Avui uns quants tasts dels diaris sobre Bankia i la màfia
que hi ha al darrere. Opina Ignacio Escolar amb un article molt
estructurat, Els set errors de Bankia, opina
Eliseo Oliveras des de Brusel·les, El BCE retreu al Govern
que hagi actuat de la "pitjor manera" a Bankia, i finalment opina en Joan Lladonet en el seu Bloc.
Ah, i opinen els indispensables ninotaires...
Les conclusions a treure estan relacionades íntimament amb les mentides, les
màfies i el “trapicheo”
a nivell galàctic. Explica les interioritats que cada cop ho són menys, de les
que tothom parla i que han tornat a demostrar a Europa que Espanya només és:
Opereta,
fatxenderia, hidalguia (en el pitjor sentit de la paraula), esperpent i
astracanada. O sigui que, com hem comentat més d’un cop, Espanya no és altra
cosa que una deformació grotesca d’Europa!
1.
Els set errors de Bankia
Divendres, 1 de juny del 2012
IGNACIO ESCOLAR
1. El Govern es va equivocar al permetre que fos Rodrigo Rato qui presentés el seu acomiadament de Bankia com una dimissió «per responsabilitat». I encara més al deixar passar dos dies des de la seva sortida sense aclarir que estàvem davant la nacionalització de la quarta entitat financera del país.
2. El Govern va tornar a fallar al no admetre des del primer moment la dimensió del rescat de Bankia. En a penes una setmana, la xifra es va multiplicar per quatre: dels «entre 5.000 i 7.000 milions», que va dir Luis de Guindos el 21 de maig, fins als 23.500 milions que Bankia necessita avui. És dolent si Guindos es va equivocar. És pitjor encara si ho sabia i va mentir. Un forat que creix a cada hora només dóna un missatge: els balanços comptables a Espanya no són de fiar. Com a Grècia.
3. Va ser un altre error garrafal carregar-se la reputació del Banc d'Espanya per salvar el poc prestigi que a Rato li pogués quedar. Era més còmode culpar l'àrbitre que els gestors del PP. Pel camí, la coartada del Govern va obligar després a acceptar dues auditories estrangeres a la banca espanyola. Ho lamentarem.
4. Va ser un desastre que
Mariano Rajoy sortís en roda de premsa per primera vegada en mig any per
dir, a les tres setmanes de la intervenció de Bankia, que encara no se sap d'on sortiran els diners
per pagar. I va ser una burla afegir que aquest engany «no té
absolutament res a veure amb la prima de risc». Deu ser culpa de les xiulades a l'himne nacional.
5. El Govern es va tornar
a equivocar al filtrar el pla per refinançar Bankia amb bons del Tresor sense pactar-ho abans amb els grans. Així Merkel
sempre s'hi negarà.
6. És un altre gravíssim error negar-se a una
comissió d'investigació. La fallida de Bankia no és un fenomen
natural com la calamarsa. Hi ha responsables i s'han
d'exigir responsabilitats per simple justícia i per evitar que
torni a passar.
7. Però el pitjor error
de tots és el clàssic marianisme de Rajoy: pensar que només cal esperar perquè els problemes se
solucionin sols.
2.
El BCE retreu al Govern que hagi actuat de la "pitjor manera" a Bankia
Draghi critica que es va subestimar la
gravetat del problema del banc i les necessitats de recapitalització
Torna a rebutjar intervenir en suport del
deute i demana a l'Executiu que sanegi els comptes i completi les reformes
Divendres, 1 de juny del 2012 -
ELISEO OLIVERAS / Brussel·les
El president del Banc
Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha criticat el Govern espanyol
per la seva actuació en la crisi de Bankia i ha demanat mecanismes
creïbles per a la reestructuració i recapitalització de les entitats amb
problemes. Draghi ha descartat, a més, intervenir activament en els
mercats per sostenir el deute públic dels països sota setge, com demana
el Govern de Mariano Rajoy, i ha afirmat al Parlament Europeu que
"el BCE no pot omplir el buit de la falta d'acció dels
governs" a l'hora de sanejar els comptes públics i realitzar les reformes
econòmiques necessàries.
Problemes
agreujats
Sense escatimar els
retrets, Draghi ha explicat que el cas de Bankia, igual que la repetitiva crisi
del banc francobelga Dexia, mostra que "la reacció dels governs o els
supervisors nacionals és subestimar la importància del problema, presentar una primera
avaluació, després una segona, una tercera i una quarta". "És la
pitjor manera de fer les coses", perquè al final "el cost resulta el
més alt possible", ha insistit.
"És millor
equivocar-se per posar massa al principi que equivocar-se per posar massa poc.
És millor en l'avaluació de les necessitats de capitalització dels bancs
equivocar-se en la banda alta i excedir-se en transparència que
quedar-se curt i descobrir-ho dolorosament", ha reiterat el president del
BCE.
La principal lliçó que
es pot extreure de la crisi de Bankia és que "es necessita una centralització
més gran de la supervisió bancària, especialment per als grans grups
sistèmics, i sistèmic no significa necessàriament transfronterer, com es pot
veure amb Bankia: no és transfronterer però és sistèmic", ha subratllat
Draghi.
Per al BCE és
essencial la instauració de "mecanismes creïbles per a la recapitalització
i reestructuració de bancs on sigui necessari" i "millorar la
supervisió i la resolució" de les crisis bancàries, amb una actuació ràpida
i coordinada de les autoritats nacionals i europees.
El buit dels
governs
Davant la petició d'intervenció
a favor del deute públic espanyol formulada per l'eurodiputat Pablo
Zalba del PP, Draghi ha insistit que el BCE "no pot omplir el buit de la
falta d'acció dels governs en el front pressupostari, ni en el front
estructural". "¿Pot el BCE omplir el buit deixat per la falta de
govern econòmic de l'eurozona?", s'ha preguntat Draghi abans de contestar:
"La resposta és no".
La contínua escalada de la prima de risc del
deute públic espanyol ha estat atribuïda per Draghi a l'enorme augment de
l'aversió al risc dels inversors i al fet que els mercats financers reclamen
una "acció molt més radical als governs" en matèria d'ajust
pressupostari i de reformes econòmiques estructurals.
Més integració en
l'eurozona
La solució a la crisi
actual, ha destacat Draghi, no és una intervenció del BCE per calmar els
mercats, sinó que els dirigents europeus aclareixin la seva visió
política sobre com serà l'eurozona d'aquí a uns anys, fixin un calendari
i defineixin les etapes i les condicions per arribar a aquest objectiu de més
integració, com es va fer quan es va crear l'euro.
"Aquesta és la
contribució més important al creixement que els líders poden fer, i aquesta és
la contribució que es traduirà en una reducció de les primes de risc del deute
sobirà", ha assegurat Draghi. El primer pas, ha afegit, hauria de ser
crear una "unió bancària" amb tres pilars: la creació d'un
sistema europeu de garantia de dipòsits, la posada en marxa d'un fons de
resolució per afrontar les crisis de les entitats financeres i una centralització
més gran de la supervisió bancària.
Un fons de
resolució de crisi per als bancs amb problemes tindria l'objectiu de
"garantir les operacions dels bancs una vegada l'entitat hagués fet
fallida", ha explicat Draghi, perquè "quan s'ha de tractar la suspensió
d'un banc s'ha d'actuar amb transparència".
Draghi s'ha mostrat
"una mica més optimista" sobre la utilització pràctica per
recapitalitzar els bancs del Mecanisme Europeu d'Estabilitat, que hauria de ser
operatiu al juliol, per recapitalitzar bancs, que respecte a l'actual Fons
Europeu d'Estabilitat Financera. "S'està treballant a
trobar la manera com es podria usar Mecanisme Europeu d'Estabilitat per
recapitalitzar bancs", ha indicat, però ha advertit que
"la qüestió no és si els diners del mecanisme es poden utilitzar per
recapitalitzar bancs, sinó si això es pot fer directament, sense haver de
realitzar-se a través dels governs". El tractat que crea i regula aquest
fons permanent de rescat no permet aquesta possibilitat que els bancs puguin
anar directament al mecanisme per recapitalitzar-se, com desitjaria el Govern
espanyol.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/draghi-rebutja-que-bce-intervingui-els-mercats-insta-els-liders-europeus-aclarir-seva-visio-sobre-leuro-1859281
3.
Estafa monumental de polítics i banquers
Curiosament en el Bloc d’en Joan Lladonet,
sempre preocupat per la lluita de nostra llengua contra els criminals del PP a
les Balears, també ens parla de Bankia. En
Lladonet, que ja veiem que no es preocupa només de la llengua sinó dels
problemes que ens afecten com a col·lectiu, comenta el programa Singulars al Canal 33, el dia 29, raona sobre l’Espanya imperial,
de com PSOEs, PPs o sindicalistes no se’n salven d’haver posat la mà al calaix ni d’haver fet
anar l’oli allà on han volgut. Parla de les mentides, de les que
tothom parla i que han demostrat a Europa que Espanya només és opereta, fatxenderia,
hidalguia (en el pitjor sentit de la paraula), esperpent i astracanada. O sigui
que com hem comentat més d’un cop Espanya és una deformació grotesca d’Europa!
Dijous,
31.5.2012.
Joan Lladonet
Singulars.
Jaume Barberà i Germà Bel. Estafa monumental de polítics i banquers
No tots els
polítics del PP, ni d’altres partits quan tenen el poder, són estafadors i
lladres. Esperem que no ho siguin. Esperem que n’hi hagi algun de condret.
Desitjam que els vots que se’ls han atorgat no hagin estat el mateix que obrir
les portes de casa als lladres i donar-los permís perquè ho arrambin tot. Això
és el que estava pensant, quan veia el programa Singulars
al Canal 33, el dia 29 de maig un poc abans de la mitjanit. Va quedar clar,
però, que els polítics d’altres partits que hagin comandat a la capital de
l’Estat, tampoc no se’n salven d’haver posat la mà al calaix ni d’haver fet
anar l’oli allà on han volgut, per a fer una Espanya imperial, on
uns quants imperassin sobre els altres, on aquests pocs es dedicassin a exprimir
els restants, que
com més a la perifèria es trobassin més se’ls hauria de xuclar la sang.
Vaig prendre unes quantes notes per a poder fer aquest escrit i exposar-ho a
les persones que no varen veure el programa.
En aquest programa, la persona convidada i que feia l’explicació era Germà Bel, catedràtic d’Economia a la Universitat de Barcelona i investigador ICREA-Acadèmia, qui ens va explicar que la part nacionalitzada de BANKIA ens costarà 1.352 euros a cada un de nosaltres. Els teniu, aquests euros, per a salvar el banc? Rescatar aquesta entitat bancària ens costarà el mateix que costen les prestacions per a l’atur durant un any, uns 4 bilions de pessetes. Quan Rodrigo Rato, aquell que va ser ministre amb Aznar, director de Caja Madrid i després director de Bankia, ens explicava que havien obtingut 350 milions d’euros de beneficis, resultava que la veritat era que tenien més de 4.000 milions de pèrdues. Segons un diari londinenc, els bancs espanyols necessiten més de 125.000 milions de dòlars per savar-se. El catedràtic ens contava que fa uns anys quan va venir un polític important dels EUA i va comprovar els kilòmetres d’AVE que teníem, va assegurar que ells, als Estats Units, no s’ho podien permetre, que nosaltres devíem esser molt rics.
Va assegurar que la política econòmica d’aquestes darreres dècades s’ha encaminat a fer-ne uns quants cada dia més rics i la majoria a convertir-se cada dia en més pobres. Va assegurar que un cas com el de Bankia si hagués ocorregut als EUA, ja hi hauria unes quantes persones a la presó. Aquí, a l’Estat espanyol està ple d’aeroports buits, trens d’alta velocitat buits, pisos buits, urbanitzacions buides, i quan un polític té una idea genial, aquesta és la de preparar algun pla urbanístic a la carta per posar en marxa més urbanitzacions. A l’aeroport de Castelló, l’únic que funciona és l’estàtua del polític del PP, Sr. Fabra. Els polítics demòcrates que hem votat perquè manassin no han fet cap llei que consideràs que malgastar els diners és un delicte. Tenim més de 50 aeroports, la majoria tenen dèficits escandalosos. Algun com el de Ciudad Real s’ha hagut de tancar i va costar 1.000 milions d’euros. Aquestes construccions es pagaven amb deute públic i ens queda el deute. Aquí tenim 50 aeroports, quan a Alemanya amb molta més població només en tenen 30, amb un trànsit de passatgers semblant.
L’Estat espanyol és el que té més quilòmetres d’alta velocitat, doblam els d’Alemanya. Passa una cosa semblant amb les autopistes. La diferència és que allà són més usades. Tenir més aeroports, més AVE i més autopistes, tot amb poc ús i sense haver-se fet en els llocs adequats, com seria el corredor mediterrani, suposen que hi ha una ideologia al darrere. La fastuosa xarxa ferroviària va ser cosa d’Aznar, i Zapatero es vantava de ser el primer país del món amb més quilòmetres d’alta velocitat. Ens va demostrar que tot això havia començat en el segle XVIII, i que els borbons, ja en aquell temps, sufragaven amb l’erari tots els kilòmetres de carretera que es feien si anaven cap a Madrid. Els altres, els feien pagar a les poblacions afectades.
La llàstima és que en plena crisi, l’any 2012, encara hi hagi més de 4.000 milions d’euros al pressupost per fer trens d’alta velocitat, i aquí, a Mallorca es tanquin dos hospitals necessaris i emblemàtics. Quina estafa! Quin robatori! I si protestes, ves alerta, perquè les forces d’ocupació et poden detenir.
En aquest programa, la persona convidada i que feia l’explicació era Germà Bel, catedràtic d’Economia a la Universitat de Barcelona i investigador ICREA-Acadèmia, qui ens va explicar que la part nacionalitzada de BANKIA ens costarà 1.352 euros a cada un de nosaltres. Els teniu, aquests euros, per a salvar el banc? Rescatar aquesta entitat bancària ens costarà el mateix que costen les prestacions per a l’atur durant un any, uns 4 bilions de pessetes. Quan Rodrigo Rato, aquell que va ser ministre amb Aznar, director de Caja Madrid i després director de Bankia, ens explicava que havien obtingut 350 milions d’euros de beneficis, resultava que la veritat era que tenien més de 4.000 milions de pèrdues. Segons un diari londinenc, els bancs espanyols necessiten més de 125.000 milions de dòlars per savar-se. El catedràtic ens contava que fa uns anys quan va venir un polític important dels EUA i va comprovar els kilòmetres d’AVE que teníem, va assegurar que ells, als Estats Units, no s’ho podien permetre, que nosaltres devíem esser molt rics.
Va assegurar que la política econòmica d’aquestes darreres dècades s’ha encaminat a fer-ne uns quants cada dia més rics i la majoria a convertir-se cada dia en més pobres. Va assegurar que un cas com el de Bankia si hagués ocorregut als EUA, ja hi hauria unes quantes persones a la presó. Aquí, a l’Estat espanyol està ple d’aeroports buits, trens d’alta velocitat buits, pisos buits, urbanitzacions buides, i quan un polític té una idea genial, aquesta és la de preparar algun pla urbanístic a la carta per posar en marxa més urbanitzacions. A l’aeroport de Castelló, l’únic que funciona és l’estàtua del polític del PP, Sr. Fabra. Els polítics demòcrates que hem votat perquè manassin no han fet cap llei que consideràs que malgastar els diners és un delicte. Tenim més de 50 aeroports, la majoria tenen dèficits escandalosos. Algun com el de Ciudad Real s’ha hagut de tancar i va costar 1.000 milions d’euros. Aquestes construccions es pagaven amb deute públic i ens queda el deute. Aquí tenim 50 aeroports, quan a Alemanya amb molta més població només en tenen 30, amb un trànsit de passatgers semblant.
L’Estat espanyol és el que té més quilòmetres d’alta velocitat, doblam els d’Alemanya. Passa una cosa semblant amb les autopistes. La diferència és que allà són més usades. Tenir més aeroports, més AVE i més autopistes, tot amb poc ús i sense haver-se fet en els llocs adequats, com seria el corredor mediterrani, suposen que hi ha una ideologia al darrere. La fastuosa xarxa ferroviària va ser cosa d’Aznar, i Zapatero es vantava de ser el primer país del món amb més quilòmetres d’alta velocitat. Ens va demostrar que tot això havia començat en el segle XVIII, i que els borbons, ja en aquell temps, sufragaven amb l’erari tots els kilòmetres de carretera que es feien si anaven cap a Madrid. Els altres, els feien pagar a les poblacions afectades.
La llàstima és que en plena crisi, l’any 2012, encara hi hagi més de 4.000 milions d’euros al pressupost per fer trens d’alta velocitat, i aquí, a Mallorca es tanquin dos hospitals necessaris i emblemàtics. Quina estafa! Quin robatori! I si protestes, ves alerta, perquè les forces d’ocupació et poden detenir.
Més informació
- De Guindos considera que hauria estat "una
burrada" deixar caure Bankia
- El rescat de Bankia li costarà a l'Estat 23.465
milions d'euros
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada