Avui comentaré
més aviat un comentari que l’article que el va
generar.
En el Bloc de El Matí, de l’antic grup de
militants d’Unió Democràtica que fa poc se’n van donar de baixa per l’actitud
unionista a ultrança de Duran i Lleida, hi ha avui un article de Josep M. Puig embolicant-se
sobre independentisme (ells sembla que, amics com són de l’eufemisme, en diguin
“el mot amb “I”),
federalisme i confederalisme entre Catalunya i
Espanya. És la dialèctica que usen 
sovint els unionistes com UDC o el
PSC(PSC-PSOE), que serveix per aigualir qualsevol proposta clara i convertir-la
en confusa. A més Puig cita una frase de Jordi Pujol del llibre “El Congost”,
per embolicar més la troca:
sovint els unionistes com UDC o el
PSC(PSC-PSOE), que serveix per aigualir qualsevol proposta clara i convertir-la
en confusa. A més Puig cita una frase de Jordi Pujol del llibre “El Congost”,
per embolicar més la troca:
Perquè en tot cas, si el combat es manté amb
fermesa –amb la fermesa que cal perquè el repte sigui seriós– els termes de la relació amb Espanya
hauran canviat. Substancialment. A
favor nostre.” (El congost: un repte difícil però indefugible)
Tanmateix el comentari de Pere Grau no fa
volar coloms, i al contrari em sembla molt positiu, ja que dóna per feta la
independència de Catalunya i parla de confederalisme, però no referit a
Catalunya-Espanya sinó a l’actualització de l’esperit de l’antiga Confederació
Catalano-Aragonesa, però aplicada als temps actuals i sobretot relacionant-la i
integrant-la amb Europa:
Pere
Grau (Hamburg)
08.01.1309:31
Comprenc i comparteixo el sentiment que a hom li faci mal el cor de pensar
en una Catalunya independent que deixi en mans de l'arbitrarietat espanyola
tota la gent de parla catalana que viu fora del Principat. Però quina altra
alternativa ens queda? No ens enganyem: la confederació només és una idea teòrica
molt bonica, però els nacionalistes espanyols no l'acceptaran mai o almenys en
un futur a curt i mitjà termini. I si ho fessin seria una
confederació amb tantes trampes com ha tingut l'estatut d'autonomia.
Una Catalunya independent
pot ser almenys el nucli des del qual es treballi internacionalment per
millorar el tractament del català al País Valencià i a les Illes. I com que no
es pot dir mai "mai" no podem descartar que potser un dia fos possible
una confederació o qualsevol mena de lligam més estret dins de la UE que portés
avantatges per a tots plegats. Però el problema el tenim aquí i avui i el final del congost només ve a
través del mot amb "i"...
Voilà!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada