dimarts, 28 de gener del 2014

28/01/14. Germà Bel. Mort el gos... "A vegades les veritats no es poden explicar, quan no poden ser enteses responsablement". És que som uns irresponsables que fem servir malament la informació que ens concedeix el govern!


Benvolguts,

Diu l’articulista: Primer, que si convé (si no agraden els estàndards internacionals) a Espanya també s'inventa. Segon, que l'ocultació de la informació que no convé és la traducció pràctica del dret a saber pel Govern central. A Espanya, d'il·lustrat, no ha tocat ni el despotisme.

Que és el mateix que deia Grouxo Marx: Aquests són els meus principis. Si no els agraden en tinc d’altres!

Mort el gos...

La no publicació de les balances fiscals mostra que a Espanya, d'il·lustrat, no ha tocat ni el despotisme

La Vanguardia en català 28/01/2014 - 16:30h

Principio del formularioFinal del formulario
La convenció del PP ha posat de llarg la recepta del Govern central per a la qüestió catalana: no, no, i no... i dret a saber: el dret dels catalans a conèixer la veritat enfront de les mentides difoses per institucions i mitjans de comunicació de Catalunya. El primer pas d'aquesta estratègia ha estat anunciar la supressió de les balances fiscals perquè, segons Montoro, "no poden ser mai motiu de divorci econòmic ni polític. Són una forma de mesurar fluxos públics entre territoris. El Govern impulsarà que a través d'experts econòmics canviem la metodologia. I passem a parlar de comptes públics regionalitzats en lloc de balances fiscals". Ergo, mort el gos, morta la ràbia, deu pensar el govern.

És una conducta consolidada amb governs del Partit Popular. Com va expressar el 16 de maig de 2012 a l'emissora Catalunya Ràdio Francisco Álvarez-Cascos, que va ser ministre de Foment: "A vegades les veritats no es poden explicar, quan no poden ser enteses responsablement". És que som uns irresponsables que fem servir malament la informació que ens concedeix el govern! ¿Informació oberta i transparència? Això és per a ciutadans més responsables de països més avançats. Es nota que per allà fora va triomfar la Il·lustració.

Crec que la supressió de les balances fiscals obeeix també a un motiu menys confessable. Després de tant anunci d'imminent publicació de la balança del 2009 sense neutralitzar el dèficit central, per minimitzar artificialment el dèficit fiscal de Catalunya, deu haver produït espant el Frankenstein engendrat per la no-neutralització. Sembla que no sabrem mai les dades corresponents a l'any 2009, però podem simular què hauria passat el 2005 (per al qual sí que es van calcular les balances) si aquest any l'Estat hagués tingut el mateix dèficit que el 2009.

Doncs bé, amb un dèficit com el del 2009 i sense neutralització, el 2005 Catalunya hauria tingut equilibri fiscal amb l'Estat i només les Balears haurien tingut dèficit. Però és que a més a més haurien proliferat els superàvits fiscals (percepció de transferències) superlatius: Extremadura (26% del PIB), Astúries (24% del PIB), Galícia (18% del PIB), Castella i Lleó (16% del PIB)... Imagineu el malestar de tants presidents autonòmics, gairebé tots del Partit Popular, en transcendir aquests nivells relatius de subsidi, i les consegüents trifulgues. És el que té especular amb la no neutralització del dèficit central, quan arriba a tals dimensions. Dóna per a un parell de columnes de premsa negant el dèficit fiscal de Catalunya, i buscant aquests 16.000 milions ocults davant dels ulls.
Però quan s'aplica a tot Espanya engendra un Frankenstein impresentable en públic.

Aquesta és l'explicació més plausible de la supressió de les balances fiscals, i de la creació dels comptes públiques territorialitzats, amb metodologia a la carta. Això mostra un parell de coses. Primer, que si convé (si no agraden els estàndards internacionals) a Espanya també s'inventa. Segon, que l'ocultació de la informació que no convé és la traducció pràctica del dret a saber pel Govern central. A Espanya, d'il·lustrat, no ha tocat ni el despotisme.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada