diumenge, 3 de novembre del 2013

03/11/13. Sil•logismes i sofismes. Aplicació al pensament i a l'obra de Duran Lleida


Benvolguts,

Ahir em vaig dedicar a recordar, gràcies a la Viquipèdia, els conceptes lògics de la filosofia aristotèlica.

Copio les definicions dels dos conceptes que en aquest moment més s’usen: el silogisme i el sofisme altrament dit fal·làcia.

Sil·logismes i sofismes


Sil·logisme


El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses (premissa major; que inclou el seu predicat (P), i la premissa menor; que inclou el seu subjecte (S). És possible que les premisses siguin ambdues veritables o una veritable i una falsa (mai les dues poden ser falses), però la conclusió ha de ser necessàriament veritable o falsa. Ara bé, és impossible extreure una conclusió falsa a partir de premisses veritables, i també és impossible extreure una conclusió veritable de dues conclusions falses. En tots els sil·logismes hi ha també un terme mitjà (M) que coincideix en les dues premisses i que és la unió d'ambdues ja que sense ell no se'n podria extreure la conclusió. Així mateix, però, en la conclusió el terme mitjà no hi ha d'aparèixer mai.

En els sil·logismes s'hi identifiquen les quatre figures (en negreta el terme mitjà):

  1. Primera figura: En la premissa major, el terme mitjà va davant del predicat i en la menor, va darrere del subjecte. Exemple: Tots els noruecs són europeus (Premissa major) Tots els ciutadans d'Oslo són noruecs (Premissa menor) Tots els ciutadans d'Oslo són europeus (Conclusió).
  2. Segona figura: En les dues premisses el terme mitjà sempre va darrere Exemple: Tots els ciutadans d'Oslo són noruecs (Premissa major) No tots els europeus són noruecs (Premissa menor) No tots els europeus són ciutadans d'Oslo (Conclusió).
  3. Tercera figura: En les dues premisses el terme mitjà sempre va davant Exemple: Els noruecs són europeus (Premissa major). Són noruecs tots els ciutadans d'Oslo (Premissa menor). Tots els ciutadans d'Oslo són europeus (conclusió).
  4. Quarta figura: En la premissa major, el terme mitjà va darrere del predicat i en la menor, va davant del subjecte. Exemple: Tots els ciutadans d'Oslo són noruecs (Premissa major). Tots els noruecs són europeus (premissa menor) Tots els ciutadans d'Oslo són europeus (Conclusió).

Sofisma


Razón o argumento aparente con que se quiere defender o persuadir lo que es falso.

"Un sofisma es una refutación o silogismo aparente, con el objetivo de defender algo falso confundiendo al oyente o interlocutor, mediante una argucia en la argumentación que puede consistir, o bien en exponer premisas falsas como verdaderas, o bien en seguir de premisas verdaderas conclusiones que no se siguen realmente de dichas premisas. Estos argumentos, falsos, pero en apariencia verdaderos, pueden ser lingüísticos o extralingüísticos.

En la actualidad se usan indistintamente los términos "falacia" y "sofisma". El término "paralogismo", empleado erróneamente como sinónimo de estos términos, carece de la intención de engañar, que caracteriza al sofisma y a la falacia.

En la Grecia clásica la capacidad de emplear sofismas en los argumentos era alabado como una habilidad retórica, por lo que la sofística gozó de gran éxito durante el siglo V a. de C., aunque ahora esta época se considera la época de la primera crisis de la filosofía, la crisis del espíritu griego.

Dos ejemplos de sofisma:

1- Sócrates es mortal
2- Un gato es mortal
3- Luego Sócrates es un gato

1- No todo lo que brilla es oro
2- El oro brilla
3- Luego el oro no es oro.

Ara aplicarem la teoria a la pràctica:

Silogismes de Duran Lleida:

·       Al parlament espanyol, aquesta setmana, es va votar la moció d’UPyD en què es plantejava que el dret a decidir està reservat al conjunt de la ciutadania espanyola. L’altra opció era que el dret a decidir pugui ser exercit pels votants d’una comunitat autònoma (Catalunya, Euskadi).

o   Vots favorables a que està reservat al conjunt de la ciutadania espanyola: PP, PSOE (sense PSC), UPyD. La Moció que va guanyar!

o   Vots favorables a que no està reservat: CiU, ERC, PNB, IU?, etc. La que va perdre!

o   Abstencions: PSC

·       En Duran Lleida aconsellà posteriorment al PSC que no trenqui amb el PSOE ja que seria un “desastre”. O sigui que voti el que el germà gran PSOE digui

·       Conclusió del silogisme: En Duran i Lleida aconsella que estigui reservat a tots els espanyols i no només als catalans el vot pel dret a decidir. O sigui que en Duran i Lleida està en contra del dret a decidir!

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada