Reuneixo dos articles recents dels que en Vicent
Sanchis publica al Punt/Avui en la columna Desclot. En els dos articles hi ha sengles
clams estentoris contra les cortines de fum, l’un demanant la mediació d’organismes
internacionals i l’altre negant un suposat estat de dret basat en una
Constitució que proposa garantir la unitat de l’estat amb les armes...
El del divendres passat explica com el
Gobierno ha tornat a obrir el café para todos: Ara tots els presidents de les 17
Generalitats, opinen de tot. Can seixanta! Ell en diu Jocs reunits Geyper! El resultat serà el mateix que en l’etapa del café para todos! El
caos i la confusió per dissimular qualsevol reivindicació.
I quina coincidència, ja que en l’article d’avui
que parla de la Cristina i de l’estat de
dret, acaba de manera molt semblant: Estat de dret a Espanya? Potser n'hi hauria si, per exemple, la
Constitució no consagrés la inviolabilitat del cap de l'Estat, malgrat que el
seu delicte fos flagrant. O si no determinés que la integritat territorial de
la pàtria s'ha de garantir amb les armes.
Jocs reunits Geyper!
07/02/14
02:00 - Vicent Sanchis
Si no
n'hi hagués prou amb la irrupció de la guineu De la Fuente en el galliner de les balances, ara han saltat a la
nau fiscal nous corsaris. Afirma el president d'Extremadura que ell també farà
públics els seus comptes particulars. Una suma interessant i digna de veure per
la varietat i l'exotisme dels ingredients. Segons José Antonio Monago, la seva regió no està tan
subsidiada com es pensen els malpensats. Òbviament, la balança del
president Monago quedarà ben decantadeta, considerant variables tan determinants
com el preu del suro. I encara un altre: el president de Madrid, Ignacio González,
discrepa amargament de les xifres que ha començat a filtrar el ministeri perquè
atribueix als madrilenys serveis de l'Estat, “que són de tots”.
Potser algú algun dia haurà d'explicar per què el Centre d'Art Reina Sofia és
“de tots” i el Museu Nacional de Catalunya, no, encara que la Generalitat també
sigui Estat i puguin aprofitar-lo tots els espanyols per cultivar-se
adequadament i pictòrica. Arribats en aquest punt, benvingut tothom amb els
seus comptes, cistelles, balances i platerets. Jocs reunits Geyper: jo hi poso,
tu també, aquell en trau... Potser aquesta és la situació que alguns buscaven. Es tracta
de sembrar el caos, la confusió i la festa perquè qualsevol reivindicació es
difumini i tot quedi tan malament com està.
Ha arribat el moment
de demanar la mediació d'algun organisme internacional especialitzat en
resolució de conflictes. Un comitè descolonitzador, per exemple.
L'estat de dret a Espanya
10/02/14
02:00 - Vicent Sanchis
Els més
entusiastes han volgut veure la declaració de la infanta Cristina davant el
jutge José Castro com “una victòria de la democràcia i de l'estat de dret”.
Angelets! O dimonis. La declaració de la infanta hauria volgut dir
alguna cosa –alguna cosa de bé, és clar– si totes les parts implicades
haguessin actuat amb la normalitat que hauria de definir la separació de poders
en una societat democràtica. Si l'acusació no hagués estat representada per un sindicat
d'extrema dreta. Si la fiscalia no hagués fet de defensa desbocada i de
desbudellajutges. Si la defensa no fes tant de teatre barat. El corral de
Miquel Roca. Sessió doble, nit i dia. Si l'advocat de l'Estat no hagués
considerat la infanta com a part també de l'Estat que cal defensar a pit
cobert. Si no hi hagués el dubte fonamentat que, encara que la instrucció canti
missa de dotze, l'Audiència de Palma serà un territori molt més amable per a l'altra
part de l'Estat qüestionada. En realitat, l'única peça del
trencaclosques que ha complert l'expedient de mínims ha estat el jutge Castro.
Una peça que ha hagut de sentir-se'n de tots els colors. Una cosa són els
jutges estel·lars i una altra de ben diferent les estrelles que encara brillen
en un univers tan fosc.
Estat de dret a
Espanya? Potser n'hi hauria si, per exemple, la Constitució no
consagrés la inviolabilitat del cap de l'Estat, malgrat que el seu delicte fos
flagrant. O si no determinés que la integritat territorial de la pàtria s'ha de
garantir amb les armes.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada