dimarts, 10 de gener del 2012

10/01/12. Pep Guardiola i els nacionalistes espanyols, incultes i illetrats, a part de bandarres…

Benvolguts,
Avui presentem dos articles, un és la notícia dels premis de futbol de Zurich d’ahir, L’altre ès una trista seqüela...
Ja hem explicat molts cops en aquest mateix Bloc el rebuig creixent dels nacionalistes espanyols (potser en són inconscientment, però l’ambient a Espanya els ha dut a aquestes posicions), a qualsevol tret diferencial dels catalans. Considerem, sent benvolents, que tot és fruit de la ignorància més pregona, però la trista realitat és que un hom no es pot sentir de cap manera amic, ni col·lega, ni company sinó més aviat enemic de gentussa que s’expressa com el que veurem al segon article. L’expressió nacionalisme espanyol jo l’associo sempre al que en podem dir el franquisme sociològic,  o sigui gent crescuda, que no educada, en el franquisme, amb sense cap contacte amb la realitat exterior, que no sap altra llengua que l’Espanyol, ni sap que existeixin altres llengües en el mon, que no ha viatjat i si ho ha fet no ho ha assimilat la varietat de cultures, i  que considera parafrasejant al rei Sol que només hi ha un país, una llengua, una religió. I punt!
Ja hem comentat també que no és notícia que un gos mossegui un home, però sí que és notícia que un home mossegui un gos...
Aquest preàmbul ve de la notícia, que no hauria de ser notícia, que segueix:

Directe.cat, Guardiola: el català, normal

Des de Zurich i en català, el tècnic ha dedicat el premi al millor entrenador del món a Tito Vilanova. Messi ha rebut la Pilota d'Or


Sense cap sorpresa. Ni en el lliurament del premi, ni en l'actitud de Pep Guardiola. El de Santpedor ho ha tornat a fer. Ha tornat a guanyar el premi al millor entrenador del món, ha tornat a dirigir-se a tot el món des dels micròfons del Palau de Congressos de Zurich i, una altra vegada, ho ha fet en català. Després d'una introducció de protocol en anglès, Guardiola ha volgut dedicar el premi a Tito Vilanova. 
Guardiola millor entrenador


'Vull dedicar aquest títol a Tito Vilanova, el meu assistent, que tot i que darrerament no està al meu costat, sempre hi és. Aquest premi va per tu, nano', ha dit en català. Sense que ningú s'alteri. Així de normal.

La gala FIFA no ha tingut gaire sorpreses. Leo Messi s'ha coronat per tercera vegada consecutiva com a millor jugador del món, per davant del portuguès Cristiano Ronaldo i del català Xavi Hernández, que finalment ha quedat tercer. L'astre argentí ha volgut compartir el reconeixement amb el seu company d'equip, i ha admès que, després de quatre anys compartint el mateix moment en aquesta gala, el català també la mereixeria.  'Aquesta Pilota d'Or també és teva. Sense la teva ajuda no seria aquí', ha conclòs.

Amb aquest premi, decidit per periodistes, seleccionadors nacionals i els seus capitans d'equip, Messi iguala a Platini, Cruyff i Van Basten en nombre de guardons.

Fins aquí cap problema i aquest assumpte no hauria de ser notícia. Ara bé en el el Bloc de Jaume Pros hi trobem la següent seqüela:

"ESPAÑA CAÑÍ": GUARDIOLA PARLA EN CATALÀ I EL TWITTER TREU FUM


Si Espanya fos la nació que ens volen fer creure que és, la seva gent estaria orgullosa de la seva diversitat i riquesa cultural i lingüística. Però Espanya, tal i com la mostren els mapes, és una entelèquia que no se la creu ningú. És un artifici territorial. Espanya és un estat, una organització administrativa, però no pas una unitat social. I d’això s’encarreguen de demostrar-ho constantment els defensors d’una unitat que esdevé tan falsa com perversa. 

En Pep Guardiola recull el premi FIFA al millor entrenador del món. Fa el seu parlament en anglès i dedica especialment el guardó, en català, al seu amic Tito Vilanova. En qualsevol lloc civilitzat això no seria notícia, al cap i a la fi, el català és la seva llengua. Però Spain is different i, ràpidament, a través del Twitter, s’ha deixat veure l’espanyolitat més rància, fent ostentació de la seva nul•la estimació per la cultura i la seva manca absoluta de respecte a tot allò que és incapaç d’entendre sense fer el més mínim esforç intel·lectual.
Aquí és obligat d’introduir-hi la falca dels versos d’Antonio Machado, usant un acudit gràfic del FER:

Continua l’article:
Si fem una cerca al Twitter de “Guardiola Catalán” trobarem centenars de missatges que ens demostren que aquell “muera la inteligencia” de Millán Astray no va ser una anècdota, sinó l’expressió d’una manera de pensar molt arrelada en un lloc on, per exemple, al fet de torturar i matar toros li diuen cultura.

Com passa sempre, hi ha excepcions. I entre les centenars de piulades n’he trobat una que mereix tot el meu respecte i consideració: @XXX “Soy madridista y me avergüenza mi entrenador. Admiro a Guardiola y su filosofía de equipo, y que hable catalán, faltaría más”. Però, lamentablement, només n’he trobat una que se sortís de l’orgullosa i dominant aposta per la incultura. La resta d'opinions són per a llogar-hi cadires.

@XXX “Vaya cagada la de Guardiola hablando catalán. Que asco que pensarán los otros paises”

@XXX “Guardiola en catalán... son las cositas que no me gustan.”

@XXX “¡¿Y qué hace el Guardiola hablando en catalán en una entrega de premios internacional?! Lo que se hace por hacerse notar...

@XXX “Que majete Guardiola y su discurso en catalán... repugnante...”

@XXX “Me parece tremendo, tremendo, tremendísimo que Guardiola hable en catalan, penoso”.

@XXX “HABLANDO EN CATALÁN PEP GUARDIOLA. HAY QUE TOCARSE LOS COJONES”.

@XXX “Y merecido el premio de "mejor entrenador" a Pep Guardiola !! Ahora, se podía haber ahorrado eso de hablar en catalán, la verdad”.

@XXX “Una vez más, Guardiola dejando claro que es mas catalán que español en la entrega de premios de futbol más prestigiosa del mundo, que asco me da”.

@XXX “Guardiola de las gracias en Catalán y en inglés. ¿Y el español? Este es el problema de los nacionalismos...

@XXX “Lamentable que una parte del discurso de Guardiola lo haya hecho en catalán. Hable usted en su idioma que es el español”.

@XXX "Pues yo me cago en los muertos de Guardiola por hablar en catalán. Ea."

Publicat a Sense embuts.

D’aquí se’n conclou la punyetera realitat. Tots aquests espanyols incultes, illetrats (encara que sàpiguen usar el twitter), no poden entendre que el que ells en diuen un español pugui parlar d’altra manera que en espanyo...

Com a cirereta deixeu-me recordar dues tristes anècdotes. En un programa de TV escombraria, crec que cap al final de la dictadura franquista, van entrevistar un basc, membre d’ETA, que devia haver acabat de ser excarcerat, i com a sorpresa del programa li van fer escoltar a ell i a tots els espectadors unes paraules de benvinguda d’una dona, en espanyol evidentment. Quan van acabar les paraules de benvinguda, el que portava el programa es va acostar al basc i li va dir: “Què? Què li sembla la sorpresa que li hem preparat? Ell no va entendre de què anava fins que li van explicar que les paraules de benvinguda eren de la seva mare... I ell va dir: Ah, no sabia que era la meva mare, no l’he reconeguda, la meva mare mai no m’havia parlat en castellà!

Com a segona i trista cirereta podem explicar que a l’equip de hoquei d’Espanya, compost íntegrament per catalans, no li deixen parlar i animar-se en català en els entrenaments, que precisament i curiosament és la llengua que parlen normalment en els seus entrenaments quan aquests mateixos jugadors juguen amb els seus equips respectius o amb la selecció catalana (a la qual com varem veure no fa gaire en un reportatge televisiu no la deixen participar en els partits internacionals)...


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada