Avui parlarem de manca d’il·lusió, de manca d’orgull de
pertinença, de manca de seducció.
Ahir havíem expressat un concepte idèntic al
de la manca de seducció
de la Teresa Casals, que l’articulista
Xavier Borràs Pla en deia manca de l’Orgull de pertinença:
La seua obcecació patriòtica i prepotència classista [dels espanyols]els
impedeix veure que el vertader problema és la mancança d'orgull de pertinença.
La seua univocitat i poquedat democràtica els inhabilita per a entendre
que, a molts territoris, Espanya no és una idea seductora. Fa segles que no
ho és. I no parlem de pobles perversament manipulats, sinó de pobles
senzillament decebuts. I maltractats.
També la Pilar Rahola en un article del dia 31
de desembre de l’any passat de títol La
Il·lusió, expressa aquest mateix sentiment (o antisentiment?) de manca d’il·lusió:
Blas de Otero aseguraba que España era madre y madrastra, a la
vez miserable y hermosa, y mostraba su dolor por una idea que amaba y sin
embargo despreciaba. Ese mismo sentimiento dual me expresaba un conocido
periodista de la Villa y Corte: "El problema de España es que no nos hace ilusión".
Y añadía que esa era la gran baza de los catalanes: "Vosotros tenéis un proyecto llamado
Catalunya que os ilusiona, nosotros no sabemos cuál es el proyecto de España, y
lo que parece no hace ninguna gracia".
A la vista d’aquest panorama, i com a conseqüència
de la manca d’il·lusió,
de la manca d’orgull de pertinença, de la manca de seducció els
catalans tenim un procés en marxa, que cada cop més es veu que
acabarà bé, que està basat no en mancances sinó en il·lusions, en engrescaments.
Cada dia surten noves veus que ens van explicant el mateix de maneres
diferents. Tenim un procés que ens fa il·lusió, que ens produeix orgull de pertinença a la Nació
Catalana, que ens sedueix. I la Responsabilitat ciutadana que ens demana la Teresa Casals l’apliquem
amb el palíndrom d’en Màrius Serra:
CATALÀ A L’ATAC!
Vegem l’article
d’avui de Teresa Casals al diari Nació
Digital:
Responsabilitat ciutadana
«La majoria del poble català no es pot sentir
representat per un Estat que és incapaç de seduir-lo»
Teresa Casals
Mestra, llicenciada en Filologia
Catalana (UB) i postgrau en Formació del Professorat (UB). Ha participat com a
formadora i coordinadora en els Programes de Formació de Mestres de
Primària i Secundària; ha coordinat els Serveis Lingüístics Universitaris i ha
participat en Programes de Formació en Llengua Catalana amb la distinció
i el suport de la Unió Europea. Activista per la Llengua.
Ja no hi ha cap dubte, cap. El
discurs nacionalista
espanyol es basa en elements essencials que Espanya no ha abandonat
mai. En algun moment els ha modulat per aconseguir una pàtina superficial de
societat democràtica, però els principis que inspiren la Constitució espanyola són els
principis d'un nacionalisme exclusiu, essencialista i ranci. Una nació:
Espanya. Una llengua: el castellà. Una cultura: l'espanyola. No
s'han cregut mai que les diferències multinacionals i el plurilingüisme d'estat
fossin elements positius per a la convivència en harmonia i llibertat.
Per això, l'estat de les autonomies els fa nosa. La majoria absoluta del PP amb el suport explícit del PSOE i del PSC que han votat conjuntament amb la Rosa Díaz en contra que els ciutadans de Catalunya es puguin expressar democràticament i amb la col·laboració de certs partits a l'alça, que representen l'ultra dreta nacional espanyola configuren un estat embogit que dóna veu (i vot) a uns personatges que parlen, sense escrúpols i a tort i a dret, de querelles, de sedició i d'enviar, a la mínima que puguin, una parella de la guàrdia civil per acabar amb tot aquest desgavell. Autoritat, autoritat i a creure!! De cara a la paret, a l'última fila!! Votar? Decidir democràticament?. Ni parlar-ne.
La majoria del poble català no es pot sentir representat per un Estat que és incapaç de seduir-lo, que, senzillament, l'expulsa, que voldria que s'identifiqués amb uns valors que no només no són els seus, sinó que són contraris als seus. Si l'estat espanyol entengués això veuria molt clar que l'hora de l'encaix ha passat, que la societat civil catalana, majoritàriament, no està disposada a acceptar almoines, que vol exercir els seus drets, que vol continuar a Europa amb veu pròpia.
És cert que tots aquests anys d'autonomia, encara que minsa, han aportat elements clau per a la societat catalana. Dos d'aquests elements que han esdevingut essencials han estat l'escola i els mitjans de comunicació en llengua catalana. Tots els pobles necessiten poder-se identificar amb un projecte comú que els mobilitzi, que els il·lusioni i que els permeti albirar un futur lliure i millor. És veritat. L'escola catalana i TV3 han contribuït a reforçar i, en alguns casos a construir, la nostra identitat actual.
Per això, mentre l'Estat espanyol està en ple procés accelerat de deconstrucció, mentre ells tenen pressa per retornar a un estat monolític on l'autoritat de l'estat no es qüestiona ni es comparteix, a Catalunya estem treballant en un projecte molt més engrescador, que vol aglutinar totes les diferències, que vol conjuntar tots els colors , que no vol anar en contra de ningú, que només pensa en el progrés dels ciutadans d'aquest país i que es recolza en aquests principis irrenunciables: la llibertat, la civilitat, el respecte, la tolerància i la regeneració democràtica.
Cada dia rebem una sotragada nova. Cada vegada més forta. És l'hora d'exercir la responsabilitat ciutadana i el compromís. Alguns pensen que enviant dos funcionaris al Palau de la Generalitat i uns quant més a uns departaments claus del nostre Govern brandant la Contitución tot tornarà a l'ordre establert, al “seu” ordre establert. Uns quants funcionaris i ja està. Aquí pau i després glòria.
La nostra resposta: complementarietat entre el missatge emès pel president de la Generalitat i l'actuació de la societat civil compromesa i en marxa.
http://www.naciodigital.cat/opinio/7768/responsabilitat/ciutadana
Per això, l'estat de les autonomies els fa nosa. La majoria absoluta del PP amb el suport explícit del PSOE i del PSC que han votat conjuntament amb la Rosa Díaz en contra que els ciutadans de Catalunya es puguin expressar democràticament i amb la col·laboració de certs partits a l'alça, que representen l'ultra dreta nacional espanyola configuren un estat embogit que dóna veu (i vot) a uns personatges que parlen, sense escrúpols i a tort i a dret, de querelles, de sedició i d'enviar, a la mínima que puguin, una parella de la guàrdia civil per acabar amb tot aquest desgavell. Autoritat, autoritat i a creure!! De cara a la paret, a l'última fila!! Votar? Decidir democràticament?. Ni parlar-ne.
La majoria del poble català no es pot sentir representat per un Estat que és incapaç de seduir-lo, que, senzillament, l'expulsa, que voldria que s'identifiqués amb uns valors que no només no són els seus, sinó que són contraris als seus. Si l'estat espanyol entengués això veuria molt clar que l'hora de l'encaix ha passat, que la societat civil catalana, majoritàriament, no està disposada a acceptar almoines, que vol exercir els seus drets, que vol continuar a Europa amb veu pròpia.
És cert que tots aquests anys d'autonomia, encara que minsa, han aportat elements clau per a la societat catalana. Dos d'aquests elements que han esdevingut essencials han estat l'escola i els mitjans de comunicació en llengua catalana. Tots els pobles necessiten poder-se identificar amb un projecte comú que els mobilitzi, que els il·lusioni i que els permeti albirar un futur lliure i millor. És veritat. L'escola catalana i TV3 han contribuït a reforçar i, en alguns casos a construir, la nostra identitat actual.
Per això, mentre l'Estat espanyol està en ple procés accelerat de deconstrucció, mentre ells tenen pressa per retornar a un estat monolític on l'autoritat de l'estat no es qüestiona ni es comparteix, a Catalunya estem treballant en un projecte molt més engrescador, que vol aglutinar totes les diferències, que vol conjuntar tots els colors , que no vol anar en contra de ningú, que només pensa en el progrés dels ciutadans d'aquest país i que es recolza en aquests principis irrenunciables: la llibertat, la civilitat, el respecte, la tolerància i la regeneració democràtica.
Cada dia rebem una sotragada nova. Cada vegada més forta. És l'hora d'exercir la responsabilitat ciutadana i el compromís. Alguns pensen que enviant dos funcionaris al Palau de la Generalitat i uns quant més a uns departaments claus del nostre Govern brandant la Contitución tot tornarà a l'ordre establert, al “seu” ordre establert. Uns quants funcionaris i ja està. Aquí pau i després glòria.
La nostra resposta: complementarietat entre el missatge emès pel president de la Generalitat i l'actuació de la societat civil compromesa i en marxa.
http://www.naciodigital.cat/opinio/7768/responsabilitat/ciutadana
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada