dilluns, 24 de febrer del 2014

24/02/14. Vicent Sanchis. L'autèntica línia vermella. No es pot defensar una posició si és imposada, si no es dóna les mateixes opcions a l'altra.


Benvolguts,

De joves, i en castellà dèiem la frase “burro amarrado contra leon” significant que si no hi ha igualtat d’oportunitats, si no es parla de tu a tu, no cal continuar l’espectacle. Els unionistes ens diuen i aconsellen que cal diàleg, que cal dialogar, però en el seu terreny, a partir de les seves condicions. Crec que vaig sentir l’altre dia a l’Elisenda Paluzie que deia que no es pot jugar un partit de futbol en un camp inclinat a favor de l’adversari. El símil és molt oportú. En Sanchis ens ho recorda...

Desclot

L'autèntica línia vermella

24/02/14 02:00 - Vicent Sanchis Facebook Twitter Google + LinkedIn

La vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, ha tornat a entonar la cançó de l'enfadós –perdó, de la unitat– entre Catalunya i Espanya. Reding va fer ahir una crida des de Barcelona perquè el govern espanyol i el català “negociïn amb mentalitat oberta i sense línies vermelles”. La “negociació” ha de servir perquè  “continuïn units. Aquesta és l'única solució; les
altres són una pèrdua de temps i d'energia”. La pèrdua de temps i d'energia és dirigir-se a algú que no se sent al·ludit. Qui renta el cap a un burro perd el temps i el sabó. El govern català podria negociar –vol fer-ho– amb el govern espanyol amb mentalitat oberta i sense línies vermelles. La Generalitat que presideix Artur Mas només posa una condició sobre la taula. La condició mínima hegemònica al carrer i majoritària al Parlament de Catalunya: que la negociació sigui entre iguals, perquè els catalans se senten un col·lectiu nacional. Aquesta premissa no s'accepta a Espanya. L'altre dia José Manuel Lara Bosch expressava el convenciment que l'episodi sobiranista s'acabarà “amb Rajoy oferint una sortida a Mas quan Mas es tranquil·litzi i renunciï a la ruptura”. Mentalitat oberta. Reding, Lara i tots els partidaris de la unitat haurien d'entendre que abans d'explicar-ne la necessitat o les bondats han d'admetre –i exigir– la possibilitat democràtica de poder-la triar. Aquesta és l'autèntica línia vermella.

No es pot defensar una posició si és imposada, si no es dóna les mateixes opcions a l'altra.
 

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada