Benvolguts,
L’amic Lluís Guti, del GOAL, em fa notar l’article
de l’economista Francesc Cabana del diumenge. Compara l’asfíxia financera a què ens té
sotmesos el Gobierno Español amb l’asfíxia respiratòria que sembla que va patir el
General Prim. Cabana escriu:
El 1870 van escanyar
el general Prim. El 1940 van afusellar el president Companys. Ara, el govern
català està sotmès a una asfíxia financera que no té les
aparences brutals de les pràctiques anteriors, però que es proposa aconseguir
el mateix objectiu: la suspensió de la funció respiratòria.
Jo crec que
cal afegir-hi, com a mínim, que després d’assassinar el President Companys, les
forces d’ocupació sota les ordres del Franco varen intentar una altra asfíxia:
Durant 40 anys varen
intentar d’asfixiar el poble català, la seva cultura, la seva llengua, els seus
costums, l’ocultació de la seva història...
També
escriu que “Però no hem d'oblidar que
tampoc els catalans som una colla de mesells que acceptem qualsevol cosa per
tal d'anar tirant” (?). Però s’ha
de recordar que Trias Fargas va pertànyer, com Cabana, en un Govern català de
la Senyoreta Pepis al qual ja li anava bé l’asfíxia controlada d’aquell moment
(que va durar 23 anys). No és en va que Jordi Pujol vagi declarant, ara, que ell
sempre havia sigut unionista i volia redimir Espanya, però que ara se n’adona
que s’havia equivocat i que no li queda més remei que ser independentista:
Too late my
friend, too late!
Vegeu l’article:
Prim,
escanyat
24/02/13
·
Els mètodes canvien amb el temps; ara el govern està sotmès a l'asfíxia
financera
! Ara ens diuen que el general Prim va morir escanyat a
l'hospital de Madrid, on estava ingressat, després de rebre dos o tres trets
que l'havien deixat mig difunt. Per tant, es pot parlar d'un president de la Generalitat de Catalunya
afusellat pel govern espanyol –Lluís Companys– i d'un català que va arribar a
ser excepcionalment president d'aquell govern i que morí escanyat –Joan Prim–.
Morir escanyat és morir per asfixia, per la suspensió de la funció
respiratòria, tal com diu el diccionari.
La mort de Prim em permet establir un paral·lelisme amb l'asfixia financera
a què està sotmès el govern de la Generalitat. Els mètodes han canviat amb el
pas dels segles i s'han modernitzat. El 1870 van escanyar el general Prim. El 1940 van afusellar
el president Companys. Ara, el govern català està sotmès a una asfíxia
financera que no té les aparences brutals de les pràctiques anteriors, però que
es proposa aconseguir el mateix objectiu: la suspensió de la funció
respiratòria.
El principi és simple i fàcil d'aplicar: Catalunya té
l'aire suficient per respirar amb una certa comoditat, però aquest aire és
traslladat majoritàriament i automàticament a la capital de l'estat, que té la
capacitat de tornar-lo al seu lloc d'origen en la quantitat i el moment que
cregui convenient. I ho fa amb una determinada estratègia, en què alterna
moments d'una certa tranquil·litat respiratòria amb altres de sensació real
d'ofec. Els resultats són doblement beneficiosos per al govern espanyol.
Per una part, el govern català es converteix en un
organisme cansat, mancat d'aire, que respira amb dificultat, incapaç d'una
plena activitat, especialment en moments de crisi. Per altra part, els ciutadans que
en depenen es troben amb la mateixa sensació d'ofec, de manera que acabaran
avorrint-lo i donant-li la culpa, enyorant vells temps, quan l'aire
arribava directament del mateix lloc però sense necessitat d'intermediari.
El
centralisme arribarà com l'alliberador d'un règim autonòmic ineficient, que
paga tard els seus funcionaris i fa més retallades que les previstes. Amb una
pedra es maten dos pardals.
Ramon Trias Fargas, catedràtic d'Hisenda Pública i
exconseller de la Generalitat, em dedicà el 1985 el seu llibre Narració d'una asfíxia premeditada.
Hi diu –temps de present–: “Madrid ha actuat sempre amb la intenció de frenar
financerament la nostra autonomia, si no ho podia fer per mitjans més
directes”. Els
mitjans més directes eren els aplicats a Prim i a Companys, que ja no s'estilen
en el segle XXI i en el marc d'una Unió Europea. Seguia el
prestigiós economista: “Però no hem d'oblidar que tampoc els catalans som una
colla de mesells que acceptem qualsevol cosa per tal d'anar tirant”. Tanco la
cita. Trias Fargas era economista, abans que polític, i sabia veure la realitat
tal com era.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada