David Miró ens fa reflexionar sobre les
putades que aniran venint i sobre la dignitat que hem de mantenir. I exclama “S’ha
acabat el bròquil!
El missatge d'una cadira buida
DAVID MIRÓ
21/10/2013
L'EPISODI de la cadira buida a l'acte de
Foment és altament representatiu del que ens espera a partir d'ara. El
president Mas ha volgut fer una doble pedagogia. La primera, la més evident, va dirigida a
Madrid: després d'anys i anys de lleialtat no corresposta al marc constitucional, a
partir d'ara no en deixarà passar ni una. Punt final.
I la segona, més subtil, és de consum intern i va
dirigida al comú dels
catalans: el
procés sobiranista no avançarà sense moments desagradables, sense cops damunt
la taula i sense episodis de tensió indissimulada. Ergo no es podrà avançar
sense esforç i sense un determinat grau de violència diguem-ne psicològica que
afectarà a tothom.
D'altra
banda, el president és la persona que està cridada a fer aquest paper d'ariet,
de capdavanter, i, per tant, d'ase dels cops. Ell ha d'estar disposat a convertir un acte
protocol·lari en un camp de batalla i a aprofitar qualsevol ocasió per fer
d'altaveu del conflicte català. Ha d'estar disposat a ser
l'esgarriacries de la festa, la pedra a la sabata de qualsevol cimera o acte
institucional amb presència estatal i internacional, a forçar els reglaments
diplomàtics per fer-se un lloc o per evidenciar una determinada posició. A
partir d'ara ja no s'hi val a fer-se el simpàtic i a acceptar capcot el que
fins ara es considerava la normalitat . El que s'està coent a Catalunya no en té res,
de normal ; al contrari, és extraordinari. I per això calen
mesures també extraordinàries per fer creïble el procés. Entre d'altres, deixar clar que s'ha acabat el
bon rotllo.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada