Benvolguts,
Aquest enginyós article de Sico Fons em
recorda moltes altres definicions i situacions i escenaris i relats semblants:
·
Corria ja fa molt anys un acudit
que deia: per ser independents només cal declarar la guerra a Andorra i
rendir-nos de seguida...
·
També fa almenys 20 anys en Quim
Monzó anava pel mon dient: Jo soc andorrà. Hi ha dues Andorres, la que ja s’ha
fet independent i la que encara no se n’ha fet, que és la meva terra...
·
Per evitar la malaltissa aversió, induïda i
potenciada per l’Abril Martorell i els seus sicaris a València durant la transició,
al català com a
poble, nació, concepte, llengua, etc, va fer fortuna en cercles
catalanistes el terme Bacavès (Balear + català + valencià)
·
Tret del llibret de la CCN hi ha
la següent explicació:
o “El AVE
de Barcelona a Valencia, ni lo soñeis mientras mandemos nosotros: llegariais a
un acuerdo con los valencianos y os podriais acabar entendiendo en la lengua y
en otros temas”. Això li va dir Carlos Aragonés, director del
gabinet de la Presidència del Govern i persona de confiança del President
Aznar, a Xavier Trias. Aquesta conversa devia produir-se en temps del govern
Aznar, abans del 2003.
Aquesta darrera animalada s’ha vist com era d’efectiva
des de la transició cap aquí. S’ha exacerbat l’odi que han inculcat als
valencians envers Catalunya i el català. I en la dura tasca dels successius Gobiernos del PSOE i del
PP s’han guardat prou de destinar cap recurs a unir les principals ciutats dels
Països Catalans amb el TGV,que els nacionalistes espanyols en diuen AVE.
Per cert que avui s’ha inaugurat l’AVE Madrid-Alacant, amb la particularitat
que nega el principi matemàtic que diu que la distància més curta entre dos
punts és la línia recta: Diuen les informacions dels diaris i ràdios que si
vols anar d’Alacant a Barcelona o viceversa el camí més curt (en temps) és
passant per Madrid. Si el Trillo, volgués, podria dir “manda guevos!”. Ho veieu com no cal
el Corredor
Mediterrani!!!
I també han aconseguit que TV3 no es pugui
veure al País Valencià ni els canals valencians a Catalunya.
Un altre incís, però. Ara sembla que la reciprocitat de visió de TVs
entre País Valencià i Catalunya es pot aconseguir un any d’aquests, però amb la
limitació que
no es pot dir en emissions que vagin cap al sud ni pipi, ni caca, ni pedo, ni pis, ni País
Valencià! Però jo tinc una solució: Quan un periodista de TV3 digui,
amb tota naturalitat: País Valencià, caldrà que s’activi el xiulet aquell del
piiiiiiii. I punt!
Països andorrans
LA
CANTONADA
17/06/13
- Sico Fons -
Pareix
que per a molts valencians, allò més inadmissible i indignant de la
reconeixença de la unitat de la llengua comuna que compartim amb catalans i
balears és la pèrdua del nostre gentilici valencià.
Sembla
que per a molts valencians (sí, aquells mateixos valencians que només se'n
recorden de la seua estimada llengua el dia de Sant Josep i durant algun
partidet del València CF) és totalment inacceptable anomenar a la seua llengua
català.
Per a
ells, nosaltres els valencians parlem un idioma que ve del llatí, sí, bonament
emparentat amb el castellà, sí, però mai, mai de la vida relacionat de cap
manera —però de cap, eh!— amb el català. “No mos fareu mai catalans!” criden
imbuïts de transcendència i seriosa dignitat blavers i espanyolistes (passeu-me
la redundància).
Però
potser el problema que tenen ells és purament fisiològic o mental i pateixen una mena
d'al·lèrgia psicosomàtica que se'ls manifesta amb especial virulència en
escoltar la terrífica paraula “català”. Tal volta si aconseguírem
una nova denominació per a l'idioma que compartim amb catalans i balears (i
rossellonesos, i ponentins, i algueresos...), podríem guarir-los del seu mal.
Tal
vegada aquest és el gran problema que entrebanca la unitat de la nostra nació: aconseguir un nom
unitari que satisfaça certes persones quimeroses i amb evidents deficiències
d'identitat i autodefinició. Una vegada desfasada l'anacrònica i
vuitcentista denominació de llemosí (per evidents motius etimològics i
històrics), caldria cercar-ne una altra que no ofenga ningú. I si el català és,
tot i ser el mot adequat, lògic, històricament correcte i reconegut per tota la
comunitat lingüística internacional, no pot ser paït per certes persones,
haurem de trobar-ne un altre més, diguem-ne, innocu i políticament correcte.
Així
doncs, pregunte jo, quin és l'únic país (més o menys independent) del món
reconegut per tots i amb el català com a idioma oficial? Sí, ho heu endevinat:
el Principat d'Andorra. I vet aquí la meua proposta: nosaltres, catalans,
valencians, balears, rossellonesos, etc. parlem l'andorrà, i hem de cridar tots
junts i a una veu... VISQUEN ELS PAÏSOS ANDORRANS!! Visquen, visquen, visquen...
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada