Benvolguts,
Ho demanavem fa 3 setmanes i comença a
funcionar. Jo demanava que tothom sortís de l’armari, que en aquest cas volia
dir manifestar sense recança, amb alegria i agressivament que un hom i sobretot
un col·lectiu està desacomplexadament a favor la independència. I calia que fos
tothom però com més gent pública millor! I jo demanava expressament que els
jutges sortissin de l’armari...
El meu clam era precisament:
Tots hem de sortir de l’armari!
Aquí tenim el Manifest, el comentari de l’ARA
i la denúncia que anuncia Manos Límpias, cinquena columna de la caverna! Comencem a sortir de l'armari...
Manifest de jutges pel “Dret a Decidir”
Els sotasignats –jutges i magistrats que exercim a
Catalunya- en la nostra
condició de juristes i servidors públics pensem que podem
brindar a la societatcivil catalana la nostra perspectiva respecte a la legitimitat i/o legalitat de
l’anomenat “dret decidir” i, en el seu cas, de les seves possibles
manifestacions.
Ara mateix es produeix, a Catalunya però també a la resta de l’Estat, un ampli i
intens debat sobre l’anomenat “Dret a Decidir”. I des de determinats posicions o
plantejaments s’ha transmès la idea que el reconeixement o exercici d’aquest
“dret a decidir” queda absolutament al marge del nostre ordenament
constitucional i, fins i tot, del marc jurídic internacional i que, per tant, no
gaudeix de cap legitimitat.
La qüestió clau d’aquest debat, al nostre entendre, passa per acceptar o no la
realitat nacional de Catalunya i, per tant, la seva plena sobirania per decidir el
seu futur.
Cal partir d’un fet que –pensem- no admet discussió: Catalunya és una nació.
Aquesta realitat ve determinada per una història, una cultura, una llengua
pròpia, i –per sobre de tot- una reiterada i perseverant voluntat de ser
reconeguda com a societat nacional diferenciada, compatible amb el seu
caràcter plenament integrador, ben palès a la història més recent.
Aquest fet -la realitat nacional de Catalunya- rau en la base de la Constitució de
1978 i en els Estatuts d’Autonomia del 1979 i 2006. Si el reconeixement no fou,
en el seu moment, més explícit ha estat per raons prou conegudes, bàsicament
el model de transició a un règim democràtic i el perill d’involució o amenaça
autoritària, confirmat l’any 1981.
Aquesta indiscutible realitat nacional de Catalunya comporta, indefectiblement,
el reconeixement del seu dret a decidir: l’anomenat “principi democràtic”
impregna tot l’ordenament jurídic internacional i comunitari, i una de les seves
manifestacions més elementals és el dret dels pobles i nacions a decidir el seu
futur.
Per tant, la negació del dret a decidir només es pot entendre i sostenir per un
criteri estrictament ideològic i polític de negar la realitat nacional de Catalunya.
Certament, es pot entendre que Catalunya ja ha exercit aquest dret en diverses
ocasions: en referendar la Constitució i els successius Estatuts de 1979 i 2006.
Però la seva darrera decisió, l’Estatut de 2006, ha estat -en aspectes
essencials d’identitat nacional i autogovern- manifestament desvirtuada per la
sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juny de 2010.
Aquest rebuig ha generat l’actual situació política: segons és públic i notori per
les successives manifestacions (2010, 2012 i 2013), les enquestes públiques i
reiterats pronunciaments de les organitzacions socials, sindicals i polítiques,
posen de manifest que gran part de la societat catalana –vist el rebuig a la seva
darrera decisió (l’Estatut de 2006)- vol tornar a decidir la seva articulació amb
l’Estat espanyol, i fer-ho contemplant totes les opcions, inclosa la
independència.
En contra del que s’afirma des de determinats sectors i com a juristes,
considerem que aquest dret a decidir es pot exercir en l’actual marc
constitucional, des d’una perspectiva dinàmica i viva, no sacramental, de la
Constitució, com escau a un estat social i democràtic de dret, que -tal com es
defineix al seu article 1r- propugna com a valors superiors del seu ordenament
jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. I en tot cas, tota
Constitució, com a eina essencial de convivència democràtica, ha de permetre
un procés continu de discussió i evolució, i la consegüent acceptació de
qualsevol projecte legítim de modificació de l’ordre constitucional.
Com també es proclama a l’art. 9.2 de la Constitució, correspon als poders
públics promoure les condicions perquè aquests drets de llibertat i d’igualtat de
l’individu i dels col·lectius en els que s’integra siguin reals i efectius, així com
remoure els obstacles que els impedeixin i facilitar la participació de tots els
ciutadans a la vida política, cultural i social. Aquest dret fonamental de tots els
ciutadans a participar en assumptes públics es consagra al seu article 23 i, més
concretament, a l’art. 92 es preveu la possibilitat de consulta per mitjà de
referèndum respecte de les decisions polítiques d’especial transcendència.
Finalment, cal recordar que –segons es disposa al seu art. 10.2- els preceptes
de la Constitució relatius als drets fonamentals i a les llibertats s’han
d’interpretar segons la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i
acords internacionals ratificats per l’Estat espanyol, que es fonamenten en el
“principi democràtic”, en la consideració de que la voluntat del poble és la base
de l’autoritat del poder públic (art. 21. de la Declaració Universal) i en el dret
dels pobles a la seva lliure determinació (Pacte Internacional de Drets Civils i
Polítics i Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals). Dret a
l’autodeterminació que, segons els criteris més recents (i en relació amb el cas
del Canadà), no es limita només als pobles governats o sotmesos per
potències estrangeres, sinó que s’estén a aquells pobles que, tot i estar
integrats en un estat democràtic, pateixen una limitació del seu dret a
l’autogovern.
En definitiva, considerem que en el marc constitucional actual, interpretat a la
llum de la normativa internacional i dels principis i drets fonamentals que la
inspiren, és viable el legítim exercici del dret a la consulta que reclama de
forma majoritària la societat catalana.
Barcelona, a 6 de febrer de 2014
DRET A
DECIDIR
Una trentena de jutges defensa
que la consulta cap en la Constitució vigent
Magistrats
catalans d'audiències provincials i jutges de primera instància afirmen que la
legislació internacional avala el dret de Catalunya a decidir la seva relació
amb Espanya
ARA /
ACN Barcelona | Actualitzada el 13/02/2014 19:00
El
manifest dels jutges defensa la legitimitat internacional de la consulta
Una
trentena de jutges i magistrats catalans han signat un manifest de defensa del
dret a decidir de Catalunya. Segons aquests juristes, la condició indubtable de
Catalunya com a nació avala el seu dret a decidir la relació amb la resta de
l'Estat. De fet, segons ells, l'exercici del dret a decidir cap dins de la
Constitució espanyola vigent, això sí, interpretada segons la legislació
internacional i des d'una "perspectiva dinàmica i viva, no
sacramental". En el manifest, es recorda que els catalans han decidit
almenys en tres ocasions recents la seva relació amb l'Estat, l'última en
l'Estatut del 2006, escapçat pel Tribunal Constitucional en una sentència, el
2010, que ha desembocat en l'actual contenciós polític.
El
manifest, de dues pàgines i mitja, s'estava preparant des de mitjans de gener i
serà enviat als partits polítics, Govern i Parlament, així com als 756 jutges i
magistrats de tot el país, i es preveu que al voltant d'un centenar hi signin a
favor. Els 34 signants pertanyen a diverses associacions de jutges i alguns
d'ells no estan adscrits a cap. Tot i així, és el primer cop que alts
funcionaris de l'Estat, com són els jutges, signen un manifest que defensa la
legalitat del dret a decidir.
Entre
els signants del manifest hi ha els magistrats de l'Audiència de Barcelona
Santiago Vidal, Josep Niubó, Joan Francesc Uría, Juli Solaz, Carmen
Sánchez-Albornoz o Montserrat Comas d'Argemir. Dels jutges d'instrucció de
Barcelona destaquen Josep Maria Miquel Porres, Míriam de Rosa Palacio o Josep
Maria Pijuan, recentment jubilat.
Segons
l'escrit, la qüestió clau del debat passa per acceptar o no la realitat
nacional de Catalunya, i, per tant, la seva "plena sobirania per decidir
el seu futur". A continuació, asseguren que existeix un fet que "no
admet discussió: Catalunya és una nació", per la seva història, cultura,
llengua pròpia i una "reiterada i perseverant voluntat de ser reconeguda
com a societat diferenciada, compatible amb el seu caràcter plenament
integrador".
La
realitat nacional de Catalunya "rau en la base de la Constitució del
1978" i en els Estatuts del 1979 i 2006. Segons ells, si el reconeixement
nacional no va ser més explícit en el seu moment va ser pel model de transició
de la dictadura a la democràcia i el "perill d'involució o amenaça autoritària,
confirmat l'any 1981" amb el cop d'estat del 23-F. A més, recorden que
l'Estatut del 2006 va ser "manifestament desvirtuat" pel TC en
"aspectes essencials d'identitat nacional i autogovern".
El
principi democràtic
La
indiscutible condició de nació de Catalunya "comporta indefectiblement el
reconeixement del seu dret a decidir". Defensen que el principi democràtic
impregna l'ordenament jurídic internacional i de la Unió Europea i, per tant,
la negació del dret a decidir "només es pot entendre i sostenir per un
criteri estrictament ideològic i polític de negar la realitat nacional de
Catalunya".
Pels
jutges, les massives manifestacions del 2010, 2012 i 2013, les enquestes
publicades i els pronunciaments de partits, sindicats i entitats socials
evidencien que "gran part de la societat catalana vol tornar a decidir la
seva articulació amb l'estat espanyol, i fer-ho contemplant totes les opcions,
inclosa la independència".
Pels
signants del manifest, el dret a decidir es pot exercir en el marc constitucional
actual, i recorden que el text del 1978 es basa en els principis de llibertat,
justícia, igualtat i pluralisme polític. "En tot cas, tota Constitució ha
de permetre un procés continu de discussió i evolució i la consegüent
acceptació de qualsevol projecte legítim de modificació de l'ordre
constitucional", asseguren.
A
continuació, el text detalla alguns articles de la Constitució que emparen els
drets i les llibertats polítiques, així com la celebració de referèndums. A
més, recorden que "els preceptes de la Constitució relatius als drets
fonamentals i a les llibertats s'han d'interpretar segons la Declaració
Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals ratificats
per l'estat espanyol". Així, cita l'article 21 de la Declaració Universal,
que defensa que "la voluntat del poble és la base de l'autoritat del poder
públic", així com el dret a l'autodeterminació recollit al Pacte
Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional de Drets
Econòmics, Socials i Culturals.
El dret
a l'autodeterminació, interpreten els jutges, segons els criteris més recents i
relacionats amb el cas del Canadà i Quebec, "no es limita només als pobles
governats o sotmesos per potències estrangeres, sinó que s'estén a aquells
pobles que, tot i estar integrats en un estat democràtic, pateixen una
limitació del seu dret a l'autogovern". Per tot això, conclouen que
"en el marc constitucional actual, interpretat a la llum de la normativa
internacional i dels principis i drets fonamentals que la inspiren, és viable
el legítim exercici del dret a la consulta que reclama de forma majoritària la
societat catalana".
CANVI DE
CICLE
Manos Limpias denuncia els 33
jutges catalans que van donar suport a la consulta
El
sindicat ultra afirma que el manifest que van presentar és una "falta de
respecte i acatament a la Constitució"
EFE
Madrid | Actualitzada el 14/02/2014 13:46
El
manifest dels jutges defensa la legitimitat internacional de la consulta
El
sindicat ultra Manos
Limpias ha presentat aquest divendres una denúncia contra els 33 jutges catalans que han signat un manifest en el qual donen
suport a la legalitat de la consulta a Catalunya, en considerar que han
comès una infracció disciplinària molt greu per "falta de respecte i
acatament a la Constitució". En la denúncia presentada davant el Consell
General del Poder Judicial (CGPJ), Manos Limpias entén que la declaració dels magistrats no està emparada
pel dret a la llibertat d'expressió i de manifestació.
Per
contra, els 33 jutges catalans van fer públic un manifest pel dret a decidir en
què defensen la legalitat de la consulta sobiranista "a l'actual marc
constitucional" i "interpretat a la llum de la normativa
internacional". Entre els signants hi figuren Montserrat Comas, que va ser
vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) entre 2001 i 2008 i
expresidenta de l'Observatori de Violència de Gènere; els dos instructors del
cas Palau, Juli Solaz i Josep Maria Pijuan; jutges d'instrucció com Josep Maria
Miquel Porres i Josep Niubó, i el magistrat de l'Audiència de Barcelona
Santiago Vidal.
Segons Manos Limpias, tots els càrrecs
públics, "i amb molt més motiu els components del poder judicial",
estan obligats a acatar la Constitució i "aquest manifest suposa, atacar,
trencar l'ordenament jurídic i per descomptat, la seva màxima llei, que és la
Constitució".
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada