24/11/12. El Mundo i l'aparell de l'Estat se n'han sortit

Benvolguts,

En una jornada de reflexió com la d’avui, tots els inputs són bons per exercir el dret a decidir, que segons en Montilla, el PSC(PSC-PSOE), les Cospedals i companyia en frase lapidària: S’exerceix el dret a decidir quan es vota cada 4 anys!

Avui us proposo els articles del Xevi Xirgo i del Victor Alexandre, amb el tema comú de El Mundo i l'aparell de l'Estat se n'han sortit. Aquí hi trobareu moltes raons dels mals que ens venen constantment de ponent i que ja no es poden aguantar més. Ja n’hi ha prou!

Us imagineu de viure constantment amb la POR? Amb la por de la bufetada que no saps d’on et ve? Com en el temps d’en Franco? Com a la dictadura feixista per excel·lència?

I respecte a la por i els entrebancs del Gobierno per torpedinar les eleccions hem de recordar que la Junta Electoral Central no va permetre emetre un vídeo institucional incitant el poble a votar, amb l’excusa que són competències que no té la Generalitat! I el Gobierno ha fet que només un 10% dels catalans a l’estranger pogués votar, per la incompetència de Correus o més aviat per la incompetència del Gobierno. Hauran d’augmentar el nombre de funcionaris per a poder planificar aquestes accions tant complicades!

També respecte als entrebancs i les pèrdues de temps, heu llegit l’article d’avui d’en Xevi Xirgo de títol Quan la policia entra en campanya?

Hauríem d'admetre que, finalment, El Mundo i l'aparell de l'Estat se n'han sortit. I que han aconseguit el seu objectiu de desestabilitzar la campanya electoral catalana. Quan aquests darrers dies la majoria de mitjans de comunicació, públics i privats, hem estat més pendents de les declaracions de policies i de jutges que no pas dels candidats, és que hem perdut la batalla. A mi m'hauria agradat que en algun moment d'aquesta campanya haguéssim sentit no només Joan Herrera parlant de polítiques socials i retallades, sinó que ho haguessin pogut fer molt més Oriol Junqueras, Alícia Sánchez, Pere Navarro o Artur Mas. Però no. Hem hagut d'estar atents al que feia i deia la policia, els jutges i els fiscals. I quan en una campanya estem més atents als policies que als candidats suposo que alguna cosa falla. Ahir, les declaracions del secretari general del Sindicat Unificat de la Policia, José Manuel Sánchez, van ser espectaculars. Va fer públic finalment l'informe d'El Mundo, que va dir que havia trobat casualment en un calaix, i va admetre que era anònim, sense signar, sense data, que no parlava de Mas sinó del seu pare i tantes altres coses. Però vinga, tots a sucar-hi pa. Quina campanya! De TBO. Plena d'Anacletos, de Mortadel·los i Filemons, de la TIA i de Torrentes. Però ho han aconseguit. Les estructures d'estat, quan se saben fer servir, permeten això. Desestabilitzar (ben democràticament, és clar) tota una campanya electoral i obligar el president i principal candidat no pas a fer campanya sinó a passar-se el dia defensant-se. La conclusió és ben clara: se n'han sortit; necessitem estructures d'estat.

I el del Victor Alexandre de títol La difamació de Mas i el boicot a Solidaritat?

Parla de nazisme (piensa el ladrón que todos son de su condición!), parla de manipul·lació de la maquinària de l’estat embrutant la imatge del candidat Mas (no cau aquest comportament dins del concepte tupinada?). Però al final es pregunta si tota aquesta conya amagava la veritable raó d’estat que no era frenar l’ascens de CiU sinó el de l’independentisme insubmís!

I conclou que: Una Catalunya que vol ser independent no es pot permetre un Parlament sense Solidaritat!

Com més dies passen més es posa en evidència la trama ordida pel diari El Mundo i la maquinària nacionalista espanyola contra el president de Catalunya. L’intent de manipular les eleccions catalanes és tan obvi com repugnant, però gens sorprenent venint de Ponent. Sempre hem sabut que Espanya és capaç de qualsevol cosa per tal d’impedir la independència de Catalunya, i és en aquesta línia que, paral·lelament a les maniobres d’El Mundo, tant el Partit Popular com el Partit Socialista s’han dedicat a associar l’independentisme amb el nazisme i el president Mas amb Hitler. I quan algú arriba a aquest grau de vilesa, vol dir que no té arguments. Jo, per tant, sempre estaré al costat del meu president contra tot això.

Tanmateix, per bé que sembla obvi que hi ha hagut la voluntat de frenar la majoria absoluta de CiU mitjançant la criminalització d’Artur Mas, es fa difícil de creure que Madrid ignori que la creació de màrtirs té un efecte boomerang que acaba perjudicant el martiritzador. Només cal recordar el cas Carod i els vuit diputats obtinguts pel seu partit en les eleccions espanyoles del 2004. Quin seria el guany, aleshores? Davant d’això, no es pot excloure que, contràriament al que sembla, l’objectiu de la difamació no hagi estat frenar l’ascens de CiU sinó el de l’independentisme insubmís. És a dir, que Espanya, posats a triar, s’hagi estimat més una CiU victoriosa que no pas un independentisme fort. Aviat ho sabrem.

En tot cas, allò que sí que ha quedat clar ha estat el boicot d’alguns partits i de determinats poders fàctics contra Solidaritat Catalana. De fet, aquesta ha estat la veritable campanya electoral de fons: l’intent de desviar el votant de Solidaritat cap a sigles més dòcils i claudicants. Cal, doncs, apel·lar a la intel·ligència del votant. Una Catalunya que vol ser independent no es pot permetre un Parlament sense Solidaritat.

 

Joan A. Forès

Reflexions