dimecres, 31 d’octubre de 2012

31/10/12. La independència de Catalunya no ens fa por!!!!


Benvolguts,

Tal com conta en Lluís Guti un dels membres destacat del Grup d’Opinió Els Almogàvers: La independència de Catalunya no em fa por!!!!

I els díptics que repartim en els darrers Racons del Xerraire ho demostren: Es pagaran les pensions millor que ara, es desbloquejarà la construcció del Corredor Mediterrani, dels accessos al Port de Barcelona, de la NII (que canviarà de nom, evidentment), de totes les infraestructures que ara el Ministerio de Fomento té aturades, Europa no deixarà que es perdi Catalunya, contribuent nat a Europa pel seu PIB més alt que la mitja, i les 4 o 5.000 empreses multinacionals establertes a Catalunya, hi continuaran i se n’establiran moltes de noves. Per tant La independència de Catalunya no ens fa por!!!!

I avui parlarem de la por comentant dos articles d’en Xavier Roig (El planeta dels simis) que es mira el procés de manera pragmàtica i positiva, però apel·lant a la dignitat i del Vicent Partal (Tan sols podem perdre si tenim por) que se’l mira tenint com a directriu que La papereta, cada papereta doncs, és el camp de batalla .

09/10/2012

Xavier Roig. El planeta dels simis

Uns tasts:
Durant anys i anys, el provincianisme polític (el de CiU especialment), i determinada societat barcelonina, ha rigut les grolleries mal educades dels Lara –abans del pare, ara del fill-. És lògic. ¿Quants politiquets retirats no han trobat un refugi al Grupo Planeta gràcies a llepar-los la mà i empassar-se els principis més bàsics? Que no s’enganyin tots aquests: l’excés de miserables catalans que ha poblat i arruïnat el país durant la Transició també formarà part dels llibres d’història.

Alguns troben lamentable que determinades empreses marxin si arribem a obtenir la independència. I tenen raó. Jo preferiria que el Grupo Planeta es quedés. Ara bé, dit això, el que no hem de fer és tenir por a que el Grupo Planeta, i altres empreses, marxin. No si el preu és renunciar a la dignitat –com s’ha fet fins ara-. Perquè el primer dels drets a exercir és el dret a no tenir por. Sobretot si prenem en consideració que parlem de pors infundades. Vull dir que tots els que hem treballat en empreses multinacionals sabem que el fet de la independència de Catalunya en sí mateix no afectarà per a res les decisions estratègiques d’aquest tipus d’empreses. Sí, en canvi, poden afectar-les
la inestabilitat, la indefinició, la manca de infraestructures,...

I en aquest sentit cal preguntar-se: ¿faran grans inversions les empreses estrangeres en una Espanya que, durant els propers anys (com a mínim deu), estarà intervinguda i submergida en una crisi permanent?
Cap empresari seriós, ni que sigui espanyol, està còmode amb l’Espanya actual –excepte els que viuen de l’anticatalanisme, és clar.

Si el Grupo Planeta i altres empreses marxessin perdríem una part de la recaptació d’impostos i alguns llocs de treball –i hem de lluitar per tal que això no tingui lloc-
. Però tot plegat molt possiblement quedaria compensat pels beneficis que comportaria l’aterratge d’empreses que haurien d’instal·lar-se aquí per imperatiu legal –amb llocs de treball inclosos-. Vindrien Telefónica i els altres operadors de telecomunicacions, Endesa (en la seva versió catalana), BBVA, Santander, la banca estrangera, les petroleres, les companyies d’aviació, Microsoft, Apple, IBM, etc. Totes aquestes empreses ara liquiden impostos a Madrid, on tenen la central per a Espanya, fet que provoca que la nostra balança fiscal quedi greument perjudicada. Aquestes empreses correrien a instal·lar la seva central per a Catalunya. O algú pensa que renunciarien al 20% del que ara significa Catalunya per al mercat espanyol? I els ben puc assegurar que els impostos recaptats i els llocs de treball generats per aquestes empreses són molt i molt més importants que molts Grupo Planeta junts.

 
Vicent Partal
31.10.2012

Tan sols podem perdre si tenim por

A mesura que passen les setmanes i avança el procés independentista és va fent més i més clar que un dels grans arguments de l’unionisme per a esporuguir els votants serà la cantarella de l’expulsió de la Catalunya independent d’Europa.

Ho he escrit mirant al detall el que escrivia: per a esporuguir els votants. Que és això el punt important, no ens equivoquem. Perquè la batalla la fem nosaltres amb nosaltres mateixos. I prou. La Unió Europea ha decidit esperar que passe allò que ha de passar, però no pot evitar que una frase ací o un gest allà es magnifiquen i s'empren com a munició, com es véu ben clar ahir.

No ens enganyem, tanmateix: l’única funció d’aquest debat sobre què passarà és fer passar vots de la columna del sí a la columna del no. Espanya ja sap que no podrà impedir la votació i per això ha començat la campanya del no. Necessita que els electors dubten i farà servir qualsevol argument, cert o no, per aconseguir-ho. Perquè al final ells i nosaltres sabem que només hi haurà un argument que tothom, i Europa la primera, haurà de respectar i aquest no serà més que el resultat del referèndum. La papereta, cada papereta doncs, és el camp de batalla.

Un camp de batalla interessant i estimulant perquè referma que al final tot dependrà de nosaltres i de ningú més. Que ens quede molt clar: si perdem serà perquè perdem nosaltres mateixos. Espanya no té cap més manera d'aturar el procés que aconseguint que el nombre de vots no siga superior al de vots sí. I tot, tot, allò que viurem a partir d'ara ho haurem de posar en aquest context.

L’única funció d’aquest debat sobre què passarà és fer passar vots de la columna del sí a la columna del no.
 
Joan A. Forès
Reflexions

dilluns, 29 d’octubre de 2012

29/10/12. "Ningú guanya al PPC a catalans, perquè ningú els guanya a estimar Catalunya"

Benvolguts,

Per si no ho sabíeu!

 "Ningú guanya al PPC a catalans, perquè ningú els guanya a estimar Catalunya"

Per estimar tant Catalunya el PP va impugnar l’Estatut al TC, va demanar signatures contra l’Estatut per tot Espanya, ajudat pel botifler Josep Piqué, té els ministres més fatxes que mai ha tingut (exceptuant l’Ansar, que havia escrit articles contra la Constitució quan s’estava constituint, amb soroll de sabres inclosos), com Margallo, Wert, Morenés, Cospedal, Santamaria, etc. Per estimar tant Catalunya el PP mai no ha fet demanar perdó al Congreso de los Diputados, en nom d’Espanya per la guerra del 36-39 contra Catalunya, per l’assassinat del President Companys i pel genocidi que va venir a continuació amb mig milió de morts i exiliats i amb 40 anys de ferotge repressió del català, sense ensenyament en català, sense diaris en català, sense llibres en català, sense cinema en català (encara dura), amb l’anorreament de la cultura catalana, amb la destrucció o el saqueig de biblioteques i ateneus. Amb els afusellaments fins el 1954 del Camp de la Bota, amb el Cara al Sol, amb els Papers de Salamanca, amb l’hable cristiano, substituït ara per la fal·lacia del bilingüisme. Per estimar tant Catalunya, el PP (i el PSOE, des de Catalunya no hi ha diferència), permeten que existeixin partits com Falange Española i fundacions com la Francisco Franco (us imagineu si a Alemanya podria haver-hi una Fundació Adolf Hitler?. O diputats a Europa com l’Alejo Vidal Quadras. Per estimar tant Catalunya, amb el paio que parlava catalan en la intimidad i el Rajoy, Marquès del Prestige i duc del Xapapote...

Au, au, ja es veu que estimen Catalunya...

 Directe.cat. 27 d'octubre de 2012

Rajoy copia el Zapatero més mentider per convèncer Catalunya

Amb un intent desesperat de tornar intentar enganyar Catalunya, el President Espanyol es fa seva l’Espanya plural de l’anterior cap del govern espanyol

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha clausurat aquest dissabte al matí la trobada intermunicipal del PP a Barcelona, des d'on ha volgut retreure al president de la Generalitat, Artur Mas, la seva estratègia. En aquest sentit, Rajoy ha considerat "molt trist" que Mas "proclami que se saltarà la llei a la torera" per "substituir les obligacions amb els ciutadans per visions quixotesques". "Jo sí compliré la llei, és la meva obligació", ha amenaçat Rajoy. I és que el president espanyol ha afirmat que la seva intenció amb Catalunya passa per "parlar i dialogar" però ha explicat que se li fa "difícil" quan "es vol imposar un tot o res", en referència a Mas.
Rajoy adopta "l'Espanya plural" de Zapatero

Durant el seu discurs a Barcelona, Rajoy ha tingut temps fins i tot per fer seu un terme que va popularitzar l'anterior president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero. El popular ha invocat "l'Espanya plural" per defensar que alguns combini el sentiment català amb el de ser espanyol. "Jo sóc gallec, i porto molt endins la riquesa de l'Espanya plural. I per això a ningú se'ns demana que renunciem al que som. Un pot ser català i espanyol de manera natural, i a més ho pot sentir en la llengua que estimi oportú perquè ser bilingüe és ser doblement afortunat", ha dit.

El PP es prepara pel fracàs de Sánchez Camacho


Rajoy també ha volgut demanar a Mas que "rectifiqui" i torni Catalunya "a la normalitat, al sentit comú i l'entesa", perquè "Catalunya és Espanya, i Espanya és també dels catalans". En aquest context és on ha demanat suport per al PPC en les properes eleccions i ha lloat la figura de la seva candidata, Alícia Sánchez-Camacho. I és que per Rajoy, els populars són els únics que poden garantir el futur que necessita Catalunya. "Ningú guanya al PPC a catalans, perquè ningú els guanya a estimar Catalunya", ha conclòs.


 
Joan A. Forès
Reflexions

dissabte, 27 d’octubre de 2012

27/10/12. Vídeo independentista d'en Carles Lladó: Votar!


Benvolguts,

Us recomano fortament aquest vídeo de nom VOTAR!


 
Conec personalment en Carles Lladó. És un independentista de pedra picada a qui també mou, com a mi, el desig de veure constituït l’Estat Català, com a Nou Estat d’Europa. És molt més gran que jo i també té pressa. Molta pressa...

 
I ens dóna claus positives per anar endavant cap a la independència. No arriba a 4 minuts, però són molt ben aprofitats!

 
Joan A. Forès
Reflexions

27/10/12. Tractats internacionals sobre l'autodeterminació dels pobles (1)

 Benvolguts,

Aquest matí, el bon amic Guillem Latorre m’ha enviat el text que us incloc del Tractat de Viena. Gràcies Guillem.

Precisament en una de les reunions quinzenals del Grup d’Opinió Els Almogàvers del mes passat, es va parlar dels textos internacionals que poden ajudar-nos al procés d’independència.

Vàrem quedar que buscaríem precisament tres textos:

·       Els 14 punts de Wilson (1918)

·       La Carta de les Nacions Unides (1945)

·       El Tractat de Viena

Us incloc referències al primer i al tercer. Pel segon cal un treball de síntesi o buscar més a la Viquipèdia. Algú em pot ajudar?


Catorze punts de Wilson

De Viquipèdia


Discurs de Woodrow Wilson al Congrés: 8 de gener de 1918

Els catorze punts de Wilsonsón el nom donat al programa del President dels Estats Units Woodrow Wilson per posar fi a la Primera Guerra Mundial i reconstruir Europa en un discurs ressonant el 8 de gener de 1918 davant el congrés dels Estats Units.

Encara que molts punts fossin específics, els cinc primers eren més generals, incloent el lliure accés al mar, l'abolició de la diplomàcia secreta, el desarmament, la restitució de les sobiraniessobre les terres ocupades, com Alsàcia-Lorena per a França, el dret a l'autodeterminació nacional, etc.

El discurs, que havia estat escrit sense coordinació o consulta prèvia dels seus homòlegs europeus, estava imprès d'ideals elevats i anunciava la Societat de Nacions.
Wilson aconseguí fer passar una part del seu programa al tractat de Versalles. Tanmateix, malgrat aquest idealisme, l'Europa de postguerra no n'adoptarà més que quatre punts. El Senat americà es nega a ratificar el tractat de Versalles, així com a entrar en la Societat de Nacions. Finalment, el corredor de Danzig, qui permetia a Polònia accedir lliurement al mar serà un dels elements desencadenadors de la Segona Guerra Mundial.


Tanmateix, els Catorze Punts conserven el record d'un bonic ideal. Han suscitat una immensa esperança d'alliberament a les colònies.[1] El discurs va ser traduït i va ser difós per la premsa sobretot en els mitjans independentistes a l'Àfrica i Àsia.[2]A les escoles xineses fins i tot es memoritzaven extractes del discurs.[2][3]

Extracte del discurs recollint els catorze punts

  1. Obrir tractats de pau, als quals s'ha arribat lliurement, després dels quals ja no hi haurà cap mena d'aliança internacional privada, sinó una diplomàcia franca i transparent.
  2. Absoluta llibertat de navegació pels mars, fora de les aigües territorials, tant en temps de pau com en temps de guerra, excepte si els mars han de ser tancats parcial o totalment en aplicació d'aliances internacionals.
  3. La retirada, tant com sigui possible, de totes les barreres econòmiques, i l'establiment d'una igualtat de les condicions de comerç entre totes les nacions que desitgen la pau i que s'associen per mantenir-la.
  4. Donar i obtenir garanties adequades per tal que els armaments nacionals estiguin reduïts al més petit punt possible compatible amb la seguretat interior.
  5. Un ajust lliure, obert, absolutament imparcial de tots els territoris colonials, basant-se en l'estricta observànça del principi que per a determinar totes les qüestions sobre la sobirania, els interessos de les poblacions afectades siguin presos en compte amb igual pes que les reivindicacions equitatives del govern del qual es reclama la determinació.
  6. L'evacuació de tot el territori de Rússia i com a solució de totes les qüestions que afecten a Rússia per a garantir una millor i més lliure cooperació de les altres nacions del món en obtenir per a ella una oportunitat lliure i còmoda per a la determinació independent del seu propi desenvolupament polític, de les seves polítiques nacionals i assegurar una sincera benvinguda a la societat de les nacions lliures sota institucions de la seva elecció, i, més que una benvinguda, també assistència en tot allò que necessiten i desitgen. El tracte concedit per Rússia per les nacions germanes en els propers mesos serà la prova decisiva de la seva bona voluntat, de la comprensió de les seves necessitats a diferència i no dels seus propis interessos, i de la seva intel·ligent i desinteressada compassió.
  7. Bèlgica, i el món sencer ho acceptarà, ha de ser evacuada i restaurada, sense cap temptativa de limitar la seva sobirania què ha de gaudir de manera comuna a les altres nacions lliures. Cap altre acte no servirà com aquest per a restablir la confiança entre les nacions de les lleis que han establert i han determinat elles mateixes per al govern de les seves relacions amb els altres. Sense aquest acte curador, l'estructura sencera i la validesa de la llei internacional estarà per sempre alterada.
  8. Tots els territoris Francesos haurien de ser alliberats, les parts envaïdes, restituïdes, i el mal fet a França per Prússia el 1871, en relació amb Alsàcia-Lorena, que ha pertorbat la pau mundial durant prop de 50 anys, hauria de ser corregit, de tal manera que la pau sigui de nou establerta en benefici de tots.
  9. Un reajustament de les fronteres d'Itàlia hauria de ser efectuat al llarg de línies de nacionalitats clarament reconeixibles.
  10. Als pobles de l'Imperi austrohongarès, els quals desitgem veure salvaguardada i assegurada una plaça entre les nacions, li haurà de ser concedida l'oportunitat del més lliure desenvolupament autònom.
  11. Romania, Sèrbia i Montenegro haurien de ser evacuades i els territoris ocupats, restituïts; Sèrbia hauria de tenir assegurat un accés lliure i segur al mar; les relacions dels estats balcànics entre ells haurien de ser determinades per una entesa amistosa mitjançant línies històricament establertes de fidelitat i de nacionalitat; i les garanties internacionals de la independència política i econòmica i la integritat territorial dels Estats dels Balcans han de ser assumides.
  12. A les regions turques de l'Imperi Otomà actual haurien d'estar assegurades la sobirania i la seguretat; però a les altres nacionalitats que són ara sota el domini turc s'haurien de garantir una seguretat absoluta de vida i la plena possibilitat de desenvolupar-se d'una manera autònoma; en quant al Dardanels, hauria d'estar obert permanentment, per tal de permetre el lliure passatge a les naus i al comerç de totes les nacions, sota garantia internacional.
  13. Un Estat polonès independent ha de ser creat, que inclourà els territoris habitats per poblacions indiscutiblement poloneses, a les quals s'hauria d'assegurar un lliure accés al mar, i la independència política i econòmica així com la integritat territorial haurien d'estar garantides per un acord internacional.
  14. Una Societat de Nacions ha de ser constituïda sota aliances específiques tenint per a objecte oferir garanties mútues d'independència política i d'integritat territorial dels estats grans i petits per igual.

En resum

  • 1. Negociacions de pau públiques.
  • 2. Llibertat de navegació marítima.
  • 3. Llibertat de comerç internacional.
  • 4. Limitació concertada dels armaments.
  • 5. Dret d'autodeterminació per als temes colonials.
  • 6. Evacuació de Rússia.
  • 7. Evacuació i restauració de Bèlgica.
  • 8. Retorn d'Alsàcia-Lorena a França.
  • 9. Rectificacions de les fronteres italianes segons els límits de les nacionalitats.
  • 10. Autonomia dels pobles de l'Imperi austrohongarès.
  • 11. Evacuació de Romania, de Sèrbia i de Montenegro.
  • 12. Limitació de la sobirania otomana a només les regions turques.
  • 13. Creació d'un Estat polonès amb lliure accés al mar.
  • 14. Creació de la Societat de Nacions.

El Tractat de Viena

Josep Maria Merigó, enviat per Guillem Latorre

LES CONVENCIONS DE VIENA

Recentment El Diario de Sevilla va publicar una entrevista amb la Sra. Viviane Reding, vicepresidenta de la Comissió Europea, en la que va manifestar que no hi ha cap llei europea que prevegi que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea a l’independitzar-se de Espanya.

 En el curs de la forta reacció del “Gobierno de España” demanant explicacions a la CE, el representant d’Espanya, Sr. Federico Fonseca Morillo es va queixar que la Sra. Reding havia esmentat la Convenció de Viena. Aquest punt no ha quedat gaire clar.

Aprofitant tot l’enrenou i considerant que això també afecta a Escòcia, el diari Newsnet Scotland dóna el següent aclariment:

       Les Convencions de Viena son una sèrie de tractats internacionals  promulgats per les Nacions Unides. No estan incorporats a la legislació de la UE.

       La Convenció de Viena de 1978 defineix els drets i les obligacions dels nous estats independitzats respecte als dels estats dels que s’independitzen i en l’article 16 distingeix dues categories de nou estat:

           1.-Nou estat independent producte de una descolonització. En aquest cas s’ha de sotmetre a noves reglamentacions que no s’hereten de l’estat colonial original.

            2.-Nou estat independent producte d’una secessió d’un altre estat. En aquest cas es considera hereter dels drets i obligacions de l’estat original.

        Els Governs escocès i català es consideren clarament dins de la segona categoria.

       Ni el Regne Unit ni Espanya van ratificar la Convenció de Viena de 1978.

 És evident que a la UE hi ha un buit legal que un dia o altre s’haurà d’omplir; el Consell de Europa ja ha suggerit una futura reunió de la CE o del Parlament per tractar aquesta qüestió.

Quan arribi el moment que la UE legisli sobre aquest assumpte sembla lògic que la UE faci seva la llei de les UN (organisme de rang més extens).


Conveni de Viena sobre successió d'Estats en matèria de Tractats

De Viquipèdia
Conveni de Viena sobre la successió d'Estat en matèria de de tractatstr
  • Estats que han ratificat el conveni
  • Estats que l'han signat però no l'han ratificat

  • Parts


    El Conveni de Viena sobre la successió d'Estat en matèria de tractats o, abreujadament, Conveni de Viena, és un tractat internacional promulgat el 1978 a Viena que té per objectiu regular les normes de la successió d'estats. Va ser adoptat en part com a resposta a la profunda transformació de la comunitat internacional generada pel procés de descolonitzaciói per continuar en la línia de regulació internacional engegada el 1969 amb el Convenció de Viena sobre el Dret dels Tractats.
    

    dijous, 25 d’octubre de 2012

    25/10/12. Que el enemigo no es tonto éeeee!


    Benvolguts,

    Quan jo feia la mili al bell mig de l’etapa franquista hi havia un brigada xusquero (com tots), manyo, que solia repetir-nos: que el enemigo no es tonto éeeee!

    Aquesta frase em ve al cap cada vegada que els comentaristes, articulistes, contertulians, etc, argumenten: És que a Madrid no saben què passa a Catalunya...

    I jo difereixo totalment. A Madrid estan molt ben informats, el enemigo no es tonto éeee!, per a això tenen espies, cinquenes columnes i infiltrats en tots els partits polítics. Per això m’ha estranyat que en Vicent Partal digui: El principal problema del PP i d’un cert Madrid polític i mediàtic és que quan es refereixen al Principat parlen d’oïdes, elucubrant teories que la realitat desmenteix a cada minut però que ells tenen per certes.

    De fet a Madrid fan veure que no entenen el que passa a Catalunya. Ja he explicat que a Madrid, periodistes, polítics, tertulians, no han parlat mai de l’ANC, fan veure que no saben que existeix, no volen pensar que la manifestació de l’11S no la va organitzar cap partit polític sinó la societat civil. I això sí que ho saben, ja que als partits polítics se’ls pot dominar, comprar o el que vulguis, però a la societat civil no! Si fos veritat farien com els nens que es tapen els ulls i diuen que no hi són. Però no és veritat. Ho saben perfectament, segurament més que els més ben informats dels catalans!

    Bé, aquí queda la meva opinió. Ara bé, jo subscric totes les altres afirmacions...

    Ah, l’acudit gràfic és de El Temps!

    Per cert que el títol de l’article sembla manllevat dels díptics del nostre amic Lluís Guti, que diu i argumenta sàviament que: La independència de Catalunya no em fa por!

    25.10.2012

    Aznar no fa cap por

    Catalunya no podrà romandre unida si no és espanyola’. La solemne frase la va pronunciar ahir José Maria Aznar, que era el que faltava per intervenir en el joc dels despropòsits. Vol ser una amenaça en tota la regla però és una amenaça que perd molta força si arriba nascuda de la boca d’un dels homes més desprestigiats a Catalunya …i a Espanya també.

    El principal problema del PP i d’un cert Madrid polític i mediàtic és que quan es refereixen al Principat parlen d’oïdes, elucubrant teories que la realitat desmenteix a cada minut però que ells tenen per certes. I una de les més tòpiques que acostumen a usar és aquesta que insinua Aznar: la pretesa existència d’una massa enorme de ciutadans espanyols a Catalunya que, creuen ells, els obeiran cegament quan els ordenen alçar-se contra el nacionalisme català.

    És evident que si el PP decideix organitzar una campanya salvatge sobre aquest tema ningú no pot descartar alguns incidents ací o allà. Però més enllà de l’anècdota local no hi ha cap raó empírica per a creure en l’existència d’un cavall de Troia. No, en cap cas, de les dimensions apocalíptiques que Aznar inventa i somia. I no transversal als partits i plural. Que l’extrema dreta espanyolista a Catalunya tinga més o menys activitat és una cosa. I que represente a algú més enllà de l’estricta extrema dreta és una altra. No és Aznar precisament una figura que genere massa consens...

    Per sort el 25 N és just en un mes i tindrem encara més proves de que els catalans d'origen espanyol no són la colla d’estúpids manipulables que Aznar pensa que són. N’hi haurà prou amb mirar els vots per a adonar-nos-en que Aznar simplement pixa fora de test. Cosa que no puc dir, per cert, que siga cap novetat.

    I una darrera pregunta: existeix el Toro de Troia?

    Joan A. Forès
    Reflexions

    dimarts, 23 d’octubre de 2012

    Benvolguts,
    Us passo el sondatge de RAC1, publicat avui, sobre les eleccions del 25N.
    Hi ha un pdf amb totes les dades:
    http://www.racalacarta.com/audio/audios_elmon/20121023_racometre.pdf

    CiU voreja la majoria absoluta, segons un sondatge de RAC1


    El PSC perdria set escons, el PP continuaria de tercera força, ERC i ICV pujarien i SI no entraria
    CiU quedaria a un sol escó de la majoria absoluta, amb 67 diputats, a les eleccions parlamentàries del 25 de novembre, segons un sondatge (pdf) fet públic avui per RAC1. El PSC patiria una davallada molt important, i passaria de 28 diputats a 21; el PP continuaria amb 17 diputats de tercera força, perdent tan sols un diputat; ERC pujaria quatre diputats, fins arribar als 14; ICV també en pujaria dos, de 10 a 12, i Ciutadans pujaria un escó, fins a tenir-ne quatre. Segons aquest estudi, Solidaritat no entraria al Parlament, i tampoc no ho faria la CUP.
    Una altra dada que ofereix aquest estudi és que el 81,8% dels sondejats estaria d'acord amb la celebració d'un referèndum sobre la independència de Catalunya. I un 70% voldria que la Generalitat tirés endavant el referèndum i cerqués empara internacional si l'estat el prohibís o l'impedís.
    El sondatge l'ha realitzat l'empresa Feedback entre nou-cents sondejats via telefònica entre el 15 i el 19 d'octubre. El marge d'error és del 3,33%.

    En el sondeig hi ha dues preguntes clau, amb els seus percentatges:

    ·       (I.1) ¿VOSTÈ ESTARIA D’ACORD QUE A CATALUNYA ES POGUÉS CONVOCAR UN REFERÈNDUM PER DECIDIR SI LA MAJORIA DE CATALANS VOL LA INDEPENDÈNCIA, O BÉ PREFERIR SEGUIR UNITS A ESPANYA?

    o   Dret de decidir. Vuit de cada deu catalans majors d’edat i amb dret a vot en les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre, amb independència del que després votessin, voldrien exercir el dret democràtic de poder votar en un referèndum sobre la relació entre Catalunya – Espanya (81,8%).

     
    ·       (I.2) SI EL GOVERN CENTRAL PROHIBÍS AQUEST REFERÈNDUM, ALESHORES QUÈ HAURIA DE FER LA GENERALITAT?

    o   Dret internacional. Si el govern central finalment prohibeix el referèndum que el President de la Generalitat ha plantejat, només el 25,0% dels catalans amb dret a vot considera que cal acceptar aquesta negativa, però una clara majoria del 70,5% reclama llavors buscar suports legals internacionals per poder-lo convocar. Són temps en que els ciutadans volen participar en la presa de decisions importants, i una certa rebel·lia respecte el govern central, una part de l’opinió pública catalana ho desitja.

    Aquestes respostes están dividides per grups d’edat, per sexes, per record de vot en eleccions anteriors, etc. Mireu-vos-el i analitzeu-lo, ja que se’n pot treure molt de suc de la previsió de comportament dels catalans aquest 25N!

    Joan A. Forès
    Reflexions

    23/10/12. El canvi, diu (Pujol), pot passar per la independència o pel pacte fiscal...

    Benvolguts,

    Si us atureu a llegir el meu apunt d’ahir al Bloc, sobre el capteniment d’en Duran:


    veureu com les frases:
    ·       El líder democratacristià (Duran) impregna d’ambigüitat el discurs de CiU, demana una majoria absoluta i “després ja veurem”, conscient de la sagrada missió de diluir l’independentisme.
    ·       Duran s’ha convertit en el rei del funambulisme polític, de no voler anar a la manifestació del #11s2012 a ser-hi present, de no voler la independència com li demanava el seu company de partit i alcalde de Vic, Vila d’Abadal, a jugar amb ella, sap que la seva funció serà retornar CiU a la negociació amb el PP per diluir el moviment independentista.
    són perfectament intercanviables amb les de Jordi Pujol d’avui al digital.cat que explica com continua jugant a la puta i la Ramoneta. No Pujol o Duran sinó CiU!
    ·       El canvi, diu (Pujol), pot passar per la independència o pel pacte fiscal. Pujol, que uns dies es declara independentista i altres vol seguir de la mà d'Espanya, segueix despistant amb les seves declaracions.
    ·       La resposta ha de servir sobretot, argumenta, per articular l’encaix a Espanya. Pot passar per la independència, pel pacte fiscal...

    Com es pot veure Duran i Pujol, Pujol i Duran fan com el pallasso i l’August del circ, funambulisme i ambigüitat a raig fet, però així com els pallassos del circ es contradiuen sovint aquests pallassos de CiU no es contradiuen ni una gota, excepte per confondre l’enemic (que és el poble de Catalunya!)

    I posats a riure, l'expresident defensa a més que qualsevol progrés "important" per a Catalunya es vertebra al voltant d'una força política "capaç d'empènyer de forma decisiva amb el màxim d'unitat". "S'ha de concentrar l'impuls" perquè "la fragmentació el 25N no seria bona".

    Missatge enviat! El canvi, el dret a decidir, consisteix a a canviar radicalment la situació per a obtenir un pacte fiscal. Patètic! En els temps de la transició es va fer famosa la frase: Que todo cambie para que nada cambie!

    Consigna: No voteu els traïdors. Voteu els independentistes però no els de l’hora onzena (paràbola evangèlica)...

    Vegeu l’article:

    22 d'octubre de 2012

    Jordi Pujol segueix jugant a la puta i a la Ramoneta

    L'expresident descarta la fórmula federal perquè "no serveix absolutament per res" però en canvi no descarta conformar-se amb el pacte fiscal
    Ja fa temps que l'opció federal és una via morta perquè Espanya no en vol saber res. Sovint s'ha presentat per alguns sectors com l'alternativa ideal per a Catalunya, però avui l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha posat en evidència que en cap cas és una solució real per als catalans. "No serveix absolutament per res, perquè va en la línia del cafè 'para todos'", ha dit. Malgrat tot, l'expresident ha reivindicat que el 25-N l'electorat ha de donar "una resposta clara" a Madrid que "passi pel dret a decidir a canviar radicalment la situació". El canvi, diu, pot passar per la independència o pel pacte fiscal. Pujol, que uns dies es declara independentista i altres vol seguir de la mà d'Espanya, segueix despistant amb les seves declaracions.
    L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha descartat que el federalisme sigui la fórmula per a resoldre l'encaix de Catalunya amb Espanya. Pujol creu que no aquesta opció "no serveix absolutament per res, va en la línia del cafè 'para todos'". I "fa molts anys que ho sabem", ha afegit just abans de pronunciar una conferència davant d'empresaris i directius catalans.

    Pujol creu que el 25 de novembre els catalans han de donar una "resposta clara" a Madrid sobre la relació amb Catalunya. La resposta ha de servir sobretot, argumenta, per articular "el dret a decidir a canviar radicalment la situació" d'encaix. Pot passar per la independència, pel pacte fiscal però en cap cas, ha dit, ha de passar pel federalisme. I a més ha afegit que la convocatòria electoral del 25N ha de servir perquè els catalans diguin que "no volem continuar sent maltractats, espoliats i ofegats".

    L'expresident defensa a més que qualsevol progrés "important" per a Catalunya es vertebra al voltant d'una força política "capaç d'empènyer de forma decisiva amb el màxim d'unitat". "S'ha de concentrar l'impuls" perquè "la fragmentació el 25N no seria bona".


    Joan A. Forès
    Reflexions