dimecres, 30 de març de 2011

30/03/11. Allau de notícies sobre la propera independència (2)

Benvolguts,

Del directe.cat en traiem les següents notícies: CiU no donarà llibertat de vot i Solidaritat no retirarà la llei d'independència i convida CiU a sumar-s'hi.

Publiquem els retalls més interessants dels articles així com alguns comentaris molt clarividents i sucosos.

Ja ho dèiem fa uns quants dies. Els diputats al Parlament de la Senyoreta Pepis són com els cromos que es compren, es venen i es canvien. Tenen la seva ànima venuda al partit que els dóna menjar i prebendes. No sé si és la Llei Electoral, suposo que sí, la que provoca l’aberració que un diputat no es degui als seus electors sinó al partit. El diputat no es pot deure als seus electors, ja que no té electors: Quan hi ha unes eleccions com les del 28N cada un dels partits posa fins a 135 cromos a les llistes. Un cop feta la votació CiU ha col·locat 62 cromos al Parlament, el PSC(PSC(PSOE) 28 cromos, el PP 18 cromos, ICV-EUiA 10 cromos, ERC 10 cromos, SI 4 militants elegits en primàries i C’s un cromo. Però aquests cromos no representen més que al propi partit. A partir d’aquest pacte contra el poble, tot s’hi val!

CiU no donarà llibertat de vot als seus diputats en la proposició sobre la independència

“El portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, anuncia que la federació nacionalista decidirà el seu pronunciament 'la setmana vinent'.
Convergència i Unió no facilitarà que els seus diputats votin de forma diferent en el debat sobre la proposició de llei d'independència que ha tramitat Solidaritat. El portaveu dels nacionalistes al Parlament, Jordi Turull, ha avançat que la llibertat de vot no està contemplada per la federació perquè 'qui entra a militar a CDC o UDC ja sap quin és el projecte compartit pel que fa a ambició nacional'. Amb aquest argument, Turull assegura que els diputats de CiU votaran tots conjuntament i que serà 'la setmana vinent' quan el grup parlamentari decidirà quin serà el sentit del seu posicionament. En aquest sentit, el portaveu de CiU 'ni descarta ni confirma' una possible abstenció dels nacionalistes.
Igualment, Turull ha reiterat la petició a SI perquè retiri la seva proposició de llei perquè 'sap que no tirarà endavant' i els ha instat a 'reflexionar i valorar' les conseqüències de que només uns pocs diputats votin favorablement la independència. 'Nosaltres estem a mig camí entre els immobilistes i els que volen la independència per d'aquí a un quart d'hora. I aquesta posició de CiU és la que té la majoria de Catalunya. Caminem cap a l'autodeterminació però amb temes de consens com el pacte fiscal', ha insistit justificant la postura del seu grup.
Per últim, Turull assegura que CiU ho ha presentat cap esmena a la totalitat a la proposició de SI perquè 'no podem esmenar a la totalitat un text que diu que Catalunya és una nació o que reconeix el dret a l'autodeterminació'. “

COMENTARIS

Pantinet El Pla de Santa Maria
30 de març de 2011, 15.07 h
“CiU no donarà llibertat de VOT: Anem a pams. Tota persona, institució, estament o nació que no dona LLIBERTAT a gent, persones i individus formats mereix ser BOTADA menyspreada i exterminada, ja que no compleixen la llei dels drets humans. Per tant Sr. Turull el fet d'estar a mig camí dels immobilistes i dels independentistes és estar fora del camí. O s’està amb els independentistes o s’està amb els unionistes. Mulli’s el cul que per això el paguem. El SI però NO es de gent que s'ha de quedar a casa i no sortir ni a prendre el sol. En tot cas es comprensible amb la "gent" d’UNIÓ, per la seva espanyolitat, però després de sentir l’HONORABLE SENYOR JORDI PUJOL vull recordar-li que vostès al seu costat son TOTS, però és que TOTS un zero a l'esquerra. Senyor Turull qui és vostè? Què ha fet per Catalunya? Qui l'hi deu una obediència? Es que a CDC (res d’UNIÓ) no té un portaveu? Vostè no representa als votants de CDC i sap per què? Dons perquè si vostè arriba a presentar-se no el vota ningú. Seria molt més legal i just que renunciï al seu càrrec, que demanar la il·legalitat i injustícia que demana. Miri-s’ho, el de vostè és greu”
xavier barcelona
30 de març de 2011, 13.47 h
“El senyor Turull diu que CiU no donarà llibertat de vot als seus diputats en la proposició sobre la independència, perquè segons ell " la llibertat de vot no està contemplada per la federació, perquè qui entra a militar a CDC o UDC ja sap quin és el projecte compartit pel que fa a ambició nacional'.
I quin és aquest projecte compartit, em pregunto jo?
I no varen votar amb llibertat de vot per l'abolició de les curses de braus? Entre les files de CiU van votar en contra de l'abolició de les curses de braus Xavier Crespo, Ramon Espadaler, Antoni Fernández Teixidó, Anna Miranda i Santi Vila. S'han abstingut Núria de Gispert, Meritxell Ruiz, Irene Rigau, Agustí López, Eudald Casadesús i Maria Rosa Fortuny. No han participat en la votació Xavier Sancho, Xavier Pallarès i Josep Maria Pelegrí, la resta van votar a favor.
És que els CATALANS som menys que els BRAUS? Muuuuuuuuuuu.....
NO tingueu por d’expressar els vostres sentiments!!!!
Tingueu el que s'ha de tenir, com els que han presentat la Proposició de llei, força SI”
MARIA M. Barcelona
30 de març de 2011, 13.32 h
“Com molt be ara es diu la "LA SANTA ALIANÇA" empresarial,econòmica,política,sindical i cultural catalana-madrilenya de sempre i a cavall de CiU a Catalunya i PSOE-PP a Madrid, veuen perillar la UNIÓ-CLAUDICACIÓ de Catalunya. Li donaran el tomb amb mil i una estratègies i acords entre ells d'aquí i els d'allà...però ara ja el camí ha agafat ja per una majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya CAP A LA INDEPENDÈNCIA es imparable. En Barbeta i el José Antich (LaVanguardia) amb Vidal Folch (El País), ja tenen preparades les armes de destrucció massiva de l’independentisme català, però ara ja som molts els que ja no ens creiem ni al Jordi Pujol....ni tota la colla de poca soltes convergents i sociates corruptes al servei i esclaus d’Espanya”
30 de març de 2011, 11.56 h
#4 Jo penso varies coses: O que l'expresident Pujol li ha entrat la senectut de cop i volta i diu i manifesta coses que no hauria d'esbombar, o bé els de corrupCiU el fan servir de titella per a mantenir la seva clientela amb il·lusions i esperances banals. En Durante y Lérida, avui per avui té més poder del què tenia abans, i aquest home, espanyol de soca arrel, i per més inri aragonès empedreït, mai permetrà els seus diputats votar a favor de la independència, com tampoc, no crec que permeti els diputats de l'altre soci que hi votin a favor, això per una banda. Per l'altra, tant si s'abstenen com si voten en contra, quedaran ben retratats. En els moments que estem vivint de mancances, prohibicions, recursos contra nosaltres que van i venen, no són els adients com per a abstenir-se en aquesta votació, ja que la crisi ens està ofegant per totes bandes, pagant nosaltres les conseqüències de la mala gestió del govern central amb les retallades socials que deixen la societat catalana, amb allò que vulgarment es diu "amb una mà a cada ou". Per acabar, quan aquest tal Turull diu que la llibertat de vot no està contemplada a la seva federació, coi !!! bé que la van donar la llibertat a llurs diputats a la votació sobre la Llei dels Toros.!!!!!
Miquel BCN
30 de març de 2011, 11.03 h
Situem-nos un moment l'any 1714. Anar contra la Independència de Catalunya és ser un Botifler, un còmplice de les tropes de Felip V.
Jordi Roig Sant Pol de Mar
30 de març de 2011, 10.59 h
Desprès d’escoltar al president Pujol, ahir a la tarda, dient com s'havia equivocat en creure durant quaranta anys que ens podríem entendre amb Espanya, i reconèixer que sols ens queden dos camins: la desaparició o la independència, què farà CiU? seguirà marejant la perdiu de la Santa Aliança? Tenen mala peça al teler i crec que s'ho han de pensar molt i molt bé abans de fer un pas que pot fer molt de mal al país, si s'hi oposen. Han de mesurar molt bé la resposta i sobre tot no despenjar el telèfon quan truqui en Duran. És a Catalunya i entre catalans que hem de entendre’ns, els botiflers i els espanyols ja tenen la seva pàtria, no abandonem la nostra quan ens reclama que la defensem de l’extermini.
Manel Barcelona
30 de març de 2011, 09.58 h
Si CIU diu no al Parlament, quina cara posaran els seus independentistes? Es quedaran ben confortables a casa seva? o es revoltaran contra el seu partit? Quedaran defraudats o ja els hi estarà bé? Si CIU diu no, que ningú es queixi de com va el nostre país perquè sense diners i sense res no es pot fer res de res. Si ha atur serà culpa d'ells de no buscar la solució que tothom sap on és: 22.000 milions d'euros és la solució per tirar endavant el nostre país. Espero que els independentistes de CIU apretin als seus líders perquè votin positivament sobre la Llei d'Independència.

Solidaritat no retirarà la llei d'independència i convida CiU a sumar-s'hi

“La federació nacionalista va avançar que no la vetaria però demanava a SI que la retirés per evitar-ne la derrota. López Tena replica que això depèn del sentit del seu vot.
El diputat de Solidaritat Catalana per la Independència Alfons López-Tena ha afirmat aquest dimarts que veu 'un marge de negociació ampli amb CiU' i ha avisat que 'no tenen cap intenció de retirar la proposició de llei d'independència'. Ha fet aquestes declaracions després de que CiU els fes saber que preferien que la retiressin per evitar una derrota. Tot i així, la federació nacionalista va afirmar que no la vetarien. En aquest sentit, Tena ha reiterat que 'aquesta derrota depèn de la decisió i la votació de CiU a les esmenes a al totalitat presentades pel bloc espanyol' i ha recordat que aquesta llei no declara la independència de Catalunya sinó que estableix un full de ruta pel futur.
Tot i que CIU hagi demanat a Solidaritat que retiri la llei per evitar un fracàs, Alfons López Tena ha avançat que no la retirarà perquè 'més de 25.000 persones de la societat civil han enviat correus electrònics als diputats demanant la seva tramitació i hi ha una manifestació en aquest sentit convocada per aquest dissabte 2 d’abril'. Pel diputat de SI, aquesta actitud significa que 'CIU no vol posar el debat d’independència sobre la taula, s’estima més posar el debat de l’uniforme a les escoles'.
Joan A. Forès
Reflexions

30/03/11. Allau de notícies sobre la propera independència (1)

Benvolguts,

L’allau de notícies sobre la propera independència és aclaparadora avui. La conferència de Jordi Pujol ahir a la UPF, les expectatives de la votació de la proposta de llei de Declaració Unilateral d’Independència, ex candidats del PPC que demanen un referèndum, les nacions sense estat d’Europa que envegen Euskadi...

Aquí mostrem retalls de la conferència de Pujol i una anàlisi molt ben feta del director de l’AVUI. En successives Reflexions analitzarem les altres notícies.

La conclusió de la conferència de Pujol, segons en Xevi Xirgo i que jo comparteixo, és que, com sempre, Jordi Pujol fa veure que n’està tip, que està emprenyat, que té por que no ens anorreïn, però sempre d’una manera velada: si l’estat no varia d’actitud..., no tinc arguments per rebatre l’independentisme..., si la idea d'Espanya que ara preval es consolida...!

I jo crec que el darrer servei que podria fer Pujol a Catalunya no és aquest del si, però no. El darrer servei que podria fer Pujol a Catalunya és actualitzar el que var fer Macià fa 80 anys, encara que per això no cal sortir al balcó de la Generalitat i declarar la independència, només cal que usi la seva ascendència sobre CiU i fer que votin SI en la propera discussió de la proposta de llei sobre la Declaració Unilateral d’Independència. No proposo que donin llibertat de vot als seus diputats, ja que els diputats no representen individualment als votants! D'això en parlarem en la segona part de comentaris sobre aquesta allau de notícies.
De fet CiU + ERC + SI sumen 76 escons i només se’n necessiten 68. Un 29% més d'escons que els unionistes PSC + PP + ICV-EUiA + C's!

La conferència de Jordi Pujol ahir a la UPF. Títol: Residuals o independents?
“Pujol fa el punt i a part i es mostra convençut que si l'Estat no varia d'actitud la independència serà l'alternativa
Tanca el cicle plurinacional obert amb la cèlebre conferència d'Esade l'any 1975
L'expresident va congregar ahir unes 600 persones a la Universitat Pompeu Fabra, al carrer Balmes de Barcelona, per solemnitzar el discurs que ja havia començat a desgranar en les darreres setmanes en algun article i en un acte amb estudiants. Pujol creu que l'any 2000 va començar a fracassar la visió plurinacional que havien defensat des de Salvador Espriu a Vicenç Vives, passant per ell mateix. I que la fi definitiva ha estat amb la sentència de l'Estatut. Hi va involucrar tant l'expresident José Maria Aznar com el president José Luis Rodríguez Zapatero, de qui va recordar que quan el Tribunal Constitucional va tombar l'Estatut va arribar a declarar: “Missió acomplerta”.
L'expresident ja no té arguments per rebatre l'independentisme, amb l'única excepció del fet que la reivindicació té una viabilitat difícil i no és d'un dia per un altre. “Però no tinc una proposta alternativa”, va argumentar. “Si la idea d'Espanya que ara preval es consolida, l'alternativa està entre la independència i el gradual esborrament de la catalanitat i de Catalunya”, va afegir. Al seu entendre, modificar la realitat espanyola en sentit positiu a hores d'ara té poca possibilitat.
Pujol va repassar tot el suport que CiU va donar als governs de la UCD, el PP i el PSOE, en moments molt delicats com l'intent de cop d'Estat del 23-F, els acords de Maastricht, o l'entrada a l'euro. I es va queixar que la resposta espanyola no ha sigut lleial. Dos mesos després que CiU salvés pels pèls Zapatero davant el risc que Espanya fos intervinguda ara fa un any per la UE i el Fons Monetari Internacional, l'Estatut va quedar arranat pel TC mentre el president espanyol se'n rentava les mans, va recordar.
Pesos pesants del govern van desembarcar a l'acte, entre els quals el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell; el d'Interior, Felip Puig, i el secretari general de Presidència, Francesc Homs, a més del secretari d'Exteriors, Senén Florensa. També hi va assistirel president d'honor d'ERC, Heribert Barrera, així com el president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, fill de l'expresident.
Entre el públic també s'hi va poder veure l'exdiputat del PSC i ara membre del consell d'assessor CAREC, Germà Bel, i també els exconsellers de Pujol Joan Guitart i Agustí Bassols. Aquest darrer és a hores d'ara declarat independentista i dirigeix l'entitat Sobirania i Justícia.
Va ser la primera vegada que tots ells veien en un acte tan massiu parlar l'expresident Pujol d'independència i de la fi del projecte de l'Espanya plurinacional.”

Xevi Xirgo, director de l’Avui, analitza la conferència de Pujol en l’article Jordi Pujol, independentista?
“Jordi Pujol, a diferència dels altres expresidents d'aquest país, continua dient coses. Ell diu que està enretirat de la vida política però no és cert. Opina, fa articles setmanals, i de tant en tant surt en diaris i ràdios. I d'any en any fa una conferència resumint el seu pensament. Ahir tocava. Pujol va fer una conferència solemne i va analitzar el que pensa d'aquest país i del país veí. Res de nou. Res de nou, vull dir, que no li hàgim sentit al llarg dels darrers mesos, des que s'ha instal·lat en aquest desencís amb la feina feta i, en el fons, amb el tracte que rebem d'Espanya. El que passa és que ho va fer solemnement. I dir les coses en una conferència, ben ordenada i ben argumentada, no és el mateix que dir-les en una tertúlia o en una entrevista. Ahir vàrem veure un Pujol desencisat amb Espanya, que va fer un recull de greuges i, sobretot, de queixes perquè la lleialtat i el sentit d'estat que ell i CiU han aplicat en els darrers trenta-cinc anys amb l'Estat mai no ha estat correspost. I en va posar un munt d'exemples. Des de l'OTAN fins als apuntalaments fets als governs del PSOE i del PP al llarg de la història recent. Fins i tot va parlar de la deslleialtat de la Casa del Rei. Tot plegat per arribar a la conclusió que després de la sentència de l'Estatut ja no té arguments per dissuadir els independentistes. Sortint de la conferència algú insistia que Pujol s'ha tornat independentista. Ho he dit en més d'una ocasió. No es confonguin. Pujol no s'ha fet independentista. És a la porta, com molts convergents que encara creuen que el pacte fiscal ens ho arreglarà tot. Però no. Pujol no és independentista. Fa un crit d'alerta. I ahir el va fer solemnement.”

Anàlisi complementari de Directe.cat

Joan A. Forès
Reflexions

dimarts, 29 de març de 2011

29/03/11. Notícia del 10A i de les votacions anticipades del 10A

Benvolguts,

S’acosta el 10A. Avui hi ha moltes notícies sobre l’esdeveniment, per exemple a més de la negativa de l’Ajuntament i del bisbat a deixar cap dependència per la consulta avui és notícia que Hereu, amb una mostra de menyspreu absolut, no rebrà els observadors internacionals que supervisaran la votació. Els diaris del país: Avui i ARA estan donant informació clara sobre les votacions del 10A. Els diaris del país d’aquí al costat: El Periódico i La Vanguàrdia, com sempre, no en diuen res.

Les xarxes socials estan donant una empenta important a la campanya pel referèndum del 10 d'abril a Barcelona. El vídeo ‘No votis' rep 40.000 visites en un dia.

El vídeo No votis, que dura dos minuts i mig i que van fer 15 actrius i actors per a Barcelona Decideix, ha arribat a les 40.000 visites en menys de 24 hores. L'espot, que imita la campanya americana Don't Vote i s'ha realitzat amb la col·laboració de personatges del món de la cultura amb poder d'influència, ha assolit aquest nombre de visitants gràcies a la suma dels mitjans i pàgines d'internet que el van penjar al seu web.

Un altre article interessant és l’entrevista a Xavier Grasset a l’Avui de títol Les consultes han desconcertat els partits.

Unes mostres:
Per què va anar a votar?
Perquè em volia afegir a la festa. Volia posar fi a la idea d'una democràcia que només em citi quan el sistema ho determina, cada quatre anys. La idea de les consultes em sembla meravellosa. Sorgeix de la base, és un moviment en xarxa i significa una regeneració de la vida democràtica. És un fet impactant i gairebé insòlit. Es queixen que la gent està adormida i passa de tot, però aquí es demostra el contrari: la gent té ganes de mobilitzar-se, organitzar-se i dir la seva.
Què els diria als que diuen que les consultes no serviran de res perquè no són vinculants?
Sí que serveixen. D'entrada han desconcertat tots els partits –els independentistes i els que no ho són– i el sistema mateix –l'estructura de l'Estat ha estat preocupada per això–. I, a més, serveixen per revitalitzar l'esperit crític i de revolta ciutadana.
Veu els partits desconcertats?
Sí, perquè se'ls han avançat. Per molt que tinguin militants treballant a les consultes, a les estructures de partit no els agrada el que queda fora de control. Els partits no volen sentir-se llunyans de qui vol participar. A més, quan una cosa funciona, tothom vol pujar al carro.
Acabada la consulta de Barcelona Decideix, quins camins s'obren?
D'entrada, ha d'obrir una reflexió entre els polítics: estan donant la resposta adequada a la participació o han quedat massa tancats en si mateixos? La consulta ens ha d'ajudar dia a dia a mantenir una mirada crítica.

Una altra notícia, negativa i trista, es la declaració de l’unionista President (perpetu) del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya i Secretari General de Convergència i Unió, al diari ARA:

El portaveu de CiU a Madrid ha recordat que "hi ha una iniciativa al Parlament sobre la independència" i que "és a les institucions on han de pronunciar-se"
Així, Duran i Lleida no anirà a votar a la consulta de Barcelona perquè serà a Berlín, però si fos a Catalunya "segurament tampoc ho faria". Tot i això, el portaveu de CiU a Madrid té clar que "votaria en contra de la independència perquè la seva aposta és la confederació, una utopia com la independència", al seu parer. El president de la Generalitat, Artur Mas, encara no s'ha decidit sobre la seva participació.

Joan A. Forès
Reflexions

29/03/11. La puntualitat i la mala educació

Benvolguts,

Començo amb una anècdota. Ja fa anys havia de resoldre una qüestió d’escriptures amb un notari. Ens va donar hora. Els compradors i venedors varem arribar a la notaria 10 minuts abans de l’hora. A recepció ens varen recollir la documentació que portàvem i ens varen passar a una saleta. Mitja hora més tard de l’hora acordada no hi havia cap moviment. Varem preguntar i ens varen dir que el notari no havia arribat encara (!). Va arribar amb una hora i mitja de retard i sense donar-nos cap excusa ni demanar-nos perdó va començar la seva feina amb nosaltres. Varem acabar, ens en varem anar, puntualment varem reble la factura, varem pagar-la i vet aquí un gos, vet aquí un gat, el conte s’ha acabat.

Escric aquesta anècdota ja que hi ha un seguit de cartes a la bústia de l’Avui que m’ho ha recordat:

Carta 1
“He llegit un breu escrit sobre la puntualitat i m'ha recordat una conversa que vaig tenir amb una persona que no sabia el que era arribar a l'hora. Jo em queixava, li deia que deixava altres coses per estar amb ella, que em feia perdre el temps. Per tota contesta, un dia em va dir: “Tots tenim defectes, el que passa és que alguns es veuen molt i d'altres passen desapercebuts”.
Copio part d'un escrit del Sr. Miguel-Ángel Martí García, catedràtic de filosofia: “La puntualidad se puede convertir en una manifestación del afecto que sentimos por una persona. Cuando de verdad se quiere a alguien no se le hace esperar... No ser puntual es una falta de educación y también una señal manifiesta de desafecto hacia la persona con quien cometemos esta incorrección. En una sociedad como la nuestra, en donde todos andamos excesivamente ocupados y las distancias se multiplican, ser siempre puntual indica indudablemente algo: finura de espíritu, respeto al otro, manifestación de cariño. Una persona que no le da importancia a sus faltas de puntualidad quizá se esté sobreestimando en demasía. No es posible ser afectuoso y desconsiderado a la vez”.”
Pot haver-hi moments molt puntuals, en què ens serà impossible arribar a l'hora, però penso que aquest es un gran tema per reflexionar."

Carta 2
“No només estic d'acord amb el que transcriu del professor Miguel Ángel Martí García sinó que voldria afegir-hi el greuge contra els que arribem puntuals a una conferència. No és estrany que quan passen deu minuts de l'hora anunciada el conferenciant o el moderador miri el públic que espera amb cara de resignació i digui: “Començarem d'aquí a cinc minuts, en atenció als que arribin tard.” I als que hem arribat puntuals, no mereixem que es comenci l'acte a l'hora anunciada? Sota una suposada atenció als mal educats que arriben tard, s'ofèn als que han fet un esforç per arribar-hi a l'hora. Crec que el problema de la falta de puntualitat és simplement manca d'educació, pròpia d'un país de grollers que se senten importants quan fan esperar els altres.”

I jo subscric plenament tots els conceptes d’aquestes cartes: greuges, grollers, prepotents, mal educats...

Joan A. Forès
Reflexions

29/03/11. Qui no té feina, el gat pentina

Benvolguts,

Amb el títol Petiteses de sempre en Pep Riera escriu un agut article a l’Avui comparant el periodisme i els treballs al Parlament de Catalunya. Les qüestions interessants però banals que escriuen els periodistes i les qüestions no interessants però també banals que es tracten al Parlament de Catalunya (el de la senyoreta Pepis!) i les importants que no es tracten. El punt de vista de l'articulista és una mica cru, però com deien el Papus o el Jueves és "real coma la vida misma."
No sé si al parlament i al Govern ja se n'han adonat que tenen tan poques possibilitats de fer res que ja no els plau llençar-s'hi si saben que no en treuran res. Les coses que discuteixen al Parlament són banals perquè les importants les discuteixen a Madrid, al "Congreso de les Diputados". Si jo estigués a la seva pell ja hauria plegat, "por imperativo legal".

Els paràgrafs clau:

“Un dels diagnòstics més lúcids (i encara benèvols) del periodisme que es practica avui dia és aquell que diu que els mitjans prefereixen fixar-se en les coses simplement interessants més que en les veritablement importants.

No se m'acudeix cap màxima aplicable a la classe política d'avui dia, però pel que veig en aquest meu país ni tan sols és aplicable la diagnosi del periodisme. Sense entrar mai decididament i amb responsabilitat en les coses importants, els nostres polítics gasten bona part del seu temps en afers que ni tan sols són interessants. Ja fa uns mesos que hem estrenat govern i si fem un repàs dels temes que han ocupat més les nostres governants i els seus opositors són, fonamentalment, els 80 quilòmetres per hora a les entrades a la ciutat de Barcelona, el currículum de la vicepresidenta del govern i l'impost de successions.

Al marge que en aquestes qüestions s'ha revelat aquell tret tan definitori del tarannà convergent que és les mitges tintes: 1) revisió de la velocitat a 80 km/h però no del tot; 2) tot i que els convergents criticaven la falta d'estudis d'alguns càrrecs del tripartit, ara resulta que la vicepresidenta no és llicenciada en psicologia, i 3) el “suprimirem l'impost de successions” de la campanya s'ha quedat en una revisió parcial. Però ja ho he dit, això no és el més important, ni tan sols és generalitzadament interessant. Queda l'eix central de l'inici del mandat del govern d'Artur Mas: la retallada. No diré que no sigui important restablir l'estabilitat econòmica del país. Però d'aquí a posar la comptabilitat per davant de la política, de l'acció de govern, hi ha uns quants passos. I això que segurament mai com en l'actualitat un poble havia marcat tan clarament quin és el camí que cal seguir, l'afer més important de tots. Ho va recordar Muriel Casals, presidenta d'Òmnium, en l'entrevista de fa una setmana: “El govern de la Generalitat té el deure, el mandat del poble, de fer un pas endavant”. De moment, qualsevol excusa és bona per no deixar de fer voltes sobre les mateixes petiteses de sempre.”

Com diu la saviesa popular: Qui no té feina, el gat pentina!
Joan A. Forès
Reflexions

dilluns, 28 de març de 2011

28/03/11. Les dretes independentistes comencen a emergir. Siguin benvingudes

Benvolguts,

A l’Avui d’avui i amb el títol Estat propi sense retallades hi ha un article de Marc Colomer que explica un llibre que acaba d’editar la Plataforma Sobirania i Justícia (SiJ), de títol Informe sobre la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya. Complementant  les pautes establertes pel llibre Catalunya Estat d’Europa del CCN, molt comentat en aquestes Reflexions, el llibre de SiJ demostra la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent segons els raonaments i la voluntat de SiJ formada per antics membres d’Unió Democràtica (vegi’s més avall).
Aquest llibre, que comentarem més extensament en una propera Reflexió,  parteix d’uns principis semblants i arriba a unes conclusions semblants que el llibre que va editar el CCN el 2010 i el que probablement està preparant Catalunya Estat. Per tant és una aportació interessantíssima de les dretes catalanes al sobiranisme i a la independència de Catalunya. Benvingut sigui ja que es trobava a faltar el criteri i el compromís de les dretes en l’opció independentista (vegeu la Reflexió A Catalunya li falten independentistes de dreta del dia 14 d’aquest mes)!
Suposem i esperem que a partir d’aquestes tesis Duran i Lleida i els seus acòlits a Unió Democràtica i al govern, es passaran en massa a l’independentisme!

L’article comença dient:
En un moment en què les retallades públiques són el nostre pa de cada dia, tots aquests maldecaps es podrien evitar si Catalunya tingués un estat propi. La solució passaria per recuperar aquells 21.000 milions d'euros que anualment Catalunya paga a l'Estat i no tornen. El denominat dèficit o espoli fiscal. Una tesi que alguns poden considerar agosarada, però que l'entitat Sobirania i Justícia defensa aferrissadament en un llibre en què pretén demostrar la viabilitat econòmica de la independència.
I segueix:
Els freds i irrefutables números també demostren altres potencials i motors econòmics: la plataforma industrial de Catalunya produeix el 24% de l'Estat espanyol, les exportacions suposen el 26'7% del total espanyol, amb una seguretat social pròpia es podrien millorar les pensions en un 25% de mitjana, un de cada quatre turistes que visiten Espanya trien Catalunya com a destinació o el valor incalculable que suposen els 25 milions d'habitants de la regió de la Mediterrània.
Amb aquest context, els impulsors de l'informe destaquen:
“Tots els factors econòmics són favorables a la independència. Ara el que hem de fer és vèncer la nostra por a fer un pas endavant.” El president de Sobirania i Justícia, Agustí Bassols, al pròleg del llibre, també relata que el tracte econòmic que l'Estat ha dispensat a Catalunya ha estat i continua sent “injust”. “La discrimina premeditament d'aquelles inversions que la farien més competitiva”.
El llibre està estructurat com un Power Point gegant i l'últim capítol, però, pot provocar coïssor a més d'un:
Els autors asseguren que una vegada superada l'actual conjuntura econòmica, i si Catalunya s'independitzés, Espanya podria canviar de model econòmic i aprofitar tots els seus potencials per no haver de pivotar sobre “una dependència tan enutjosa com la de Catalunya”.
L’article, a tall d’exemple, comenta un dels capítols del llibre amb un gràfic molt entenedor:


Sobirania i Justícia (SiJ), és una associació independentista que va néixer el maig 2009, impulsada pel jurista i l'exconseller de Justícia i de Governació del 1986 al 1991 del govern Pujol, Agustí Bassols (d’Unió Democràtica) amb l'adhesió de Badia i Margarit i altres intel·lectuals, polítics i empresaris.
Segons els fundadors deien: Sectors no tradicionalment alineats amb el sobiranisme estan disposats a fer una passa endavant en aquest sentit.
Explicaven aquell moment que les preses de posició a favor de la independència de Catalunya s’anaven multiplicant en els darrers mesos. I abastaven personalitats i àmbits que fins aquell moment s'havien mantingut dubitatius, donant suport o participant en opcions moderades com Convergència i Unió. Prèviament, el desembre del 2008 havien editat un curt i dens Manifest titulat "En defensa de la independència de Catalunya"  en un moment en que ja es veia que el TC anava donat allargues a l’Estatut i que es preveia el mal fi que va tenir.

Benvinguts a l’independentisme!

Joan A. Forès
Reflexions

diumenge, 27 de març de 2011

27/03/11. La Santa Aliança i la mutilació de l'economia de Catalunya

Benvolguts,

Aquesta passada setmana hi ha hagut dos articles de política econòmica que han arrossegat una cua considerable. Són els de Toni Soler a l’ARA de nom La Santa Aliança i l’entrevista de Ramon Roca a Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis (CCN) en el darrer suplement L’Econòmic de l’Avui/El Punt, amb el títol “L'Estat vol anul·lar Catalunya mutilant la seva economia”. I són complementaris. I fan reflexionar molt.

La tesi de Toni Soler és que hi ha una ofensiva espanyolista brutal però amb guants de seda, que pretén acostar les dretes catalanistes a les espanyolistes. La tesi de Ramon Carner és que l'Estat vol anul·lar Catalunya continuant mutilant la seva economia i la solució és l’Estat propi i la internacionalització de les empreses catalanes que són de mida petita-mitjana. Recordem que Zapatero ahir, després de la reunió amb empresaris de grans empreses i banquers de grans bancs, en ser preguntat per què no s’havien convidat a la reunió les Pimes (que majoritàriament són catalanes), va venir a dir que els problemes importants els resolen la gent important...

Les dues tesis són dues aproximacions, la constatació que les dretes espanyoles i catalanes es mouen per evitar cap deriva sobiranista al govern Mas (amb el perillós Duran a Madrid, que té abduït Mas) i la proposta de sortida de la crisi i de l’estat espanyol amb la demostració que cada dia que passa més malament està Catalunya des del punt de vista econòmic. Dèficit impossible d’aguantar.

Toni Soler dóna per descomptat que el futur de l'economia espanyola estarà en mans del PP i de CiU, dues formacions de centredreta distanciades per raons d'antagonisme nacionalista”. Diu que a Madrid són conscients que la recessió econòmica no afluixa... i saben també que alguna cosa s'està movent a Catalunya; ho saben des de fa més d'un any. La manifestació multidudinària del 10-J i l'expansió sobiranista van fer alçar moltes celles il·lustres.
Hi va haver reaccions cavernàriesPerò també hi va haver una reacció d'una altra mena, més silenciosa, més intel·ligent i de més llarg recorregut. La facció més lúcida de la dreta política i econòmica va veure clar que Catalunya s'allunyava cap a un destí incert, i encara pitjor, que CiU podia veure-s'hi arrossegada. Havien d'evitar-ho”.
“La CiU pactista, la del peix al cove, és la clau de volta de l'estabilitat política a Espanya, i la garantia d'una futura majoria de centre-dreta. Rajoy marca el to. I si Catalunya demana el concert, oferirà el millor dels seus somriures i "escuchará atentamente ", com ja va anticipar a tota portada a La Vanguardia . Això no enganyaria ni el més ingenu dels convergents, però cal tenir en compte el factor Duran i Lleida. A Duran li toca recórrer l'altre tros del camí. Ja ho està fent, com a plenipotenciari de la Generalitat a Madrid, sense que ningú a la federació li posi traves. Duran marca el to, nomena alts càrrecs, fa anuncis en nom del Govern i es contradiu amb Mas o amb Pujol sense cap mania. Respectat a Madrid, blindat a Catalunya, el líder d'Unió està adquirint el protagonisme que CDC li ha escatimat durant dècades.
“Pacte de ferro . La Santa Aliança s'obre camí. I ho fa amb el suport actiu de les elits econòmiques, que volen, sobretot, que el centredreta català i espanyol segellin un pacte de ferro que garanteixi una dècada d'estabilitat, que tregui Espanya de la recessió i que conjuri per sempre més el perill sobiranista. La presència de Fainé i Rosell al capdavant de la CECA i la CEOE hi ajudarà molt; la de Piqué al Cercle d'Economia, no cal dir-ho; a Barcelona es fan esforços conspiratius, el més rutilant dels quals és el lobi anomenat Pont Aeri (o Puente Aéreo), en què també hi ha Planeta, Godó, La Caixa, Cajamadrid i molts altres agents socials i econòmics interessats a aconseguir que Madrid i Barcelona " estrechen lazos ". El que puguin unir els calés, que no ho separi la política. Aquesta és la Santa Aliança que s'està forjant, i suposa l'ofensiva espanyolista més ambiciosa i intel·ligent dels últims anys.”

Respecte a Ramon Carner i el CCN, recordem que l’antic CCN va patir una escissió fa 5 o 6 mesos i han quedat dues associacions, el CCN i la Fundació Catalunya Estat. Les dues associacions d’empresaris per l’estat propi tenen els mateixos objectius d’ajudar en la construcció de Catalunya “perquè evolucioni de forma natural cap a un estat propi dintre d'un món global” . En paraules de Ramon Carner: Amb la globalització només aniran bé els països que s'internacionalitzin i tinguin empreses competitives. Catalunya, segons Ramon Carner, juga amb desavantatge perquè està sotmesa a la sagnia del dèficit fiscal, disfressat de solidaritat. Per això, diu, “cal treballar per tenir un estat propi”.

Però Ramon Carner afirma que l'objectiu de l'Estat espanyol és evitar que Catalunya sigui determinant en el terreny econòmic. Diu que el retard de l'Estat a donar suport al corredor del tren mediterrani o la “desaparició” del model català de caixes no són casualitats.

L’entrevista es mou al voltant d’aquestes premisses.

Creu que amb el nou govern valdria la pena intentar buscar un nou sistema de finançament?
Aquest govern ha estat escollit per arreglar l'economia. Molta gent el va votar perquè CiU va prometre un pacte fiscal amb Espanya, un concert econòmic similar al model basc, que permetria disminuir el dèficit fiscal en uns 20.000 milions d'euros anuals.
Però això no és tan fàcil com sembla.
Nosaltres ja vam dir, i ara ho reiterem, que l'Estat no permetrà mai que ens quedem els recursos que generem.
Per tant, quina solució proposa?
El que hem de fer és treballar tothom, administració, empresa i ciutadans, per assolir un estat propi. Només així es podria acabar l'espoli a què estem sotmesos. No és lògic que el nou govern s'amagui darrere les retallades en totes les conselleries i no parli de retallar el dèficit fiscal amb Espanya.
El govern ja ha dit que el pacte fiscal amb l'Estat el vol consensuar amb altres forces polítiques catalanes i després de les eleccions generals el plantejarà de forma oficial.
El problema que tenim a Catalunya és que sempre fem política en funció del que passarà a Madrid. Hem de començar a trencar aquest esquema. Durant la transició vam renunciar i ara, 30 anys després, continuem fent una política que només mira el que diu i el que fa Madrid. Hem de dir prou!
Però hi veu perills ocults, en aquesta evolució de què parla?
En el segle XXI, en l'àmbit econòmic, ja no hi haurà guerres militars, sinó de mercats, guerres per controlar el poder econòmic. La guerra de l'estat propi ja ha començat, és una batalla econòmica. L'Estat vol anul·lar Catalunya mutilant la seva economia. El Principat ja ha perdut el primer enfrontament, que és l'exagerat retard del tren de mercaderies per al corredor del Mediterrani, amb l'objectiu d'aïllar Catalunya. Ara pot venir el ministre José Blanco i dir que dóna suport a l'eix del Mediterrani, però estic convençut que Madrid i París acabaran posant-se d'acord pel túnel central pirenaic. Catalunya continuarà perdent batalles econòmiques estratègiques perquè així ho voldrà Espanya. Per això hem de fer la nostra política des de Catalunya i no mirar tot el que fa Madrid. Ara és el moment que els catalans hem de ser pragmàtics, lúcids i tenir sentit comú.
Però el conflicte permanent amb Espanya és més per la llengua i la cultura que per l'economia.
No, en absolut. La realitat del conflicte és pel control del poder econòmic. La darrera ensarronada és la desaparició del model de caixes català. Espanya marca una taxa de capitalització de les caixes amb uns terminis molt curts que faran que les entitats financeres catalanes –obra social, ajuda a la pime, etcètera– pràcticament desapareguin. Espanya vol anul·lar el sector català perquè ho vol tot per a ella. Les caixes catalanes, si volen sobreviure, han de donar suport a l'estat català.
La pime catalana hauria de buscar mecanismes per créixer en dimensió?
Sí, però no oblidem que una empresa petita també es gestiona millor. Caldria potenciar les unions d'empreses, els clústers, per créixer. No oblidem, però, que sense un estat propi al darrere sempre hi ha més dificultats. La pime és la que aguanta el país, perquè moltes multinacionals estrangeres estan aquí només una temporada.
Quina imatge es té de Catalunya al món?
Els catalans som treballadors, gent que s'esforça. Els nostres productes estan ben vistos, la seva qualitat és del mateix nivell que els d'Alemanya. El “made in Catalonia” ven. Internacionalment, la imatge d'Espanya ens fa més mal que bé.

Us recomano moltíssim que us llegiu els dos articles!

Joan A. Forès
Reflexions