divendres, 2 de desembre del 2011

02/12/11. Notícies i articles d'opinió dels diaris ARA i Avui, de TV3, de Naciódigital...

Benvolguts,
 
Us presentem un grapat d’articles d’avui sobre:
·         Les declaracions del President Mas en l’entrevista de la Mònica Terribas ahir a TV3
·         Article de Manel Cuyàs amb consideracions molt interessants sobre l’"Espanya ens roba" i "espoli fiscal".
·         Article de Salvador cardús sobre el PSC(PSC-PSOE) i la poca espanyolitat de la Chacón...
·         Article de Salvador Cot sobre l’estratègia erràtica del president Mas des de la “Transició Nacional, al Concert Econòmic, després al Pacte Fiscal i ara a un pacte de continguts i terminis, això és el que és realista” (deu ser una solució semblant al peix al cove, a qui dia passa any empeny, etc!)
·         Article d’Antoni Bassas sobre la dignitat que sempre anem pregonant i que des d’ara endavant la necessitarem més que mai perquè les putades vindran una rere l’altre fins que ens en cansem...
·         Article sobre una sentència del TSJIB, que són tant traïdors com el TSJC, recolzant-se en la sentència del TC sobre el ribotat i trinxat Estatut de Catalunya, sobre el trencament del sistema d’immersió a les Illes
·         Article explicant com el govern espanyol ha esputat que UPyD amb 5 diputats pot tenir Grup Propi al Congrés i Amaiur amb 7 diputats no en pot tenir...
·         Article sobre la reprovació inèdita de la Mesa del Parlament del diputat López Tena

MAS: "A ESPANYA NO HI HA DINERS PER AL PACTE FISCAL "

El president de la Generalitat Artur Mas ha assegurat aquesta nit, en una entrevista amb la directora de TV3, Mònica Terribas, que algunes decisions que ha pres per fer quadrar els comptes públics l'han "dolgut". Malgrat tot ha explicat que eren necessàries i que algunes mesures, com ara suprimir l'impost de successions, eren al programa electoral de CiU, "que ja es va fer en temps de crisi". "El nostre programa ja estava fonamentat en l'austeritat", ha afirmat.
Terribas ha recordat que també hi havia al programa electoral de CiU algunes mesures, com ara millorar l'atenció sanitària i que no s'han dut a terme. Mas ha recordat que, proporcionalment, salut, sanitat, seguretat i benestar són els departaments que menys s'han retallat i que el programa "és per quatre anys i no per 11 mesos".
Em una entrevista en que hi ha hagut un significatiu estira i arronsa amb Terribas, que va criticar les retallades del Govern a TV3 de la setmana passada, el president ha afirmat que Catalunya "ha de complir les les normes de la UE i no ens podem endeutar indefinidament" i ha admès que a Catalunya "li costa vendre patrimoni públic", tal i com pretén el seu executiu per ingressar 1.000 milions el 2012. Mas ha defensat el caràcter "progressiu" d'algunes de les taxes que ha apujat el seu executiu, com ara les de l'aigua o les universitat i ha demanat el "petit" sacrifici als funcionaris. En tot cas, cal "complir perquè jo vull que siguem un país seriós i no de pandereta", ha afirmat Mas.
El pacte fiscal ha estat un dels altres grans temes de l'entrevista. Mas ha admès que no té calendari per aconseguir-lo, però sí que ha deixat clar que els seus objectius són de màxims, i que passen per "tota la recaptació i seure amb el govern central per pactar un cupo". S'ha negat a admetre que el proper president espanyol, Mariano Rajoy, del PP, hagi tancat les portes al pacte fiscal. "Ara a Espanya no hi ha diners per fer això perquè tan sols hi ha deutes. Anem a pactar continguts i terminis. Això és el que és realista", ha afirmat.
El cap de l'executiu ha presentat el pacte fiscal com la gran fita en autogovern. "El camí que tenim si el pacte fiscal no és possible, el que ens ve és molt més complicat", ha afirmat en relació a l'autodeterminació.
Preguntat per unes paraules d'Alicia Sánchez Camacho en el sentit que la retallada a TV3 i la nova llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals estaven pactades entre CiU i el PP, el president ho ha negat fins a tres vegades i ha recordat que ell està "obert" a entendre's amb el PSC i amb ERC també. "De les retallades aquesta casa, de la que ens sentim pares, no en pot quedar al marge i així ho ha acceptat per unanimitat el consell d'administració de la CCMA", ha indicat el president.
Informa:ARA
N.de la R.
Quines coses,oi? Com diem en català,quan es mort el combregaren

ESPANYA ENS ROBA :QUE NO ÉS VERITAT ?

divendres, 2 de desembre de 2011 08:28

"Espanya ens roba"
MANUEL CUYÀS
Ho hauria de consultar, i ara mateix no tinc temps de fer-ho, però devia ser en un parlament, potser de la Gran Bretanya, potser dels Estats Units d'Amèrica, on un diputat un dia va dir a un altre: "No estic d'acord en res del que vostè diu, però em deixaria tallar un braç perquè ho pogués continuar dient." Històries com aquestes, una mica teatrals i una mica heroicament afectades però d'un gran efecte i impacte, recordo haver-les llegit de jove a la revista Destino. La revista Destino les publicava perquè sabéssim què podia ser una democràcia de debò llavors que aquí no en teníem. Llavors que no teníem democràcia i havíem de llegir entre línies, el Parlament que a nosaltres ens afectava eren les Corts de Madrid, on els diputats i procuradors s'haurien deixat tallar un braç només per adular Franco.
Jo els confessaré que, com que sóc fet de pasta de neula, de vegades m'incomoden segons quines expressions que sento dir als parlaments d'aquí a Catalunya o d'allà a Madrid. Prefereixo la contundència argumentada o la fina ironia abans que la invectiva que tira pel dret i arriba a ferir, però entenc que no tots els diputats puguin gastar armes dialèctiques educades o que en un moment determinat, sentint-se bullir la sang, les engeguin sense engaltar. Calculant aquestes contingències, els parlaments donen immunitat als seus diputats i es converteixen així en els llocs on la llibertat d'expressió és més sagrada i consagrada.
És per això incomprensible que la presidenta del nostre Parlament, Núria de Gispert, hagi prohibit als diputats expressar aquestes dues idees: "Espanya ens roba" i "espoli fiscal". Si un diputat pensa que Espanya ens roba i que practica l'espoli fiscal, ho ha de poder dir peti qui peti, de la mateixa manera que aquell a qui li molesti es pot manifestar en contra de la immersió lingüística, en contra de l'oficialitat del català o en contra de posar-hi teulada als expresidents de la Generalitat, coses que De Gispert no ha prohibit. Dins un parlament, t'has de deixar tallar el braç per moltes coses que et desplauen i pel senyor López Tena, que és un perfecte maleducat. I a més, l'espoli fiscal és una realitat, dins i fora del Parlament.
El Punt Avui. Edició Nacional 02-12-2011 Pàgina 2

EL PSC.NOVAMENT HUMILIAT PEL PSOE

divendres, 2 de desembre de 2011 08:38

"El PSC, novament humiliat pel PSOE"
SALVADOR CARDÚS
vUna gran lliçó pels socialistes del PSC: a la ministra catalana i espanyola que més vegades ha cridat "Viva España" i més banderes constitucionals ha hissat els últims anys –probablement, més que el mateix Bono o Guerra en tota la seva vida-, ara li neguen el pa i la sal a la cursa per la presidència del govern d'Espanya amb l'argument que el PSC és massa català. O dit d'una altra manera: al partit català que més sacrificis ha fet per acomodar els seus interessos als del PSOE, fins al punt d'haver-hi de renunciar molt sovint, els amos ara el "premien" posant en dubte que la representant més genuïna d'aquesta submissió sigui capaç de cridar "viva España" amb prou convicció.
Sí, ja ho sé: la mala bava de Guerra és coneguda, i les ganivetades de Bono –sempre amb cara de bon jan- són memorables. Els que estan disposats a mirar cap a una altra banda, diran: -Ja se sap, són així... I afegiran que representen poca cosa dins el PSOE. Però quan arriben eleccions, prou que els porten a passejar per aconseguir més vots. Guerra encara aconsegueix que Sevilla, amb la Barcelona de Chacón, sigui una de les dues úniques províncies on han guanyat els socialistes. I Bono ha estat presidint les Corts espanyoles... Vaja, que no és ben bé allò que se'n pugui dir polítics marginals dins del partit.
La qüestió és que Espanya –tant és que parlem del PSOE com del PP- mai no en té prou amb la docilitat, que deu considerar obligada i, per tant, sense prou garantia de lleialtat. No: per ser acceptat a la pàtria espanyola no n'hi prou d'afegir-la a la pròpia sinó que és necessari renegar de la condició nacional d'origen. Ah! Sort que tenen aquesta colla de patriotes que de nacionalistes no n'han de ser gens, ni els cal. Que bé, el dia que tampoc nosaltres no ja serem nacionalistes, ni ens caldrà mai més ser-ho.
Una gran lliçó, doncs, pel PSC –si la vol aprendre- però també per tots els que encara pensen que els conflictes colonials es resolen amb bona voluntat per totes les parts. En una relació de domini i submissió, sigui quina sigui la intenció subjectiva dels actors, l'únic que objectivament s'hi pot trobar és condescendència o humiliació (el colonitzador bo i el dolent) per part d'uns, i docilitat o ressentiment (el colonitzat bo i el dolent) per part dels altres.
La meva tesi és molt vella. Una relació colonial no es resolt amb pedagogia i comprensió. Simplement cal superar-la amb l'emancipació d'uns i la retirada –si pot ser, elegant i demanant perdó- dels altres. I després, es poden refer unes relacions d'igual a igual en dignitat política. En la meva agenda, per a l'endemà de la independència, hi ha establir aquesta nova relació amb un poble, l'espanyol, que alliberat també de l'esperit colonitzador, segur que és tan noble com qualsevol altre. El dia que ens independitzem, no sabem quin pes es trauran de sobre. I no parlo dels catalans, sinó de la mala consciència colonitzadora que els fa dir coses com les que han dedicat a la Chacón. (Per cert: no sé d'entre Navarro, Ros, Elena o Iceta, qui ha respost com calia l'afronta a la seva companya Chacón, ni qui d'entre ells ha entès la veritable naturalesa política d'aquesta nova humiliació).
N.de la R.
L'article és ben clar i català. No es pot ser català i espanyol alhora. I si els catalans opten per ser espanyols com en aquest cas el PSC aleshores els consideren ciutadans de se segona i de poc fiar.I això també val a forces totalment espanyolistes com Ciudadanos a qui els de UPyD no poden veure .Malgrat ser botiflers,els seus amos espanyols no se'n fien. Però els catalans sempre ensopeguem dues vegades a la mateixa pedra. Deu ser això que expliqui tants disbarats. O catalans o espanyols. Un dia més amb Espanya un dia menys de vida per a tothom qui visqui en aquest país, inclosos traïdors, botiflers,aprofitats i panxacontents. Espanya sempre passa el ribot a tots els ciutadans de Catalunya, encara que vulguin ser "ciudadanos".

ENTRE MARIANO RAJOY I LA INDEPENDÈNCIA

divendres, 2 de desembre de 2011 07:29

"Entre Mariano i la independència"
SALVADOR COT
Ahir Artur Mas va justificar a TV3 el seu any de govern amb una idea fixa: última oportunitat per a Espanya d'aconseguir una convivència positiva -i acceptada en les dues direccions- amb els catalans. Mas fins i tot va atorgar a les retallades un paper estratègic, el d'aconseguir solvència política i financera a Europa de cara a una hipotètica cruïlla històrica. Per això, al llarg de tota l'entrevista el president de la Generalitat va marcar el pacte fiscal com a una qüestió "de dret a decidir". Més enllà: la independència, citada amb tota la gamma d'eufemismes.
El que ja no queda clar és si l'estratègia d'Artur Mas està pensada per quedar-se o per marxar d'Espanya. Però, sigui com sigui, el cas és que fins i tot en la primera de les hipòtesis, el Govern català només pot tenir alguna possibilitat de forçar un sí al pacte fiscal si fa totalment creïble l'amenaça de constituir un estat independent a través del Parlament i/o el sufragi popular.
Dit d'una altra manera, ahir Artur Mas va reduir les opcions a tan sols tres: sobirania fiscal dins d'Espanya, estat propi dins d'Europa o el ridícul. Els llibres d'Història sempre són en blanc.
salvadorcot@naciodigital.cat

EL CATALÀ, UNA QÜESTIÓ DE DIGNITAT

divendres, 2 de desembre de 2011 07:23

"Qüestió de dignitat"
ANTONI BASSAS
"La sentència del català a l'escola. Per començar, mirem-nos-ho amb serenitat: Catalunya n'ha passat de molt pitjors i, a diferència del drama de la guerra, l'exili i la dictadura dels nostres pares, res del que passi ara no ens agafa ni captius ni desarmats.AutoestimaSom al cantó correcte de la història. Malgrat tots els intents d'aniquilació, Catalunya i la seva llengua encara existeixen, mil anys després. Aquells que abracin la causa de la llibertat i de la cultura no poden sinó abraçar la causa de Catalunya. Persistència: A vegades, cal repetir el que és obvi. Per a nosaltres, l'espanyol és més que un idioma útil per anar pel món, i per a molts de nosaltres, és una llengua de la família, si no la llengua de la família.
La seva superioritat demogràfica és tremenda, sense oblidar que estem obligats a saber-lo per llei. Per això tots els catalanoparlants som bilingües. Per això el nostre sistema educatiu garanteix el coneixement del català i el castellà al final de l'ensenyament obligatori. Els catalanoparlants no tenim cap problema amb l'espanyol, sinó amb l'anglès. Qualsevol que no negui la realitat de Catalunya sap que l'únic problema real és al revés: com garantir el coneixement i l'ús del català de tothom que viu a Catalunya, sobretot ara, quan per a centenars de milers d'immigrants la llengua de la família és l'amazig, l'àrab, l'urdú o l'espanyol de Sud-amèrica. Aquest és el problema i per això la immersió és imprescindible.Indignació: Catalunya va seguir els procediments previstos a la llei i va votar si a l'Estatut, malgrat que ja venia retallat pel Congrés, víctima de la calculada histèria política del Partit Popular i l'ànima jacobina del PSOE. Un Tribunal Constitucional desacreditat el va sentenciar políticament, i ara resulta que hem d'anar cap enrere? De cap manera. La dignitat passa per un gest excepcional de desobediència.
Així s'han comportat altres pobles en el curs de la història, i ara ens toca a nosaltres. (Això sí, no fem escarafalls amb les sentències si després no som capaços d'aguantar una conversa en català o ens dirigim en castellà a un desconegut.)
Fer un pensament: No podem continuar vivint en aquest continua tensió nacional. No podem admetre que Espanya ens tracti com una nosa, que presenti la llengua catalana en termes de conflicte, que ens esgoti fiscalment, que ignori la nostra producció cultural, que hagi arribat a boicotejar-nos comercialment i que, a sobre, alimenti i propagui diàriament la mentida sobre Catalunya, tant se val que parli de llengua o d'impostos. Ja fa massa temps que dura, i tots ho veiem. Les crides al desacatament de la sentència d'aquests dies, o a la insubmissió fiscal mesos enrere, són manifestacions d'un malestar constant que evidencia un problema de fons que no fa més que créixer i que ja no podem ignorar ni llegar a la pròxima generació: l'única convivència possible amb Espanya és la de dos bons veïns. Catalunya no pot continuar sent tractada amb els mateixos drets que un menor d'edat. Ser catalans és la nostra manera de ser al món. Massa gent ha patit tortura, presó, exili o mort per preservar la nostra identitat. La resposta que ara donem, i singularment la que donin els partits polítics catalans, és una qüestió de dignitat."
Informa:BLOCS.MESVILAWEB.CAT

BALEARS: EL TSJB TAMBÉ TOMBA LA IMMERSIÓ EN CATALÀ A LES ESCOLES

dijous, 1 de desembre de 2011 18:43

Los efectos de la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto de Autonomía de Cataluña del año pasado van mucho más allá de lo que algunos pudieran haber imaginado en un primer momento. El pasado 22 de noviembre, el Tribunal Superior de Justicia de las Islas Baleares (TSJIB) dictó una sentencia, conocida este martes, que declara la ilegalidad del sistema de inmersión lingüística obligatoria exclusivamente en catalán que se aplica en la mayoría de colegios públicos y concertados de Baleares; restablece el derecho de los padres a elegir la lengua vehicular -entre el castellano y catalán- durante la educación Infantil y el primer ciclo de Primaria de sus hijos; y dictamina que el español debe ser lengua de uso normal -junto al catalán- de todas las actividades escolares. Para llegar a estas conclusiones, el TSJIB se ha basado, principalmente, en la citada sentencia sobre el Estatuto de Autonomía de Cataluña.
En esta ocasión, la heroína que se ha enfrentado a la administración autonómica ha sido Antonia Gomila, la madre de un alumno al que en 2008 le prohibieron ejercer su derecho a recibir la primera enseñanza en castellano. Finalmente, y después de un largo litigio de tres años, la justicia no solo le ha dado la razón, sino que ha removido los cimientos de un sistema escolar que a lo largo del tiempo ha ido consolidando un modelo lingüístico en el que el español ha sido desplazado en la mayoría de los centros hasta ser tratado como una lengua extranjera más, con la aquiescencia de los dos grandes partidos nacionales, PP y PSOE.
Ambas lenguas oficiales deben ser vehiculares
La sentencia del TSJIB subraya que el modelo lingüístico escolar balear ha de ser el de conjunción lingüística, esto es, que ambas lenguas oficiales también deben ser vehiculares, y recuerda que se ha dictaminado que es inconstitucional que las administraciones públicas tengan preferencia por una de ellas. Para argumentarlo apela a dos sentencias el Tribunal Constitucional sobre la educación en Cataluña. Por una parte, la 337/1994:
'Es legítimo que el catalán, en atención al objetivo de la normalización lingüística de Cataluña, sea el centro de gravedad de este modelo de bilingüismo, siempre que ello no determine la exclusión del castellano como lengua docente de forma que quede garantizado su conocimiento y uso en el territorio de la Comunidad Autónoma'.
Por otra, recoge ampliamente los razonamientos de la sentencia 31/2010, sobre el Estatuto de Autonomía de Cataluña:
'No puede ponerse en duda la legitimidad constitucional de una enseñanza en la que el vehículo de comunicación sea la lengua propia de la Comunidad Autónoma y lengua cooficial en su territorio, junto al castellano, dado que esta consecuencia se deriva del artículo 3 de la Constitución y de lo dispuesto en el respectivo Estatuto de Autonomía, si bien ha de tenerse presente que corresponde al Estado velar por el respeto de los derechos lingüísticos en el sistema educativo y, en particular, el de recibir enseñanza en la lengua oficial del Estado. [...] El catalán debe ser, por tanto, lengua vehicular y de aprendizaje en la enseñanza, pero no la única que goce de tal condición, predicable con igual título del castellano en tanto que lengua asimismo oficial en Cataluña. [...] Desde ahora hemos de dejar sentado en nuestra argumentación que, como principio, el castellano no puede dejar de ser también lengua vehicular y de aprendizaje en la enseñanza.
[...] No cabe pretender legítimamente que la misma [enseñanza] se imparta única y exclusivamente en una de las dos lenguas cooficiales, por oponerse a ello el mandato constitucional implícito a los poderes públicos, estatal y autonómico, de fomentar el conocimiento y garantizar el mutuo respeto y la protección de ambas lenguas oficiales en Cataluña. [...] Es constitucionalmente obligado que las dos lenguas cooficiales sean reconocidas por los poderes públicos competentes como vehiculares, siendo en tales términos los particulares titulares del derecho a recibir la enseñanza en cualquiera de ellas'.
También advierte de que varias sentencias del Tribunal Supremo a lo largo del último año, en base a la jurisprudencia del Constitucional, han declarado 'el derecho de los recurrentes a que el castellano se utilice también como lengua vehicular en el sistema de enseñanza catalán junto con la lengua catalana debiendo la administración de la Generalidad adoptar cuantas medidas sean necesarias para adaptar su sistema de enseñanza a la nueva situación creada por la declaración de la Sentencia nº 31/2010 del TC incluyendo el derecho del alumnado de educación infantil a recibir la enseñanza en la lengua peticionada por los padres'.
El TSJIB anula parcialmente dos decretos autonómicos
Por otra parte, el TSJIB ha declarado parcialmente nulos dos decretos del Gobierno autonómico de Baleares (en concreto, varios aspectos del artículo 6.1 del Decreto 67/2008, de 6 de junio, de la Consejería de Educación y Cultura de Baleares; y el punto 4º de la Disposición Derogatoria Única que deroga la Orden 13 de septiembre de 2004) porque impedían a los padres elegir la lengua vehicular escolar para sus hijos durante la primera enseñanza -esto es, educación Infantil y primer ciclo de Primaria-, tal y como reconoce la propia Ley 3/1986 de Normalización Lingüística de Baleares.
Y, por último, ha resuelto que 'la preferencia que la disposición [el Decreto 67/2008] otorga a la lengua catalana sobre el castellano, imponiendo la condición de lengua preferente en los actos culturales y sociales en las relaciones del centro con las administraciones públicas y entidades privadas y de uso de régimen interno en el centro y de proyección externa de los centros sufragados con fondos públicos, y determinando que los libros de texto y materiales de soporte y didácticos utilizados por los educadores han de estar redactados en dicha lengua con carácter preferente, no supera la interpretación acorde a la Constitución según el criterio establecido por el Tribunal Constitucional en su sentencia 31/2010 [sobre el Estatuto de Autonomía de Cataluña]'.
Círculo Balear insta al PP a acatar y aplicar la sentencia
La Fundación Círculo Balear, una de las entidades más activas en la defensa de los derechos lingüísticos de los castellanohablantes en Baleares, ha calificado la sentencia de 'satisfactoria y muy importante', ya que tumba jurídicamente la inmersión obligatoria en catalán 'que practican el 90% de los centros educativos públicos' en esta Comunidad.
Montse Amat, portavoz de la entidad, ha valorado muy positivamente que, por fin, se estén recogiendo "los primeros frutos de un sacrificado trabajo en favor de las libertades, liderado, en esclusiva y en solitario, por la sociedad civil independiente". "Esta sentencia ha demostrado, una vez más, que los partidos nacionalistas, incluido el PSIB-PSOE, se han situado y siguen situándose al margen de la ley y en contra del sentir mayoritario de los ciudadanos de Baleares; han gobernado en contra de los derechos y libertades ciudadanas", ha añadido. Y ha exigido al Gobierno autonómico del PP que afronte "decididamente" las reformas pertinentes para aplicar la ley y las sentencias judiciales.
Informa:LAVOZDEBARCELONA.COM

LA LLEI DE L'EMBUT: UPyD TINDRÀ GRUP PROPI AL CONGRÉS I AMAIUR,NO

dijous, 1 de desembre de 2011 18:39
El PP considera que de cara a la formació de grups parlamentaris al Congrés dels Diputats després dels resultats del 20-N, cal separar els casos d'UPyD i d'Amaiur perquè les dues formacions són "clarament desiguals" i "no tenen res a veure l'una amb l'altra". Així ho ha assegurat aquest dijous el vicesecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons, en una entrevista a Telemadrid, on ha afegit que el principi d'igualtat consisteix en "tractar de manera desigual als desiguals" i "UPyD i Amaiur són clarament desiguals". La darrera paraula sobre si aquestes dues formacions poden conformar grup propi al Congrés la té el PP, ja que comptarà amb majoria absoluta no només a la cambra sinó també a la Mesa, que serà la que decidirà com s'aplica l'actual normativa i si la flexibilitza i amb qui ho fa, com ha passat en altres ocasions. Segons la normativa, per disposar de grup propi cal tenir, o bé 15 diputats, o bé 5 i haver obtingut el 5% dels vots al conjunt de l'Estat espanyol o un 15% a totes les circumscripcions on la formació s'hagi presentat.
UPyD tindrà 5 diputats però no compleix ni l'exigència del 5% estatal (va obtenir el 4,69% dels vots) ni evidentment la del 15% a totes les circumscripcions on es va presentar.
Amaiur al seu torn va obtenir 7 diputats al Congrés i es troba lluny d'arribar al 5% de vots estatal (va obtenir l'1,37% dels vots) però en canvi es troba molt propera a complir l'exigència del 15% de vots en totes les circumscripcions on es va presentar, doncs va obtenir el 34,80% dels vots a Guipúscoa, el 19,21% a Biscaia, el 19,11% a Àlava i el 14,86% a Navarra, demarcació aquesta darrera on li manca un 0,14% de suport electoral per complir la condició.
La decisió per tant la tindrà la Mesa del Congrés, on els populars, que hi tenen majoria, ja insinuen que podrien suavitzar els requisits per permetre a UPyD tenir grup propi i en canvi bloquejar-lo pel cas d'Amaiur.
Amaiur però disposa d'una darrera opció en cas que la Mesa li veti obtenir grup propi amb les condicions actuals: Pot optar per constituir un grup propi amb els 6 escons obtinguts al conjunt d'Euskadi, on sí compleix la condició del 15% de vots a cada circumscripció i la Mesa no podria bloquejar-ho, i posteriorment un cop constituïts els grups (Mixt inclòs) permetre la incorporació del seu diputat obtingut a Navarra.

QUINS LLEPAFILS! EL PARLAMENT REPROVA UNES PARAULES DE LÓPEZ TENA CONTRA NÚRIA DE GISPERT

dijous, 1 de desembre de 2011 18:22

Clau de volta més en la polèmica generada a la cambra catalana per la prohibició de la presidenta, Núria de Gispert, de pronunciar expressions "injurioses com Espanya ens roba o Espoli". Després de la picabaralla entre els diputats de SI i ERC amb C's, PP i la presidenta a primera hora d'aquesta tarda la Mesa ha emès un comunicat inèdit.
Una nota breu signada per la Mesa que informa de la primera reprovació a un diputat en la història del Parlament, el diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, Alfons López Tena. "La Mesa del Parlament reprova les declaracions impròpies efectuades aquest matí, en seu parlamentària, als mitjans de comunicació pel diputat Alfons López Tena, amb expressions pejoratives i denigrants que afecten la dignitat d'aquesta institució i les persones que la representen, especialment la seva Presidència", es llegeix al comunicat.
La reprovació és més que un toc d'atenció a les paraules de Tena que ha titllat Gispert de "mamarratxa", "cosa" i "presidenta de fireta".
"És una revenja"
La reacció de SI no s'ha fet esperar gaire minuts, el portaveu de la formació, Uriel Beltran, dels passadissos del Parlament estan ha titllat la reprovació de "revenja". "A Gregorio Peces Baraba no van voler reprovar-lo tot i fer conya amb els bombardeigs de Barcelona", ha recordat el diputat independentista.
Informa:NACIODIGITAL.CAT
N.de la R.
Quins llepafils aquests del Parlament català ! És el primer que ens ve al cap en conèixer les reaccions del Parlament a les paraules de López Tena sobre Núria de Gispert. És cert que López Tena, l' home més combatiu del Parlament, a vegades hauria de moderar el to de les paraules. Però això no ha de servir per emmascarar el fons de la qüestió.On s´ha vist que al Parlament no es pugui parlar de robar " o d'espoli fiscal?
Curiosament aquest Parlament quatriprovincial no sabem pas que hagi protestat pels nombrosos atacas verbals que rep Catalunya contínuament.Per exemple,els de Peces-Barbas. En canvi vol defensar Gispert que precisament fa uns mesos es va vestir de fada. No semblava una bruixa que espanta les criatures? De què es queixa ara?
Com diria Freud, en la negació hi ha l'afirmació del subconscient. Espanya ens roba i ens mata i això ho sap tothom. I en lloc d'enfrontar-nos-hi s'opta per la submissió, pel silenci i per les actituts "políticament correctes".Tenim un Parlament de fireta, que no serveix per gran cosa. Per fortuna, encara hi ha diputats amb dignitat que no es venen per un plat de llenties. Endavant els valents! No tothom és com Núria de "Jispert", la fonètica catalana de las qual és més dolenta que la de locutors de COM Rádio!


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada