divendres, 1 de juny del 2012

01/06/12. Isabel-Clara Simó i Ignacio Gabilondo ens parlen de mentides, trampes i corrupció de polítics, mafiosos i financers

Benvolguts,

 Una bona amiga m’ha enviat el clip de l’Ignacio Gabilondo i de l’Avui he tret l’article de la Isabel-Clara Simó.

Dos periodistes, escriptors i polítics trien simultàniament el concepte mentiders per referir-se als actors de la podrida situació econòmica espanyola, als podrits polítics i als podrits financers.

La pregunta és per què se’ls ha acudit només a dos i no a dos-cents?


Vegeu el clip, de 6 minuts:

En el clip surten conceptes interessants i suggerents: mentides, trampes, ocultació de dades, aflorar, emmascarar xifres, 23.000.000.000 €, sense explicacions ni responsabilitats, per què ha succeït tot això?, dades falses, actius ocults que tot d’una apareixen, auditors permanents externs (Deloitte) que no han vist que hagi passat res, el Banc d’Espanya, les autoritats polítiques, i a veure què més queda per aflorar?, estem en un moment molt delicat, cal conèixer la veritat i castigar els culpables, no pot ser que hi hagi pèrdues per a tots en uns casos i guanys per a uns quants en un altre...

 

 I llegiu l’article de la Clara Simó:

Mentiders!


29/05/12  - Isabel-Clara Simó ail protegit

·         Em revolta que neguin que el concert econòmic no és part del problema d'Espanya

Sabeu què m'empipa de veritat? No és que em robin, ni que m'humiliïn, ni tan sols que em silenciïn. No, no: el que em molesta de debò és que m'enganyin. Que em diguin que una catàstrofe ecològica són “unos hilillos como de plastilina”, o que “España va bien”, o que “el sistema financiero español es el más sólido del mundo”, o que m'assegurin que “España no es Grecia”, o que “el ‘corralito' es imposible en España”. Em rebenta que afirmin, presidits per Rato i la campana, que Bankia és un invent magnífic, i que, dies després, Rato fugi i jo hagi de pagar desenes de milers de milions d'euros a la inèpcia i la corrupció. Em treu de polleguera el discurs oficial, fill directe de l'Armada Invencible, sobre la solvència internacional mentre –ho relata Fernando Ónega a La Vanguardia– un famós dissenyador a Finlàndia, després de rebre elogis enormes, sent que li diuen: “No sembla espanyol.”

Em fot de debò que la presidenta de la Comunitat de Madrid em digui que no puc xiular mentre amaga xifres del dèficit real de la comunitat autònoma que presideix. Em fereix que l'Estat espanyol pagui 2.151 milons d’euros per a l'AVE Madrid-Galícia i destini al decisiu corredor mediterrani 128 milions d'euros.

M'irrita assabentar-me que Catalunya paga les pensions de part d'Espanya, mentre el PPC insisteix a negar-ho. Em revolta que neguin el que publica el Financial Times: que el concert econòmic no és part del problema d'Espanya sinó part de la seva solució.

M'escandalitza que, malgrat la comèdia de processos als corruptes, la corrupció s'ha instal·lant a la democràcia espanyola i ara en forma part substancial. I que les veus crítiques han desaparegut no per la imposició d'una dictadura, sinó per voluntat pròpia.

Em rebenta que, mentre els espanyols clamen contra Angela Merkel –que fa deu anys que adverteix Espanya que està malversant recursos comuns–, callin sobre la rapacitat, la cobejança il·limitada i el capitalisme salvatge de persones que juraren defensar els ciutadans que diuen representar. I em revolta una monarquia que ja no s'atreveix ni a treure el cap per un camp de futbol ni per una cerimònia britànica.

Vergonya, cavallers, vergonya.


I l’humor que no falti: Com que les situacions demencials exciten les neurones dels ninotaires, vegeu una col·lecció dels darrers dies, alguns d'ells genials, per ordre cronològic a mida que anaven aflorant les notícies:








Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada