divendres, 31 de gener de 2014

30/01/14. El finançament autonòmic. Montoro afirma que les balances fiscals tal com s'han conegut fins ara són "correctes". Però les úniques balances fiscals en el règim borbònico-franquista-nacional-catòlic actual són del 2005, donades pel Ministerio el 2008...


Benvolguts,

Montoro afirma que les balances fiscals tal com s'han conegut fins ara són "correctes". Ara bé el ministeri d’hisenda fa gairebé 10 anys que no subministra les balances fiscals! Les úniques balances fiscals en el règim borbònico-franquista-nacional-catòlic en el que estem instal·lats les va donar el Ministerio el 2008 amb dades del 2005.

EL FINANÇAMENT AUTONÒMIC

Montoro afirma que l'"ús indegut" de les balances fiscals afavoria l'independentisme

El ministre d'Hisenda afirma que "alguns polítics i periodistes" les utilitzaven per atiar "l'enfrontament"

EL PERIÓDICO / Barcelona

Dimarts, 28 de gener del 2014 - 13.08 h

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha admès que les balances fiscals tal com s'han conegut fins ara són "correctes", però ha justificat el canvi en la metodologia perquè se'n feia un "ús indegut" que ha fet que alguns ciutadans pensin que "necessiten independitzar-se". Segons el ministre, l'anterior sistema traslladava als ciutadans "idees" que "alguns polítics i periodistes" utilitzaven per atiar "un esperit d'enfrontament".

En una entrevista a RNE, Montoro ha apuntat que, "lluny de racionalitzar el debat", les balances fiscals han portat a l'"enfrontament", i per això ha decidit completar-les "amb una millor metodologia". Les nous comptes públics regionalitzats propiciaran, ha dit, una lectura "integradora" dels números des de la premissa que "els territoris no paguen impostos", sinó "els ciutadans".

Joan A. Forès
Reflexions

31/01/14. Guillem López-Casasnovas y Joan Rosselló Villalonga. Un criterio internacional. Tras horas de reuniones nos enteramos de que el ministerio rechaza el compromiso que había asumido el propio presidente de presentar las balanzas fiscales...


Benvolguts,

L’atac de l’estat espanyol contra Catalunya cada cop agafa més empenta. Com que els arguments són falaços no em fa cap angúnia d’anar-los refutant un per un i sé que tenim experts que poden anar-ho fent, però succeeixen dues coses: Una és que l’atac és molt abundós i anar rebatent punt per punt requereix molt esforç, l’altra és que ells es limiten a menystenir les nostres raons i tornen a repetir el mateix un dia i un altre dia, en imitació del dia de la marmota!

·       Els fronts que tenim oberts són molts: Qui ens ataca?:

o   Partits feixistes, PP, PSOE + PSC, C’s, UPyD, ministres, diputats, presidents de CA,

o   Diaris espanyols (La razón, El Mundo, ABC),

o   Diaris editats a Catalunya (La Vanguardia, El Periódico),

o   Televisions (dels bisbes, televisions generalistes)

o   Tribunals, TS, TC, TSJC e tutti quanti,

·       On ens ataquen: a tota la Nació Catalana, de Salses a Guardamar i de Maó al Cinca

·       Com ens ataquen:

·       Els atacs al dret a decidir i a la independència

·       L’atac a la llengua per part del PP (ministres, diputats, presidents de CA, diaris televisions dels bisbes, televisions generalistes), del PSOE, del TS, del TC, del TSJC e tutti quanti,

·       Les amenaces de la mateixa gentussa

·       L’atac al Govern de la Generalitat i a qui el recolza

·       Les trampes amb les Balances fiscals

·       Els documents amb mentides i trampes adreçats a l’estranger, als ciutadans espanyols, als catalans,

Cada dia els diaris van plens dels nous atacs i dels nous rebutjos. Exemples dels darrers 7 dies, alguns comentats i altres per comentar:













Ara presentem un article de Guillem López-Casasnovas y Joan Rosselló Villalonga, que és un dels molts que s’han d’anar generant per rebatre les mentides i fal·làcies dels enemics:

Un criterio internacional

Guillem López-Casasnovas y Joan Rosselló Villalonga en La Vanguardia

PrintFriendly and PDFImprimir
POLÍTICA

Después de haber leído las declaraciones del ministro Montoro no queda sino analizar lo que acontece en otros países con una estructura territorial parecida a la de España (eso sí, con verdaderas instituciones federales). Países como Australia, Estados Unidos, México, Bélgica y Canadá han publicado balanzas fiscales, bien sea por organismos públicos, bien por instituciones independientes. Y todas con los mismos problemas metodológicos que se encontraron al elaborarlas en España y que fueron abordados por un grupo de expertos nombrado por el mismo ministerio que ahora las rechaza. Sorprende la acusación de mala interpretación, porque no hay nada más fácil que refutar los resultados de alguien que hace las estimaciones exponiendo con todo lujo de detalles la metodología que utiliza. Claro está, si la información está disponible en la red. Además, cualquiera que haya vivido, estudiado y visitado cualquiera de los países mencionados sabrá que tienen escasas tendencias secesionistas.

Es absurdo pensar que las balanzas fiscales distorsionan per se el sentimiento de pertenencia a una nación. Y aunque así fuera, no parece lógico dicho tutelaje de un ministerio por encima de la demanda del Parlament, que es quien solicita del Govern su elaboración, a través de una comisión en la que los abajo firmantes participamos. y de recibir largas, pero no negativas, de la Intervención General de la Administración del Estado (las autonomías son también Estado) a los datos para dicha actualización, nos enteramos de que el ministerio rechaza el compromiso que había asumido el propio presidente de presentar las balanzas fiscales. Ahora se escudan en un nuevo método que no responde a la pregunta a la que se intentan dirigir, al menos en este país, las balanzas fiscales: cuántos recursos salen de Catalunya y cuántos regresan como para impactar en el bienestar y la creación de riqueza.

Guillem López-Casasnovas  y Joan Rosselló Villalonga, profesores de Hacienda Pública UPF y UIB.

Joan A. Forès
Reflexions

dijous, 30 de gener de 2014

30/01/14. CORRUPCIÓ. Xevi Xirgo. La marca Espanya. Albert Segura. La corrupció marca Espanya. LAIA FORÈS, Brussel•les reclama mà dura contra la corrupció. XAVIER ALEGRET . Una quarta part de l'economia és en negre Corrupció UE


Benvolguts,

Us presento tres articles contra la corrupció dels diaris del 4 de febrer del 2014, a conseqüència d’un informe de la UE (a l’Estat espanyol la percepció ciutadana de la corrupció arriba fins al 95%).
Prèviament un mapa interactiu de la corrupció a Espanya:
http://www.elmundo.es/grafico/espana/2014/11/03/5453d2e6268e3e8d7f8b456c.html

La marca Espanya

04/02/14 02:00 - Xevi Xirgo
FacebookTwitterGoogle + LinkedIn
“Si no volen que segons quins països ingressin a la UE pels casos de corrupció, faran fora els que en tenen?”


El 28 d'abril del 2009, el govern d'Albània va sol·licitar formalment la seva adhesió a la Unió Europea com a membre de ple dret. Una petició similar l'havia fet abans Sèrbia, però no va ser fins al mes de març del 2012 que els caps d'estat i de govern de la Unió Europea no li van concedir l'estatus oficial de país candidat. Continuen sense ser-ne membres. Perquè costa molt d'entrar i entre d'altres motius perquè, els recorden des de la UE, primer han d'eliminar el crim organitzat i els casos de corrupció que tenen. I mentre no ho facin, els adverteixen, no els deixaran entrar. La UE no vol països corruptes. Ahir, curiosament, la UE va fer públic un eurobaròmetre que situa Espanya (toooma marca Espanya!) com el país més corrupte de tots. Fa poc ja s'havia fet públic un informe que posava els nivells de corrupció d'Espanya al mateix nivell que els de Botswana. I ahir la mateixa unió Europea va certificar que Espanya encapçala tots els rànquings de corrupció (percebuda i real) dins de la UE. En l'informe es detallen alguns casos de tots coneguts i, tot i que s'admet que l'Estat fa alguns esforços en aquest sentit (diplomàcia obliga), queda clar que aquest és un greu problema. I jo em pregunto:

Si a països com Albània o Sèrbia no se'ls deixa entrar, als països que liderin la corrupció els en faran sortir?

L'eurobaròmetre fet públic ahir per la Unió Europea, en canvi, i no crec que sigui cap casualitat, cita expressament Catalunya destacant que disposa de l'Oficina Antifrau i que aquesta és l'única que hi ha a tot l'Estat. I ara resulta que hi ha qui ens vol fer creure que si les coses es fessin simplement seguint el sentit comú, resulta, deia, que hi ha qui ens vol fer creure que a Catalunya l'expulsaran de la UE i que, en canvi, volen que Espanya s'hi quedi. Ha!

La corrupció marca Espanya

Brussel·les renya l'Estat per no fer prou per frenar els escàndols La CE posa l'Oficina Antifrau de Catalunya com a exemple a seguir

04/02/14 02:00 - Brussel·les - Albert Segura email protegit


L'informe evita referències a la família reial i a les imputacions

Combatre la corrupció és un requisit bàsic per poder formar part de la Unió Europea. I precisament Catalunya l'està complint millor que Espanya, segons l'informe que Brussel·les va fer públic ahir. Alhora que renya el govern del PP per no estar fent prou per frenar els escàndols i castiga l'Estat a la seva llista negra, amb Grècia o Itàlia, l'executiu comunitari elogia l'Oficina Antifrau catalana i la posa com un exemple de “bones pràctiques” a seguir.

La corrupció costa al contribuent europeu 120.000 milions d'euros l'any, calcula la Comissió Europea. I Espanya surt especialment malparada en les estadístiques: segons l'eurobaròmetre, el 95% dels espanyols creuen que la corrupció és una pràctica generalitzada, el 77% la consideren directament part de la cultura empresarial, de la Marca España, i el 63% es queixen que els afecta personalment en el seu dia a dia. Del cas Gürtel al Nóos passant pel Malaya, o de Bustos a Millet i Montull, escàndol rere escàndol la percepció de corrupció a l'Estat s'ha disparat fins a vint punts en els darrers dos anys, batent tots els rècords. Mai vist a la UE.

Brussel·les només s'atrevia fins ara a criticar la corrupció dels nous socis de l'Europa de l'Est i dels aspirants a l'adhesió (a Bulgària li va arribar a tallar l'aixeta dels fons europeus). Però a poc més de tres mesos de les eleccions europees i aprofitant el desprestigi internacional de l'executiu de Rajoy, l'eurocomissària d'Interior, Cecilia Malmström, estira les orelles al govern espanyol. La preocupa especialment el finançament irregular dels partits i fins i tot, tot i no esmentar explícitament el cas Bárcenas, recorda que “un extresorer d'un partit i gairebé 90 destacats polítics, empresaris i banquers estan acusats de pràctiques corruptes”. Brussel·les exigeix als partits que publiquin on line els seus comptes, incloent-hi els préstecs, i que se sotmetin a una auditoria externa anual. I sospita de les donacions d'empreses que tenen contractes públics.

L'excepció

També es queixa dels pelotazos urbanístics i del “descontrol” en la contractació pública, per exemple el “gran risc” en la recollida de residus o l'urbanisme. I en culpa sobretot els ajuntaments, les diputacions i els governs autonòmics. I és que, segons l'informe, “les àmplies competències atribuïdes als municipis o les regions no es corresponen de forma equilibrada amb una rendició de comptes adequada”. Però hi ha una excepció: Brussel·les felicita Catalunya per la seva Oficina Antifrau, “l'agència regional anticorrupció especialitzada en la prevenció i la investigació de corrupció” i de “desviació de fons públics” que “és l'única d'aquest tipus a Espanya”.

Creada el 2008 i dirigida actualment per Daniel de Alfonso, l'Oficina Antifrau ha rebut ja 622 denúncies, sobretot sobre ajuntaments. L'any passat li van arribar 164 queixes, en va comunicar una dotzena a la fiscalia i en tres casos va col·laborar amb les autoritats judicials. Independent i adscrita al Parlament, l'Oficina Antifrau de Catalunya no només investiga: és pionera a l'Estat en prevenció (complint mandats internacionals com ara la Convenció de les Nacions Unides del 2003), per exemple donant suport a la llei de transparència, fent sensibilització en empreses i societat civil o assessorant l'administració pública i els seus dirigents i càrrecs.

L'informe de l'eurocomissària liberal sueca (que, per cert, va estudiar a Barcelona) evita fer cap referència a la família reial i a les imputacions d'Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina, tot i que l'executiu comunitari segueix el cas molt de prop. Brussel·les sí que denuncia les “anades i vingudes de càrrecs regionals” entre el sector públic i el privat, i posa com a exemples exconsellers de Salut, sense citar-ne cap.

L'ONG alemanya Transparència Internacional situa l'Estat en el 40è lloc en el rànquing mundial de sensació de corrupció: en l'últim any ha caigut deu posicions de cop, com els països africans Gàmbia, Mali, Guinea i Líbia. La percepció de corrupció a Espanya, segons aquest altre estudi del desembre passat, és pitjor que a Brunei, Taiwan, Puerto Rico, Butan, Botswana o Qatar.

Enganxada d'alt nivell

L'economista i professor de Columbia Xavier Sala i Martín ha explicat en un apunt del seu blog la seva enganxada amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, sobre la independència de Catalunya. Va ser en un sopar privat el dia 23 de gener a l'hotel Intercontinental de Davos, on aquells dies es feia el Fòrum Econòmic Mundial. Barroso va afirmar que “fa un any tothom es pensava que Europa seria més petita perquè hi hauria països com Grècia que en sortirien i, en canvi, és més gran perquè hi han entrat països com ara Croàcia i, uns altres, com Sèrbia, són a punt”. Va ser en aquest punt que Sala i Martín va lamentar que es beneeixi la incorporació de països que s'han independitzat a través de guerres i que en el cas català, democràtic, se li anunciï un vet d'entrada.


INFORME

Brussel·les reclama mà dura contra la corrupció

Demana a l'Estat que vigili el finançament il·legal de partits

LAIA FORÈS Brussel·les | Actualitzada el 04/02/2014 00:00

350x366 PÈRDUES MILIONÀRIES La comissària europea d'Interior, Cecilia Malmstrom, assegura que els estats perden 120.000 milions d'euros anuals per la corrupció.
1 / 1
PÈRDUES MILIONÀRIES La comissària europea d'Interior, Cecilia Malmstrom, assegura que els estats perden 120.000 milions d'euros anuals per la corrupció.

Casos com el de Bárcenas o la trama Gürtel han cridat l'atenció d'Europa fins al punt de convertir l'Estat en un dels socis europeus que més preocupen la Comissió Europea. En l'informe que va presentar ahir sobre la corrupció, el primer que elabora l'executiu comunitari sobre el tema, Brussel·les reclama al govern espanyol més esforços per fer front a aquest fenomen, sobretot després de les recents "presumptes corrupteles que afecten els fons públics i el finançament de partits".

El presumpte finançament il·legal del PP és un dels casos que recull l'informe. No identifica directament ni Bárcenas ni el Partit Popular però la frase és prou evident. "Estan en curs investigacions a gran escala en les quals estan implicats un extresorer d'un partit polític i gairebé noranta destacats polítics, empresaris i banquers", afirma.

Brussel·les reclama mà dura en la lluita contra la corrupció política a Espanya i demana al govern de Mariano Rajoy que limiti les donacions als partits polítics i que impulsi codis ètics per a càrrecs electes "al marge de les sancions penals". L'informe també carrega contra la falta de regulació dels grups de pressió. Recents casos de corrupció revelen "la influència potencial en la presa de decisions de determinats grups d'interès", afirma el text.

Segons la Comissió Europea, les millores que ha d'aplicar el govern espanyol s'han de centrar en l'àmbit local i autonòmic, que és on s'han detectat més mancances. L'informe parla de corrupció en la contractació pública per part d'ajuntaments, especialment "en els sectors de la construcció i la recollida de residus". L'informe també critica "les anades i vingudes de càrrecs regionals" entre el sector públic i el privat, i posa com a exemples ex consellers de Salut.

La Comissió Europea, que reconeix les millores en matèria de lluita contra la corrupció que ha fet Madrid en els últims anys, destaca com a exemple de bones pràctiques l'existència a Catalunya de l'Oficina Antifrau, "l'única agència contra la corrupció multidisciplinària que hi ha a Espanya". De fet, l'informe critica que l'Estat no lluiti contra la corrupció amb un enfocament global. Amb tot, el document lloa lleis com la de transparència, tot i que les considera insuficients.

Ciutadans preocupats

Brussel·les no és l'única que està preocupada per la corrupció a Espanya. Segons l'Eurobaròmetre que també va publicar ahir la Comissió Europea, el 95% dels espanyols creuen que la corrupció està molt estesa a l'Estat. La dada és encara més demolidora a Grècia i a Itàlia, on el 99% i el 97% dels ciutadans pensen que la corrupció és el pa de cada dia, mentre que la mitjana europea és del 76%, molt per sota dels tres socis.

A Espanya les dades es completen amb un 63% de ciutadans que es consideren "personalment afectats per la corrupció". És la xifra més alta de tota la UE i està molt per sobre de la mitjana, que amb prou feines arriba al 26%. Una altra dada molt significativa: en el terreny empresarial, el 52% dels espanyols creuen que només es pot triomfar si es tenen contactes polítics.

En la radiografia a escala europea que ha fet la Comissió Europea es donen per bons els tòpics: al nord del continent és on hi ha menys corrupció, mentre que al sud i a l'est d'Europa les pràctiques irregulars entre la classe política i al món empresarial estan a l'ordre del dia. Tot i que la comissària d'Afers Interiors, Cecilia Malmstrom, va evitar presentar així els resultats, l'informe país per país que ha elaborat l'executiu comunitari deixa clar quins són els punts negres de la corrupció.

Brussel·les calcula que els estats deixen d'ingressar 120.000 milions d'euros cada any. "La corrupció mina la confiança dels ciutadans en les institucions democràtiques i en l'estat de dret, afecta l'economia i priva els estats d'uns ingressos fiscals molt necessaris", va assegurar ahir Malmstrom.

Corrupció sistèmica

Els països que surten més malparats de la radiografia són els de l'Est. Brussel·les fa anys que demana a les autoritats canvis legals per lluitar contra les pràctiques irregulars. A Romania, "la corrupció continua sent un problema sistèmic", afirma el document. En uns termes semblants s'expressa sobre Bulgària i Hongria.

L'informe s'ha publicat poques setmanes després que l'ex primer ministre romanès Adrian Nastase fos condemnat a quatre anys de presó per corrupció. És la primera vegada des de la fi del comunisme que un ex primer ministre europeu és condemnat a presó.

Una quarta part de l'economia és en negre


L'activitat submergida es dispara durant la crisi i ja frega el 25% del PIB tant a Catalunya com a Espanya

XAVIER ALEGRET Barcelona. | Actualitzada el 30/01/2014 00:00

Fer factures sense IVA, pagar amb diner negre o treballar irregularment cada vegada és més habitual. Segons el sindicat dels tècnics del ministeri d'Hisenda, Gestha, l'economia submergida s'ha disparat durant la crisi en 60.000 milions a tot l'Estat, fins als 253.135 milions d'euros el 2012, un 24,6% del PIB. És a dir que un de cada quatre euros generats no es declara i no paga impostos. A Catalunya la situació és idèntica, i el percentatge era també del 24,6% del PIB el 2012.

La crisi, que ha reduït el PIB, l'activitat econòmica i la venda de pisos -que durant el boom immobiliari es va utilitzar per blanquejar capitals-, no ha reduït l'economia submergida. Al contrari, a Espanya va créixer un 31% entre el 2008 i el 2012. Unes dades de l'Eurostat de l'any passat reflectien que Espanya és un dels estats de la Unió Europea amb la pressió fiscal -recaptació d'impostos respecte al PIB- més baixa. El 2011 se situava en la 21a posició d'entre els 27 països membres de la UE, una posició molt baixa tenint en compte que té l'IVA i l'impost de societats per sobre de la mitjana europea i un dels IRPF més alts. El que explica aquesta diferència és el frau fiscal. Espanya està per sobre de bona part dels seus veïns de l'Europa occidental en economia submergida, segons un informe de l'OCDE citat per Gestha.

No hi ha una causa que expliqui per si sola l'alt nivell d'activitat no declarada a l'Estat ni el fort repunt que ha experimentat durant la crisi. Segons Gestha, hi ha un còctel entre una cultura tolerant amb el frau, la ressaca del boom immobiliari, la pujada dels impostos dels últims anys, l'increment de l'atur i l'aparició de diversos casos de corrupció que esquitxen polítics i empresaris de primera línia. "El boom immobiliari va generar una gran bossa de diner negre que no es va poder aturar en sec amb la crisi", explicava José María Mollinedo, secretari general de Gestha. Això és el que els tècnics d'Hisenda anomenen efecte arrossegament del pagament en negre provocat pel sector immobiliari, i explica que els territoris on més es va construir siguin els que tenen un nivell més alt d'economia irregular.

En els últims anys han esclatat nombrosos casos de corrupció a Espanya -Gürtel, Nóos, Palau, Bárcenas, Pretòria, etc.-, que afecten polítics, empresaris i fins i tot membres de la casa reial. Això ha provocat efectes directes i indirectes. Els directes són les conseqüències directament relacionades amb aquests i altres casos: "Perquè hi hagi corrupció, hi ha d'haver algú que corromp, que paga en B ", va argumentar Mollinedo. Els efectes indirectes són els que es generen sobre l'actitud dels ciutadans i els petits i mitjans empresaris, que pensen que, si els poderosos ho fan, ells també hi tenen dret, segons explica aquest expert.

A això s'hi suma la pujada d'impostos, que redueix el poder adquisitiu de ciutadans i empreses i n'incrementa la indignació davant els casos de corrupció. "Hi ha gent que, per vendre, prefereix fer-ho un 21% més barat, i hi ha gent que té pocs diners i prefereix comprar un 21% més barat", va dir Mollinedo. També cal tenir en compte l'atur. La falta d'oportunitats laborals porta alguns aturats a acceptar feines sense regularitzar.

Més efectius i més ambició

Gestha creu que falta voluntat a l'administració per lluitar contra l'economia submergida. D'entrada, s'hi destinen pocs efectius: a Espanya, per cada treballador de l'Agència Tributària hi ha 1.928 contribuents, mentre que França n'hi ha 860 i a Alemanya 729. El secretari general del sindicat va destacar també que "l'objectiu que es posa l'Agència Tributària de lluita contra el frau és molt poc ambiciós". El 2012 només es va aconseguir fer aflorar un 17% de l'economia submergida. A més, no es posa prou el focus en les grans corporacions, que, pels tècnics, són les que menys impostos paguen.

Per lluitar contra això, Gestha proposa estudiar detingudament on es produeix el frau, fer campanyes de conscienciació ciutadana, dedicar més recursos a la lluita contra el frau, controlar millor la despesa pública, limitar a 1.000 euros les operacions en efectiu i que les grans fortunes contribueixin més: "És un mal exemple exigir més impostos als petits si els grans grups tributen poc. És el món al revés", va argumentar Mollinedo.

L''efecte capitalitat' situa Madrid a la cua en economia irregular

L'informe de Gestha, dirigit pel professor de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Sardà, assenyala que les comunitats amb més economia submergida són les que més boom immobiliari van tenir, o bé les que ara tenen més atur: Extremadura, Andalusia i Castella-la Manxa. A l'altre extrem hi ha Madrid, amb un nivell d'economia en negre del 17,3%. La causa d'aquest nivell, molt inferior al de la resta d'Espanya, és l' efecte capitalitat : "Es deu a l'elevada concentració de grans empreses espanyoles i estrangeres i de grans fortunes, que hi concentren els seus ingressos tributaris", diu Gestha. Però el sindicat alerta que "la dada s'ha de complementar amb la planificació fiscal agressiva que fan" per pagar menys impostos.

Joan A. Forès
Reflexions

dimecres, 29 de gener de 2014

29/01/14. JOAN CORTADELLAS. Montoro afirma que l'"ús indegut" de les balances fiscals afavoria l'independentisme


Benvolguts,

A veure si veieu coherència en aquests raonaments:

Els nens petits es tapen els ulls i es creuen que els del voltant ja no hi som!

L'Estat oculta informació per evitar que es visualitzi el problema català.

Homs ha denunciat que "com que no m'agrada l'ús que en fan, no dono informació".

El Govern podria no publicar les dades de les llistes d'espera de Salut perquè cada vegada que ho fem hi ha crítiques.

No ens volen deixar votar, perquè no volen que aflori la realitat o la vivència del que passa a Catalunya.

El Goberno espanyol pot ser que tingui pànic de saber què pensa el poble de Catalunya, però dir que 'no ens importa' no és un argument vàlid al segle XXI".

 
 
 
 
Què us sembla? I ha coherencia?
 

 
 
 



A veure què hi fa el Govern ja que:

jo considero que l’ocultació d’informació confidencial és de Jutjat de guàrdia.

 

Homs qualifica de "censura sofisticada" la negativa de Montoro a publicar les balances fiscals

El portaveu del Govern denuncia l'estratègia de l'Estat d'ocultar informació per evitar que es visualitzi el problema català

 

JOAN CORTADELLAS

Notícies relacionades


EL PERIÓDICO / Barcelona

Dimecres, 29 de gener del 2014 - 10.01 h

El portaveu del Govern de la Generalitat, Francesc Homs, ha qualificat de "censura, sofisticada, però censura", la negativa del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, a publicar les balances fiscals com es feia fins ara. Homs ha considerat "desconcertant" l'argument donat per Montoro que l'"ús indegut" de les balances afavoria l'independentisme.

"És un argument desconcertant i sorprenent", ha assenyalat Homs en una entrevista a Rac-1 en què ha denunciat aquesta actitud de "com que no m'agrada l'ús que en fan, no dono informació". "És com si el Govern decidís no publicar les dades de les llistes d'espera de Salut perquè cada vegada que ho fem hi ha crítiques. És lògic que hi hagi crítiques, n'hi haurà mentre hi hagi llistes d'espera", ha assenyalat a tall d'exemple.

Preguntat per les declaracions de l'assessor de Montoro Ángel de la Fuente a EL PERIÓDICO en què aquest expert reconeix que "Extremadura té el 15% més per habitant que Catalunya", Homs ha denunciat l'estratègia del Govern d'ocultar informació. "Pel mateix motiu pel qual no ens deixen votar, no volen que aflori la realitat o la vivència del que passa a Catalunya. Així creuen que s'estalviaran el problema", ha analitzat el conseller de Presidència. "Entenc que el Govern espanyol tingui pànic saber què pensa el poble de Catalunya, però dir que 'no ens importa' no és un argument vàlid al segle XXI".

El xoc de trens ja ha passat

Homs ha avançat que amb les dades que tingui el Govern faran els càlculs de les balances, encara que ha admès que part d'aquesta informació l'ha de donar el ministeri. "La demanarem", ha assenyalat.

El portaveu del Govern ha reiterat que la consulta es farà i si no hi ha acord amb el Govern, l'Executiu català desplegarà les competències previstes a l'Estatut. Així mateix, ha dit que el "xoc de trens ja s'ha produït".

Joan A. Forès
Reflexions

29/01/14. Pete Seeger s'ha mort! We shall overcome. Tots junts vencerem. Crec que és un bon moment per entrellaçar la mort de Pete Seeger i el nostre imparable procés cap a la independència


Benvolguts,

Catalunya està vivint amb gran alegria un procés de no retorn.  I ahir es va morir Pete Seeger un mite vivent dels drets humans, que s’expressava a través de les seves pròpies cançons. Una de les cançons més conegudes és We shall overcome (Tots junts vencerem). Crec que és un bon moment per entrellaçar els dos esdeveniments, la mort de Pete Seeger i el nostre imparable procés cap a la independència.

Us copio el comentari del Vilaweb sobre l’esdeveniment (per cert, en el concert de Pete Seeger a Barcelona nosaltres hi erem!). En el següent enllaç hi trobareu els vídeos:


28.01.2014  09:07

S'ha mort Pete Seeger: la seva llegenda i el seu pas per Barcelona, en vídeo

Recordem moments memorables de Seeger a Barcelona i la seva gran influència en cantants com Joan Baez i Bruce Springsteen

Avui a la matinada s'ha mort a Beacon, Nova York, a noranta-quatre anys, Pete Seeger, una llegenda de la música folk nord-americana, que va destacar pel seu activisme en favor dels drets civils i contra la guerra, amb un gran protagonisme en les protestes multitudinàries contra la guerra del Vietnam. Seeger va tenir una gran influència en cantants com Bob Dylan, Joan Baez, Bruce Springsteen i Don McLean.

 
 
Més informació: Quan Pete Seeger cantava 'Vull anar a Andorra' (Àudio i lletra)

Després d'haver estudiat periodisme a la Universitat de Harvard, durant anys va recórrer arxius i biblioteques dels EUA per compilar peces tradicionals, rescatar-ne i crear-ne de noves, tasca forma pionera que va dur a terme a les dècades del 1950 i 1960. Molts dels seus enregistraments han esdevingut himnes dels moviments pacifistes i ecologistes. El seu activisme polític i la participació en moviments socials el varen convertir en objectiu de la cacera de bruixes del senador MacCarthy (Viquipèdia). Seeger mai no va abandonar la lluita política i es va mantenir crític sempre. El 2011 va visitar els activistes del moviment Occupy Wall Street: tots plegats van cantar la seva cançó segurament més emblemàtica, 'We shall overcome':

En el festival de Woodstock del 1969 Joan Baez interpretava aquesta mateixa cançó.

També va influir en Springsteen, que li va dedicar un disc sencer de versions. El va acompanyar en l'acte inaugural de la presidència d'Obama el 2009, cantant 'This land is your land' de Woodie Guthrie:

Seeger va actuar el 1993 al Palau Sant Jordi, en un concert memorable de Raimon, de qui era molt bon amic. D'aquell concert, en destaquem dues cançons: 'Where have all the flowers gone?'

I l'himne antifeixista 'Viva la quince brigada'

Us copio també les versions de les lletres de We shall overcome de Pete Seeger i de This Land is your land del major cantant folk dels EUA i mestre de Pete Seeger,  Woody Gutrie.

Original
Traducció al català[2]
We shall overcome, we shall overcome,
we shall overcome, some day.
Deep in my heart, I do believe,
We shall overcome some day
Tots junts vencerem, Tots junts vencerem,
Tots junts vencerem per fi.
Dins del meu cor, jo tinc la fe,
Tots junts vencerem per fi.
We'll walk hand in hand, we'll walk hand in hand,
we'll walk hand in hand, some day.
Deep in my heart, I do believe,
We shall overcome some day.
Junts caminarem, Junts caminarem
Junts caminarem per fi.
Dins del meu cor, jo tinc la fe,
Tots junts vencerem per fi.
The whole wide world around, the whole wide world around
the whole wide world around, some day.
Deep in my heart, I do believe,
We shall overcome some day.
Tot el món sencer, Tot el món sencer,
Tot el món sencer, per fi
Dins del meu cor, jo tinc la fe,
Tots junts vencerem per fi.
We are not afraid, we are not afraid
we are not afraid, today.
Deep in my heart, I do believe,
We shall overcome some day.
No hem de tenim por, No hem de tenim por,
No hem de tenim por, avui.
Dins del meu cor, jo tinc la fe,
Tots junts vencerem per fi.

 
This Land is Your Land
words and music by Woody Guthrie

Chorus:
This land is your land, this land is my land
From California, to the New York Island
From the redwood forest, to the gulf stream waters
This land was made for you and me

As I was walking a ribbon of highway
I saw above me an endless skyway
I saw below me a golden valley
This land was made for you and me

Chorus

I've roamed and rambled and I've followed my footsteps
To the sparkling sands of her diamond deserts
And all around me a voice was sounding
This land was made for you and me

Chorus

The sun comes shining as I was strolling
The wheat fields waving and the dust clouds rolling
The fog was lifting a voice come chanting
This land was made for you and me

Chorus

As I was walkin' - I saw a sign there
And that sign said - no tress passin'
But on the other side .... it didn't say nothin!
Now that side was made for you and me!

Chorus

In the squares of the city - In the shadow of the steeple
Near the relief office - I see my people
And some are grumblin' and some are wonderin'
If this land's still made for you and me.

Chorus (2x)

Pete Seeger: http://www.youtube.com/watch?v=QhnPVP23rzo
 http://www.folkways.si.edu/magazine/2013_spring_summer/cover_story.aspx


Joan A. Forès
Reflexions