. Simultàniament varem publicar
una entrevista amb un eurodiputat de CiU : 'La UE veu que Espanya torna a models totalitaris' (com si des de fa 80
anys no haguéssim estat immersos en la voràgine totalitària
feixista-nazi-franquista-falangista). Per la mateix època varem
comentar l’article de Juan José Téllez Esa España es una mierda. I també el de Jaume Grau
España no es un
estado.
En Vicenç Navarro explica que quan en
Samaranch va anar als USA pels Jocs d’Atlanta el New York Times el va
saludar com “el delegado de deportes del régimen fascista
liderado por el General Franco”.
Com que els governs espanyols del PSOE o del
PP no han volgut mai condemnar el règim franquista, com que aquests governants no
han volgut mai reconèixer que ells varen assassinar el president Companys, com
que Espanya està encara plena de signes feixistes, noms de carrers com Millan
Astray o Joseantonio i estàtues eqüestres del Caudillo de España por la gracia de
Diós, com que l’Església mai no ha condemnat l’Alzamiento ni el règim franquista
que ells mateixos varen ajudar a crear,
arriba un moment que
tot això fa un paquet prou gros com perquè els ciutadans d'aquest estat i els diaris espanyols i estrangers
comencin a parlar-ne sense embuts...
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada