Benvolguts,
Continua el goteig de patums que es manifesten
independentistes i en publiquen llibres o articles de diaris. N’hi ha tants que
és difícil d’anar-los seguint tots...
Tanmateix, avui ens plau presentar un resum de
la primera part d’una entrevista al monjo de Montserrat i historiador Hilari
Raguer feta per Bernat
Ferrer, i publicada a Nació
Digital. El tema de l’entrevista és la publicació del llibre "Ser
independentista no és cap pecat" del novembre de l’any passat.
En el Bloc d’Hilari Raguer en l’apunt presentant
el llibre aquest comença dient:
Si el estallido del nacionalismo catalán ha sorprendido tanto en las Españas es por la ignorancia histórica generalizada. Buscan causas inmediatas, cuando las raíces son mucho más hondas. Después del 11 de septiembre de 1714 (se acerca el tercer centenario) Felipe V abolió, “por derecho de conquista”, las instituciones públicas catalanas, o sea nuestra Constitución, la Generalitat creada por Les Corts de Cervera de 1359...
Traiem de la Viquipèdia:
Hilari Raguer se
define como antifranquista, demócrata y nacionalista catalán3 y ha sido idenficado como uno de los
religiosos más significados de la tendencia catalanista del monasterio de Montserrat.5 Con respecto a la Iglesia Católica y la Guerra
Civil, ha mantenido opiniones que contrastan con la visión predominante en la
Iglesia Católica española. Así, ha negado la condición de mártires a los
religiosos católicos asesinados durante la Guerra Civil en la retaguardia
republicana, al considerar que no fueron asesinados por su fe cristiana sino por la asociación
de la Iglesia con la derecha política, por lo que sus asesinatos serían de
naturaleza política y no religiosa,3 y
ha criticado la actitud de la Iglesia española por no pedir perdón por su "complicidad y
su silencio" con la represión franquista,3 o por su apoyo al
franquismo.7 Al respecto ha acusado al episcopado español de mantener
una "ideología franquista".3 Ha apoyado también la Ley de Memoria Histórica.3
También ha negado enérgicamente el carácter de
"cruzada" a la Guerra Civil, término usado por
la jerarquía católica española de la época pero evitado por el Vaticano.3
·
"El Vaticà ha entès el procés català; el nunci, no",
·
Veu amb esperança l'actual procés independentista iniciat a Catalunya...
·
El nacionalisme català ha perseguit la independència "des de
sempre, per bé que abans no hi podia somiar, per por". I aquest anhel
independentista l'ha tingut tant el nacionalisme d'esquerres com el de dretes...
·
Exposa el seu anàlisi del procés català, que veu impossible de frenar...
·
Augura que a Montserrat no s'hi podria celebrar cap mena d'activitat
unionista...
·
[En la presentació del llibre] mossèn Antoni Oriol, la màxima autoritat
a Catalunya sobre Doctrina Social de l'Església, digué: "No és que no
sigui pecat, l'independentisme, és que és una virtut!"
·
Un cristià s'ha d'estimar la pàtria, l'ha de servir... Però la meva
pàtria no és Espanya, és Catalunya. I, en aquest sentit, és virtut
cristiana.
·
El pecat, eclesiàstic, és quan un país, imaginem-nos Espanya, que es
considera el més catòlic del món, i que té el seu estil de ser cristià, va a
altres llocs i els diu que, per ser cristians, ho han de ser "a
l'espanyola". Això es va fer a Amèrica, i s'ha volgut fer també a
Catalunya. Això és colonialisme!
·
Això, per força, és colonialisme. De la mateixa manera, aquí ens han
volgut imposar un cristianisme "a l'espanyola".
·
Si acceptéssim que han de ser els altres qui et diguin si ho ets o no
nació, ja no series nació.
·
I el país és independentista, val la pena
recordar-ho justament ara, perquè una de les coses que han canviat és que ja
no tenim por de dir-ho...
·
Des de la consulta popular d’Arenys l'independentisme s'ha disparat a
les enquestes. Però, en el fons, els catalans sempre hem estat
independentistes, per bé que pensàvem: "Tan de bo fos possible! Què més
voldríem!"... La novetat és que ara ho creiem possible i no ens fa por
dir-ho.
·
Ja no ens refiem de diàlegs ni de promeses, ni de federalismes, ni de
millores fiscals... Ara, doncs, ja no intentem convèncer-los, tan sols els
comuniquem per on anem...
·
Hi ha tot un estol de persones molt ben preparades que estudien
rigorosament la situació i preparen minuciosament el full de ruta
·
El nunci [del Vaticà], Renzo Fratini, no té idea de què és Catalunya...
·
La secretaria d'Estat del Vaticà té una flaca pels dictadors, deu
pensar que és més fàcil d'entendre-s'hi
·
Com els Estats Units, vaja. Fàcilment, accepten que violis drets humans
mentre respectis l'Església.
·
Ni direm mai que, si algú és catòlic, ha de ser nacionalista. Això és
el que fa el nacional-catolicisme espanyol, hi ha un abisme entre desitjar que
Catalunya sigui cristiana, i forçar-ho. Jo desitjaria que tots els catalans
anessin a missa, però no els faré portar pels Mossos d'Esquadra! I això és el
que feia el nacional-catolicisme espanyol.
·
L'abadessa de les clarisses de Pedralbes, sor Pierrette, de Perpinyà,
m'explicava que a casa seva parlaven català i que, per això, la van castigar a
copiar no-sé-quantes vegades que no parlaria més així. Els seus pares, per
evitar-ho, van passar-se a parlar en francès a dins la llar mateix. Això és
genocidi cultural! Aquí, després de la guerra, també es feia, i
s'incitava a la delació: qui parlava català, li donaven una penyora;
llavors, havia de buscar algú altre que també parlés català i passar-li-la. Al
final de l'esbarjo, qui la tenia, era castigat.
·
[A Montserrat] Hi ha un sentiment de simpatia cap al nacionalisme i,
sense haver fet cap enquesta, diria que ara la gran majoria de la comunitat és
independentista
Si voleu llegir l’entrevista sencera us passo l’enllaç:
Joan A. Forès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada