Benvolguts,
Avui em plau extraordinàriament presentar-vos el Dossier Mèdia.cat de títol La mort de Carlos Sentís als mitjans de comunicació catalans
L’acudit d’en Ferreres resumeix força bé el dossier:
El dossier és molt llarg, val la pena de llegir-lo i sobretot cal destacar l’enorme feina del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
L’observatori crític Mèdia.cat ha fet el dossier sobre la cobertura que han realitzat els mitjans catalans de la mort de Sentís.
Com que són professionals que fan organitzadament el treball d’analitzar les notícies i articles periodístics i buscar-hi les contradiccions i les mancances, m’agraden extraordinàriament ja que jo modestament intento fer el mateix amb les meves Reflexions.
L’observatori ha analitzat les informacions aparegudes durant els dies 19 i 20 de juliol a TV3, Catalunya Ràdio, RAC 1, La Vanguardia, El Periódico, Avui-El Punt, Ara i diverses capçaleres de premsa digital com Vilaweb, 3cat24.cat, Nació Digital o directe!cat. Mèdia.cat para especial atenció a la cobertura de Catalunya Ràdio i RAC 1, i destaca la 'la defensa monolítica de Carlos Sentís realitzada a les principals tertúlies d’opinió de les dues cadenes'. 'La manca de pluralitat ha estat la norma en uns espais d’opinió que són la referència informativa de gran part de la societat catalana', afirma l’observatori crític del Grup Barnils.
El dossier de Mèdia.cat també assenyala que els informatius de TV3 'no han obviat el passat franquista del periodista, però no l’han destacat i s’han centrat en informar sobre les altres facetes de la seva vida'. Les úniques opinions sobre la seva figura aparegudes a la televisió pública catalana, diu l’informe, 'han estat en clau positiva'. La premsa escrita ha estat la que ha tractat amb més profunditat les diferents etapes de la vida de Sentís. Tot i això, amb les peces d’opinió que han acompanyat els textos informatius 'es constata de nou la manca de pluralitat'. Segons l’anàlisi del Grup Barnils, 'quasi tots els rotatius han publicat textos d’opinió que o bé elogiaven la seva figura obviant la seva faceta durant el franquisme o bé justificaven aquest paper per la 'complexitat del moment'.
Com en el cas de la mort de Juan Antonio Samaranch (vegeu el tractament que en vaig fer a les Reflexions: 23 de juny 2011, 4 de maig de 2011), Mèdia.cat assenyala que Internet 'ha estat de nou el contrapès informatiu'. 'La majoria de mitjans digitals –l’única excepció seria el portal de la CCMA 3cat24– han optat per destacar la militància franquista de Sentís i fer d’aquesta faceta del personatge el punt central de la seva estratègia informativa'. Al mateix temps, les xarxes socials han estat de nou un altaveu de 'postures divergents amb els plantejaments de la majoria de mitjans de comunicació'. Segons Mèdia.cat, 'la incidència de les xarxes ha estat manifesta sobretot en el cas de les tertúlies radiofòniques i espais d’opinió dels mitjans: els opinadors s’han vist en l’obligació, en alguns casos, de rebatre els arguments crítics difosos a través de Twitter'.
El dossier de Mèdia.cat també assenyala que els informatius de TV3 'no han obviat el passat franquista del periodista, però no l’han destacat i s’han centrat en informar sobre les altres facetes de la seva vida'. Les úniques opinions sobre la seva figura aparegudes a la televisió pública catalana, diu l’informe, 'han estat en clau positiva'. La premsa escrita ha estat la que ha tractat amb més profunditat les diferents etapes de la vida de Sentís. Tot i això, amb les peces d’opinió que han acompanyat els textos informatius 'es constata de nou la manca de pluralitat'. Segons l’anàlisi del Grup Barnils, 'quasi tots els rotatius han publicat textos d’opinió que o bé elogiaven la seva figura obviant la seva faceta durant el franquisme o bé justificaven aquest paper per la 'complexitat del moment'.
Com en el cas de la mort de Juan Antonio Samaranch (vegeu el tractament que en vaig fer a les Reflexions: 23 de juny 2011, 4 de maig de 2011), Mèdia.cat assenyala que Internet 'ha estat de nou el contrapès informatiu'. 'La majoria de mitjans digitals –l’única excepció seria el portal de la CCMA 3cat24– han optat per destacar la militància franquista de Sentís i fer d’aquesta faceta del personatge el punt central de la seva estratègia informativa'. Al mateix temps, les xarxes socials han estat de nou un altaveu de 'postures divergents amb els plantejaments de la majoria de mitjans de comunicació'. Segons Mèdia.cat, 'la incidència de les xarxes ha estat manifesta sobretot en el cas de les tertúlies radiofòniques i espais d’opinió dels mitjans: els opinadors s’han vist en l’obligació, en alguns casos, de rebatre els arguments crítics difosos a través de Twitter'.
Llegiu-vos el text complet. Hi trobareu les posicions dels “nostres” mitjans de comunicació, en general tramposos, i les posicions dels periodistes, alguns forçats per la pertinença a diaris i ràdios espanyolistes com:
· Jordi Basté (Basté llegeix alguns fragments de l’article que el Comte Godó li ha escrit a La Vanguardia),
· Agustí Pons,
· Joan Tàpia o
· Lluís Foix (“Ja sé que va col·laborar o va estar amb el franquisme, però sembla ser que ningú s’hagi embrutat les mans en aquest país, que només hi ha hagut el Carles Sentís” (...) “aquí hi va haver molta gent que va entrar per la Diagonal, hi va haver molta gent que va col·laborar amb el franquisme. Més o menys la meitat”.),
· Francesc Marc Àlvaro (“si la transició va sortir més o menys bé és perquè gent com el Sentís hi va posar el coll (...) jo crec que va evitar que ens tornem a matar tots plegats que és, en definitiva, el que fa la gent de seny durant la Transició”).
Però també hi ha mitjans que no van cedir al feixisme imperant:
· Mor als 99 anys el periodista i escriptor filofranquista Carlos Sentís", titulava Directe.cat,
· “Tothom lloa Sentís i n'oblida el seu passat franquista" -Crònica.cat-,
· o, encara més contundent, “Els mitjans del règim santifiquen Carles Sentís i amaguen el seu passat feixista” a Llibertat.cat
· A Vilaweb el mateix Partal fa una pirueta i dedica una editorial al tema, titulada La mort d’un gran periodista, però que està centrada en la figura de Sokratis Giolias, un periodista grec de 37 anys, assassinat el dia anterior per la seva tasca molesta amb el poder. “Amb només 37 anys d'edat ja s'havia distingit per la coherència del seu treball i va fer coneguda una frase segons la qual 'no hi ha cap article que haja escrit mai que no el signaria avui'. No tots els periodistes poden, o podien, dir el mateix”.
Finalment el Grup de Periodistes Ramon Barnils treu conclusions:
Conclusions
* A diferència del que va passar amb la mort de Juan Antonio Samaranch, en què el silenci sobre les seves vinculacions amb el franquisme va ser general, amb la de Carlos Sentís s'hi ha fet referència. Els mitjans catalans no han ocultat el passat franquista del periodista. En molts casos, però, o bé l’han minimitzat –com TV3–o bé l'han matisat a través de les seccions d’opinió, justificant-lo per les
circumstàncies històriques que li va tocar viure. * TV3 no ha donat gran rellevància a la mort de Sentís. Els informatius de la televisió pública catalana no han obviat el passat franquista del periodista, però no l’han destacat, i s’han centrat en informar sobre les altres facetes de la seva vida. Les úniques opinions sobre la seva figura han estat en clau positiva. * Pel que fa a la cobertura de Catalunya Ràdio i RAC 1, destaca la defensa monolítica realitzada a les principals tertúlies d’opinió de les dues cadenes. Els tertulians han justificat la implicació de Sentís amb el franquisme per la “complexitat del moment”, sense abordar a fons els motius d’aquesta suposada complexitat. La manca de pluralitat ha estat la norma en uns espais d’opinió que són la referència informativa de gran part de la societat catalana.
* Els diaris analitzats tampoc han obviat el passat franquista de Sentís. A nivell informatiu, els diaris han abordat els diferents aspectes de la vida del periodista, i en alguns casos, com l’Ara o El Periódico, s'ha dedicat un espai remarcable a aquesta vinculació. Pel que fa a les peces d’opinió que han acompanyat els textos informatius, es constata de nou la manca de pluralitat. Quasi tots els rotatius han publicat col·laboracions que o bé elogiaven la figura de Sentís i n'obviaven la faceta franquista o bé justificaven aquest paper per la
“complexitat del moment”.
* Internet ha estat de nou el gran contrapès informatiu. La majoria de mitjans digitals –l’única excepció seria el portal de la CCMA 3cat24– han optat per destacar la militància franquista de Sentís i fer d’aquest faceta del personatge el punt central de la seva estratègia informativa.
* Al mateix temps, les xarxes socials han estat de nou un altaveu de postures divergents amb els plantejaments de la majoria de mitjans de comunicació. La incidència de les xarxes ha estat manifesta sobretot en el cas de les tertúlies radiofòniques i espais d’opinió dels mitjans: els tertulians s’han vist en l’obligació, en alguns casos, de rebatre els arguments crítics difosos a través de Twitter o
Facebook.
* Tots els mitjans analitzats han recorregut al concepte de “complexitat” per definir la figura de Sentís, sense especificar els diferents aspectes d’aquesta suposada dificultat per entendre el personatge. Sobta que els mitjans de comunicació recorrin a un concepte com aquest per no entrar a fons en una determinada matèria, quan precisament la seva tasca es basa en explicar la complexitat de la realitat amb totes les seves arestes.
Insisteixo, llegiu-vos el text complet i veureu quin pa hi donen. Els nostres periodistes són molt sovint comprats, o porucs o tergiversadors...
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada