Avui a l’Avui hi ha un article d’en Manel Cuyàs sobre la cafrada de la Lapao. El títol, implícit és:
La guerra!
Mirant-ho globalment crec que, abans de llegir
en Cuyàs, és obligat rellegir, en diagonal, un apunt de fa uns mesos sobre les
maneres d’asfixiar una llengua. L’article d’en Cuyàs el comentarem demà.
El títol de fa uns mesos és: Sis maneres d'asfixiar una llengua.
Us proposo que el llegiu complet, però de
moment uns tasts:
Introducció.
Avui tornem a parlar d’atacs a
la llengua! Per variar.
Però també parlem de defensa de
la llengua! En Roger Tugas presenta d’una manera clara quina és l’estratègia
científica, amb un manual
d'actuació compartit entre CA i entre membres i funcionaris del gobierno, per
asfixiar una llengua. Llegim-lo amb atenció i vegem com podem contrarestar-ho.
El que passa i ja ho hem explicat sovint en aquest Bloc és que totes aquestes
maneres d’atacar-nos tenen una continuació perversa: mentre mires de trampejar un parany, ja te n’han posat tres més i quan
aconsegueixes pal·liar els efectes d’aquests darrers, ja en tens més a sobre.
Per terra, mar i aire! I aquest treball és esgotador i a voltes
desencoratjador. Però sobretot et fa gastar totes
les energies a combatre les escomeses de l’enemic. I la feina important queda
per fer!
L'ofensiva
recentralitzadora iniciada ha evidenciat la poca consistència de les paraules,
però, a més, els líders autonòmics del PP als Països
Catalans s'han acarnissat aquest temps amb el català com no ho havien fet mai
abans. Busquen avançar en un ritme semblant contra la normalització lingüística
amb un manual d'actuació compartit.
Al darrere hi ha una
"visió uniformitzadora de l'Estat, un intent d'imposar una sola llengua,
cultura i nació". "No sé si hi ha un cervell únic
que ho dirigeix", reconeix, però sí que detecta un repunt de les
hostilitats cap al català, un desinhibiment definitiu del
nacionalisme espanyol, que a la fi de la dictadura s'havia relaxat.
"El cas de les Balears és interessant", apunta, ja que els seus
anteriors governs del PP mai havien atacat tant el català, fet que evidencia un
canvi d'actitud.
Les fórmules per debilitar la llengua
són diverses i en alguns territoris poden pesar més unes que altres, però per
Torres "la qüestió central és el valor social" del català,
el prestigi que fa que els parlants s'hi adhereixin o s'hi mantinguin fidels.
"Si la llengua no té un estat al darrere o el que té hi és contrari -com
és el cas-, es perd valor social", assegura, tot i que els executius
autonòmics poden treballar per combatre les pulsions de Madrid o fer-li el joc.
El PP opta per la segona opció principalment a través d’almenys
sis vies:
1. Qüestionar la unitat de la llengua catalana
2. Fer creure que el castellà ha existit de sempre a Catalunya
3. Posar traves en el sistema educatiu
4. Evitar l’obligatorietat del seu coneixement
5. Convertir en conflictiva la normalització
6. Limitar les ajudes a la promoció amb la crisi
En l’article s’expliquen en detall les eines homogeneïtzadores
que el Gobierno amb els 3 milions de funcionaris sense feina té temps de preparar
i realitzar. Per qüestionar la
llengua la trossegen (divide et impera) i a cada territori o a cada llogarret
si poguessin li donarien un nom diferent. Estic segur que un 99% dels espanyols
creuen que el castellà existia des de fa
3.000 anys, al menys, a Espanya i evidentment a Catalunya on el català és sobreimposat. El TC, el TSJC,
eTSJCV, el TSJIB, no deixen de posar traves en el sistema educatiu,
fins ara al País Valencià, des de fa 5 o 6 anys a Catalunya, des de fa 3 anys a
les Illes, recentpent a la Loàpia. Si la llengua no és obligatòria, decau. Si els pares demanen castellà a Catalunya hi
ha conflicte, si els pares demanen
valencià al País Valencià el govern valencià no en fa ni cas. Si es limiten els
ajuts a la promoció eliminant les
beques també fan la guerra contra el català!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada