dilluns, 7 d’abril del 2014

07/04/14. Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera. Tres articles dels polítics catalans que defensaran demà 8 d'abril al Congreso de los Diputados, el Dret a Decidir.


Benvolguts,

Avui és un dia de reflexió. Venim carregats amb l’alegria de l’Assemblea de l’ANC del dissabte a Tarragona on varem votar unànimement el Full de Ruta i ara ens toca reflexionar sobre com funcionarà el debat (no m’atreveixo a dir-ne demanda de permís, en honor del clarivident Perich). Voldria més aviat pensar en l’ajut de la pèrfida Albió i del Robin Hood del Cameron (que ens expliquen els ninots del Ferreres), com a representants de l’Europa civilitzada enfront dels successors de les hordes nazi-feixistes-franquistes-nacionalcatòliques i de “las JONS”embarcats en el vaixell de guerra El Temido, que ens varen convertir d’homes lliures en un país lliure a esclaus en una colònia espanyola durant 75 anys. I que encara ens fan botifarra (tal com expliquen els ninots de l’Avi) sempre que els vaga, ja que ells tenen les armes i els tribunals constitucionals al darrere. I a més són els posseïdors de la Marca España (exemplificat en l’acudit del Tharrats), que diu que només va enrera, però ràpid, eh!

Acabem amb les paraules que va dir el President Companys:

Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres.

I amb aquest esperit els nostres representants al Parlament de Catalunya Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera, aniran demà a defensar en el Congreso espanyol el nostre dret constitucional a l’autodeterminació i a l’eventual posterior declaració d’independència.

Vegem els seus pensaments i propòsits avui, recollits en el Punt/Avui:

 

1. Del 8 d'abril al 9 de novembre

07/04/14 02:00 - President del grup parlamentari de CiU - Jordi Turull
Facebook Twitter Google + LinkedIn


Demà no anem a Madrid a demanar permís, anem a buscar l'acord per donar sortida a una demanda legítima, pacífica i democràtica del poble de Catalunya. Els partits favorables al dret a
decidir vam optar per iniciar el procés mitjançant l'article 150.2 de la Constitució perquè enteníem que era la via que millor relligava amb la nostra voluntat, reiteradament expressada, de fer una consulta acordada amb l'Estat. Perquè, si hi ha voluntat política, la consulta és perfectament factible dins de l'ordenament vigent. I a més, és necessària.

El dret a decidir no és una invenció dels partits polítics, és una demanda transversal i majoritària del poble de Catalunya. La gent ho ha fet molt bé al carrer. Molt. I ens ha donat un exemple a tots amb la seva actitud reivindicativa, pacífica, democràtica i il·lusionant. Els diputats que parlarem al Congrés no ho farem en representació dels nostres partits, ho farem en representació del Parlament de Catalunya i, per extensió, d'aquests centenars de milers de ciutadans que han sorprès el món al carrer i que han donat un mandat molt clar a les urnes.

Anem a Madrid a parlar de política i de democràcia. El debat al Congrés és una oportunitat per a la política, per a la política amb majúscules. No és moment de retrets; és moment d'estar a l'altura de les circumstàncies. Estem escrivint història de Catalunya i hem de ser dignes d'aquest moment transcendental. I parlarem de democràcia. Perquè l'única manera de saber amb certesa què volen els catalans és preguntant directament. La democràcia mai és una imposició, la democràcia no divideix, la democràcia és donar les mateixes oportunitats a tots, és donar la veu als ciutadans.

I si, com és previsible, rebem una negativa? Doncs de les cinc vies legals en quedaran quatre. I no ens resignarem. A nosaltres, com a representants electes, ens correspon fer possible que els catalans es puguin expressar a les urnes. Fer possible que el 9 de novembre sigui un esclat de civisme, llibertat i democràcia.

Jordi Turull

 

2. Acordem votar, acordem decidir

07/04/14 02:00 - Secretària general d'ERC - Marta Rovira


El Parlament de Catalunya formalitzarà demà, davant el Congrés espanyol, la voluntat d'acordar una consulta que permeti als catalans, a tots, votar el 9 de novembre per decidir el futur. De fet, tal com podran fer els escocesos el 18 de setembre, votar per decidir. És una bona oportunitat –o ho hauria de ser– per acordar allò que David Cameron, el primer ministre britànic, ha acordat amb el govern escocès: la celebració d'un referèndum sobre la independència. El Regne Unit és una democràcia sòlida, de llarga tradició, i votar no representa cap anomalia. Votar és l'expressió màxima de la democràcia, votar és democràcia.

Tot sembla indicar, de totes les maneres possibles, que el govern espanyol mantindrà una oposició frontal a la voluntat dels catalans de votar. Encara pitjor, de fet, manifesten la decisió d'impedir, de totes totes, que els catalans puguem dipositar la nostra opinió en una urna en un context creixent de velades amenaces.

Com més segurs, tranquils i convençuts ens veuen en la determinació de votar per poder decidir el futur del nostre país, més hostils es manifesten. Aquesta és també una característica del procés, la voluntat d'un poble de decidir el seu futur enfront d'un govern espanyol que nega la possibilitat de cap acord, que es tanca en banda i reacciona amb una ofensiva involucionista que amenaça de fer-nos tornar quaranta anys enrere.
 La tessitura no és entre la independència i seguir com estem, el futur consisteix a construir un nou país amb tota la il·lusió i l'esperança de fer una societat més lliure i justa o quedar a mercè dels capricis d'un Estat espanyol que ens empeny cap enrere, que ens vol fer recular com a país i com a societat. 

És la força de la raó i l'esperança contra la raó de la força i la submissió política i econòmica.

Volem votar i votarem per fer un nou país de tots i per a tots, assumint un repte que és alhora una oportunitat immensa. Com deia el poeta de Burjassot: “No podran res contra un poble unit, alegre i combatiu.”

Marta Rovira

 
3. Simplement democràcia

07/04/14 02:00 - Coordinador nacional d'ICV - Joan Hererra Facebook Twitter Google + LinkedIn

Demà assistirem a un debat al Congrés per expressar la voluntat majoritària del Parlament i en la societat catalana: volem votar. No hem arribat a aquest punt per casualitat, sinó per l'hostilitat del PP i la indiferència del PSOE, i perquè es van tancar les vies per federalitzar Espanya mitjançant la reforma de l'Estatut. Per això reclamem l'exercici d'un principi democràtic: deixar que la gent expressi la seva opinió.

El que demanem no només és legítim, sinó que és legal, i constitucional. Només és qüestió de voluntat política. Però fins i tot si no tingués cabuda en la legalitat vigent, s'hauria d'adaptar per donar cabuda a una demanda democràtica. Perquè la democràcia és ajustar la legalitat a la realitat, és donar solució jurídica als problemes pràctics.

L'error que cometen el PP i el PSOE és creure que el problema és a Catalunya. Però el problema és molt més de fons. Ens trobem davant d'una veritable fi de règim i els símptomes són cada cop més evidents: crisi econòmica, democràtica, social. I les demandes de canvi de sistema, de nova etapa, cada cop són més nombroses: la marxa per la dignitat del dia 22 de març passat, la manifestació d'ahir a Barcelona per la Catalunya social, les marees que defensen els serveis públics i de qualitat. I el debat de demà, com la reivindicació del dret a decidir en el seu conjunt, també és una expressió d'aquesta voluntat de canvi de règim que situa en primer lloc les persones, els seus drets i la seva veu.
Sabem que demà PP i PSOE ens diran que no, sota la premissa conforme que en el cas català passarà com en el cas del pla Ibarretxe. Aquí sabem que això no és així, i a l'Estat comencen a adonar-se'n. Aquí hi ha un corrent de fons, ciutadà i social, que ha entès que tot ha canviat, que res tornarà a ser com era abans. Avui, la transversalitat del catalanisme es situa en el dret a decidir. Tenim una majoria imbatible, en termes democràtics, i és que 8 de cada 10 catalans reclamen poder decidir.

Si demà ens diuen que no, es tracta d'avançar, i d'entendre que la millor manera de solucionar un conflicte és mitjançant l'exercici pràctic del dret a decidir.

Joan Hererra

 
Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada