Benvolguts,
En Sergi Alcon, ens ha escollit a continuació
dels articles d’ahir, un article de la Viquipèdia (n ’hi ha molts altres) sobre
la repressió del català per part del Reyno de Castilla, convertit el 1714 en Reyno
de España. És una tria no exhaustiva sobre l’assetjament del català a partir de
Felip II de Castella (Felip I de Catalunya), amb alguna entrada prèvia de la
Inquisició. Arriba fins avui.
Per terra, mar i aire. Usant la mentida, la coacció, l’església (la inquisició),
els funcionaris (jutges, fiscals, administratius, notaris, registradors de la
propietat), els militars, la policia, la sang i el foc per anorrear-nos.
Cronologia de la repressió del català
El Decret de Nova Planta, prohibí l'ús de la llengua catalana a l'Administració de justícia de Catalunya i l'ús popular de la llengua a tots els territoris de parla catalana
Aquest article és una cronologia de fets que suposen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la "repressió del català" segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar en perjudici del català en el diversos territoris altres llengües que eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat. La llista, que comença l'any 1482 i segueix fins als nostres dies, comprèn diferents formes de discriminació de la llengua que variaran substancialment al llarg del temps, de la mateixa manera que evoluciona la societat.
Avui en dia,
existeixen igualment fonts que asseguren que el castellà està discriminat a
Catalunya, entre altres motius, perquè la Generalitat
de Catalunya i altres òrgans oficials, han
adoptat el català com a única llengua vehicular. També hi ha entitats que diuen que existix
una discriminació dels castellanoparlants al País Valencià. A això s'ha afegit
el Manifiesto por una lengua común d'un grups d'intel·lectuals espanyols i la Declaració de l'Académie Française que defensen el castellà i el francés com a llengües oficials de l'Estat
Espanyol i l'Estat Francés. Aquestes declaracions i propostes polítiques, a la
vista de les mesures legals que tots dos estats han pres contra el català, han
suscitat un gran rebuig i interpretat com una agressió diferents intel·lectuals
dels Països
Catalans. Així, entre d'altres,
l'escriptor de Xàtiva Toni
Cucarella va publicar el seu Manifest
contra el cinisme dels botxins[1] el 29 de juny de 2008. Poc després, el juliol de 2008, li va seguir el
Manifest de la Federació Galeusca en la que està integrada entre d'altres l'Associació
d'Escriptors en Llengua Catalana, en el qual es comparava el Manifiesto
por la lengua común amb les tesis franquistes i el qualificava de "visió
anul·ladora".[2]
Edat moderna Vegeu
també: Edat moderna a Catalunya i Decrets de Nova Planta
· 1482 Comença la supressió i crema de la Bíblia Valenciana fins al punt
que durant anys es va dubtar de la seua existència.
· 1560 El Tribunal del Sant Ofici insta a que en los negocios de la fe todo
se proceda en lengua castellana.[3]
·
1561 El Tribunal
del Sant Ofici obliga a que no se escriban los procesos en lengua catalana.[3]
·
1661 Lluís XIV
atorga al Collège de Jésuites, a perpetuïtat, les classes de gramàtica a la
Universitat de Perpinyà, a través de les quals s'introdueix el francès entre la
noblesa, el clergat i la burgesia.
·
1624 En el memorial del Comte Duc
d'Olivares a Felip V de Castella hi diu que "treballi i pensi amb consell mundà
i secret per a reduir aquests regnes de què es compon Espanya per a l'estil i
lleis de Castella sense cap diferència".
·
1672 Ordenança per
a promoure escoles per a l'ensenyament en francès.
·
1682 Ordre que
exigeix la llengua francesa als rossellonesos per obtenir càrrecs públics i
obtenir títols honorífics i dóna sis mesos per aprendre'l [4]
·
1683 Prohibició als
rosellonesos d'estudiar al Principat.[4]
·
1700 Edicte pel
qual Lluís XIV promulga que tots els procediments judicials, les deliberacions
del magistrats municipals, les actes notarials i tota mena d'actes públics cal
que siguin en francès sota pena de nul·litat.[4]
·
1700 Lluís XIV de
França deixa escrit que l'"ús del català repugna i és contrari a l'honor
de la nació francesa".
·
1707 - 1719 Decrets de Nova Planta
de València (1707), Mallorca (1715), Catalunya(1) (1716) i Sardenya (1719). On
es prohibeix l'ús oficial del català.
·
1707, comença la
castellanització, substitució o eliminació de topònims al País Valencià. El 6
de desembre, Macanaz fa un ban públic a València amb l'ordre de Felip V de
construir en el lloc on estava Xàtiva, una nova població anomenada "Ciudad
de San Felipe" (en castellà). Veure Extermini de Xàtiva.
·
1707, o voltants,
desaparició del topònim Isla de Xàtiva dels mapes posteriors d'Amèrica.[5]
·
1712, 20 de febrer
- Es dicten instruccions secretes al corregidors del territori català: Pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a
cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga
el efecto, sin que se note el cuydado.[6]
·
1714 Felip V de Borbó deixa escrit
que "es procuri traçudament anar introduint la llengua castellana en
aquells pobles on no la parlen".
·
1715 La Consulta
del Consell de Castelles escriu que a l'aula no hi ha d'haver cap llibre en
català, on tampoc es parlarà ni escriurà aquesta llengua i on la doctrina
cristiana s'ensenyarà i serà apresa en castellà. Afegeix que "no s'han
d'escollir mitjans febles i menys eficaços sinó els més robusts i segurs,
esborrant de la memòria dels catalans tot allò que pugui conformar-se amb les
seves abolides constitucions, ussàtics, furs i costums".[7]
·
1716 Ordre que a
Perpinyà es prediqui només en francès.
·
1755 En l'article
10 del Decret de Visita del Provincial dels Escolapis es mana a tots els
religiosos de l'ordre a parlar només en castellà i llatí, tant entre sí com amb
la resta de la població. La pena per parlar en català és viure a règim de pa i
aigua.
·
1768 El comte d'Aranda promou una
reial cèdula per la qual es prohibeix l'ensenyament del català a les escoles de
primeres lletres, llatinitat i retòrica; es foragita el català de tots els
jutjats, i es recomana que ho facin també les cúries diocesanes.[8]
·
23 de juny de 1768
- Real Cédula de S.M. a consulta de las del Consejo, reduciendo el arancel de
los derechos procesales a reales de vellón en toda la Corona de Aragón, y para
que en todo el Reino se actúe y enseñe en lengua castellana, con otras cosas
que se expresan.
·
1772 Reial cèdula per la qual es
mana que tots el mercaders i comerciants majoristes i a la menuda portin els
llibres de comptabilitat en castellà.[9]
·
1776 El bisbe de Mallorca obliga a
utilitzar el castellà a les parròquies i en l'ensenyament del catecisme.
·
1780 El comte de
Floridablanca promulga una reial provisió per la qual obliga que totes les
escoles han d'ensenyar la gramàtica de la Reial Acadèmia Espanyola.
·
1794 La Convenció Nacional Francesa
decreta l'ensenyament generalitzat del francès, parlat per un 10% de la
població fracesa en aquell moment, per "per anihilar el patuès i universalitzar
l'ús del francès". Comença el gran genocidi lingüístic a França.
·
1799 Reial cèdula
que prohibeix "representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma
castellano".
Història Contemporània. Vegeu també: Història contemporània de Catalunya
Història Contemporània. Vegeu també: Història contemporània de Catalunya
·
"Parleu en
francès, no us embruteu", inscripció en una escola francesa, a Aiguatèbia
i Talau, a la que es prohibeix als nens parlar català.
·
1801 Manuel de Godoy obliga que a
cap teatre no es representi cap obra que no sigui en castellà.
·
1802 En caure
Menorca sota la jurisdicció de l'Estat espanyol per l'abandó dels anglesos, el
capità general de l'illa ordena tot seguit que a les escoles només s'ensenyi el
castellà.
·
1816 El diputat
Morera i Galícia defensa una proposició per garantir el lliure ús del català en
tots els àmbits. Romanones respon que la cooficialitat és inacceptable i la
proposta del diputat català és derrotada, al Congrés, per 120 vots contra 13.
·
1821 El Pla
Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[10]
·
1825 El Pla Colomarde, intenta
instituir l'ensenyament oficial uniforme en castellà: es prohibeix l'ús del
català a les escoles.[10]
·
1828 El bisbe de
Girona obliga que els llibres parroquials es facin en castellà.
·
1834 La Instrucció
Moscoso de Altamira obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[10]
·
1837 Un edicte
reial imposa càstigs infamants als infants que parlen català a l'escola. Al
mateix temps la instrucció del Gobierno Superior Político de Baleares mana
castigar als escolars que parlin català mitjançant la delació dels alumnes.
·
1838 El Reglament
Vallgornera obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[10]
·
1838 Es prohibeix que els epitafis
dels cementiris siguin en català.
·
1843 Reglament
Orgànic de les Escoles Normals d'Instrucció Primària del Regne (d'Espanya)
inclou entre el currículum obligatori la Gramàtica Castellana, així com
història d'Espanya, nocions de literatura espanyola, etc.[11]
·
1857 Llei
Moyano[12][13] d'instrucció pública, la qual només autoritza el castellà a les escoles.[10]
·
1862 Llei del notariat que
prohibeix les escriptures públiques en català.
·
1867 Prohibició que
les peces teatrals s'escriguin exclusivament "en los dialectos de las
provincias de España", per part del ministre de Governació espanyol
González Bravo.
·
1870 Llei del Registre Civil que hi
priva l'ús del català.
·
1881 Llei
d'enjudiciament civil que prohibeix l'ús del català al jutjat.
·
1896 La Dirección general de
Correos y Telégrafos prohibeix parlar en català per telèfon a tot l'estat
espanyol.[14]
·
1900 Una pastoral
del bisbe Josep Morgades sobre la necessitat del catecisme i de la predicació
en llengua catalana fou controvertida en el senat i el parlament i per la
premsa de Madrid i àdhuc pel secretari d'estat del papa, Mariano Rampolla.[15]
·
1902 Reial decret de Romanones que
obliga a l'ensenyament del catecisme en castellà.
·
15 de desembre - Menéndez Pidal
publica l'article "Cataluña bilingüe" a El Imparcial de Madrid, on
defensa el decret Romanones, afirmant, per exemple, que les "Corts catalanes
mai no varen tenir per llengua oficial el català".
·
Prohibició dels
Jocs Florals de Barcelona de Barcelona per ordre militar.[16]
·
Prohibició també a
Palma.
·
1917 Reglament de
la Llei del Notariat que prohibix l'ús del català.[17]
·
1923 Circular que obliga
a l'ensenyament del castellà.
·
1924 El general
Lossada és nomenat president interí de la Mancomunitat de Catalunya i implantà
l'ensenyament en castellà a les escoles de la Mancomunitat[18]
·
1924 Els Jocs
Florals de Barcelona s'han de celebrar a Tolosa a causa de la dictadura de
Primo de Rivera.[19]
·
1924 Antoni Gaudí, a l'edat de 72
anys és detingut i apallissat per negar-se a parlar en castellà davant la
policia.
·
1924 Per Reial Ordre espanyola, se
sancionaran els mestres que ensenyin en català.
·
1926 Reial ordre
que afecta qui es negui a utilitzar el castellà. Reial decret pel qual se
sanciona l'ensenyament del català amb el trasllat del mestre.
·
Guerra Civil i franquisme
·
Rètol de l'època
franquista en castellà al municipi alt-empordanès de Rabós.
·
1936 Prohibició governativa a
Mallorca d'usar el català a les escoles i als comerços, signada per Mateu
Zaforteza Musoles.
·
1938 Juan Merida és
multat pel Delegat de Seguretat Interior i Ordre públic de Sevilla i la seva
Província, per "la seva falta de patriotisme i descortesia en parlar en el
dialecte català en el menjador de l'Hotel Itálica".
·
1938 En entrar a Lleida, les tropes
franquistes tirotegen aquelles plaques del cementiri que estan escrites en
català.
·
1939: Franco diu "La unitat
nacional la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà i una sola
personalitat, l'espanyola.". En conseqüència a aquesta política s'emprenen moltes accions com la
derogació de l'Estatut de Catalunya, la lluita contra rètols, anuncis i papers
en català, circulars sobre el català a l'escola, iniciant-se de la més dura
minorització de la història contra el català.
·
Ordre del Ministerio de Educación
Nacional espanyol on se suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la
cultura catalana. És abolit l'ensenyament de filologia catalana, història
moderna de Catalunya, geografia de Catalunya, Dret Civil Català, història de
l'art medieval català...
·
A les fàbriques s'instal·len rètols
on es prohibeix explícitament als obrers parlar en català.
·
L'Institut d'Estudis
Catalans, ens normativitzador del català, es converteix en el Instituto de la
Hispanidad de Barcelona.
·
La casa de Pompeu Fabra,
normativitzador del català, del carrer de la Mercè de Barcelona és assaltada i
la seva immensa biblioteca personal cremada enmig del carrer.
·
S'instal·là un gran
rètol a la zona ocupada feia poc de la ciutat de Lleida: "Si ets patriota
parla en espanyol".
·
4 de febrer les planxes d'edició i
els romanents editorials del Diccionari General de la Llengua Catalana són
destruïts per l'exèrcit espanyol.
·
25 de febrer Ban de
l'alcalde accidental d'Olot on prohibeix la presència del català en tots els
àmbits.
·
4 de març Ban de
l'alcalde de Mollet del Vallès on s'obliga a redactar en castellà tots els
rètols escrits en català.
28 de març El Palau de la Música Catalana passa a dir-se Palacio de la Música.
28 de març El Palau de la Música Catalana passa a dir-se Palacio de la Música.
·
31 de març L'ajuntament de
l'Hospitalet de Llobregat acorda treure tots els indicadors dels carrers en
català.
·
18 d'abril El
governador civil de Tarragona Mateo Torres prohibeix els rètols en català als
establiments i a la via pública.
·
3 de maig Ordre del
comandant militar espanyol de Bellver de Cerdanya per a què desapareguin tots
els rètols o anuncis "en llengua regional".
·
7 de maig El
General en Cap de Catalunya multa a M. Casanovas Guillen amb 2.000 ptes per
dirigir-li una instància en català.
·
20 de maig El
comandant militar espanyol de Granollers dóna vuit dies de termini per
substituir tots els rètols i anuncis del català al castellà.
·
27 de maig
L'ajuntament de Lleida acorda que tots els seus serveis es facin en castellà.
·
7 de juny
L'ajuntament de Breda obliga a canviar totes les plaques de retolació dels
carrers del català al castellà.
·
16 de juny El
comandament militar espanyol de Sant Hipòlit de Voltregà ordena que en 48 hores
se substitueixin tots els rètols en català pel castellà.
·
24 de juny
L'alcaldia d'Olot ordena tapar o esborrar tots els rètols públics en català.
·
9 d'agost Un ban de
l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat prohibeix parlar en català als
funcionaris tant a dins com a fora dels edificis oficials.
·
10 d'agost És
detingut el professor de la UAB Bel·larmí Rodríguez i Arias per fer classes en
català.
·
7 de setembre El
Centre Excursionista de Catalunya és obligat a traduir el seu nom al castellà.
·
17 d'octubre El
cinema Euterpe de Sabadell és multat i clausurat durant quinze per haver parlat
el seu director, Tomàs Pasarisas, en català.
·
28 d'octubre Carta del ministre
espanyol de Governació, Ramón Serrano Suñer, enviada a tots els bisbes catalans
per comunicar-los la nova normativa d'usos lingüístics en la comunicació de
l'Església amb els feligresos "hasta tanto que el idioma español sea
entendido por todos (lo que se logrará con una tenaz labor escolar)".[20]
·
25 de desembre La representació teatral d'Els Pastorets a la
Garriga és obligada a fer-la en castellà.
·
1940 Circular sobre el "Uso
del Idioma Nacional en todos los servicios públicos" per la qual es
prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques
comercials. Prohibició del català al cinema.
·
1941 Els Jocs
Florals de Barcelona queden prohibits i fins al 1970 se celebren en la
clandestinitat.[19]
·
1944 Decret que aprova el nou
Reglament notarial segons el qual necessàriament cal fer les escriptures en
castellà.[17]
·
1945 Ordre
ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà. Nueva ley de
educación primaria que només deixa ensenyar en castellà.[17]
·
1947 Suspeses les
edicions de Marià Manent per estar en català.[17]
·
1948, 25 de desembre,
la censura espanyola prohibix informar de la mort de Pompeu Fabra i no
s'admeten les esqueles als periòdics.[17]
·
1952 Se segresta la
revista Aplec. El governador de Barcelona, Felipe Acedo, els dius als editors:
¿Ústedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de
uso público?[21]
·
1953 Es prohibix a
València la revista Esclat per estar en català, tot i que acabà publicant-se
clandestinament.[22][23]
·
Es prohibix
l'edició d'una novel·la de Miquel Llor per estar en català.[23]
·
1955, 2 de
setembre. Fase preliminar de la segregació del Bisbat de Lleida: el Decret de
la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum agrega els
municipis catalanoparlants de Mequinensa i Faió a l'arxidiòcesi de Saragossa.
La segregació es completaria durant l'anomenada "transició
democràtica". La persistència de l'episcopat espanyol, acompanyada de la
passivitat i indiferència del poble i autoritats catalanes, va aconseguir
trencar 800 anys d'homogeneitat del Bisbat de Lleida, separant la Franja de
Ponent del seu territori històric i cultural i obligant-la a incorporar-se a un
nou bisbat situat fora de l'àmbit cultural català.
·
1956 Reglament de presons: els
presos tan sols poden parlar en castellà.[17]
·
1957 Al Registre Civil els noms
només seran en castellà.
·
1961 Nou Reglament de Telègrafs pel
qual es prohibeix el català.[24]
·
La junta directiva
de la Federació Catalana de Muntanyisme és destituïda per la Delegación de
Educación Física y Deportes espanyols en assabentar-se que les seves assemblees
es feien en català.
·
1968 Prohibició a
Joan Manuel Serrat de cantar en català a l'Eurovisió.[25]
·
Finals del segle XX
·
1978. La Constitució Espanyola
relega a un paper secundari el català en els territoris on és llengua pròpia,
ja que el castellà es referma com a llengua oficial de tot l'Estat i l'única
que els espanyols tenen l'obligació de conèixer (art. 3.1), si bé permet que
els estatuts d'autonomia reconeguin d'altres llengües com a cooficials a les
respectives comunitats autònomes (art. 3.2), però assolint un rang secundari de
"dret" i no d'"obligació".[26]
·
Malgrat aquests fets, el rei
d'Espanya va declarar el 2001: «Mai no fou la nostra llengua d'imposició, sinó
de trobada. Ningú no fou mai obligat a parlar en castellà. Foren els pobles més
diversos qui féreu seu, per voluntat llibèrrima, l'idioma de Cervantes.».[27]
·
1976-2008. Es
publiquen almenys 149 Reials Decrets i altres normatives per garantir
l'obligatorietat de l'etiquetatge de productes alimentaris i d'altres en
castellà front a l'única llei que hi ha, per exemple, a Catalunya.[28]
·
1986. Llei de patents que obliga el
castellà en la documentació prestada.[29]
·
1989. Reial decret que aprova el
Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin
exclusivament en castellà.
·
1995. La Llei 30/1995 d'ordenació i
supervisió de les assegurances privades. Obliga que les pòlisses siguin en
castellà.
·
1995, 17 de
setembre. Fase final de la segregació del Bisbat de Lleida amb el decret
Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione, 84 parròquies cultural i
tradicionalment catalanes del Bisbat de Lleida a la Ribagorça, la Llitera i el
Baix Cinca havien de passar immediatament al Bisbat de Barbastre-Montsó.[30]
·
1998, 15 de juny. Segregació
definitiva del Bisbat de Lleida. Les últimes 27 parròquies catalanoparlants de
la Franja de Ponent passen al bisbat de Barbastro-Monzón.[30]
·
Segle XXI
·
2001 El Tribunal
Superior de Madrid, nega a un ciutadà català, el dret a disposar del document
d'identitat en català i el passaport, per un defecte de forma.[31] Un temps
després tots els DNI a Catalunya en faran en castellà i en català, figurant
sempre primer el castellà.
·
2005, 20 d'abril,
un jove de 16 anys de Xàtiva és retingut per la Policia Nacional a la porta del
seu institut i conduit a la Comissaria de Xàtiva, per parlar en valencià.
Segons el menor, els agents el comminaren a «parlar en cristià».[32]
·
2006, 15 de juliol,
segons informa el diari Levante un jove d'Ondara que es va negar a parlar en
castellà en un control policial a El Verger rep dues multes per no comunicar un
canvi de domicili i per tindre l'assegurança caducada (eren les 0:30 i li
acabava de caducar).[33]
·
2007, 23 d'abril, entra en vigor el
nou Estatut d'Autonomia d'Aragó que no reconeix l'oficialitat del Català a la Franja
de Ponent.[34]
·
2007, 24 d'agost de
2007, Xavier Pons, regidor d'Ondara, denuncia assetjament de la policia per
parlar català, durant un control de què va ser objecte.[35]
·
2008 Escola Valenciana denuncia que
70.000 alumnes a la Comunitat Valenciana han de deixar d'estudiar en valencià
quan passen a secundària per la "mala planificació" de
l'adminstració, que té un professorat bilingüe en només el 64%. 24,9% dels
alumnes valencians estudien en català al curs d'enguany.[36]
·
2008 Manifiesto por
una lengua común.[37] signat per intel·lectuals espanyols, que defensa la
asimetria política entre el castellà i les altres llengües cooficials .
·
2008, 26 de
setembre de 2008, grups vinculats al Grup d'Acció Valencianista i a España 2000
agredixen als assistents al Correllengua de Gandia amb insults i pedres. Com a
conseqüència, Maite Peiró, regidora del Bloc Nacionalista Valencià d'Alqueria
de la Comtessa es ferida al cap i ha de ser traslladada a l'Hospital Francesc
de Borja.[38]
·
2008 Dos joves de
Banyoles i Girona són jutjats a l'Audiència Nacional a Madrid, el jutge José
María Vázquez Honrubia no va permetre que declaressin davant la voluntat de
fer-ho en català. El judici finalment fou anul·lat per aquest fet que havia
provocat la indefensió dels processats.[39]
·
2008 Declaració de
l'Académie Française.[40]
·
2009, juliol, la Plataforma per la
Llengua va denunciar que l'empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
els havia vetat la seva darrera campanya publicitària, la que duia per lema El
català suma i que llançava en motiu dels quinze anys del naixement de
l'entitat.[41]
·
2009, juliol, el
sindicat CCOO de Catalunya presenta un recurs de cassació davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) només en català. Aquest tribunal va
presentar una diligència en la qual donava deu dies hàbils a CCOO per presentar
el recurs també en castellà. Davant d'això, el sindicat va presentar un recurs
de reposició basat en la infracció de diversos articles legals, així com de la
Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries. Finalment, el desembre,
el Tribunal Suprem (TS) va reconèixer el dret del sindicat CCOO de Catalunya a
presentar un recurs de cassació només en català.[42]
·
2009, setembre, es
difon que, segons una denúncia presentada, un Guàrdia Civil agredeix un jove a
l'Aeroport de Palma per no parlar en castellà.[43]
·
2009, setembre, una
dona que feia el DNI al seu fill és detinguda per parlar pel mòbil. La dona ha
denunciat que, en realitat, el motiu era que parlava en català [44]
·
2009, octubre, en
un judici a Elx, la jutgessa i el fiscal menyspreen la utilització del valencià
per part d'un veí d'Alacant i el comminen a usar el castellà, afirmant que
tenia “el deber y la obligación de hablar la lengua oficial en todo el estado”,
malgrat que la llei diga el contrari.[45]
·
2009, octubre, el Partit Aragonès
Regionalista (PAR), que forma part del govern aragonès en coalició amb el PSOE,
pretén denominar «aragonès» al català de la Franja i fer desaparèixer qualsevol
referència al català. Va arribar a afirmar en una nota que els seus col·lectius
locals "reclamen respecte i reconeixement per a l'aragonès que es parla en
la zona oriental, i rebutjar frontalment i sense pal·liatius la imposició com a
llengua pròpia i històrica d'Aragó".[46]
·
2009, octubre, La
Federació d'Associacions de la Tercera Edat de Catalunya (FATEC) va suspendre
temporalment la seva participació dins la Confederación Española de
Organizaciones de Mayores, en protestar per una declaració del president de
CEOM relacionada amb la política lingüística del govern català. Després de un
procés Jurídic intern, la Confederación Española de Organizaciones de Mayores
va expulsar la federació catalana. Mitjans de comunicacions com ara, Avui han
expressat que la FATEC va ser expulsada per defendre el català.[47]
·
2010, maig, França
i el Poder Judicial espanyol demanen als tribunals de Catalunya que no remetin
sentències en català. França només accepta, al marge d'el francès, l'anglès,
l'italià, l'alemany i el castellà, i "no acceptarà cap altra
llengua".[48]
·
2010, 9 de juliol, es fa pública la
sentència del TC respecte l'Estatut de Catalunya: entre altres imposicions
estableix que el català no és la llengua preferent de l'administració a
Catalunya ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu.[49][50][51]
·
2010, 11 de
novembre, Espanya es nega a complir els acords per les traduccions al català a
la UE. El govern espanyol admet que és una decisió plenament conscient i avisa
que no té cap intenció de complir-los. El secretari d'Estat espanyol per a la
UE ho justifica per la crisi econòmica.[52]
·
2010, 22 de desembre, el Tribunal
Suprem espanyol fa pública una sentència segons la qual el castellà seria també
llengua vehicular en l'escola catalana. Fa perillar la immersió lingüística,
avalada per la UE després de la votació de "Multilingualism: an asset for
Europe and a shared commitment" [53] i escollida democràticament pel
Parlament de Catalunya el 1983.
·
2011, gener, vint
anys després dels compromisos adquirits el 28 de gener de 1991 per la Unió
Europea que demanaven un tracte diferenciat per a la llengua catalana, coneguts
com a resolució Reding, no s'han complert ni de lluny. Amb l'entrada dels nous
països a la UE, ara són llengües oficials molts idiomes que tenen molts menys
parlants que el català. Ni tan sols hi ha versió catalana del Tractat de
Lisboa, que va entrar en vigor el 2009. Horitzó Europa va enviar l'any 2010
cartes escrites en català a les institucions europees i algunes van tornar
escrites en castellà o francès. Altres, com la de la Comissió Europea, no van
tornar.[54]
·
2011, 20 de gener,
Alícia Sánchez-Camacho argumenta que està en contra de que es parli català al
senat per raons econòmiques, la traducció comporta una despesa de 350.000 euros
anuals, i que el castellà és la llengua comuna per a tothom pugui
entendre's.[55]
·
2011, 28 de gener, ADIF no atén una consulta d'un passatger discapacitat per ser en valencià i no parlar en cristiano.[56]
2011, 28 de gener, ADIF no atén una consulta d'un passatger discapacitat per ser en valencià i no parlar en cristiano.[56]
·
2011, 2 de febrer,
es difon que, segons una denúncia presentada davant el Síndic de Greuges del
País Valencià, un metge d'urgències d'Alcoi es va negar a atendre a un home de
80 anys perquè s'expressava en valencià i no en castellà. El síndic de greuges
no ha pogut constatar la realitat dels fets denunciats.[57]
·
2011, 12 de febrer,
Raül Agné, entrenador del Girona Futbol Club, abandona la roda de premsa del
partit que ha guanyat al camp de l'Osca perquè no el deixen respondre en català
després d'haver respost algunes preguntes dels periodistes locals en espanyol.[58]
L'endemà, el CD Huesca es posà del costat dels periodistes que no van permetre
que parlés en català i va carregar contra Agné per "negar-se a contestar
en castellà".[59]
·
2011, 16 de febrer,
l'Associació de Pares d'Alumnes de l'escola pública de la Catalunya del Nord
denuncien l'asfíxia del català a l'ensenyament i recorden que 1 de cada 4
famílies volen un ensenyament bilingüe però només l'assoleixen un 5% dels
alumnes.[60]
·
2011, 16 de febrer,
els presentadors del programa Zona Champions, de la televisió pública
Telemadrid, van queixar-se que Guardiola contestava preguntes "en tots els
idiomes menys en castellà" en la roda de premsa posterior al partit contra
l'Arsenal a Londres. "Ha parlat en català, en anglès, en francès, fins i
tot en italià, però res de castellà. No els el podem posar perquè no
l'entendrien. És una pena", anuncien. Instants després, el reporter que
tenen a Londres els avisa que Guardiola, finalment, està parlant en castellà i
hi connecten de seguida, però no hi arriben a temps. "És clar, si només
respon en castellà una de cada vint preguntes, no hi ha manera", es queixa
el presentador. I promet que ho tornaran a intentar "quan Guardiola tingui
un altre moment de lucidesa hispana".[61]
·
2011, 23 de febrer, l'Acadèmia
Valenciana de la Llengua (AVL) va denunciar que la Generalitat valenciana
incomplia sistemàticament la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) i
l'Estatut del la Comunitat Valenciana ja que no garantia l'ensenyament en
valencià en igualtat de condicions amb el castellà com garantia en teoria el
marc legal.[62]
·
2011, 11 de març,
l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia va denunciar que l'ús
del català als jutjats i als tribunals de justícia catalans estava
experimentant un retrocés i era "pràcticament inexistent". El 2009
només el 16 % de les sentències es van dictar en llengua catalana.[63]
·
2011, 15 de març,
el TSJC suspèn parts del reglament lingüístic de la Diputació de Girona on s'hi
estableix que els rètols, impressos i actuacions internes de la institució han
de ser en català.[64]
·
2011, 22 de març,
el PP titlla «d'intolerable» que es parli en català al Congrés de Diputats.
José Bono compara parlar castellà amb la llei del Tabac: "les lleis encara
que no li agradin s'han de complir".[65]
·
2011, maig, José María Aristóteles
Magán, jutge de Lleida, va dir que considerava "una falta de respecte i de
mínima educació" fer servir la llengua catalana als jutjats.[66]
·
2012, el març i el maig el TSJC
imposa la possibilitat d'escolaritzar els infants en castellà si així ho
demanen els pares. La mesura fou vista com l'inici de la segregació per raó de
llengua a les escoles de Catalunya.[67]
·
2012, el maig el TSJC denega al
català el caràcter de llengua preferent de l'ajuntament de Barcelona,[67]
mentre que a les Balears el govern Bauzá estableix la separació de l'alumnat
els pares del qual optin pel castellà com a llengua vehicular.[68]
·
2012, juny el govern d'Aragó rebateja la llengua catalana
parlada a la Franja de Ponent com a "llengua aragonesa de l'àrea oriental"
per evitar el terme "català".[69]
·
2012, 26 de juny el
Tribunal Suprem d'Espanya denega que el català sigui la llengua vehicular del
sistema educatiu de Catalunya obligant a que el castellà també sigui la llengua
de treball.[67]
·
2012, 3 de desembre el ministre d'educació espanyol vol que el
català sigui llengua optativa i que no calgui examinar-s'hi per a obtenir el
títol d'educació obligatòria [70]
·
Actualitat,
Actualment els ciutadans de Catalunya, País Valencià i de la resta dels
territoris de llengua catalana poden disposar d'un passaport en 22 llengües,
però no en català.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada