divendres, 11 de maig del 2012

11/04/12. La productivitat com a eina fonamental pel desenvolupament industrial de Catalunya

Benvolguts,

El dilluns vaig assistir a una conferència sobre el Corredor Mediterrani que va donar Joan Amorós, president de diverses associacions culturals catalanes i Secretari General de FERRMED, un grup de pressió europeu liderat des de Catalunya i que té com a objectiu principal la impulsió d’un gran eix ferroviari de mercaderies que ha d’unir el sud amb el nord d’Europa, i del qual el Corredor Mediterrani n’és una part fonamental. Ja sabem que la política del nacionalisme espanyol referida a les infraestructures i pel que respecta a la productivitat consisteix a no preocupar-se de si la infraestructura és rendible econòmicament si no si és rendible políticament. I en el cas dels ferrocarrils preocupar-se només de que l’AVE amb estructura radial (sobretot res de xarxa que no cal) arribi des de Madrid a totes les capitals de província, malgrat que fa un any varen haver de tancar les línies a Cuenca i Albacete, per manca de viatgers. I no han escarmentat i ara estan llençant els diners en la línia cap a la frontera portuguesa i la línia cap a Galícia (el Rajoy és gallec, en Blanco és gallec), que passa per Zamora (l’actual ministra de Foment Ana Pastor és de Zamora però ha desenvolupat part de la seva vida política a Galícia). I en González era sevillà quan el primer AVE va arribar de Madrid a Sevilla, l’Ansar era de Valladolid quan hi varen fer arribar l’AVE,  la Maleni era malaguenya quan l’AVE va arribar a Málaga i el Victor Morlan era d’Osca quan l’AVE es va fer anar fins a Osca i quan s’hi va construir un aeroport que darrerament he llegit que només ha transportat 11 passatgers en els darrers sis mesos!

L’ínclit Ferreres expressa amb claredat humorística la concepció del nacionalisme espanyol respecte als ferrocarrils: 

En propers apunts parlarem del que Joan Amorós va explicar sobre l’actual posicionament de FERRMED i sobretot dels pals a les rodes que els nostres enemics, el nacionalisme espanyol, com ja sabeu si llegiu diaris i els sabeu interpretar, posa contínuament al desenvolupament de Catalunya. A la conferència en va explicar un gavadal. Ja us ho passaré. De FERRMED i d’en Joan Amorós n’hem parlat molt en aquest Bloc, només cal fullejar-lo. Ara bé, avui, navegant per internet he trobat una entrevista que li varen fer el 2010 i un dels temes que va tocar fou el de la productivitat. I he considerat que era important fer-ne un petit apunt i divulgar les seves opinions, ja que una de les claus per tirar endavant el nostre país és la productivitat. 

Aquest retall que segueix forma part de l’entrevista, que és molt més llarga, toca molts temes i també els anirem comentant.

Una de les bases que comenta és la de les infraestructures, infraestructura educativa, infraestructura logística, tècnica i, científica.

La qüestió de les infraestructures ja sabem que és basica, però molt sovint ens hem dedicat a opinar sobre les infraestructures materials: ferrocarrils, autovies, ports, aeroports, però no ens hem dedicat massa a les que ell comenta i que són les que l’actual govern de Catalunya i darrerament s’hi ha afegit l’espanyol, amb el pretext de la manca de recursos, ataquen amb més sanya: educació, coneixements tècnics i científics

Llegiu l’apunt i assumiu-ho ja què és clar, meridià i sintètic. És ciència:

La productivitat com a eina fonamental pel desenvolupament industrial de Catalunya 


Fins ara ha assenyalat els dèficits de l’Estat. Pel que fa a les empreses, què creu que caldria fer? 

En l’empresa privada hi ha una manca d’esforços en recerca i innovació. Mireu, les empreses competitives tenen, a la base, sis factors d’excel·lència, que no són els clàssics R+D+I, sinó els R+D+4i: recerca, desenvolupament, innovació, que són les conegudes, i les tres “i” restants:

·         La primera és identitat: el teu cotxe i el meu, per exemple, segur que tenen en comú molts components (frens, airbags, neteja parabrises, etc.) però hi ha alguna cosa que els fa ser diferents, ja sigui a través del disseny, de les prestacions, de la qualitat, etc. La identitat també passa per les persones, per un bon capital humà, ben educat, amb bons valors. En definitiva, el fet diferencial és, en aquest món globalitzat, bàsic, tant a nivell d’empresa com a nivell de país.

·         La segona “i” és impacte. En concret, impacte internacional. Si les nostres empreses no són capaces de ser competitives a nivell internacional, millor que pleguin i es dediquin a una altra cosa. Els productes o els serveis s’han de poder vendre a qualsevol lloc del món. I per aconseguir-ho, s’ha de fer xarxa, aliances estratègiques, s’han de col·locar fàbriques i magatzems de distribució on faci falta...

·         L’última “i” és infraestructura. Sense una bona infraestructura educativa, sense una bona infraestructura logística, tècnica, científica, no es va enlloc. No serveix de res muntar una empresa enmig d’un desert; l’empresa necessita bones universitats i bones comunicacions al seu entorn. Aquests sis factors (recerca, desenvolupament, innovació, identitat, impacte i infraestructures) formen la base de la competitivitat de les empreses.

·         Sobre ella, s’hi aixequen quatre pilars, que són els que sostenen l’activitat empresarial:

o   Al capdamunt, el teulat, és el benestar social.

o   El primer dels quatre pilars és la tecnologia, sense ella no hi ha res a fer.

o   El segon és l’estratègia comercial: has de ser capaç de saber què passa al teu voltant, veure on tens el mercat i trobar la manera d’entrar-hi.

o   El tercer és la logística que, avui en dia, ha agafat un gran pes, perquè ens hem internacionalitzat: ara, tan important com el que s’ha de produir, és on s’ha de produir (en funció dels costos, de la proximitat del mercat, etc), i com que el resultat és que es disposa de diversos centres, s’han de saber coordinar logísticament.

o   L’últim pilar és la cultura d’empresa, els valors, perquè sense un capital humà potent, no hi ha res a fer. En tot això és on els nostres empresaris han de dedicar els seus esforços. 

En Joan Amorós indica els punts bàsics de la productivitat que és el camí de la competitivitat i que tant l’estratègia comercial, com la logística com la cultura d’empresa fan que permeti arribar al benestar social, actualment tant malmès!


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada