Benvolguts,
Quan al 1936 els anarquistes varen cremar esglésies
i matar capellans, hi va haver un debat de la societat civil sobre si el càstig
havia de ser per a la institució, que havia incitat a la dreta a revoltar-se i
havia signat una declaració de guerra anomenada Santa Cruzada, o havia de ser per als
capellans que pertanyien a aquella institució i no havien condemnat la
jerarquia per la Cruzada.
Resulta que la mateixa església explica que hi
ha dues menes de pecats, els d’acció i els d’omissió. Però tots dos són pecats!
I la jerarquia catòlica els va practicar tots dos. I la guerra la varen
declarar les dretes, esperonats per la jerarquia eclesiàstica. I segurament que
en molts casos varen pagar justos per pecadors...
Però que quedi clar que els pecadors varen
pecar. S’ha escrit molt sobre això.
Ara resulta que estem en uns situació
semblant. La jerarquia catòlica intervé en la política espanyola i pren partit.
I incita al govern franquista espanyol amb un document que podríem anomenar de
pre-Cruzada,
i que té paràgrafs com aquest:
“Se recuerda una de las formas de “caridad
social para el fortalecimiento de la moral de la vida pública” a las que se
hacía referencia en la Instrucción Pastoral Orientaciones
morales ante la situación actual de España, aprobada por la
Asamblea Plenaria en noviembre de 2006. Reconociendo, en principio, la
legitimidad de las posturas nacionalistas verdaderamente cuidadosas del bien
común, se hacía allí una llamada a la responsabilidad respecto del bien común
de toda España que hoy es necesario recordar. Ninguno de los pueblos o regiones
que forman parte del Estado español podría entenderse, tal y como es hoy, si no
hubiera formado parte de la larga historia de unidad cultural y política de esa
antigua nación que es España. Propuestas políticas encaminadas a la desintegración
unilateral de esta unidad nos causan una gran inquietud. Por el
contrario, exhortamos encarecidamente al diálogo entre todos los interlocutores
políticos y sociales. Se debe preservar el bien de la unidad, al mismo tiempo que el de la
rica diversidad de los pueblos de España”.
Resulta que l’home és l‘únic animal que
ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. I sembla que la Conferencia Episcopal
Española va per aquest camí.
Al Vilaweb hi trobem aquest titular i l’article
corresponent:
http://www.vilaweb.cat/noticia/4045014/20121004/bisbes-espanyols-troben-moralment-inacceptable-desintegracio-unilateral-unitat-despanya.html
Quin seria el veredicte de la societat civil actual sobre l'actuació de la jerarquia catòlica i dels capellans?
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada