dissabte, 25 de gener del 2014

25/01/14. La constant d'examen.


Benvolguts,

El ridícul que està fent i que farà el tal Montoro quan hagi d’explicar als ciutadans i al mon el perquè d’aquest episodi de les balances fiscals, serà per petar-se de riure. I a més l’episodi correrà com la pólvora perquè els nostres catedràtics d’economia en terres europees i americanes com en Sala i Martin i els nostres amics de Help Catalonia i del Col·lectiu Emma ja es cuidaran d’esbombar-ho per tot el mon. Vegem els antecedents:

El febrer del 2012 com que els índex que reflectien l’IPC (Índex de Preus del Consum), correntment dit “La cistella de la compra”, se’ls disparava el Gobierno va modificar la ponderació dels diferents components de l’IPC per tal que no es disparés tant, que vol dir que el client quedava content i enganyat!

La notícia d’ahir era aquesta:

El ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro, ha anunciado hoy que un grupo de expertos cambiará la metodología de las balanzas fiscales que calcule las diferencias en la financiación de los servicios públicos que reciben los ciudadanos en cada territorio.

En su intervención en la convención del PP de Cataluña, Montoro ha explicado que este grupo de expertos presentará esta nueva fórmula de las balanzas, que van a pasar a llamarse "cuentas públicas regionalizadas o CPR", en un cónclave en Girona el 31 de enero, y con esta metodología se presentarán en marzo los resultados.

És la mateixa fórmula que en el canvi de l’IPC. Fem una mica d’història. Els països normals i civilitzats de tipus federal calculen i publiquen cada any automàticament les balances fiscals dels seus diversos territoris. L’estat espanyol no és ni normal ni civilitzat, més aviat és una immensa cova de lladres. Des del nyap de la Transición a l’any 78 l’estat no havia mai presentat les balances fiscals. Ni governant el PSOE ni el PP. Qui dia passa any empeny. Els territoris com Catalunya que sabien que estaven sent espoliats però que no tenien dades fefaents insistien un dia i un altre en el Congreso de los Diputados per resoldre aquesta mancança d’informació. Les associacions empresarials i les de les Caixes d’Estalvi (el FUNCAS), havien calculat les balances, però no eren oficials. Finalment el 1996, després de 18 anys de demanar-ho el Gobierno va acceptar de publicar-les i es va fer una llei estatal que deia que el Gobierno estava obligat a presentar cada any, religiosament, les balances fiscals. Varen passar els anys i res de res. 12 anys més tard, el 2008, i després d’haver insistit repetidament CiU i ERC el Gobierno va presentar les balances fiscals del 2005. I fent més trampes ja que no se’n poden estar! Varen presentar les balances fiscals del 2005, de 6 formes diferents, segons els diferents paràmetres i càlculs que havien utilitzat. Per confondre l’enemic. I varen dir que ho feien així ja que hi ha moltes maneres de fer-ho i cap no és perfecta, etc.

Aquestes 6 balances mostraven les balances amb diferències notables però en totes el dèficit fiscal català era de més del 7% de PIB. Aquí en presento una que és la que després veurem que és l’única recomanada pels economistes de prestigi i que és la que s’utilitza a Austràlia, als EUA, al Canadà, a Alemanya, i en general és la que recomana la Unió Europea.

En aquestes balances es manifestava el que els Gobiernos successius volien amagar: la magnitud de la tragèdia, l’explicació de que a Espanya hi havia territoris que feia 30 anys que vivien subsidiats i territoris que feia 30 anys que subsidiaven els primers. Extremadura té un 17,6% de subsidi (sense comptar els ajuts de la UE que és una altra història). I les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià tenen respectivament un espoli de 14,20%, 8,70% i 6,32% del seu PIB.

Des del 2008, fa 6 anys, no s’han presentat més balances fiscals!

I s’ha repetit la mateixa història, com en el dia de la marmota, CiU i ERC insistint i insistint i  els Gobiernos sense presentar les balances, malgrat estar obligats per llei.

Finalment fa 6 o 8 o 10 mesos, el Montoro va dir solemnement en seu parlamentària que a començaments del 2014 presentaria les balances fiscals! Jo no m’ho vaig creure i vaig explicar públicament des d’aquell dia que no m’ho creia!

I ahir va el Montoro i diu que no les presenta i que en comptes d’això presentarà un invent que s’acaba de treure de la màniga i que es diu: "cuentas públicas regionalizadas o CPR". O sigui que un altre cop el client quedarà content i enganyat!

Per cert que el conseller Mas-Colell ha pensat que tot era una collonada i li ha demanat avui mateix al Montoro els valors i la metodologia i que ell ja es farà els càlculs.

Per tant el Gobierno roba a uns i beneficia a d’altres, però enganya a tothom! I la conya que faran els economistes de tot el mon veient com roba el Gobierno español a cara descoberta als súbdits o esclaus de les seves colònies, serà per a sucar-hi pa! Sort tenen els sàtrapes del Gobierno de no posseir un tret fonamental dels polítics que segons el president Tarradellas era el primer sentit que havien de tenir que era el sentit del ridícul.


I ara permeteu-me una petita digressió. Jo vaig estudiar Enginyeria industrial quan era jove. Corria una història en aquella època entre els estudiants i es referia a la constant d’examen. Quan estàs en un examen i veus que no et surt correctament el resultat del problema, tens una escapatòria: mires dissimuladament el resultat del primer de la classe que deu haver-lo resolt correctament,

i calcules la constant d’examen que és la quantitat per la qual has de multiplicar el teu resultat per tal que et doni el resultat correcte!

Veient les trampes dels Montoro me n’adono que fan servir aquesta trampa. Saben quin resultat volen que surti per a l’IPC o per a les balances fiscals o pel que sigui i calculen les corresponents constants d’examen per a obtenir els resultats que volien obtenir. I ara estan a punt de perpetrar aquesta fellonia!

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, i el conte s’ha acabat!
 

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada