dimarts, 17 de desembre del 2013

17/12/13. Vicent Partal. Editorial. La llumeta. Perquè el diàleg amb Rajoy té des de dijous dos topalls: hi ha d'haver referèndum i ha de ser sobre la independència. Si Rajoy no vol parlar-ne ho farem al marge d'ells, un poc més difícil però igual.


Benvolguts,

En Partal, com sempre, tranquil i clarivident.

Vicent Partal

17.12.2013

La llumeta


A Madrid han vist una llumeta. Van tan desconcertats que ahir, quan Mas va dir que acceptaria de pactar la pregunta amb el govern espanyol, de sobte molts van fer un bot de la cadira. S'han passat tot el procés creient-se les pròpies tesis i això sembla que els impedeix de veure la realitat, fins i tot ara que és tan clara.

Una de les tesis més repetides, a Madrid, és que tot això que passa no és en realitat un procés per la independència. Que és tan sols una jugada de CiU per fer tensió i poder governar, l'actual comunitat autònoma espanyola, des d'una posició de força. Ve-t'ho aqui! –s'exclamen–, Mas diu que s'avindria a pactar! Al·leluia! Canten a glòria com si la frase del president fos una rectificació. I no s'adonen, tanmateix, que el joc ha canviat completament des de dijous: ara, finalment, la pilota és al nostre camp i ells han perdut definitivament el control de la situació.

Dijous a Madrid es van quedar sorpresos. Enormement. Com que es creuen les seues tesis havien assumit que el pacte no era possible i que Unió i ICV, si més no, se'n despenjarien. Que Mas es quedaria en una situació de feblesa extrema i que això finalment aturaria el procés. Res d'això no ha passat i ara el clau on agafar-se és el diàleg, però no entenen què va dir realment Mas.

Si a Madrid escoltassen alguna volta i no es creguessen sempre les seues tesis, ahir haurien pogut entendre una cosa molt fonamental: que ara són ells que es troben en la posició feble. I en això el president de la Generalitat va ser transparent i segur. La consulta es farà, no hi ha por i no podran evitar-la de cap manera perquè, com a últim recurs, sempre hi ha la possibilitat de fer servir les eleccions. És des d'aquesta rotunda posició de força que es demana el diàleg. Però perquè és millor per a tots, no per a fer-se enrere ni al preu de canviar allò que ja s'ha pactat.

Perquè el diàleg amb Rajoy té des de dijous dos topalls: hi ha d'haver referèndum i ha de ser sobre la independència. I això ja no depèn de la voluntat de Mas ni de CiU. Ara ja no pot negociar Mas tot sol, ni CiU. I tots estem d'acord que no passa res si Madrid no s'avé a negociar, perquè ja hi ha un camí traçat. Si Rajoy no vol parlar-ne ho farem al marge d'ells, un poc més difícil però igual. I per això a nosaltres, com als escocesos, ens convé una consulta pactada amb l'estat. Perquè si Espanya accepta que votem i reconeix el nostre procés d'independència, allò que vinga després, el reconeixement de la independència per als altres estats, serà molt més senzill.

Entenc que per a ells faça mal de pair, però ahir Mas va començar a gestionar, en benefici de tots dos països, la derrota de Rajoy. És clar que no sé si això els espanyols seran capaços d'entendre-ho mai.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada