dimecres, 25 de gener del 2012

25/01/12. Diem prou, objecció fiscal i què hauria de fer el Govern de la Generalitat

Benvolguts,

Aquest matí hem escrit, respecte a l’acte al Col·legi de Periodistes al qual varem assistir que:

L’objecció fiscal, amb l’Andreu i la Maria de Diem Prou inicia recorregut. La insubmissió a Espanya. També Pujol hi posa la seva cirereta: http://admin.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/499135-pujol-esta-dacord-amb-lobjeccio-fiscal.html. Tot ambigüetat! I com a mostra El Govern entén però no secunda la campanya 'Diem prou' O sigui que no es mulla!

De fet el govern no es mulla per res, per molt que plogui! Considero que aquest protomoviment no està ben lligat. En la presentació al Col·legi de Periodistes del dimarts 24 varen basar la feina a fer en una escletxa que diuen que hi ha en el reglament de pagament dels impostos que permet pagar-los a l’Agència Tributària de Catalunya. I el Govern català s’hi gira d’esquena... Crec que s’hauria d’implicar totalment el Govern en l’assumpte, de tal manera que molta gent pagués a l’Agència catalana i passés la pilota per tant a la Generalitat. Si no s’atreveixen a quedar-s’ho o a fer un bescanvi per deutes del Gobierno de España, que ho paguin! I quedaran retratats. Si s’atreveixen que negociïn fins que el tràmit sigui prou planer i ben explicat com per que tots els contribuents puguin utilitzar-ho. Això no treu que Madrid amb majoria absoluta canviï lleis i aixafi qualsevol intent en aquest sentit!

 Ara rebem del Bloc de Jaume Prost a indirecte.cat el següent apunt:

L'ANDREU, LA MARIA I ELS SUPORTS VIRTUALS



La iniciativa de l’Andreu i la Maria molt em temo que està condemnada al fracàs. Aquest matrimoni d’empresaris de Siurana ha dit que ja està fart d’espoli fiscal i que, a partir d’ara, només pensa pagar els seus impostos a Catalunya. A aquesta campanya li han posat el nom de «Diem Prou» i, de moment, ja ha rebut moltíssimes mostres de suport a través de la xarxa. És això últim el que m’ha cridat especialment l’atenció.

I és que Internet ens fa ser tan solidaris i tan
guais... Andreu i Maria, no us enganyeu, que això és tot el que aconseguireu: suport i res més. Això és tot el que tindrà aquesta parella d’insubmisos fiscals que, un cop hagi liquidat els 8.000 euros que té pendents d’IVA, deixarà de pagar a l’Estat i ingressarà els diners dels seus tributs a la Generalitat.

L’Andreu i la Maria han rebut, fins ara, el suport de 1.350 persones al grup que han creat al Facebook. Jo soc qui en fa 50. Però, siguem francs, ¿quin valor tenen tots aquests patrocinis virtuals? Cap ni un. Tot l’esforç i el compromís general consisteix en fer un clic amb el ratolí i continuar navegant per la xarxa.

Jo admiro que hi hagi gent que tingui iniciatives com aquesta de l’Andreu Bartolomé i la Maria Casademunt, perquè demostren una sensibilitat de la qual en el nostre país no anem gaire sobrats. Però això és com intentar buidar el mar amb un didal. Aquestes iniciatives no han de ser pas liderades per un matrimoni propietari d’un restaurant que, com a mal menor, acabaran pagant una bona multa a la hisenda espanyola.


Tots aplaudim el que han fet aquestes dues persones i els felicitem i bla, bla, bla. Però, ¿qui de nosaltres — amb nom i cognoms i no a través de suports ficticis i de comentaris anònims en blocs i webs — està decidit a seguir el mateix camí? Jo us ho diré. Proporcionalment, els mateixos que es van manifestar contra el tancament de Megaupload: 20 persones de les 20.000 que van confirmar la seva presència a través de Facebook. Aquest és el valor real dels suports i compromisos virtuals.

Aquests moviments d’insubmissió fiscal són prou importants per a que al darrera hi tinguin un lideratge polític, social i empresarial valent i decidit. ¿Existeix aquest lideratge al nostre país? ¿Quants empresaris s’apunten a la iniciativa? ¿Serveix de res que jo deixi de pagar 500 o 1000 euros a l’Estat si cada any, col•lectivament, marxen volant 20.000 milions?Ho tenim realment molt cru si ens acabem convencent que la solució a l’espoli fiscal depèn de la bona voluntat d’un matrimoni, del seu bloc i de la seva pàgina a Facebook, i sense la necessitat d’un lideratge nacional ferm disposat a assumir institucionalment les conseqüències.

I el meu apunt final és el que ja he esbossat: que la Generalitat faci un pla i lideri la insubmissió fiscal.

O que pleguin!!!


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada