20/12/12. Capacitat recaptatòria de l'ATC en la Catalunya independent

Benvolguts,

Abans

En les nostres explicacions sobre Espoliació fiscal en el Racó del Xerraire i en altres llocs, hem estat usant fins ara un gràfic que explica les aportacions de la ciutadania de Catalunya en forma d’impostos (IRPF, IVA, etc) a les arques de l’Agència Tributària Espanyola (ATE) així com les aportacions de l’ATE (o sigui impostos cedits per l’Estat) a la Generalitat. Tenia aquest aspecte:

En aquest gràfic (amb dades del 2010) es veu com els 60.000 M€ en impostos pagats pels contribuents catalans es converteixen en 18.840 M€ (més o menys una tercera part dels pagats a l’ATE) que arriben a la Generalitat. Hi ha una altra quantitat equivalent d’uns 20.000 M€ (una altra tercera part) que surten també de l’ATE i que haurien d’arribar a Catalunya però que molt sovint no arriben complets. Són despeses i inversions en infraestructures, etc. Queda finalment una tercera tercera part d’uns 20.000 M€ més que no arriba, que és el que anomenem Espoli fiscal. Segons el CCN l’espoli havia arribat a pujar fins a 22.000 M€ anuals des del 2000 i ha sigut de 16.500 M€ en el 2011 segons dades de la conselleria d’Economia (Mas-Colell) de la Generalitat.

Ara

Ara ha arribat el moment de deixar de mirar endarrere (avui Mas i Junqueras han signat el Full de Ruta de la nova legislatura que inclou data límit per el referèndum, així com la creació del Consell Català per a la Transició Nacional) i mirar endavant. Segons l’Editorial d’en Vicent Partal és L'hora que fa segles que esperàvem. Aprofitant l’avinentesa hem creat uns nous gràfics per reflectir el tragí de diners d’impostos des dels contribuents fins als últims serveis de la Generalitat passant per la tresoreria de la pròpia Generalitat (ATC) en la Catalunya independent. Ens hem basat en el document del CCN anomenat El procés cap a l'Estat propi i els primers mesos de l'Estat català. Del Juliol de 2012, del que hem copiat el següent gràfic:

 

En aquest gràfic es visualitzen els Impostos pagats pels contribuents, separant Impostos de Cotitzacions de la Seguretat Social. Es visualitza el total recaptat o Capacitat recaptatòria i les Despeses de la Generalitat separades entre Despeses no financeres i els Subsidis d’atur i les pensions. De les diferències entre aquests valors en surt el Superàvit fiscal, del qual restant-hi els Interessos del Deute de la Generalitat en surt el Superàvit final. És una visió global molt pràctica per saber quin pa hi donen.

D’aquest gràfic i ajudat pels Pressupostos del 2012, hem pressuposat les aportacions d’impostos i un repartiment de les Despeses de la Generalitat, expressat en els dos gràfics següents:

 

 

En aquest primer gràfic es mostren els valors aproximats de la recaptació d’impostos de l’ATC: IRPF, IVA, IS, IE, IS, que donen els 38.000 M€ del gràfic del CCN. Així mateix es mostra el valor de la recaptació de les Cotitzacions de la SS, 25.000 M€. D’aquestes recaptacions que sumen 63.000 M€, en surten les despeses en Finançament de la Generalitat i en Superàvit. També en surt l’esgarrifosa xifra de pagaments a Pensionistes i aturats (la part d’aturats ha pujat molt degut a l’atur de 750.000 treballadors o sigui d’un 20%). Aquí es veu que així com fins al 2008 hi havia excedent de cotitzacions catalanes a l’ATE, a dia d’avui hi ha un dèficit de 3.000 M€!

Pot ser que les xifres per tipus d’impost no sigui exactes, però en canvi els grans números són d’acord amb els del CCN. 

El finançament de la Generalitat distribuït per departaments dóna el darrer gràfic:

 Complement:
En el gràfic següent es representa l'evolució del 2006 al 2012 dels pressupostos, del deute públic i de les polítiques de despesa, aquest cop tret del Departament d'Economia de la Generalitat. Aquest gràfic ens permet veure com han anat creixent i minvant cada una de les variables: El pressupost creixent en època de vaques grasses i disminuint des del 2011. El deute públic desbocat des del 2007 (segon tripartit), i amb disminució de l'increment anual des del 2010, a base de retallades salvatges a l'estat del benestar.

 

En resum:

En els darrers anys de la Catalunya autonòmica hi ha hagut una sangonera fiscal tan elevada, tant despietada, ens han estat escanyant de tal manera  (300.000 M€ des del 1986 segons el CCN), que la Generalitat ha hagut de fer retallades immenses en Salut, Educació i Benestar social i així i tot no ha tingut més remei que endeutar-se encara més. El Dèficit de cada any està al voltant dels 10.000 M€ actualment, i evidentment aquesta sangonera no podia continuar. Els dèficits anuals s’han anat acumulant i ara hi ha un Deute públic de més de 40.000 M€ (20% del PIB), que cal amortitzar i del qual cal pagar interessos.

Però ara estem canviant de registre. Ja veiem que en aquest Pressupost del Nou Estat català hi ha un Superàvit (mot que mai no havíem sentit i que gairebé no sabíem que significava), més o menys equivalent però en positiu del dèficit anterior. La diferència entre el dèficit anterior i el superàvit actual dóna els 16.000-22.000 M€ que l’Estat espanyol ens ha estat robant, anualment, des de sempre.

Visca Catalunya independent!

 

Joan A. Forès

Reflexions