diumenge, 22 de juliol del 2012

22/07/12. Quines CCAA han de demanar rescats?

Benvoguts,

Us copio un titular del Periódico d’avui:

Cinc comunitats descarten recórrer al fons de rescat

Andalusia, Canàries, Astúries, Extremadura i Castella i Lleó afirmen que no preveuen servir-se del mecanisme de liquiditat del Govern central

Dissabte, 21 de juliol del 2012 - 19:09h..AGÈNCIES / Barcelona

 El País Valencià està en fallida (si fos una societat anònima dirien que han de presentar concurs de creditors, abans se’n deia suspensió de pagaments, els francesos en diuen déposer les bilans, o sigui passar els balanços al comitè d’homes de negre).

Ja està servida la trampa!


Quines CCAA han de demanar rescats? Doncs les subsidiadores. Les que no arriben a finals de mes! I quines CCAA no arriben a final de mes? Doncs les “solidàries” que ajuden sisplau per força a les que ara veiem que no necessiten rescats. Els vampirs de Madrid els transfereixen els diners dels impostos de les subsidiadores d’acord amb la LOFCA. Si ens fixem en el quadre de Balances fiscals, aportat pel CCN veurem que Andalusia, Castella i Lleó Canàries, Astúries i Extremadura, ocupen 5 dels 6 primers llocs de les CCA que reben més diners dels que paguen.

I quines CCAA subsidien? Doncs, també per ordre: Madrid, Catalunya, Illes Balears, País Valencià, País Basc, Navarra, Aragó i La Rioja. De fet si observem bé el gràfic hi ha tres menes de relacions:

·          Els que subsidien molt: Madrid, Catalunya, Illes Balears, País Valencià i País Basc

·          Els que subsidien molt poc: Navarra, Aragó, La Rioja i els molt poc subsidiats: Ceuta, Melilla, Cantàbria i Múrcia

·          Els que són molt subsidiats: Andalusia, Castella i Lleó, Galícia, Canàries, Astúries i Extremadura.

  Davant d’aquesta situació financera era cantat que les CCAA subsidiadores (precisament Madrid i les CCAA de l’Espanya de l’est, o de la Corona d’Aragó o els Països Catalans) anirien tenint problemes financers, problemes per arribar a final de mes. Tot absolutament planificat pel nacionalisme espanyol, per acabar de xuclar la poca sang que els queda a les comunitats de l’Espanya de l’Est. Cal recordar que la Balança fiscal de la Comunidad de Madrid és fictícia, ja que tal com explica el requadre carbassa, tret del llibre Catalunya sota Espanya de l’Alfons López Tena del 2007:

·          “Les grans empreses, bancàries, asseguradores o industrials estan forçades a tenir les seus a Madrid i per tant paguen els seus impostos a Madrid, quan la seva activitat és per tot arreu i en segons quins casos com Endesa (Fecsa-Endesa pels panolis catalans) tenen tot el seu negoci fora de Madrid

·         La despesa pública feta a Madrid és distribuïda a efectes comptables entre totes les comunitats autònomes, amb l’argument que beneficien tothom (la inversió al Museo del Prado o al Princesa Sofia s’imputa en part a Catalunya, però la del MNAC només s’imputa a Catalunya). Aquesta imputació proporcional a tothom del que es gasta a Madrid inclou totes les despeses centrals dels ministeris, entre elles el sou de 400.000 funcionaris que viuen, treballen i gasten a Madrid però que compten en part com a despesa pública  feta a Catalunya.”
Si no fos per aquestes trampes legals, enginyeria financera, que en diu el Piqué, Madrid no ocuparia la primera posició i en canvi les tres primeres posicions negatives serien per a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.

En conclusió: anirem veient com les CCAA de l’Espanya de Est, una darrera l’altra, passaran a demanar de genollons ser intervingudes, perquè el xantatge que fa el Gobierno és inaguantable i no arriben a final de mes. A Catalunya tenim una espoliació fiscal de 16.500M€ cada any. De cada 100€ que paguem d’impostos només en retornen 43! A més pressuposten unes infraestructures que després no realitzen. A Catalunya hi ha més autopistes de peatge (Abertis) que lliures. A les carreteres catalanes no desdoblades, com la NII hi ha més accidents que en totes les altres de l’estat juntes. Catalunya i el País Valencià no estan unides més que per Autopistes de peatge i no hi ha (ni se le espera) AVE, i només queden els trens antediluvians amb les vies antediluvianes de quan van establir el servei fa 150 anys, per via única d’ample ibèric.

I la intervenció porta a eliminar les oficines comercial a l’exterior, a eliminar la immersió tal com la coneixem, a donar suport a les empreses o institucions catalanes com els diaris, TV3, Òmnium, etc, eliminació que li produirà orgasmes múltiples a la Camacho. A veure si s’hi queda...
 
Suposo que aquesta introducció uns incitarà cada cop més a sortir d’aquest cercle infernal:

A exigir-nos la independència!


Un cop fetes aquestes explicacions prèvies, passem a copiar uns retalls de l’article del Periódico:
 

Andalusia encara té camí per recórrer
El vicepresident de la Junta d'Andalusia i conseller d'Administració Local i Relacions Institucionals, Diego Valderas, ha descartat que Andalusia recorri al mecanisme de liquiditat autonòmica aprovat pel Consell de Ministres el 13 de juliol, com va fer aquest divendres la Comunitat Valenciana, perquè, segons ha dit, Andalusia "té un diferencial ampli de més solvència que altres comunitats autònomes".


En una entrevista a la cadena SER, Valderas ha reconegut que l'escenari actual és "tremendament complicat i difícil" però ha considerat que veient els comptes, l'endeutament i la situació que viu Andalusia, la seva comunitat "encara té camí per recórrer abans de prendre" aquesta mesura. Valderas ha recordat que el deute a Andalusia se situa en 1.500 euros per habitant, una situació que col·loca altres regions "molt per sobre" pel que fa al nivell d'endeutament.

Recórrer a aquest "rescat", en paraules de Valderas, "és un pas enrere en tot el que ha estat el desenvolupament de l'arquitectura de l'Estat els últims 32 anys i qualsevol element de rescat, amb unes condicions tan lleonines, suposa un atemptat contra qualsevol Estatut d'autonomia". "Els andalusos som molt gelosos, estem molt orgullosos de les nostres capacitats de sobirania per decidir i encarrilar el nostre futur, i estem en condicions de poder-ho fer", ha subratllat Valderas.

Canàries, la menys endeutada

Les Canàries no tenen previst demanar rescat perquè és la comunitat autònoma que compleix més bé els objectius de dèficit i la menys endeutada, ha afirmat el seu president i líder de Coalició Canària, Paulino Rivero, que ha dit que “és innecessari" que la seva comunitat hi recorri, ja que des de fa molt de temps fa la feina per complir l'objectiu de dèficit. Està "absolutament descartat”, ha declarat.
Sobre el rescat financer que sol·licitarà la Comunitat Valenciana, Rivero ha considerat que el fet que sigui "la primera comunitat autònoma que cau" respon a "un fracàs del PP", un partit polític que, segons ha dit, ha presumit de ser "exemplaritzant en la gestió dels recursos públics".


Astúries, “millor que València”

El president d'Astúries, Javier Fernández, ha assegurat que la situació financera del Principat és "diferent i afortunadament millor que la de València”. Fernández ha recordat que mentre que la mitjana d'endeutament del país està en el 13,5% del PIB, València està en el 20% i Astúries, amb dades del març, en el 9,7%, cosa que revela que "la diferència és més que sensible".
Segons el president asturià, la situació de València és "molt més difícil que la de gairebé qualsevol comunitat autònoma". “A curt termini”, ha aclarit, Astúries no té problemes de deute “encara que hi hagi tensions de liquiditat com en totes les comunitats. Per tant, no preveiem acollir-nos al fons de liquiditat”.

Extremadura nega problemes de liquiditat

El president del Govern d'Extremadura, José Antonio Monago, ha assegurat que la regió "no s'acollirà a cap mecanisme de rescat", perquè el seu problema és de dèficit i no de liquiditat com el de la Comunitat Valenciana.
Monago ha manifestat, abans de clausurar a Càceres el 10è Congrés de Noves Generacions d'Extremadura, que "actualment Extremadura està complint els objectius de dèficit i se situa per sota de l'1,5%". En aquest sentit, ha recordat que la setmana passada van mantenir una reunió per videoconferència amb el Ministeri d'Hisenda on es van poder verificar aquestes dades.

Castella i Lleó, sense "tensions de liquiditat"

Castella i Lleó té formalitzat el 60% del deute per al 2012, així que no té "tensions de liquiditat" per haver de recórrer al mecanisme de finançament del Govern central "de manera immediata", segons han explicat fonts de la Conselleria d'Hisenda.
La comunitat castellanolleonesa esperarà a saber les condicions financeres del fons de liquiditat autonòmica "per analitzar els avantatges que pugui suposar" i poder anar a la font més "barata" de finançament. Les mateixes fonts han precisat que saber si les condicions són més avantatjoses que les de la via tradicional de finançament a través dels bancs, i si aquests ultims passen a formar part o no d'aquest nou mecanisme.

COMENTARIS, molt en línia amb el que hem exposat:

gilarnau_62016 - 21/07/2012 16:22. Mentre hi hagi autonomies subvencionades (i no vull dir totes), que puguin anar "tirant de la mamella" ¿Quina necessitat tenen de cap rescat?. Es pot ser gandul, pero no tonto.

ramon 2 - 21/07/2012 18:06. Qui intervé a qui? És Espanya que ha de ser intervinguda per Catalunya per no pagar i expoliar cada any als catalans 16.000 milions. De què xuleja l'Andalusia subvencionada tota la vida? Per què plores davant d'un pacte fiscal català propi? Tems perdre la mamella eterna? L'única solució: cada Autonomia que vagi per lliure i s'espabili solita. Si no pot que torni a casa, amb el papà Estat preconstitucional i formin una família unida. És hora dels adéus, no de més esclavitud.

ramonb.com_82218 - 21/07/2012 20:57. Cómo van a recurrir las comunidades mas subvencionadas al rescate?Llevan años viviendo a cuerpo de rei,con grandes autovias,pabellones,infraestructuras todas gratis! Sólo faltaría...



Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada